INTENTEM-HO !

FIN DE UN AMOR - Walter Riso

2011-07-07T20:51:00.008+02:00

"Cuando te enamoras de una persona que no te conviene -dice Walter Riso- la esperanza no es lo último, sinó lo primero que debes perder. Para perderla, empieza por mortificar tu ego: admite tu fracaso. Solo después podrás elaborar tu duelo con ayuda de buenos amigos mentirosos que te digan lo estupendo que eres (evita los malos, que te dirán lo maravillosa que era tu pareja). Aprende a perder, humilla tu ego, liquida la esperanza, escucha a los buenos mentirosos, elabora tu duelo... Todo ese proceso te irá sacando del hoyo. Pero el empujón definitivo no te lo dará el terapeuta, sinó el hartazgo. Cuando te canses de ser un idiota, descubrirás que el principio de todo amor es tenerse a uno mismo"

Si de verdad le interesa saber cómo está su relación de pareja...
Antes saber que lamentar.
Pués coja un papelito y váyase a un banco del parque i escriba arriba bien grande el nombre de su pareja...
Hecho.
Y ahora hágase la prengunta: ¿Por qué no debería quererle?...
Si vuelve a casa con el papelito en blanco, es que le queda pareja para rato, pero si la lista de razones crece i crece: "No debería quererle: porqué no me escucha, porqué ronca, porqué sale sin mí, porqué llega tarde..."
¿Por qué no hacer una lista de sus cosas buenas en vez de sus defectos?
Porqué la complicidad no se manifiesta en el gusto, sinó en la ausencia de disgusto.
¿Te enamoras de sus defectos?
Es que la lista no es de defectos objetivos, que tal vez a usted incluso le gusten, sinó de las cosas que a usted le disgustan, que no es lo mismo. Porque ahora estamos hablando de pareja y no de enamoramiento súbito...
¿No es lo mismo?
Son opuestos. En el enamoramiento, los contrarios se atraen, pero esa atracción dura poco y sólo se transforma en el cimiento de una pareja estable si evoluciona hacia la complicidad, la afinidad y, al cabo, el respeto que la mantendrá unida durante años. Y para lograr eso es más necesaria la ausencia de disgusto que el propio gusto.
¿Más complicidad que pasión?
¿Verdad que decimo "me he enamorado", pero no "me he amistado"?
¿...?
Pues el combustible de una pareja duradera es el "me ha amistado" y no el "me he enamorado". Es la paulatina construcción racional de afinidades y no el abandono al arrebato: más que coincidir de repente en que nos gustan las mismas cosas, es ir dándose cuenta de que nos disgusta lo mismo.
¿Cuán paulatina es esa construcción?
Si algún día llegamos a ella, no será gracias a un gran acierto repentino, sinó merced a una sucesión de fracasos aleccionadores.
Como se llega a casi todo en la vida.
Todos construimos nuestra convivencia en pareja a fuerza de fracasos racionalizados. Para que una relación dure, hay que racionalizar el amor sin dejarse llevar por él como si fuera una canción del verano cursi.
A veces es bonito bailar chorradas.
Pero no espere llegar a la pareja de su vida gracias al arrebato de una noche. Son cosas distintas, aunque persista la cultura estúpida de idealizar el amor contrariado que nos mata y nos resucita. Esa sandez sirve para vender canciones y perfumes, pero no para encontrar pareja estable y satisfactoria.
Tomemos nota.
No digo que nuestro ego no necesite de vez en cuando la conquista -tanto o más que el goce del coito-, pero en el postcoito tendrán ustedes que poder hablar de algo... Y para no aburrirse entonces necesitarán algo de complicidad... ¿No?
¿Cree que aprendemos? ¿De verdad?
A medida que buscas pareja -y a menudo la biología nos convierte en incapaces de no buscarla- y las relaciones van acabando, vuelves a buscar otras. Y, poco a poco, ya no te guías tanto por la entrepierna ni tampoco por el corazón, sino que usas más la razón.
Cupido le oiga.
Llegamos a la madurez amorosa a partir del fracaso y, en el proceso, más que buscar lo que quieres, tratas de evitar lo que no quieres. Así, vas haciendo una lista más o menos consciente de incompatibilidades, y evitarlas es decisión de la razón y la voluntad.
¿Por ejemplo?
Te apasionan los carácteres fuertes, pero ya has aprendido tras los 700 golpes que no te convienen, así que aprendes a evitarlos... O más sencillo: ¿te gusta cocinar? Bien. ¿Pero también te gusta comer? ¿No? Pués, fuera: yo no como a gusto si no es en compañía.
¿Y si son demasiadas las compañías?
Pacten el "demasiadas". Entre dos personas maduras se puede ser infiel, pero leal.
¿Cómo?
Se puede ser infiel al cuerpo de la pareja, pero leal al pacto que tienes con ella.
Suena cómodo, pero ¿seguro?
La lealtad es ser fiel a ese pacto con tu pareja y no tanto a su cuerpo. Si ustedes acuerdan que cada uno sale los sábados y hace lo que quiera, pues bien: ese es su pacto. Sólo lo romperá y será desleal si repite otro día...
¿Se trata de contárselo todo?
Yo no lo haría. De hecho, en mis terapias abogo por que cada miembro de la pareja tenga su propio espacio de intimidad y que cada uno respete el del otro. Lealmente.
¿Sinceridad no es contarlo todo?
Eso es un horror. Nada me daría más miedo que la sinceridad total, que sería poder meterme en la mente de la persona querida. Lo sugiere Kubrick en "Eyes wide shut", una película que a mí me pareció terrorífica.
¿Cada parejita tiene su librito?
A veces en la consulta soporto a parejas insultándose y, cuando les sugiero que se separen, me miran ofendidos y se cogen las manos y me contestan: "¡Pero nos amamos!"...
Y les digo: "Pues ¡qué lástima!, porque serían ustedes muchos menos desgraciados cada uno por su lado". Vienen señoras llorando y les pregunto cómo las dejó su pareja, y es una película de terror con monstruo. Pero me la cuentan llorando cuando deberían contarla riendo por su liberación. La terapia es esa: lograr que se rían.

Torna a ser primavera

2011-03-20T21:26:00.017+02:00

Aquesta nit comença la primavera meteorològica. Farà bon temps? Segur que sí. Sempre fa bon temps. La pluja és mal temps?

La primavera està associada a la vitalitat, a la joventut, la bellesa i el color verd. El color verd és freqüent a la natura i la primavera és natura.

Pensem en poemes, en flors, en canviar la roba dels armaris, amagar la grisor de l'hivern i donar la benvinguda als nous colors, adonar-te'n que, sense proposar-t'ho, has comprar-te una peça de roba (o dues) de color mare-selva que, segons els gurus de la moda serà el que inundarà els aparadors. Diuen que serà el primer any i que en durarà molts ja que a les dones, dones? els queda molt bé. Que és un color rosa barrejat amb vermell però que s'allunya del fúcsia. Ai, no sé, tot plegat ho trobo una solemne tonteria. Als homes no els queda bé aquest color?

M'he posat a parlar de roba perquè en el fons o potser no tant en el fons, crec que m'hauré de comprar de tot. Més per necessitat que per gust, que també. Segur que aquell vestit tan ideal de la temporada passada em ve petit, o no. Per no entrar en una depre passo d'emprovar-me'l. Uf!.

M'acabaré comprant sabates i bosses. Ho sé.

Bé, com que sóc una desordenada a l'hora d'escriure i vaig mig saltant de tema a mesura que se m'ocorreix, deixo la roba i recordo, marededéusenyor!, que el 21 de març de 1977 vaig començar a treballar i a cotitzar. Vol dir que demà, farà 34 anys que estic en el món laboral i de la manera que estan les coses, que pinten bastos del revés per tot arreu, gairebé és una sort tenir tanta cotització feta. Llàstima que va acompanyada d'una edat i de que em falten per treballar els anys més importants de cara a la jubilació :((

Feia un grapat de mesos que no escrivia res. Entre estudiar per les opos, que no em va servir per aprovar però sí per a descobrir tot un món que m'era aliè, estudiar per treure'm el nivell C de català per tenir un títol oficial i el Facebook que amb la seva immediatesa et fa agafar mandra d'escriure res més llarg... Dies i dies dient: ara m'hi poso i escric alguna cosa. Res, ni una sola idea. Fins avui, que m'he dit: encara que sigui una xorrada, fes-ho!

Penso: podries penjar una cançoneta però com que les penjo al FB no cal. Una frase tonta tampoc, també és ideal el FB. Un enllaç d'aquells que fan riure? també és perfecte el FB. La foto d'aquella truita de patates que em va sortir tan bé... pel PB i què queda pel bloc? doncs haver de pensar una mica més què vols escriure, ser més coherent i estructurar el text.

Com que ara mateix tinc mil fronts oberts dins del meu cap, sóc incapaç de fer res més del que acabo de fer i el curiós és que em sento de conya!!

Vindré a Capellades!

2010-07-23T21:38:00.011+02:00

7 de juliol de 2008, les 8 del matí. Entro per primer cop al Departament de Treball. Veig una sala diàfana plena de persones que em miren. Jo no goso mirar gaire, encara que a dia d'avui em sembli impossible, estic morta de vergonya i amb por.

La meva recent estrenada cap em dona la benvinguda i em presenta la Marta, la Marta Xaus. A ella va dedicat aquest post.

De seguida es posa en marxa per acollir-me i m'endosa tal quantitat de papers que encara no els he paït ara :-) quan es fa l'hora, baixa a esmorzar amb mi i em presenta noies amb les quals ja no treballa però mantenen una bona relació.

Varem tenir una complicitat especial tot i la diferència d'edat i el caràcter de cada una.

Ella sempre discreta, silenciosa, treballadora formigueta, sense posar-se mai una medalla per una feina, sense voler mai sobresortir per damunt de ningú, en definitiva, la companya de feina que tothom voldria tenir.

Ara bé, la discreció no sempre li ha anat bé. De vegades les persones que no es fan veure sembla que no existeixin i, de vegades, se les oblida. Ella crec que potser ho ha patit.

