dimecres, 20 d’agost del 2008

Fins aviat !


PER MOLTS ANYS !



Des d'aqui el meu petit homenatge tot i que sé que no pot llegir-me per culpa de l'ordinador que és vellet.

Espero que t'ho passis molt bé en companyia dels que estimes.
Demà dia 21 en "Garmir" fa 37 anys.

dilluns, 18 d’agost del 2008

Festa Major 2008 - La meva

Dissabte 9 - Representació de la "Llegenda del Gar-i-Got"

— Fa molt, molt de temps, els camperols i pescadors de Castelldefels van veure alterada la seva pacífica vida amb l’aparició d’un drac, el nom del qual no volem recordar. Arribà amb les “Legions del Mal” dirigides pel mateix Llucifer i van sembrar la mort i la destrucció a tota la comarca...

En Gar i Got és un descendent d’aquell drac, viu entre nosaltres i ens explica què va succeir exactament. La representació de la Llegenda del Gar i Got és tot un clàssic de la Festa Major i ens marca l'inici.

Estava ple de gom a gom i realment, cada any que passa és més bonic de veure.

Dimecres 13 - Focs artificials

Un bon castell de focs a la Plaça de les Palmeres. Un lloc bonic de la platja on hi cap molta gent. Bona organització d'autobusos llançadora des del poble.
Després l'actuació de la Salseta del Poble Sec que no vaig veure per haver de matinar l'endemà.




Dijous 14 - Lectura del Pregó

Aquest any ha estat un privilegi. La meva cap, sabedora de l'admiració que tenim a casa pel Calixto Bieito va convidar-nos a conéixer-lo personalment. Va ser un luxe.



El pregó vàrem seguir-lo des de el pati de l'Ajuntament i en sentir-lo vaig pensar: Mare meva!!! com està deixant Castelldefels!!! Tot el que deia ell és el que he pensat sempre jo i en aquell moment em savia greu que ho digués en veu alta. Bieito és un provocador nat. A mida que anava concloent el pregó anava remarcant les coses bones del poble i fent especial ènfasi que viu a Castelldefels primer per amor a la seva dona (és d'aquí) i després perquè li agrada realment el poble.

En acabar el pregó, el Director de Teatre, va saludar personalment i va canviar impressions amb els assistents. Jo estava més contenta per la meva filla que per a mí mateixa. En Calixto li va signar un autògraf en el programa de "Tirant lo Blanc" i tenim fotos xules que les posarà en el seu blog.


A continuació va actuar a la Plaça de l'Església l'orquestra Nueva Etapa. Déu meu!!! feia anys que no veia una actuació treta de "l'España caní" Quin repertori!! Quina posada en escena!! Segur que tenien clar on actuaven?? La Regidora de Festes sabia què contractava?? Vaig marxar cap a casa al·lucinada.


Divendres 15 - Res

No vaig veure res. Pensava anar al costat de casa a veure Festival Dance amb cançons de Boney M, Baccara i Abba però no vaig poder.

A la tarda vàrem portar la filla a Barcelona i el meu marit i jo ens vam quedar a la Festa Major de Gràcia. Vam veure tota la cercavila del carrer Gran de Gràcia amb desfilada de Moros i Cristians i tot (eren de les comarques de Lleida) uns quants carrers guarnits (els més senzillets) i cap a casa.

Dissabte 16 - Gran Correfoc


Sempre m'agrada. Anys més llarg i anys més curt.

A les 22,30h actuava l'Antonio Orozco. Aquest noi canta bé tot i que no m'agrada el gènere ni ...

La meva filla era al camp del Barça convidada en un palco VIP (quina sort!!) i nosaltres vàrem anar a veure el partit a casa d'uns amics i en el descans vam pujar al terrat per veure l'eclipsi.

Diumenge 17 - Tràfic i fi de festa

M'encanta. És un grup que versiona cançons dels Rolling, Beatles, Springsteen. Queen, etc. de forma impecable i amb gran professionalitat. Fa més de 20 anys que van pel món i lluny d'apagar-se, cada cop tenen més èxit. Van ser els primers en aconseguir atreure el públic jove i fer-los cantar i ballar. A Castelldefels poca gent però, què vols fer-hi? Som així!!


Van estar cantant des de les 22h fins la 01h i la festa es va acabar amb una gran mascletà.

