dimecres, 27 de maig del 2009

De què va això d'Europa? per Josep Ma Terricabras

Les eleccions europees no provoquen gaire entusiasme. Ni aquí ni enlloc. Ja sabem què va passar amb la suposada i fracassada Constitució Europea, i què està passant amb el Tractat que l’ha substituït i que ens volen col·locar, encara que els dirigents europeus hagin de fer trampes.

Què està passant amb Europa? La resposta em sembla relativament senzilla. No sé què passarà d’aquí a 100 anys, però, ara com ara, Europa és només una unitat de mercat i de negoci, una multinacional que s’adona que està perdent poder i influència davant dels Estats Units i la Xina. I s’oblida el més important: l’Europa de debò és un conjunt de nacions (ara en diuen “velles”, sí, és clar, molt velles, molt arrelades) que s’han anat configurant al llarg de la història per la seva enorme capacitat de creació cultural i per l’enorme influència de les seves idees, de les seves lluites, de les seves iniciatives socials, econòmiques, científiques, filosòfiques i religioses.

Europa és un conjunt variat, irreductible. Una varietat que es pot arribar a coordinar en alguns aspectes, però que ha d’acceptar la diversitat com una gran riquesa, impossible de trobar, en aquests moments, en cap altre lloc del món. La prova de la nostra vitalitat és precisament que no sabem ni posar-nos d’acord sobre les fronteres de l’Europa política, social i religiosa. Voler uniformar Europa és voler-la escanyar, dominar i tiranitzar. Alguns ho volen. Però jo no pateixo. No podran.

Per això fan el ridícul els que diuen que a Europa no s’hi ha de parlar dels problemes domèstics, de les qüestions nacionals, per exemple, de la llengua catalana. ¡Però si no s’hi fa res més que parlar de coses semblants! Umberto Eco ha dit que “la llengua d’Europa és la traducció”. Té tota la raó. Europa no és una nació, ni una nació de nacions (¿què és això, més enllà d’un joc de paraules?). Europa és una articulació, un pacte, un ideal d’entesa i de concòrdia entre nacions que volen preservar la seva identitat. Europa, o serà un espai de llibertat per a tots, o només serà una gestoria, una agència de seguretat estatal.

dilluns, 18 de maig del 2009

TANCAT PER OBRES

Divendres 15 de maig varem patir una inundació considerable casa per culpa d’una aixeta oberta de la veïna de dalt. Ara estic pensant que un dia podria fer un post retratant-la una miqueta.

Ahir varem saber, per ella, que el causant va ser el seu gat al qual no li agrada l’aigua estancada i a après a obrir les aixetes per beure l’agua corrent. És un gat de casa bona.

Ara ens ha vingut un senyor problema al damunt, possiblement haurem de marxar de casa per poder canviar el parquet (és el pitjor), el sostre del bany i un parell de portes que estan bufades. De totes maneneres, els danys totals encara estan per veure ja que l’aigua és traïdora.
A data d'avui està tot comunicat a la nostra companyia d'assegurances i a la Policia Local que actuarà, si ve al cas, com a testimoni dels fets.

diumenge, 10 de maig del 2009

Dia d'Europa i eleccions

El 9 de maig de 1950, el ministre francès d'Exteriors Robert Schuman va proposar, a partir d'una idea del seu assessor Jean Monnet, un pla que pretenia situar la producció francesa i alemanya del carbó i l'acer sota el control d'una autoritat única i supranacional. Aquest projecte, anomenat Pla Schuman, va donar lloc un any més tard a la creació de la primera de les Comunitats Europees, origen del procés d'integració europea que coneixem en l’actualitat. Aquesta actuació s’emmarca dins de les activitats de difusió i informació sobre la UE que desplega el Patronat com a punt d’enllaç d’Europe Direct-Xarxa d’informació de la Comissió Europea.
El Govern de la Generalitat de Catalunya, el Patronat Català Pro Europa, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Representació de la Comissió Europea a Barcelona i l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona han organitzat conjuntament l'acte d'aquest any.
La benvinguda va estar a càrrec d’Ernest Maragall, conseller d’Educació (que li se les veu i desitja per tirar endavant el seu projecte) i la participació ciutadana va anar a càrrec de un munt d'alumnes de diverses escoles catalanes (també una d'italiana que queda d’allò més bé)
Van parlar tot un seguit de persones dels diferents organismes
Es va interpretar la cançó "Per tot el món" (All around the world) cantada en català, espanyol, anglès i tagal (el català podrien haver-lo estalviat ja que a Europa no existeix)
Dit això,
Properament hi haurà eleccions al Parlament europeu i sembla ser que és molt important el nostre vot (com sempre) però els ciutadans i ciutadanes que volem ser o ens creiem molt europeus el dia D no anem a votar. Per què? Doncs perquè encara no ens han explicat de forma entenedora i creïble que les persones destinades pels partits polítics que van a Brussel·les ho fan per fer feina i per vocació de servei i no per la burrada de diners que van a guanyar. Que no accepten el càrrec per tenir una jubilació daurada. Que no hi van perquè han estat retirats de la política activa del seu país. Potser ens haurien de treure del cap que allò és un cementiri d’elefants.
Si arribo a entendre-ho abans del 7 de juny potser no votaré en blanc.