Avui ha estat el seu darrer dia tot i que el contracte se li acaba el 31 d'agost. Ha de fer les vacances. La crisi i la retallada de personal a l'Administració han fet que no fos possible reubicar-la enlloc.

La Marta sap que jo no podia acomiadar-me d'ella. Som unes ploraneres. Ens hem fet dos petons a l'ascensor després d'esmorzar i, com si res... s'ha acabat. Ja no som companyes de feina ara,

SOM AMIGUES!!

Marta: sàpigues que ara estic plorant i em fa ràbia.

Moment poètic...

2010-05-12T18:30:00.002+02:00

(Un mirall)

2010-04-25T09:45:00.005+02:00

Te envejeces tras el escritorio,
tras la pantalla del computador,
la vida te quitó la sonrisa,
no insistas en buscarla, solo daño te harás.
Piensas en ella...¿Ella pensará en ti?
Entremezclas la realidad con la fantasía,
piensas en sus labios, en su piel
y se cuela en la frase un if, un while,
entras en loop y esperas que la vida te rescate...
Cierras los ojos y los abres.
¿Tanto tiempo ha pasado ya?
Tu mirada perdió ese fulgor soñador,
tu piel se volvió gris
y te das cuenta que sólo soñaste
no luchaste, aunque...
¿Para qué luchar por causas perdidas?
Y ahora solo eres un engranaje, perfecto quizás
pero igual al montón,
te encarnaste un tema de Silvio
sin hijo, ni arbol, ni libro...

Jubilació als 67 anys

2010-02-06T01:01:00.002+02:00

S'està prenent una cervesa?

Noves lectures per començar l'any

2010-01-10T20:32:00.014+02:00

Un parell de llibres nous per llegir, això que he dit a tothom que no llegiré res més que el temari de les "opos". Quina cosa més lletja!!

La meva sogra és de les que si li agrada un llibre, l'ha de regalar. No acostuma a tenir en compte els gustos literaris de la persona regalada, però la bona intenció que li posa ja val per tot.Aquestes festes ha tocat l'Esther Tusquets amb

"Habíamos ganado la guerra" i la segona part

"Confesiones de una vieja dama indigna".

Es clava amb un munt de gent: Carles Barral, Cela, Neruda, Òscar Tusquets (germà), Ana Ma Matute...i si es clava amb aquests personatges ja és motiu de mandra de llegir-lo.

Si teniu alguna referència positiva, poster buscaré temps per fer-li una ullada ràpida.

Marededéusenyor!

2009-11-28T22:39:00.004+02:00

Avui n'he fet:

És un gran dia...

MICROONES

2009-11-06T21:42:00.004+02:00

- Hola! Què sabeu quants minuts he d’escalfar-me el tupper?
- Depèn del que portis a dins, aquest microones no és gaire potent.
- Mira (obre el tupper)
Veig que porta macarrons en un costat i pollastre en un altre.
- Potser un parell de minuts, li dic jo.
- No, no, ben bé quatre. Contesta un company de la meva planta.
... bla, bla, bla ...
- Puc dinar amb vosaltres?
- Ui , ho sento. No anem junts i a més a més m’han guardat lloc. Mira allà, al fons, al costat de les dues noies rosses.
- Bé. No passa res. Pots guardar-me lloc cada dimarts? De la meva planta no es queda ningú.
- A quina planta estàs?
- A la ...
- Aquella noia d’allà treballa a la mateixa planta que tu i dina amb mi.
- Doncs presenta-me-la.
Mentre m’escalfo el menjar es dirigeix a la meva amiga i li espeta:
- Em dic ... Passa’m a buscar cada dia per esmorzar i guarda’m lloc per dinar els dimarts.
Al·lucinant! Quina manera d’enganxar-se! Està bé ser extravertit tot i que sent ella la que vol fer amics, potser podria haver-ho fet millor.
Se m’acut la fòrmula:
- Baixeu a esmorzar? Passa res si vinc amb vosaltres?
- Dineu cada dimarts al menjador? M’assec amb vosaltres, val.
- Qui arribi primer que guardi lloc pels altres.
...
Doncs bé, no l’hem tornat a veure i ara patim. Potser es va posar malalta la mateixa tarda de dimarts. Potser ha agafat vacances. Potser l’han canviat de lloc.
Si dilluns no la veiem ens interessarem per ella i potser, dic potser, li fem un lloc a la taula tot i que la noia “promet”
Encara que la conversa sembli llarga, ho va ser molt més. La cua pel microones del menjador de la feina dóna per molt.

Visionari

2009-11-04T15:11:00.002+02:00

“Estic encantat de que sigui Clark Gable, i no Gary Cooper, el que s’estavelli”

Gary Cooper, després de no acceptar el paper de protagonista en “Allò que el vent s’endugué”

POÈTIQUES DE RESISTÈNCIA, SOMNIS DE LLIBERTAT

2009-10-10T13:03:00.010+02:00

Al Palau Sant Jordi, el dia 14 d'octubre, a les 21 h. acompanya Joan Manuel Serrat, Lluís Homar i Carme Sansa, entre molts d'altres, en aquest homenatge als represaliats. "Poètiques de resistència, somnis de llibertat" és un homenatge als homes i dones que van lluitar contra la dictadura franquista, per la democràcia i els drets nacionals de Catalunya.

Moltes d'aquestes persones van haver de pagar un preu molt alt per mantenir-se fidel als seus ideals.

Carme Sansa, Lluís Homar, Juan Diego, Juan Echanove, Julieta Serrano, Mercè Sampietro, Joan Manuel Serrat, Francesc Pi de la Serra i l'Orfeó Català ens recordaran alguns dels poemes i les cançons que van convertir-se en els lemes i himnes de tota una generació.

L'acte és gratuït. Només cal que portis impresa la teva invitació digital i que confirmis la teva assistència a eugeniapm@gencat.cat o al telèfon 935 519 204.

A partir de les 20.00 h. hi haurà un servei d'autobusos gratuït de Pl. Espanya al Palau Sant Jordi.

El 18 d'octubre, a les dotze del migdia, al mateix fossar de la Pedrera, recordarem els immolats per la llibertat, l’any del setantè aniversari de l’acabament de la guerra i dels primers afusellaments de la repressió franquista a Catalunya.

Madrid 2016 - Tengo una corazoNADA

2009-10-04T21:02:00.002+02:00

Referèndum no vinculant

2009-09-02T20:06:00.016+02:00

L'Advocacia de l'Estat ha presentat al Jutjat de lo Contenciós número 14 de Barcelona un recurs contra la celebració del referèndum convocat per al pròxim dia 13 a Arenys de Munt, en el que els veïns diran si estan a favor de la independència de Catalunya.

Si és una pregunteta de no res!

Si no fa gaire temps que El Sr. Rajoy (PP) també va fer una pregunteta de no res i tots tan tranquils. Refresco la memòria, deia així: "¿Considera conveniente que España siga siendo una única Nación en la que todos sus ciudadanos sean iguales en derechos, obligaciones, así como en el acceso a las prestaciones públicas independientemente del lugar donde vivan?" Segons Rajoy "Los españoles tienen derecho a opinar sobre lo que quieren que sea España".

I els catalans? Que no tenim dret a opinar sobre el que volem que sigui Catalunya? Per què aquesta por? Per què tanta mania per prohibir referendums? Ja sé, la Consti.

Si al cap i a la fi no son vinculants.

Amb una mica de sort, altres pobles s'afegeixen a l'iniciativa. El meu segur que no.

No som res

2009-08-19T18:41:00.004+02:00

En començar l’estiu parlàvem de com afecta la calor a mesura que et vas fent gran, de la precarietat laboral, de la crisi, una miqueta dels fills adolescents i què farien durant les vacances, de si Castelldefels estava rebentat per obres, dels horaris dels seus comerços, dels salaris que actualment es paguen.
Parlant, parlant vàrem anar sabent petites coses l’una de l’altra. Només amb la confiança que es pot tenir sent tu dependenta del forn de pa i jo una clienta habitual.
Si la memòria no em falla, per Sant Joan estaves una mica constipada. Res important. Deies que potser hauries d’anar al metge ja que els refredats a l’estiu poden durar molts dies. No, no tenies temps per anar-hi. Hauries de demanar permís a la feina i això no t’ho podies permetre. Deies que no en passaven ni una, que era igual el motiu que hi hagués.
Al cap d’uns dies i parlant de temes recurrents, vas comentar-me de passada que el “jefe” havia decidit reduir-te la jornada laboral a la meitat i tancar al migdia (Quina meitat!) La meitat era només de diners no de jornada laboral.
Tant de pensar de que si feies bé la feina i no faltaves mai se’t tindria en consideració, i mira, no. Ens varem trobar parlant i generalitzant de la quantitat d’empreses i sobretot comerços en que la signatura del contracte la fas per unes hores concretes però que de paraula et diuen que en faràs unes quantes més pel mateix salari. Teníem clar que la venda d’aquest forn en concret no havia minvat.
Per fi vas anar al metge. És clar, ara tenies hores. A l’ambulatori et van veure apurada i van enviar-te a l’Hospital de Sant Llorenç, allà van diagnosticar-te una pneumònia i potser alguna cosa més.
Avui he sabut que has mort. No m’ho trec del cap.
Rocío: La Boulangerie no és el mateix sense tu.

La Seda de Barcelona i altres... (qui paga?)