Fins l'any que ve !!

dissabte, 16 d’agost del 2008

De bars i de propines

Des de que estic a la nova feina, surto a esmorzar cada dia. És un plaer del que no n'havia gaudit mai i veig que és tota una experiència.
Les meves companyes d'esmorzar, que no són cada dia les mateixes per qüestió horària, ténen molt clar el "qui és qui" de cada bar de la zona.
Tenim el dels entrepans petitons a preu de grans, el dels preus abusius en la beguda, el caríssim en tot, el que li fa ràbia que juntem dues taules, el que no serveix més a poc a poc per que no n'és capaç, el que li fa mandra haver de servir a tot de grupets a la mateixa hora i dijous vàrem descobrir-ne un altre: El que d'un dia per l'altre ens canvia els preus, envidentment a l'alça per que sí, per alló de "si cuela, cuela"
Tot això ve al cas, perquè l'únic bar que té la mida dels entrepans, la qualitat i el preu ajustats fa vacances i no podem anar-hi. Estem parlant de 2,80 € que no és cap misèria.
A la vista de tanta "professionalitat" en el sector, tanta cara dura a l'hora de cobrar (malgrat els preus siguin lliures) nosaltres hem posat enginy:
Cadascú compra l'entrepà o els dolços a l'establiment que li sembla oportú i després quedem en el bar on les begudes ténen el preu més ajustat.
Això, els primers dies em feia vergonya, però ara no. També veig que a les persones que porten els bars tampoc els importa.
Queda clar que la crisi no perdona ningú, bé ningú assalariat, si algú s'escapa serà algun adinerat llest.


Han sortit diferents estudis en els quals es conclou que un dels sectors més afectats per la crisi és el de les propines. L'hàbit de la cervesa, l'entrepà, la pasteta o el cafè es manté, amb la pujada del preu i l'arrodoniment inclosos. La propina, en canvi s'ha suprimit (jo només en dono en casos molt especials)
Hi ha països que l'obliguen per llei i es motiu de discusions entre patronal i sindicats. Els primers la defensen (així s'estalvien sous i cotitzacions) i els altres estan per la supresió.
A Espanya, diuen, es diferent (com sempre) La propina no és una part de la nòmina, no! Ens ho sembla! És una gratificació voluntària pels serveis que el cambrer ha prestat al client. Potser per això en deixem poquetes ;)
Els assalariats del gremi de l'hostaleria no deixaran que es perdi el complement salarial que comporta la propina i es convertirà en obligatori per a l'empresari. Només faltaria!
L'empresari d'hostaleria, sigui de categoria o no, ofereix unes nòmines molt minses amb "l'estadística" de la quantitat de diners extres que s'enduran els treballadors gràcies a les propines dels clients i ara es troben que no fan ni cinc de calaix.
Això és una roda: Els clients no deixem propina perquè tot és molt car i hem perdut poder adquisitiu i, habitualment estem mal atesos. Els empresaris alcen els preus per poder mantenir el negoci obert i contracten personal per poquets diners obviant la professionalitat.
Buscar l'equilibri és difícil.

dissabte, 9 d’agost del 2008

La Xina esclata

Després d'uns quants mesos manifestant-me en contra de que els JJ.OO. se celebréssin a Beijing ahir vaig volguer veure la cerimònia d'apertura.
No tenia cap dubte de que seria una maravella. Un gran desplegament de l'últim crit en tecnologia, al voltant de 60.000 figurants dins de l'estadi que van fer conéixer al món els grans invents de la Xina, la seva cultura i la seva historia.
En canvi no podia relaxar-me per poder gaudir de les imatges plàstiques i visuals que m'oferia la tele ja que, en comptes de veure una gran posada en escena, només veia gent adoctrinada. En lloc de gaudir de la sincronització dels figurants, em venia al cap que potser castigarien brutalment al voluntari que no ho fes prou bé.
En fí, si la cerimònia en qüestió serveix perquè el govern xinès aprofiti per obrir el país, donar un pas endavant en els drets humans i la població por viure més bé...
Ja s'anirà veient amb el pas del temps. Avui només veig una gran "operació maquillatge"


dimecres, 6 d’agost del 2008

Rectificar és de ...

savis o potser és de mal informats o de precipitats.
En el meu post anterior feia referència a una notícia de violència contra les dones al barri de la Sagrada Família de Barcelona, doncs bé, avui han dit en els noticiaris que malgrat que la parella havia discutit molt és podia confirmar que la mort de la dona era per causes naturals (?)
Per cert al barri de l'Eixample ha "caigut" una noia d'un tercer pis. Falta esbrinar què ha passat.

dimarts, 5 d’agost del 2008

Violència contra les dones




Ahir la notícia de la brutal pallissa i vexacions de tot tipus que van propinar-li un individus d'estètica skin i procedents de l'Europa de l'Est a una noia de Barcelona que "només" havia sortit de casa seva.
A la tele no es van estalviar detalls. Vinga repetir el que li havien fet. Vinga morbo!!

