divendres, 23 de juliol del 2010

Vindré a Capellades!

7 de juliol de 2008, les 8 del matí. Entro per primer cop al Departament de Treball. Veig una sala diàfana plena de persones que em miren. Jo no goso mirar gaire, encara que a dia d'avui em sembli impossible, estic morta de vergonya i amb por.
La meva recent estrenada cap em dona la benvinguda i em presenta la Marta, la Marta Xaus. A ella va dedicat aquest post.
De seguida es posa en marxa per acollir-me i m'endosa tal quantitat de papers que encara no els he paït ara :-) quan es fa l'hora, baixa a esmorzar amb mi i em presenta noies amb les quals ja no treballa però mantenen una bona relació.
Varem tenir una complicitat especial tot i la diferència d'edat i el caràcter de cada una.
Ella sempre discreta, silenciosa, treballadora formigueta, sense posar-se mai una medalla per una feina, sense voler mai sobresortir per damunt de ningú, en definitiva, la companya de feina que tothom voldria tenir.
Ara bé, la discreció no sempre li ha anat bé. De vegades les persones que no es fan veure sembla que no existeixin i, de vegades, se les oblida. Ella crec que potser ho ha patit.
Avui ha estat el seu darrer dia tot i que el contracte se li acaba el 31 d'agost. Ha de fer les vacances. La crisi i la retallada de personal a l'Administració han fet que no fos possible reubicar-la enlloc.
La Marta sap que jo no podia acomiadar-me d'ella. Som unes ploraneres. Ens hem fet dos petons a l'ascensor després d'esmorzar i, com si res... s'ha acabat. Ja no som companyes de feina ara,

SOM AMIGUES!!
Marta: sàpigues que ara estic plorant i em fa ràbia.