2009-08-10T10:19:00.008+02:00

La Seda de Barcelona em porta a la memòria records de la infància, quan els meus pares, germanes i jo agafaven el bus groc des de la Carretera de Gavà (única parada) fins La Plaça d’Espanya de Barcelona (final de trajecte).
La Seda em recorda quan passava per El Prat de Llobregat i em tapava el nas de la pudor que sentia. Després dubtava, potser era la Paperera, sí, segur que era la Paperera la fàbrica pudenta.
El Prat de Llobregat també tenia un fàbrica que m’ha quedat a la memòria amb el nom H2SO4 que ja ho diu tot i abocava tots els residus al riu.
A casa, de família humil (tot i que els meus pares sempre s’han considerat de “classe mitja” no s’arribava a final de mes: “Què voleu? Matrimoni, quatre filles avis i una sòla nòmina no dona per res”...ens repetia de tan en tar la meva mare. El meu pare era treballador de Roca, com gairebé tots els homes de Gavà. Una altra història.
Dues amigues meves de la infància que disposaven de tants diners com volguessin totes dues eren netes de Directius. Una del de La Seda de Barcelona i l’altra de La Paperera. Encara ara viuen dels guanys dels avis això que tenen la meva edat.
Des de que és començar a prendre conciència i a aprendre de que no es poden avocar residus als rius la fàbrica de productes químics H2SO4 va desaparèixer d’El Prat per anar a contaminar un altre país aixo sí, deixant persones a l’atur i multes per pagar.
La Paperera ha estat tancada i en runes fins fa quatre dies. Crec que hi passa una carretera.
La Seda de Barcelona és notícia, copio un fragment de la que apareix a Directe!cat:

“505 milions de pèrdues en un any i un deute acumulat de 800 milions més, i no de pessetes sinó d'euros. Si es vol més clar més de 225.000 milions de pessetes de deute que, si el dividíssim entre els 7,5 milions de ciutadans del Principat suposa 180.000 euros (30 milions de pessetes) per cap.Són xifres d'escàndol, diuen que a la Xina han condemnat a mort a dos especuladors financers per oferir productes a un interès desmesurat. Evidentment no som partidaris de la pena de mort, ara bé, és necessari, imprescindible i urgent que hi hagi una actuació pública contra qui malversa els diners i el finançament de tots. El conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, no pot seguir mirant a l'altra banda. En un moment en què caixes i bancs tenen problemes cal saber el perquè i casos com el de La Seda ens en donen les claus. Encara no hem vist la dimissió de cap responsable de caixes i bancs que han permès deutes milionaris de grans corporacions.El deute aprovat per la junta de La Seda és de 1365 milions d'euros. Això vol dir que algú no ha cobrat, que proveïdors, bancs i caixes estan aguantant aquest deute. Vol dir que són diners que no són al mercat. Així, per salvar una molt mala gestió es deixen de finançar, milers i milers de projectes viables de la petita i mitjana empresa, i milers de ciutadans es queden sense poder finançar la compra del seu habitatge o d'altres necessitats.El Govern té l'obligació d'actuar, de vigilar, i si cal d'intervenir amb totes les forces. No podem permetre que qui ha portat a La Seda a un cul de sac, a un deute enorme, no pagui per haver-ho fet, i cal apartar els seus responsables de la gestió actual i futura de la companyia".

Els treballadors aniran tots al carrer, és igual que els directius siguin engarjolats que els deixin lliures. Si han malversat no tornaran mai els diners. De judici en judici aniran passant els anys vivint acomodadament ells i les seves famílies i ,si moren de vells, els seus hereus seguiran vivint i podran explicar: “Els meus diners venen dels meus avis que eren Directius d’alt nivell de l’empresa..."

Què passa amb els anuncis?

2009-07-20T19:36:00.012+02:00

Ara mateix crec que vull protestar contra l’enginy de mal gust d’alguns publicistes.
Aquest estiu, no crec que sigui casualitat, la tendència ha estat o barroera o masclista i d’estètica desagradable.
Potser ara toca això. Cada dia som una mica més burros (amb perdó de l’animal) i la xabacaneria està més ben vista.
La dona segueix sent víctima del seu cos i els anuncis de dietes i cremes reductores ens ho recorden contínuament. Si et menges un entrepà has de tenir el mateix càrrec de conciència que si haguessis matat algú.
Els homes, ens els pinta una companyia de telèfons, com uns porcs, descuidats, amb la casa feta un fàstic i dient-li a la dona que no cal que torni de les vacances (evidentment amb els nens) que s’apanya molt bé tot sol i que ja li farà una transferència. Anunci caspós fent referència al “Rodríguez” que tanta gràcia feia fa anys quan encara no érem “educats”.
De la família tipus que presenta La Casera me n’estalvio comentaris.
Com a dona em molesten aquests anuncis però si fos home crec que m’ofendria.

I ja que parlo d’anuncis he inserit la foto d'un de Movistar minat de faltes d’ortografia que “decora” Barcelona i rodalies.

En castellà és toleraria?

UN TAURÒ A GAVÀ

2009-06-23T09:59:00.010+02:00

Un tauró de l'espècie Hexanchus griseus, anomenat també xovato o bocadolça de morró rodó, ha estat trobat aquest matí en una platja de Gavà (Barcelona). Els tècnics de la Fundació CRAM han certificat que es tractava d'un exemplar molt jove de 2,2 metres de longitud,i no s'han determinat les causes de la mort ja que es trobava en un avançat estat de descomposició. El xovato és una espècie inofensiva que s'alimenta de peixos i crustacis, arribant a vegades a menjar carronya.

Es tracta d'un tauró que viu a grans profunditats, entre 90 i 2000 metres, i és fàcilment identificable gràcies a l'aleta dorsal petita situada a la part posterior de l'animal, prop de l'aleta cabal. A més, presenta 6 esquerdes branquials i no 5 com la majoria de taurons del mediterrani. Encara que es tracta d'una espècie molt habitual en el mediterrani està classificat com a vulnerable en la llista vermella d'espècies amenaçades de la Unió Internacional de la Naturalesa (IUCN).Aquesta notícia l'he tret de:

"La fundació CRAM. Entitat privada, sense ànim de lucre,destinada a la recuperació i a la conservació del medi marí i les seves espècies amenaçades ."

LA RIQUESA DEL CATALÀ... COLLONS

2009-06-01T10:58:00.006+02:00

Bon dia a tothom i "que tinguem un dia collonut"

Un exemple de la riquesa del català, és el nombre d’accepcions d’una simple paraula, com pot ésser la molt coneguda i freqüentment utilitzada que fa referència als atributs masculins: COLLONS:

- Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents. Així, UN significa car (val un colló); DOS significa valentia (té dos collons); i TRES significa menyspreu (m’importa tres collons).

- El verb canvia el significat: TENIR indica valentia (aquell té collons); però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!); i amb afirmació significa enveja (quins collons que té!). El verb POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els collons damunt de la taula!).

- El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase: Així el PRESENT indica molèstia o fàstic (No em toquis els collons!), el REFLEXIU significa vagància (s’està tocant els collons!), i l'IMPERATIU significa sorpresa (toca’t els collons!).

- Els prefixos i sufixos modulen el seu significat: A expressa por (acollonit), DES significa riure (descollonar-se), UT indica perfecció (collonut) i ASSOS indica indolència o abúlia (collonassos).

- Les preposicions matisen l’expressió : DE significa quantitat (feia un fred de collons) o també èxit (va anar de collons), PER significa voluntarietat (ho faré per collons!); FINS expressa el límit d’aguant (n’estic fins els collons!); AMB indica valor (és un home amb collons!); FINS expressa el límit d’aguant (n’estic fins els collons!); i SENSE indica covardia (és un home sense collons).

- El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat : el color VIOLETA significa fred (em van quedar els collons morats!); la FORMA significa cansament (tinc els collons quadrats); el DESGAST indica experiència (en tinc els collons pelats!); i la MESURA expressa rancúnia (en tinc els collons plens!).

- La mida i la posició són importants: la MIDA (els té ben grossos), i la POSICIÓ (els té ben posats). Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com un toro!). Si s’ultrapassa la mida màxima, aleshores indica vagància o feixuguesa (li pengen, se’ls trepitja!). I
també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico).

- La INTERJECCIÓ significa sorpresa (collons!) o desengany (quan falles un … de 20 cm.: collons!) i quan un t’empeny massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-li: ets un torracollons!

- Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi resideix la VOLUNTAT (ho farem de collons!) i d’aquí en surten les ordres (em surt dels collons!).

- L’estat anímic queda molt ben reflectit: Així, el DEPRESSIU diu: tinc els collons per terra, i l’EUFÒRIC diu: em va sortir de collons!.

- Són signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina collonada!, i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que finalitzar un bon sopar, tot i dient: RECOLLONS, quin sopar!.

- Finalment, ja que heu tingut la paciència d’escoltar-me o de llegir-me, permeteu-me acabar dient-vos: SOU COLLONUTS!

- Jo encara hi afegiria: Com es diu habitualment quan alguna cosa el sorprèn o quan alguna cosa no va prou bé: COLLONS, COLLONS, COLLONS!

De què va això d'Europa? per Josep Ma Terricabras

2009-05-27T19:05:00.004+02:00

Les eleccions europees no provoquen gaire entusiasme. Ni aquí ni enlloc. Ja sabem què va passar amb la suposada i fracassada Constitució Europea, i què està passant amb el Tractat que l’ha substituït i que ens volen col·locar, encara que els dirigents europeus hagin de fer trampes.

Què està passant amb Europa? La resposta em sembla relativament senzilla. No sé què passarà d’aquí a 100 anys, però, ara com ara, Europa és només una unitat de mercat i de negoci, una multinacional que s’adona que està perdent poder i influència davant dels Estats Units i la Xina. I s’oblida el més important: l’Europa de debò és un conjunt de nacions (ara en diuen “velles”, sí, és clar, molt velles, molt arrelades) que s’han anat configurant al llarg de la història per la seva enorme capacitat de creació cultural i per l’enorme influència de les seves idees, de les seves lluites, de les seves iniciatives socials, econòmiques, científiques, filosòfiques i religioses.

Europa és un conjunt variat, irreductible. Una varietat que es pot arribar a coordinar en alguns aspectes, però que ha d’acceptar la diversitat com una gran riquesa, impossible de trobar, en aquests moments, en cap altre lloc del món. La prova de la nostra vitalitat és precisament que no sabem ni posar-nos d’acord sobre les fronteres de l’Europa política, social i religiosa. Voler uniformar Europa és voler-la escanyar, dominar i tiranitzar. Alguns ho volen. Però jo no pateixo. No podran.