Sempre he volgut creure que per ser un bon polític primer s’ha de tenir unes idees concretes, després triar el partit més proper i més endavant, si prosperes, optar a un escó. Fa temps que penso que tot plegat és una farsa tristíssima. No sé si primer és l’escó o el partit, però segur que al final de tot van les idees.
Barrejant-t'ho tot, tenim un bon exemple al País Basc. Al no entendre gens ni mica el pacte contra natura que s’ha fet per aquelles terres, m’han explicat que això és la democràcia, que no és per afany de poder ni per fer fora ningú, sinó la capacitat de poder pactar (?)
Barrejant més ja que m’hi poso, ahir per la ràdio (ja sabeu que l'escolto molt) vaig sentir el següent:
"Se puede engañar a todos los hombres una vez, se puede engañar a un hombre siempre pero no se puede engañar a todos los hombres siempre. Evidentemente Abraham Lincoln no conocía a los catalanes"
Parlaven de l'Estatut i del finançament de Catalunya. Després han afegit el fet de que el traspàs de rodalies l'han ajornat fins gener del 2010 i feien conyeta sobre la capacitat que teníem els catalans per creure’ns qualsevol cosa. Que, des del govern d’Espanya, només havien de fixar una data i canviar-la posteriorment. Que poden engaltar-nos tot el que convingui... i contents de que no et fotin la camisa!
Si això passa dins del país més proper i al qual pertanyem, qui vetllarà per nosaltres dins del Parlament Europeu?

diumenge, 3 de maig del 2009

La meva filla...

té cops amagats.
Vaig a dormir i em trobo un sobre americà dirigit a la meva persona i amb un llacet de color fúcsia. Dins hi havia la nota següent:
“Això és una mesura del tot improvisada i desesperada. Em volia esperar al dia del teu sant per donar-te les dues entrades però ets tan impacient i de tot amb les coses que vols, que m’obligues a fer això que l’adjectiu més adequat podríem dir que és cutre. Vaig haver de parlar amb el Jordi per que tu no compressis les entrades i el pla era pagar-les i anar a buscar-les jo però... està clar que no podrà ser. Un petó molt fort i espero que et faci il·lusió. La propera vegada no pressionis tant a la gent perquè les sorpreses agraden a tothom! A tu també. T’estimo. Anna”
Dins del sobre també hi havia dues entrades dibuixades i retallades per ella que volien representar les de debò.
El 28 d'abril es van posar a la venda les entrades del concert que Leorand Cohen farà el proper 21 de setembre al Palau Sant Jordi. A l’arribar a la feina (ja sé que no es fa) vaig connectar-me a internet per intentar aconseguir-ne 6. A les 10:20h que vaig establir la connexió, els millors seients ja estaven venuts (penso que són compromisos i xollos). Després va venir la realitat: No tenia diners al compte per pagar sis entrades, és més, ni dues. Vaig trucar al meu amic Jordi per demanar-li que s’encarregués ell de comprar-les. Al vespre encara no sabia si les tenia o no. Quins nervis!
A l’explicar-ho a casa, suposo que li va venir la idea a l’Anna i ara...
TINC ENTRADES PER ANAR AL CONCERT REGALADES PER LA MEVA FILLA.
Jo també t’estimo... i sense regals també.