Avui la notícia d'un noi jove que ha mort la seva parella a Figueres (Girona) Ja s'han afanyat a dir que era espanyol, no tinguéssim mals pensaments, tot i que la víctima era estrangera. Suposo que la deu haver assassinat per que n'era el propietari i alguna cosa no li quadraria d'ella. La va posar al maleter del cotxe com si fos un fardo.
Avui la notícia d'un home jove, 36 anys, que ha mort la seva parella a Barcelona, al barri de la Sagrada Família. Cap veí sospitava que alguna cosa anés malament. Cap dels dos era espanyol.
De fet, la nacionalitat de la víctima i del botxí m'importa un rave. Dues dones han estat assassinades i l'altra difícil ho tindrà per recuperar-se.
Ja no sé quantes dones han mort a mans de les seves parelles aquest any. Encara que només hagués estat una...
El que realment vull dir es que el que es considera com "violència contra les dones" porta més víctimes que el terrorisme i com si res. Una notícia de la crònica de succesos de qualsevol telenotícies o bé dels programes de xafarderia. Això si, bén explicats els detalls i poc comdemnats els assassins.
Què passa quan un grup terrorista comet un atemptat, hagi víctimes o no? Tots els polítics del signe que sigui a comdemnar-lo enèrgicament, i pobre el que no ho faci!! Tots els mitjants de comunicació audio-visuals obrint les informacions amb la notícia. Portada de tots els diaris. Tots esgarrifats!!
Bé. Esgarrifem-nos amb les morts violentes. Esgarrifem-nos amb els maltractaments. Esgarrifem-nos sempre. No segons qui mati o qui sigui la víctima.

dissabte, 2 d’agost del 2008

"Trabajo ocasional de una esclava"


Aquest és el títol d'una de les pel·lícules que es vàren estrenar ahir.
El títol és en castellà perquè, per variar, no s'ha distribuit en català, tot i que el difícil serà poder veure el film ja que no és passarà en sales de gran public. Potser creuen que no iteressarà ningú. Quina pena!
La pel·lícula és alemanya i de l'any 1973. No és en cap cas una reposició. És una estrena total. En el seu moment no va ser distribuida, com la majoria de treballs d'Alexander Kluge ja que es considerat un personatge radical, per minories amb "poca moral" i les pel·lis reservades per a sales d'art i assaig. En definitiva no donen diners.
A España només han estrenat dues pel·lícules de Kluge: Una muchacha sin historia (1966) i Ferdinand, el radical (1975)
Si a això li afegim que Kluge va ésser el més políticament actiu del manifest d'Oberhausen d'on va sortir el Nou Cinema Alemany i que va ser l'encarregat de demanar ajudes a les autoritats del moment per aconseguir diners per un cinema que incomodava, ja s'enten perquè les seves pel·lícules son en un calaix a l'espera que algú pensi en elles.
Trabajo ocasional de una esclava (1973) és um film mític de la cinefilia europea i ara, 35 anys després, s'estrena a Espanya i en ple estiu conjuntament amb pel·lícules de dibuixos animats i superherois.
Pel·lícula/documental que irrita o fascina, no té terme mig. Totalment vigent ja que indaga sobre el paper de la dona en la societat contemporànea i que mostra una manera de fer cinema que ja no es practica. És en blanc i negre.
Dit tot això us deixo una petita sinopsi:
Roswita, la protagonista (la dona del realitzador) es guanya la vida practicat abortaments il·legals (Kluge en filma un en primer plànol tot ensenyant el raspat i l'extracció del fetus que pot ferir la sensibilitat dels espectadors) per poder mantenir al seu marit que encara és estudiant i poder tenir els seus propis fills. La policia intervé i Franz (el marit) és l'arrestat.
A causa de la intolerància social del país i particularment la del seu marit, Roswita s'entrega a l'activisme polític i social convertint-se en una solitària combatent, armada només amb pamflets.
Lluita per generar una revolució a la societat i mai aconseguirà introduïr-la dins la seva pròpia família.

No l'he vist, encara, però només per la temàtica, l'any que va estar feta, la polèmica que l'envolta i que sigui alemanya... ja tinc feina. Buscar en quina sala puc anar-la a veure.