Per això fan el ridícul els que diuen que a Europa no s’hi ha de parlar dels problemes domèstics, de les qüestions nacionals, per exemple, de la llengua catalana. ¡Però si no s’hi fa res més que parlar de coses semblants! Umberto Eco ha dit que “la llengua d’Europa és la traducció”. Té tota la raó. Europa no és una nació, ni una nació de nacions (¿què és això, més enllà d’un joc de paraules?). Europa és una articulació, un pacte, un ideal d’entesa i de concòrdia entre nacions que volen preservar la seva identitat. Europa, o serà un espai de llibertat per a tots, o només serà una gestoria, una agència de seguretat estatal.

TANCAT PER OBRES

2009-05-18T18:14:00.002+02:00

Divendres 15 de maig varem patir una inundació considerable casa per culpa d’una aixeta oberta de la veïna de dalt. Ara estic pensant que un dia podria fer un post retratant-la una miqueta.

Ahir varem saber, per ella, que el causant va ser el seu gat al qual no li agrada l’aigua estancada i a après a obrir les aixetes per beure l’agua corrent. És un gat de casa bona.

Ara ens ha vingut un senyor problema al damunt, possiblement haurem de marxar de casa per poder canviar el parquet (és el pitjor), el sostre del bany i un parell de portes que estan bufades. De totes maneneres, els danys totals encara estan per veure ja que l’aigua és traïdora.

A data d'avui està tot comunicat a la nostra companyia d'assegurances i a la Policia Local que actuarà, si ve al cas, com a testimoni dels fets.

Dia d'Europa i eleccions

2009-05-10T10:08:00.018+02:00

El 9 de maig de 1950, el ministre francès d'Exteriors Robert Schuman va proposar, a partir d'una idea del seu assessor Jean Monnet, un pla que pretenia situar la producció francesa i alemanya del carbó i l'acer sota el control d'una autoritat única i supranacional. Aquest projecte, anomenat Pla Schuman, va donar lloc un any més tard a la creació de la primera de les Comunitats Europees, origen del procés d'integració europea que coneixem en l’actualitat. Aquesta actuació s’emmarca dins de les activitats de difusió i informació sobre la UE que desplega el Patronat com a punt d’enllaç d’Europe Direct-Xarxa d’informació de la Comissió Europea.
El Govern de la Generalitat de Catalunya, el Patronat Català Pro Europa, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Representació de la Comissió Europea a Barcelona i l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona han organitzat conjuntament l'acte d'aquest any.
La benvinguda va estar a càrrec d’Ernest Maragall, conseller d’Educació (que li se les veu i desitja per tirar endavant el seu projecte) i la participació ciutadana va anar a càrrec de un munt d'alumnes de diverses escoles catalanes (també una d'italiana que queda d’allò més bé)
Van parlar tot un seguit de persones dels diferents organismes
Es va interpretar la cançó "Per tot el món" (All around the world) cantada en català, espanyol, anglès i tagal (el català podrien haver-lo estalviat ja que a Europa no existeix)
Dit això,
Properament hi haurà eleccions al Parlament europeu i sembla ser que és molt important el nostre vot (com sempre) però els ciutadans i ciutadanes que volem ser o ens creiem molt europeus el dia D no anem a votar. Per què? Doncs perquè encara no ens han explicat de forma entenedora i creïble que les persones destinades pels partits polítics que van a Brussel·les ho fan per fer feina i per vocació de servei i no per la burrada de diners que van a guanyar. Que no accepten el càrrec per tenir una jubilació daurada. Que no hi van perquè han estat retirats de la política activa del seu país. Potser ens haurien de treure del cap que allò és un cementiri d’elefants.

Si arribo a entendre-ho abans del 7 de juny potser no votaré en blanc.

Sempre he volgut creure que per ser un bon polític primer s’ha de tenir unes idees concretes, després triar el partit més proper i més endavant, si prosperes, optar a un escó. Fa temps que penso que tot plegat és una farsa tristíssima. No sé si primer és l’escó o el partit, però segur que al final de tot van les idees.
Barrejant-t'ho tot, tenim un bon exemple al País Basc. Al no entendre gens ni mica el pacte contra natura que s’ha fet per aquelles terres, m’han explicat que això és la democràcia, que no és per afany de poder ni per fer fora ningú, sinó la capacitat de poder pactar (?)
Barrejant més ja que m’hi poso, ahir per la ràdio (ja sabeu que l'escolto molt) vaig sentir el següent:
"Se puede engañar a todos los hombres una vez, se puede engañar a un hombre siempre pero no se puede engañar a todos los hombres siempre. Evidentemente Abraham Lincoln no conocía a los catalanes"

Parlaven de l'Estatut i del finançament de Catalunya. Després han afegit el fet de que el traspàs de rodalies l'han ajornat fins gener del 2010 i feien conyeta sobre la capacitat que teníem els catalans per creure’ns qualsevol cosa. Que, des del govern d’Espanya, només havien de fixar una data i canviar-la posteriorment. Que poden engaltar-nos tot el que convingui... i contents de que no et fotin la camisa!
Si això passa dins del país més proper i al qual pertanyem, qui vetllarà per nosaltres dins del Parlament Europeu?

La meva filla...

2009-05-03T17:39:00.003+02:00

té cops amagats.
Vaig a dormir i em trobo un sobre americà dirigit a la meva persona i amb un llacet de color fúcsia. Dins hi havia la nota següent:

“Això és una mesura del tot improvisada i desesperada. Em volia esperar al dia del teu sant per donar-te les dues entrades però ets tan impacient i de tot amb les coses que vols, que m’obligues a fer això que l’adjectiu més adequat podríem dir que és cutre. Vaig haver de parlar amb el Jordi per que tu no compressis les entrades i el pla era pagar-les i anar a buscar-les jo però... està clar que no podrà ser. Un petó molt fort i espero que et faci il·lusió. La propera vegada no pressionis tant a la gent perquè les sorpreses agraden a tothom! A tu també. T’estimo. Anna”

Dins del sobre també hi havia dues entrades dibuixades i retallades per ella que volien representar les de debò.

El 28 d'abril es van posar a la venda les entrades del concert que Leorand Cohen farà el proper 21 de setembre al Palau Sant Jordi. A l’arribar a la feina (ja sé que no es fa) vaig connectar-me a internet per intentar aconseguir-ne 6. A les 10:20h que vaig establir la connexió, els millors seients ja estaven venuts (penso que són compromisos i xollos). Després va venir la realitat: No tenia diners al compte per pagar sis entrades, és més, ni dues. Vaig trucar al meu amic Jordi per demanar-li que s’encarregués ell de comprar-les. Al vespre encara no sabia si les tenia o no. Quins nervis!

A l’explicar-ho a casa, suposo que li va venir la idea a l’Anna i ara...

TINC ENTRADES PER ANAR AL CONCERT REGALADES PER LA MEVA FILLA.

Jo també t’estimo... i sense regals també.

Lletjor

2009-04-25T11:32:00.013+02:00

Arribo a l’estació de Sants amb 5 minutets d’antelació. El meu tren habitual de rodalies surt a les 15:36h.
Baixem tot de gent per les escales d’obra i els tres darrers esglaons se’ns fa molt complicar sortejar-los. Hi ha 3 nois i una noia que els adjectivaré com a “quillos” fent “botellón” Llaunes de cervesa, de coca-cola, brik de vinatxo i un xibeca... també rossegaven amb la boca ben oberta el contingut d’una bossa. Reien, cridaven, s’insultaven i parlaven de “Castefa”
Pujo al tren i el primer que veig és a una dona més o menys de la meva edat la qual adjectivaré d’”eco-progre” molt ben conjuntada i amb complements de paradeta de hippies dels que valen un ronyó. Estava corregint exercicis. Tenia els 2 peus col·locats damunt del seient de davant. La vaig mirar impertinentment (ho faig sovint) es va donar per al·ludida però no va treure els peus, va arronsar les espatlles i amb un “tothom ho fa” va resoldre la situació. Catalana.
A la meva esquerra 3 noies que adjectivaré com “pijo-Bershka” (van de pijes però en baratet) Una va treure un tupper amb amanida russa, una altra un entrepà vegetal que regalimava maionesa i la tercera va decantar-se per una poma i unes galetes integrals. Totes tres van acomodar-se posant els peus damunt del seient de davant i tenint molta cura de no xafar les carpetes i jaquetes que prèviament hi havien deixat. És a dir, embrutaven el bé comú però tenien cura de no embrutar la propietat privada. Catalanes tot i que de parla barrejada amb castellà que és més guai i més tontet.
Cap al meu davant 2 noies i un noi que no adjectivo perquè seria titllada de xenòfoba o racista en aquests anys del "políticament correcte", s’instal·len al vagó i també, com si fos obligat, col·loquen els peus damunt dels seients, inclús molestant-se entre ells. Obren una bossa de pipes gegant i cric-crac, cric-crac. Bona musiqueta i unes quantes pellofes que s’escapen i cauen a terra. Colombians.
De cop i volta se sent un rot fastigós i rialles. Eren els del “botellón” que els tenia bastant darrera meu continuant la festa que havien començat a les escales de Sants. Hores d’ara ja havien llençat les llaunes a terra, i es disposaven a encendre les cigarretes... Un home, després del que ja portava aguantat va demanar-los que sisplau no fumessin. La resposta va ser clar: “Tio, si te molesta te largas”
Les noies del meu costat van escandalitzar-se: “Has vist? Què xungos que són! Quina por i que guarros! Com poden ser així? Yo ni agua!” Jo les miro i els hi dic que cadascú té el seu nivell de mala educació i que mentre critiquen l’incivisme dels “quillos” elles, les “pijo-Berschka”, tenen els peus on no ha de ser-hi. Es posen vermelles com a tomàquets, retiren els peus. D’alguna cosa a servit.
Arribem a Castelldefels, a la que m’aixeco per disposar-me a baixar les 3 “pijo-Berschka” posen corrents els peus damunt els seients mirant-me de reüll i fent rialletes, els “quillos” baixen tots i el primer que fan es escopir al terra, l’”eco-progre” segueix dalt del tren amb els peus al seient del davant envoltada d’altres passatgers que ho accepten amb resignació, el tres estrangers continuen el viatge tal i com l’havien començat amb els peus damunt del seient i menjant pipes.
En un trajecte de 25 minuts (fa deu anys eren 20) pots fer realment un mostreig sociològic.

