dilluns, 24 de setembre del 2007

És festa


Avui com que és la Festa Major de Barcelona, no he anat a treballar però... he treballat?
Feina ingrata i sense remuneració.

dilluns, 17 de setembre del 2007

NOMÉS FALTARIA !!!

"Zapatero" dixit:
  • Se hará un esfuerzo inversor para que Catalunya funcione como un reloj y con infraestructuras de primera.
  • Asumo los frecuentes fallos en cercanías Renfe (Tot i tirar les culpes, com tothom, als anteriors)
  • El AVE llegará a BCN en diciembre y a 300 Km/h
  • El aeropuerto de El Prat será ejemplar para Europa (no ha dit si serà exemple bó o dolent)

Tot això amb el públic de sempre i al mateix lloc de sempre.

P.D. Què bé parla Montilla en castellà i quina fluidesa!! Almenys m'ha quedat clar que no és un aturadet sinó que no sap l'idioma...

Parlant d'idoma, l'altre dia vaig dir-li a una noia que em disculpés per no parlar-li en castellà ja que només portava 40 anys a la ciutat i no havia tingut temps d'aprendre'l gaire. És va quedar de pedra.

diumenge, 16 de setembre del 2007

Conversa profunda després...

de sopar a casa d'uns amics.

"- Aquesta planta del rebedor és natural?
- Sí
- Sense llum no es mor?
- No, què va !!! Hi va molt bé aquí. Nosaltres sempre comprem la mateixa"


Els he dit que la penjaria per què la llegís tothom :D

dimarts, 11 de setembre del 2007

Vaya tela

“Escenas de Matrimonio” a Tele 5… Arrassa. L’índex d’audiència d’avui parla d’un 29,6 % Ufff.

La meva salut mental no em permet un programa d’aquestes característiques però potser no hauria de menysprear-lo. Hi ha 4 milions de persones que el veuen diariament.

Vaig llegir que l’actor que fa d’Avelino (l’home gran) diu que hi ha molts matrimonis com el que ell parodia i per això l’èxit (?) Si és així… quina llàstima!!

dissabte, 8 de setembre del 2007

S'acosta la Diada Nacional de Catalunya...

Qui diu que la identitat no interessa, vol dir que a ell o ella li interessa una altra identitat.

J.Ma. Terricabras

divendres, 7 de setembre del 2007

Sense reflexionar gaire

Als anys 70-80 quan anaves a la platja trobaves tot de famílies amb taula, cadires, para-sols, “ensaladilla”, pollastre i llom arrebossats, melons i síndries, en definitiva, neveres inacabables. La “yaya” (es deia així) amb la seva bateta arremangada mullant-se els peus. L’avi, no portava barret, no, portava un mocador de butxaca amb quatre nusos per protegir-se del sol, la meravellosa samarreta imperi i pantalons de carrer.

Un clàssic de l’estiu eren els radiocassets. Cada grupet tenia el seu i amb la música “pachanga” que li convenia i a tota pastilla. Es parlava a “grito pelao”

Evidentment, les deixalles es deixaven on primer et venia, tant podia ser al mateix lloc de l’acampada platgeril com a fora de les poques papereres que havia i que sempre estaven plenes

Això va durar ben bé fins arribar als anys 90 que, de cop i volta, tots ens varem tornar educats, cívics, cultes, moderns i tot allò que era normal, va deixar de ser-ho.

Que, per què se m’ha acudit parlar d’això ara? Doncs perquè dono per finalitzat l’estiu 2007 i el comportament de molts joves que ara tenen la mateixa edat que jo tenia en aquells moments torna a ser incívic i cridaner (diria que més) però amb coneixement de causa ja que saben que el que fan està malament. Fa més ràbia.

Els radiocassets ja no són aquells. Ara són mòbils de tercera o quarta generació amb Mp3 penjadets del coll amb cadenes grosses i estridents (or, plata, xapats) i amb els altaveus ben forts, oferint la seva música a tothom encara que no la vulgui. Curiosament és gent de flamenquito i reggeton (com s’escriu?)

Les famílies que fan l’acampada ara són, majoritàriament, famílies llatines carregades de criatures i amics propers que van a la seva bola. Realment se senten com a casa. Es comporten com ho farien al seu país. És bo? És dolent? No m’ho plantejo, simplement, és.