Es nota que no duia llibre per llegir i vaig dedicar-me a observar. Es nota, també, que el tren no anava ple.
Ser mal educat avui en dia té premi: Fas el que vols, provoques a tothom i ningú et diu res.

La lletjor s’ha apoderat de la societat o la societat està apostant per la lletjor?

Una causa de divorci

2009-04-18T16:46:00.001+02:00

Joan i Maria estan casats, han passat uns quants anys i Maria vol demanar el divorci per diferències irreconciliables; la convivència no és possible. Maria té la força moral per demanar el divorci: és una dona activa, moderna, solidària i liberal, però Joan no se n'adona. Ell té unes prioritats que no cobreixen les necessitats de Maria. Tot el que guanya Maria ho dóna a Joan. De vegades, ella no té diners ni per cobrir les despeses bàsiques, i reclama el que considera just. Joan li promet que canviarà, però Maria sap que no serà així i que mantenint-se al seu costat no es podrà desenvolupar com a persona. ¿Què ha de fer Maria, continuar sent submisa o demanar el divorci i ser lliure?Ara, per un moment, canvieu el nom de Joan i Maria pel d'Espanya i Catalunya.

Carta d'un/a ciutadà/ana d'Igualada publicada a El Periódico

Setmana Santa o Vacances de Primavera...

2009-04-14T17:08:00.041+02:00

La cosa pintava malament pel que fa als pronòstics del temps. Realment a mi m'era absolutament igual ja que la idea que em rondava pel cap des de feia dies i dies era la de dedicar tots els dies que pogués a fer una miqueta de cultura i la cultura, que jo sàpiga no està renyida amb les prediccions meteorològiques.
He gaudit de la mateixa quantitat de dies que vaig tenir en tot l’estiu passat i això no es podia malgastar.
Tot va començar el diumenge de Rams anant al teatre Goya a veure “La vida por delante” dirigida per Josep Ma Pou i amb la Concha Velasco d’actriu.
Dilluns i dimarts a treballar i dimecres i dijous vaig dedicar-los a la casa (endreçar, carregar la nevera i el congelador...) i a passar apunts i estudiar una miqueta. Quin totxo que estic feta!! Crec que hi ha coses que per molt d’interès que hi posi no es quedaran mai dins del meu cap.
Divendres, teníem la intenció d’anar al Cosmocaixa per poder veure l’exposició sobre les drogues aprofitant la visita guiada que feien a les 12 del migdia. A mig camí uns amics en diuen que ells també estan interessat en veure-la amb la seva filla. Decidim immediatament deixar-la per l’endemà i enfilem cap el Caixafòrum (sembla que La Caixa ens patrocini. Doncs no!)
Aparquem molt a prop i l’encertem de ple.

Comencen per l’exposició de Miquel Barceló sobre la cúpula de la Sala XX del Palau de l’ONU a Ginebra. És tot un món aquest Barceló. M’agrada.

Després passem a la sala de Joaquim Mir. Exposició important. No hi havia gaire gent i això ens va permetre recrear-nos tant com varem voler en cada pintura.

El super descobriment ve de la mà de Mersad Berber. No n'havien sentit a parlar mai i varem sortir embadalits. A continuació entrem a una sala dedicada a projectes innovadors d’enginyeria i arquitectura on vaig trobar-me una companya de feina. Fora de lloc gairebé no ens coneixem.
Per acabar entrem a l’exposició dedicada a Rafael Zabaleta. Una altra sorpresa agradable.
Buscant un restaurant varem aparcar a prop de la Pastisseria Escribà i no se’ns va ocórrer una altra cosa que entrar a fer fotos de les mones.
Arrodonim el dia dinant a un restaurant xinès (bufet lliure) però que tenen el peix, marisc o la carn en cru per que cadascú ho demani cuinat al seu gust. No està malament...
Dissabte, conjuntament amb amics, ens arribem al MNAC per poder veure l’exposició de Joaquín Sorolla sobre els murals sobre Espanya que va realitzar per l’Hispanic Society de Nova York. Aquí si que estava ple. Podies fer fotos i gravar.

Com que escombro cap a casa deixo el dedicat a Catalunya.

El dia es va anar aguantant (em refereixo a que no plovia) varem decidir anar fins el Poble Espanyol. Una visita rapideta i a dinar. Per la tarda, ja plovent, varem entrar a la Fundació Fran Daurel. Sense gent. Esplaiant-nos amb les obres. Buscant significats, descobrint i redescobrint artistes. Recordant quines pintures t’agraden o et disgusten de cadascú... Tarda magnífica! I contents cap a casa. Al vespre teníem un sopar a casa d’uns amics. També contents: bon menjar, bon veure i el que és més important, bona companyia.
Diumenge descans, anar a recollir la mona a la pastisseria i visita a la família.
Al vespre al cinema. Com que no ens agrada anar als cinemes dels centres comercials, si no volem sortir de Castelldefels quedem limitats a la programació del Cinema Metropol. Ja ens està bé. Entrem a veure “The reader”. Bona pel·lícula.
Dilluns anem a dinar a casa de la meva sogra amb els meus cunyats i nens. Com diu la tradició mengem xai a la brasa amb carxofes després d’un bon aperitiu. En aquella casa ningú és padrí de ningú però les mones van a dojo.
Al vespre el meu marit i jo tornem cap a casa però l’Anna que no n’ha tingut prou marxa al cinema amb una amiga.
Avui, que faig festa, m’he dedicat a fer canvi d’armaris i a aprofitar per desprendre’m de trastos vells o inútils. També he d’anar a entregar un munt de roba que ja no ens posem per vella o per desfasada a una amiga colombiana que l’entrega a diferents congregacions.
Demà a treballar i per la tarda una altra emoció. Entreguen el primer premi de prosa a la meva filla al Palau de Congressos de Montjuïc. He de carregar la bateria de la càmera!

Remodelacio (al Gobierno) 2

2009-04-07T17:52:00.015+02:00

El post anterior el vaig escriure'l ahir i l'he publicat avui.
Hores d'ara ja està confirmat el nou Govern de l'Estat i realment m'ha xocat el poder que li ha donat el President a la Sra. Elena Salgado. Li estic agraïda pel seu intent d’aconseguir un món sense fum durant la seva etapa de ministra de Sanitat, però com titular d’Administracions Públiques per molt que diguin que ella és defensora de la descentralització de l’Estat, quan es toquen els diners... És seca com un bacallà, però per fer bé la feina no cal ser simpàtica. Espero que estigui a l'altura de la seva responsabilitat i que ho faci tan bé o tan malament com ho faria un home.
Pel que fa a l’ex ministre de Sanitat Sr. Bernat Soria, personalment, el trobava coherent. No li veig la necessitat de canviar-lo per la senyora Trinidad Jiménez. Ella no té cap experiència en la feina que farà. Veurem! D’entrada, pobra dona, l’accent de Màlaga fa que em desconnecti quan parla.
La ministre de cultura, Sra. Angeles González-Sinde: Només la conec dels premis Goya i per ser la presidenta de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques tot i que a la xarxa la posen a parir. No m’estranya tenint la benedicció i satisfacció de l’SGAE . De l’anterior no tenia res a dir.
Pel que fa a José Blanco, la meva percepció és que sempre ha estat ell el President del Govern. És que no es pot ser la ma dreta de ningú! No li conec estudis (requisit indispensable per qualsevol feina amb un mínim de remuneració) però sí molta vocació per la política. Una cosa és ser el “Pepito Grillo” del President i una altre gestionar un ministeri com el de Foment.
Magdalena Alvarez ha marxat però el merder de rodalies és queda amb nosaltres.
Del senyor Angel Gabilondo no n’havia sentit a parlar.
Com que jo escombro cap a casa igual que fa ell cap a la seva, del Sr. Manuel Chaves només parlaré bé si s’aconsegueix el desplegament de l’Estatut i està a l’altura de les circumstàncies econòmiques.

Remodelació (al Gobierno)

2009-04-07T13:08:00.005+02:00

Estic contenta, molt contenta de que per fi la senyora Magdalena Àlvarez es quedi sense feina, Quin mal son de dona! Quin caràcter! Quina parla!

La cara trista de la remodelació del govern d’Espanya em ve de la ma de Manuel Chaves, baró entre barons, que li donaran, possiblement, una Vicepresidència i les relacions amb els territoris amb el Ministeri de Cooperació Terriorial. Bona jubilació, si senyor. Es clar que no ho necessita, que només és per vocació de servei i un bé per Espanya i les seves Comunitats Autònomes. Apa!! De la meva Comunitat no deuen parlar.

Des del Govern de l’Estat s’ha eixugat fa poquet el deute històric que tenia Espanya amb Andalusia i posteriorment es dona aquest mega càrrec.

A veure si resultarà que Catalunya no té història ni deute??? Serà mentida això que diem els catalans del dèficit fiscal??

Segur que després d’aquest precedent, gaudirem d’un Vicepresident català (o càrrec similar) que escombrarà cap a casa sense fer-li vergonya i d’una bona injecció de diners per pal·liar la crisi endèmica i així fer feliç al conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya que és del mateix partit però branca catalana i pobre home no sap d’on treure diners.

Com ciutadana només veig fets que grinyolen per tots costats.

Sembla ser que des del PSC han mostrat satisfacció amb aquest possible nomenament i estan convençuts de que serà favorable per nosaltres a l’haver patit com president de la Junta d’Andalusia les dificultats que existeixen entre les autonomies i l’Administració Central i que feia molta falta un interlocutor vàlid.

De la resta de persones que configuren la possible remodelació (jo diria obres majors) del Gobierno de Espanya no tinc gaire opinió tot i que el Sr. Blanco tindrà una feinada de mil dimonis si vol arreglar una miqueta el ministeri de Fomento i que el Sr. Solbes sempre m’ha caigut bé ja que no li ha calgut simpatia ni rialles entre dents per fer la feina.

Ja que no tenim possibilitat de caminar solets, tant de bo que aquests “arreglos” en el Govern d’Espanya siguin per a bé. Només de pensar que en unes properes eleccions hi hagués un canvi de color....

Quina pena haver de pensar en clau de mal menor.

ZERO

2009-04-03T19:55:00.007+02:00

De petitets ens van ensenyar que una cosa inútil i sense valor era un zero a l’esquerra. Les coses les valoràvem de l’1 al 10. El zero era penós.
De cop i volta ens entra una fal·lera per tot el que porti el zero escrit i el comencem a valorar:

- 0% de matèria grassa,
- 0% d’alcohol,
- 0% d’interès per pagar en terminis,
- esforç zero,
- zero preocupacions,
- zero privacions,
- zero motivació,
- cost d’acomiadament zero,
- zero possibilitats de treball,
- zero perspectives,
- zero oportunitats d’aconseguir res...

Hi ha moltes persones que ja estan començant a sentir-se un zero a l’esquerra i això de petitets ens van ensenyar que era una cosa inútil i sense valor.

SUEGRAS (Acudit?)

2009-03-31T18:36:00.008+02:00

Difrencia entre ser SUEGRA DEL YERNO y SUEGRA DE LA NUERA

Dos señoras se encontraron después de un buen tiempo sin verse y una le pregunta a la otra:
- ¿Y cómo están tus hijos, Rosa y Francisco?
- Ay querida, Rosa se casó muy bien. Tiene un esposo maravilloso.
El se levanta de madrugada para cambiar los pañales de mi nieto, preparar el café por la mañana, lavar los platos y ayuda en la cocina. Después de todo esto se va a trabajar. Un amor de yerno, gracias a Dios.
- ¡Que bien, querida amiga! Y tu hijo Francisco, ¿también se casó?
- También se casó, pero tuvo mala suerte. Su matrimonio anda muy mal... Imagínate que él tiene que levantarse de madrugada para cambiar los pañales de mi nieto, hacer el café por la mañana, lavar los platos y tiene que ayudar en la cocina! Y después de todo esto sale a trabajar para conseguir el sustento a la vaga de mi nuera, ¡es una sinvergüenza!

Jo tinc filla...

Príncep de Girona :(

2009-03-30T19:44:00.009+02:00

Fa uns dies, el príncep i la seva parella es passejaven per Girona.
Semblava talment l’època medieval, senyors vestits estil clàssic i com Déu mana rient-los les gràcies.
Aquest cop l’excusa era la creació de la “Fundación Príncipe de Girona” , una iniciativa privada amb l’objectiu de projectar activitats socials i promoure l’educació de la joventut tant a Catalunya com a la resta d’Espanya. La resta d’Espanya??? Per què no deien directament l'estat espanyol. No saben què inventar-se per muntar una festassa de tant en tant i lluir-se.
I pregunto: Per què la fundació no es diu “Príncipe Felipe de Borbón”? Que potser queda més desapercebut dient-li “Príncipe de Girona”? Què potser així algú oblidarà que és l’hereu Borbó?
Ara ja tenen l’excusa: hauran de venir de vacancetes pagades sovint per interessar-se pel nou negociet. Però, quants diners de la butxaca privada dels Borbons sortiran per ajudar a tal lloable fundació? És més, quants diners sortiran dels que els vassalls destinem legalment mitjançant els pressupostos generals? Ni 5 cèntims!! I encara tenen el valor de dir que “La participació del Príncep en aquesta fundació es correspon amb l’interès de la Corona per intensificar els seus esforços recolzant el teixit social i en favor dels sectors més afectats per l’impacte de la crisis econòmica” Que què? Com es disfressa tot!

El príncep presidirà de forma honorífica la fundació (només farà bulto) i tot una sèrie de presidents (Cambra de Comerç, Caixa Girona, Fundació Gal·la-Salvador Dalí, La Caixa...) van expressar la satisfacció que els produïa que acceptés aquest càrrec. Ufff. També van recalcar que se li veia el compromís que tenia, el príncep, amb Girona ja que havia viatjat a la ciutat 13 cops amb 12 anys. Quin esforç!
I les caixes: què no tenen la pròpia fundació? Per que cal crear-ne més?
Com es deuen sentir els gironins? Jo només de pensar que algú pogués ser príncep de Castelldefels o de Gavà ja no sé que em ve.
Segons he llegit a la premsa, el Parlament belga vol retallar les assignacions econòmiques que rep la seva monarquia. Els belgues diuen que les coses no estan per estirar més el braç que la màniga i, en temps de crisi, els reis han de donar exemple. Mentrestant, a Espanya s'ha apujat un 2,7% el pressupost de la Casa Reial, quan l'IPC del 2008 va ser de l'1,5% Als treballadors de les empreses se’ls demana que acceptin augment “0” o bé retallades inhumanes. Però clar, aquests esforços són només per els treballadors.

Batibull

2009-03-27T20:37:00.010+02:00

Avui m’he llevat una hora més tard que és molt d’agrair. Això que el despertador ha sonat a les 7h, ni que fos a mig matí!!! Estic fent un curs petitó de Word i vaig directe des de casa al centre de formació sense passar per la feina.
A l’hora de la pausa decideixo anar a donar un vol enlloc de prendre un cafè, penso... ostres!!! si diumenge que ve és el dia de Rams i la meva filla és padrina de 2 bessons que “han” d’anar a beneir palmons, vol dir que jo he de comprar-los immediatament. Tinc molt clar que jo no m’acostaré a la plaça de l’església, no fos cas que comptabilitzés la meva presència. Algú dirà que els capellans de poble no són ni com el Papa ni com d’altres “mandamases” però com que els representen...Mala sort!!! S’han quedat servits amb tot el reguitzell de declaracions, propagandes, manifestacions...M’atabalo només de pensar-hi. Vaig fins la Rambla de Catalunya per donar una miradeta al mercat del ram que sempre s’instal·la allà. No veig res. Li comento a una companya de curs i em diu: “Si no és aquest diumenge, és el dia 5 d’abril”
Una cosa menys, ja hi pensaré la setmana que ve.
...
Arribo a casa, em faig el dinar, xerro amb la meva filla. Per cert, encara que em faci enfadar més d’un cop, estic orgullosa i feliç per dues coses concretes: Han puntuat el seu treball de recerca de batxillerat amb un 9 i ha escrit un relat fantàstic que ha resultat premiat. Sembla ser que vol publicar-lo al seu bloc per capítols. No és el mateix que llegir-lo d’una tirada però... és el seu relat i és el seu bloc.
Són les 17,30h he de posar-me a fer coses de casa i vull estudiar una miqueta. Intento estructurar-me. Enlloc de carregar una rentadora, engego l’ordinador. Enlloc de començar a passar apunts “en net” connecto el Facebook i obro el bloc. Però, què estic fent ! i la meva voluntat de ferro?
Tanco el Facebook, poso la rentadora en marxa, frego les quatre coses del dinar i el terra de la cuina, mentre s’eixuga aprofito per rentar-me el cap (no estava previst), mentre s’assequen tot sols els cabells aprofito per escriure això... Ara, a les 7 del vespre començo a mirar-me els apunts i esquemes, faig un escampall per la taula i decideixo deixar-ho per demà a primera hora. Realment al matí és quan serveixo per alguna cosa i de ben segur que aprofitaré el temps.

Acabo de decidir que vaig a fer uns quants exercicis amb la “Wii fit” segur que em trec de sobre unes quantes cabòries i riuré una estona.

Ja és primavera !

2009-03-20T21:29:00.009+02:00

És divendres,
estrenem primavera,
això vol dir que el cel s'omple de borinots,
de pol·len,
que surten grans,
al·lèrgies,
que els ànims s'impregnen d'una lacònica astènia primaveral.
Sort que avui és divendres.
La primavera també ensenya la seva cara més dolça:
un cel ple de papallones,
de floretes i fragàncies,
el cos s'omple d'energia renovada...

Emocions fortes

2009-03-16T20:53:00.022+02:00

Diuen que tot ve alhora... doncs és veritat.

Estic pelada com una...

i ja fa uns quants dies que la caldera de la calefacció va començar a degotar. Hem intentat arreglar-la nosaltres mateixos soldant els tubs per tot arreu però no hi ha manera. Quan arreglem una part, rebenta una altra. No té solució. Mirem preus a diferents llocs i no baixen de 1.200 € Què hi farem! Triem un model que s’ajusti a les nostres necessitats i de cop... No m’ho puc creure! Un company de feina del meu marit ens dona un cop de mà comprant-la ell amb un 20% de descompte i a més a més ens la instal·larà gratuïtament. Bé, una cosa resolta. Això espero ja que de moment només hem anticipat els diners.
Dijous passat al meu marit se li trenquen per la meitat les ulleres.

No pot ser!! Va Bruguers no pateixis abans d’hora. Anirem a la òptica i de ben segur que les poden arreglar. Doncs no, s’han trencat justament per un lloc que no pot soldar-se. Ja aprofitem per que li graduïn la vista i triar muntura nova. No val la pena parlar de preus, qui porta ulleres sap què valen els vidres i que el model que et queda bé, curiosament, sempre és el car.
Glups... ja tenim d’extra caldera + ulleres.

Aquest matí, per més detall a les 6,30h, el fluorescent de la cuina em “picava l’ullet” Bé, és una llumeta de no res, penso. Quant torni de treballar passaré per la ferreteria i compraré un tub. Doncs no, s’ha espatllat la làmpada sencera. He de canviar-ho tot, tot, tot.

Glups... ja tenim d’extra caldera + ulleres + il·luminació de la cuina i només estem a dia 16.
Al principi deia: estic pelada com una rata ara potser puc dir que com a mínim dues.