Les escombraries tornen a quedar-se a terra tot i que ara hi ha molts contenidors i sabem que no s’ha de fer però... quina mandra!!! Si a primera hora del matí el servei de neteja ho traurà.

El nou look és biquini mínim per les noies i banyador per sota els genolls pels nois (visca la igualtat).

Ha tornat l'escopir i tirar les coses a terra.

El vocabulari, pitjor. Abans moltes persones no podien accedir a l’ensenyament per diferents raons (sobre tot econòmiques) Ara, tots estan escolaritzats mínim fins als 16 anys, per tant no poden evitar saber alguna cosa, però es parla malament i groller expressament i el fet de comportar-se com marranots és un plus de popularitat i de lideratge de molts grupets.

Paro aquí, necessitaria un parell de blocs. Diuen que la humanitat evoluciona, potser sí,però el comportament en societat ha retrocedit.

dimarts, 4 de setembre del 2007

BURKA

Al·lucinada, ofesa, insultada... així me sentit quan he llegit una petita notícia "sense importancia" al diari 20 minutos.
Resulta que uns empresaris de l'Índia han fabricat uns burka amb teixit "aiurvèdic"(*) i que l'estan venent magníficament a l'Aràbia Saudí.
Diuen que és tot un èxit perquè està fabricat amb plantes medicinals i amb poders curatius i jo dic, portar burka és cultura? És tradició? És què? És una putada, així de clar.
Fins quan han d'haver dones tancades en una presó de roba? I ara surten amb la xorrada "aiurvèdica" aquesta. Com si fos el gran benestar. Com que el teixit té poders curatius encara caldrà menys anar al metge, ja es curaran sóles!!!
Una bona màquina de fer calés han trobat aquests empresaris.

(*) Massatge aiurvèdic: Massatge originari de l'Índia per aconseguir un total estat de relaxació i benestar. No és necessari que tinguis dolor. És la resposta a un món d'estrés i pressa. És molt important donar al cos un tractament per donar-li salut mental i física, l'energia i la pau que necessita per funcionar millor. El massatge aiurvèdic traballa les emocions i el dolor a través del cos. Combat la depressió, angoixes, insomni, els dolors d'esquena, el cansament, augmenta l'autoestima i l'ànim.
I nosaltres sense portar burka, tan bé que estariem!!!


diumenge, 2 de setembre del 2007

De compres

Una vegada comprades les coses bàsiques, passejo una miqueta i, de sobte, quin espectacle de flascons!!! Quina decoració!!! Quina barreja d'olors més encertada!!! Quin festival de llumetes al·lògenes!!! Sembla que siguis cridada a entrar des de la porta.

Fa dies que li dono voltes a la idea de comprar-me potingues de l'eterna juventut. Vull enganyar-me a mi mateixa. NOOOOO!!! Se perfectament, ho sé, de veritat , que el tema les cremes anti-aging, efecte lifting, esculpidores de rostre, etc. son un "placebo" com tants d'altres.

El cas és que no n'he comprat una, ni dues, sinó TRES.

A més a més no eren unes cremes qualsevols, no, són cremes d'alta gama. La dependenta m'ho ha repetit mil cops perquè m'entrés en el cap. La de dia, la de nit i una específica per les bosses dels ulls. També m'ha recalcat que "en aquestes edats ens hem de cuidar especialment ja que la cosa sempre va a pitjor" L'he mirat volguent dir: "Tu que sabràs si no tens més de 25 anys"
La puc haver mirat de la manera que sigui, però la noia m'ha endossat 3 boniques cremes de no tan bonic preu i jo més contenta que ningú, he sortit de la bonica perfumeria.

He arribat a casa m'he tancat al bany, m'he dedicat a mi mateixa una horeta: Dutxa, llet netejadora de cara, tònic, l'específic dels ulls (són uns pegats que representa relaxan) la crema de dia (vitamica C) m'he assecat el cabell i... tatxan!!! No tinc ni idea si això funciona per la pell, però el que està clar es que m'ha funcionat pel cap. He sortit del bany sentint-me de conya i amb ganes de fer coses.


A partir d'ara creuré més en les cremes. És qüestió de fe.