Intentem educar a part d'escolaritzar

2009-03-13T13:47:00.012+02:00

Aquesta setmana s’ha parlat bastant d’educació. D’horaris, de vacances, de continguts, del pla de Bolonya i dels criteris que s’han de seguir per poder inscriure una criatura en un centre públic o concertat.

Em limitaré únicament als criteris d’inscripció i parlant des de l’experiència.

L’Escola Edumar de Castelldefels fou creada en règim de cooperativa per un grup de 70 famílies gairebé totes de Gavà entre els quals hi havia un cosí meu. Aconseguir un edifici a Gavà va ser impossible i per preu, ubicació i permisos varen instal·lar-se a la platja de Castelldefels en un antic hotel, l’Hostal del Mar. El pati de l’escola era la sorra de la platja, tenien pins, moreres i una petita pista poliesportiva i, sobretot una vista al mar envejable. Les famílies i mestres van treballar plegats amb unes idees molt clares: volien una escola sense ànim de lucre, catalana, pluralista, amb pedagogia activa, oberta a la diversitat i gestionada conjuntament. Tothom col·laborava en tot: neteja, pintura, cuina, contractació de professionals i l’escola funcionava i a més a més molt bé. No s’utilitzaven llibres de text, els mestres proporcionaven tot el material que calia i els nens i nenes progressaven més que adequadament. Era una escola progressista i “progre”. Des dels seus inicis es va integrar en el CEPEPC (Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana) Jo tenia clar que si mai tenia un fill l’inscriuria en aquella escola. Era l’any 1974.

Van passar els anys i després de moltes reivindicacions l’any 1987 l’escola va ser integrada en la xarxa d’escoles públiques depenents de la Generalitat i més endavant l’edifici va resultar que tenia aluminosi.

El 30 de desembre de 1991 vaig tenir la meva filla. Només tenia dues coses clares: que es diria Anna i aniria a l’Escola Edumar.

L’any 1994 es va estrenar l’escola nova on és ara i al ser pública s’havien de complir les normes d’inscripció fixades per la Generalitat. Tan era que l’ideari de l’escola fos el teu, que la filosofia fos la teva, que el teu model ideal d’escola fos aquest. Només valia que tinguessis la influència de la zona i/o germans a dins. Jo no tenia res. Totes les meves il·lusions a fer punyetes. No podria inscriure l’Anna a no ser que fes trampes. Les vaig fer. Vaig empadronar-me a casa d’una amiga. Quins nervis. Quina por a l’enxampada. Tot es va resoldre favorablement per a mi.

Un vol començat el curs t’adonaves de que la majoria de famílies de la zona volien escolaritzar els seus fills allí perquè era una escola nova i maca. L’apartat pedagògic era secundari. Durant uns quants anys hi havia més gent que realment vivia fora de la zona que de la pròpia. Gairebé tothom feia la trampeta de l’empadronament. Fins que els veïns van començar a queixar-se.

Els nascuts l’any 1992 ho van tenir més fomut ja que van haver-hi denuncies de famílies de la zona que s’havien quedat fora per “culpa” de gent d’altres barris. Famílies que no els agradava l’estil ni les mestres però tenien l’edifici a prop. Famílies que des de l’AMPA el que de vegades pretenien era canviar la manera de fer. En definitiva: que fos una escola pública “tipus”, sense personalitat pròpia i amb cultura de mínims.

Ara ja és pràcticament així. Sort que encara queden un parellet de mestres que segueixen tirant del carro per intentar mantenir alguna particularitat històrica però és una feina feixuga i les famílies no acompanyen gents. No hi ha il·lusió, no hi ha participació. Només hi ha una escola que “toca” per on vius.

Amb els estudis de secundària i batxillerat de la meva filla ens va passar el mateix. Varem triar Súnion ICC (Institució Cultural Catalana) Segueix la línia de l’Edumar i va ser fundada el mateix any i amb la mateixa filosofia. No ha passat mai a ser pública perquè no és un institut però sí que des de dos anys abans d’entrar-hi l’Anna és una escola concertada. Tornem-hi! Si volem aquesta escola haurem de fer la trampeta del padró (aquest cop a Barcelona) i tornar a comprovar que la majoria de nois i noies escolaritzats a Súnion no viuen a la zona. De fet les famílies de la zona s’estimen més portar els seus fills a escoles concertades religioses i anomenades que no pas a una igual de cara, catalanista i progre.

Ara amb la nova norma, si es detecta frau en l’empadronament fins i tot es podrà fer fora un alumne durant el curs següent de la seva escolarització.

Hi ha molt a parlar d’aquest tema i estic convençuda que uns paràmetres a seguir sempre fan falta malgrat que mai es pot acontentar tothom. També la meva percepció és la de que si escolaritzem tots dins de la zona on vivim fomentem escoles monocrom. Hi hauran escoles públiques de rics, de pobres, d’autòctons, d’immigrants... només estaran a gust les famílies que escolaritzin els seus fills en el lloc que hagin triat i les que tant els hi fa un lloc com un altre.

D’aquí res haurem de pensar amb la universitat. Potser serà més senzill. O no.

Dia internacional de les dones treballadores

2009-03-07T10:08:00.010+02:00

El dia 8 de març és una data molt singular, que es commemora arreu del món. Es va triar aquest dia per recordar que el 8 de març de 1911 , van morir 140 treballadores d’una indústria tèxtil de Nova York perquè elles feien vaga i l’amo va tancar les portes de la fàbrica i hi va calar foc. Es va estimar més perdre la fàbrica però matar-les que no pas haver-les de tractar de manera humana.

La presidenta de l'Institut Català de les Dones ens diu el següent:

“Hem de defensar un món més just, feliç i lliure, on les dones no siguem mai subjectes d’agressions, menys teniment o discriminació, i on es tingui en compte la nostra participació per a qualsevol projecte o decisió col·lectiva, lluny de la pretesa universalitat que ens ha infravalorat”
Les xifres demostren que encara s'ha de recórrer molt camí en aquesta lluita.

· La discriminació salarial: Els homes guanyen prop d’un 20% més que les dones

· Des de l’Administració s’han hagut d’implantar mesures per la incorporació de la dona al món laboral a través de les “quotes femenines”
· A Espanya les dones directives només representen el 3% de la població activa.
· Un 18% de les dones ha patit algun tipus d’assetjament laboral
· Les professions habituals de les dones són, mestres, infermeres, cuidadores d’infants i/o vells que no són res més que la prolongació de les tasques de la llar
· El 70% de les dones professionals de menys de 30 anys opta per viure sense parella per poder ser més competitives en el mercat laboral
· Hi ha estudis que destaquen que les noves generacions de dones ja no valoren els homes que no ajuden a la llar ni amb la cura de la família. Les dones més joves es veuen capacitades per compaginar feina i maternitat tot i manifestar que no calen fills per sentir-se realitzades
· Encara hi ha rebuig cap a la dona que treballa fora de casa
· Els dos grans sindicats UGT i CCOO s’han posat d’acord amb el lema de la jornada: Contra la precarietat laboral: plans d'igualtat

Bona diada a totes i a tots!

Pepe Rubianes

2009-03-02T20:41:00.004+02:00

Et trobaré a faltar.

dfjsidj du90ek coiekmw

(això són uns quants renecs de comiat)

Fumar: S'ha de prohibir?

2009-02-28T11:40:00.016+02:00

Fa dies que hi penso. És difícil fer amics parlant d'aquest tema. No m'agrada prohibir, però tampoc m'agrada ser agredida.
S'ha tornat a engegar el debat de "fumar sí, fumar no" al bars, restaurants, locals d'oci...
Es troba del tot normal que no es pugui fumar dins del cinema, en els centres sanitaris, en els avions, a les esglésies, escoles, botigues, empreses (d’aquestes últimes en parlaré després) En canvi es troba lògic poder fumar en els bars.
Quina fixació en parlar de que s’està lliurant "la batalla contra el tabac" No ho considero batalla perquè no hi ha cap guerra. És pedagogia, informació i protecció cap els que no tenen aquesta addicció. Les batalles es donen per finalitzades quan l’enemic abandona. Jo no crec que tingui enemics. Tinc amics, familiars i coneguts fumadors .
En el moment que no es permeti fumar en cap local públic i el fumar sigui considerat un (mal) hàbit privat deixarà d’haver follon. Els locals d’hostaleria no perdran diners perquè la gent continuarem prenent cafès, menús, copes... No deixarem de distreure’ns. Els propietaris d'aquests negocis no s'hauran de fer competència pel que fa a fum o no fum. Les persones triarem els locals en funció d'altres paràmetres i no entre bars que permeten o no permeten fumar.
Per altre banda penso que tambés és fomut pels propietaris de bars no poder decidir lliurement el seu model de negoci. Però s'ha de tenir en compte que hi ha lleis per qualsevol cosa. Els fumadors no tindran cap dret a reunir-se en àmbits públics exercint el seu hàbit. No hi haurà excepcions.
Al marge de que és un greu problema de salut pública també ho és d’educació i civisme. Hem de reconèixer que a les persones que no han pogut o no han volgut deixar aquest hàbit els importa un rave si empudeguen o molesten a qui no ha fumat mai, ho ha deixat o simplement el fum l'ofega.
En quant a les empreses: Si cada cop que un treballador surt a fumar, sortís tota la plantilla de comparsa... Què passaria? Uns poden necessitar calmar el “mono” i altres potser calmar els nervis.

Per cert, fa deu anys que vaig deixar de fumar i dono fè de que és mooooolt difícil.

Horòscop

2009-02-20T20:34:00.007+02:00

"En el ámbito laboral puede surgir alguna complicación. Es importante que te concentres con tu tarea, cuidando tus comentarios"

Quina cosa això de l'astrologia. La majoria de persones diem que no hi creiem i la pàgina del diari on es publica la "predicció" del dia és la segona més llegida, després de les cartes dels lectors.

Avui l'he llegit com cada dia però la diferència ha estat en que m'ha cridat l'atenció.

Estic fent una feina que m'ocupa totes les hores de la jornada intensament i de tant en tant verbalitzo algunes pegues amb les que em trobo. Avui al llegir el meu horòscop (com si fos meu i prou) he decidit treballar concentrada i sense dir ni mú. Quan faltava una horeta per plegar... vaig i trobo el que m'ha semblat una errada considerable i a la vegada subsanable.

He parlat!!!!

No he fet cas de l'horòscop.

D'empresari a atracador

2009-02-15T12:26:00.007+02:00

Ai Senyor! Com ens hem de veure...
Ara resulta que un empresari de Lleida, s’ha vist “obligat” a atracar cinc bancs per poder fer front als seus deutes.
Podria ser malèvola i dir allò de “Quien roba a un ladrón...” D’acord, no està bé robar. Bé, ja no ho sé. Potser depèn de qui ets i en quins ambients et mous.
A les altes esferes de poder és fàcil delinquir econòmicament ja que es coneixen tots els mecanismes per fer-ho i professionals que tot el dia rumien com guanyar més diners pagant el mínim o gens. Existeixen uns paradisos fiscals meravellosos.
A les persones de la capa social més humil gairebé les comprenem. Entenem que es vegin obligades a robar per poder sobreviure. Creiem que el “sistema” és injust amb les capes més baixes de la societat. Comprenem (no compartim) molt bé que la falta de recursos t’aboqui a robar. Això si, mentre no ens robin a nosaltres que llavors els etiquetem de “xorissos” i demanen la pena màxima.
Ja me n’he anat de la idea del post.
L’empresari en qüestió ho era de la construcció. Què potser ell no deu haver robat de forma totalment legal i lícita als seus clients amb preus abusiu i de vergonya permetent-li portar un bon ritme de vida? És la imatge que tenim del gremi de la construcció. Si hi ha algú honrat no el coneixem.
Diuen els diaris que l’home estava desesperat i es va convertir en atracador copiant la manera de fer d’aquell que sortia per la tele que l’anomenaven “El solitari” Quin mal que fa veure la tele!
Els mossos expliquen que possiblement portava una doble vida i que la família no sabia res de res d’aquestes activitats delictives. Per favor! La família sempre és la última que s’assabenta de tot (banyes de la parella, campanes al col·le dels fills...)
De totes maneres, pobre home, s’ha de dir que no s’ha lucrat amb els diners robats. Els ha fet servir per pagar deutes i això està bé. Ha privat que uns altres empresaris es veiessin obligats a robar per a la vegada pagar els seus de deutes i de passada privar de robar a uns altres empresaris de robar a uns altres per fer el mateix. Quin lio!
Els mossos ho han fotut tot enlaire i l’han agafat. Ara haurà de tornar els diners als bancs i el deutes continuaran existint i els creditors per no poder cobrar d’aquest home potser hauran de reduir la plantilla.

Refredat

2009-02-12T21:04:00.002+02:00

Aquest any estic realment tipa d'enganxar refredats.

Lluís Llach

2009-02-09T20:28:00.015+02:00

DESPERTAR

Obrir els finestrons i esperar un nou dia,
i trobar altre cop entelats els vidres,
com aquests meus ulls, que sovint obliden
que encara hi ha llum per a adreçar la vida.
He d'esborrar les nits de ràbia i de feblesa.
He d'esborrar el pensar que sempre ens toca perdre,
mirar molt més enllà d'aquesta boira espessa.
He d'aprendre a lluitar sense tenir cap eina.
I el pas del temps, hores repetides,
va llaurant la pell cada cop menys lliure.
Sense guanyar res, perdre un tros de vida,
i anar cap al llit fent veure que es somnia.
I aquesta cadira coixa i atrotinada,
els vells finestrons i la llarga escala
són la gran mentida, perdre l'esperança.
Per això m'aixeco ara que puc encara.

He posat aquest poema tot i que hagués pogut ser qualsevol altre. Crec que m'agraden tots.

Acabo d'arribar de l'exposició fotogràfica que es fa en el pis on ell havia viscut, a la Plaça Reial núm 10, 1r 2a

Regatejar o negociar ?

2009-02-07T20:28:00.012+02:00

Regatejar és una acció individual, és una ràpida demostració de poder. Tractar d'obtenir una cosa a un preu més baix.

Negociar és més un procés de comunicació mútua. Negociar no és escoltar el que et diuen sino entendre el que volen. És l'art de deixar que "els altres" triïn el que tu vols.

Es considera normal negociar a partir de posicions de força, tot i que aquest no és el sentit. Fa molt de temps que tots hem de jugar al "Jo guanyo, tu perds" Es genera una tensió desmesurada.

Les dones estem convençudes de que els homes saben negociar millor que nosaltres i per això en molts casos ens enpetitim i fem mals negocis totes soletes.

El 50% dels homes negocien el seu sou en canvi només i ha un 5% de les dones.

Ara això sí, sabem regatejar bastant quan anem a comprar. Deu ser supervivència domèstica.

De totes maneres quan un ric (o una rica) regateja el preu d'una gran adquisició en diem que ha fet un bon negoci.

Xarxes socials. Un problema?

2009-02-01T11:45:00.012+02:00

A l'escola de la meva filla han fet fora un alumne (espero que temporalment) per haver creat un grup dins de Facebook en el qual es deia el nom de la mestra i el següent titular “la professora amb més mala llet i més putejadora de l’escola” No cal dir que tenia un bon nombre de seguidors de diferents cursos.

Tota la comunitat de mestres s'ha sentit ofesa per l'insult i ha fet pinya al voltant d'aquesta senyora. Per cert amenaçant amb represàlies a tots els alumnes (a veure qui té la paella per mànec) Han fet tancar el grup i han demanat a l'alumne que va tenir la "brillant" idea d'obrir aquest grup que es retracti públicament entonant un mea culpa i demanant perdó escribint una nota a la revista trimestral de l'escola.

Potser sóc d'un altre món. Censuro totalment l'insult i la falta de respecte, mai he contradit al professorat quan ha jutjat la meva filla i no sempre he estat d'acord, sempre hem intentat treballar plegats però, censuro l'abús de poder i els excesos.

El professor que m'ho explicava s'encenia, vermell com un tomàquet i carregant contra els alumnes de forma, espero, totalment visceral (no vull pensar que ho deia racionalment) Va "recomanar" a la meva filla que no s'adherís a cap campanya ja que li faria més mal que bé.

A mí em semblava tan surrealista la seva actitut (no val dir que és passional, amic dels seus amics, que s'ho agafa tot a la tremenda...) és un mestre i adult que diu que no coneix res de les xarxes virtuals ni l'interessen però, curiosament, està al cas de tot. Potser per què té adolescents a casa?

Només vaig preguntar-li si enlloc de "mala llet i putejadora" haguéssin posat els adjectius de "estricta, intolerant..." No va contestar, va seguir culpant i culpant.

Després ens deia que no es podia parlar de ningú per internet.

Per cert, els alumnes d'aquesta escola tenen un altre grup creat dedicat a una altra professora però en clau positiva. Això els sembla fantàstic i entranyable.

Quan jo era adolescent no teniem internet, teniem les portes dels lavabos, els pupitres i fulls de paper on escribiem totes les animalades que ens passaven pel cap. Algunes gracioses i altres grolleres i/o ofensives.

Anem a veure: Quan et fas gran recordes les persones que t'han marcat durant la teva vida. Algunes amb positiu i altres en negatiu.

Com m'agradaria conéixer tota la història, versió professorat i versió alumnat. Llavors podria jutjar.

artículo 19 de la Declaración Universal de Derechos Humanos (“todo individuo tiene derecho a la libertad de opinión y expresión; este derecho incluye el de no ser molestado a causa de sus opiniones, el de investigar y recibir informaciones y opiniones y el de difundirlas, sin limitación de fronteras, por cualquier medio de expresión”).

El intercambio

2009-01-26T20:07:00.003+02:00

Em va agradar fins i tot la protagonista!

Us deixo la pàgina oficial.

Una frase

2009-01-25T16:19:00.004+02:00

"Ahora lo único estable es la inestabilidad:

aprovéchenlo"

Ben Schneider (La Contra 21/01/09)

Ciclogènesi explosiva

2009-01-24T11:30:00.015+02:00

O un vent de tres parells de ...

Un fenòmen meteorològic poc habitual en el que els vents poden arribar als 180 Km/h També l'anomenen "La tempesta perfecta" (aquest títol em recorda George Clooney)

A Castelldefels, que no tinc ni idea a quina velocitat anava el vent, només en un moment que he sortit per anar a comprar unes coses imprescindibles, he vist amb els meus propis ulls com queia un motxo d'un balcó veí com si fos una javalina; també un tobogà de joguina potser d'un metre i mig d'alçada i un matalàs amb el llençol posat (les dues coses a la Pl. 8 de març); branques d'abres al mig del carrer i una llista inacabable de porqueria volant pels aires.

Les coses grosses, que sé que han passat, les deixo per les notícies de la tele i dels diaris tot i que vull mencionar les criatures mortes al caure el sostre i una paret del camp de bèisbol de Sant Boi.

Sí, ha pogut

2009-01-20T20:17:00.001+02:00

Escoltant els altres :(

2009-01-19T19:03:00.006+02:00

Dues conegudes o amigues en el tren:

"... Es que teneis delito los catalanes. Con la que está cayendo en toda España con la crisis económica y seguis pidiendo más y más dinero al gobierno. Ya está bien, como broma al principio hacía gracia pero ya la estáis llevando demasiado lejos... bla, bla bla..."

l'altre li contesta:

"... ¿Es posible que creas que el dinero que se pide en el nuevo Estatuto los catalanes, entre los que me incluyo, lo queremos para gastarlo en fiestas? bla, bla, bla..."

Anar en Metro

2009-01-14T21:49:00.012+02:00

Cada dia agafo la Línia 1 del metro a l'estació "Plaça de Sants" per anar a treballar i diàriament em pregunto: per què pago? i de seguida tinc la resposta: Ho he de fer ja que és la meva obligació. No és un sevei grautït i, a més a més, perquè a l'utilitzar el títol integrat ja porto el bitllet "pagat" al cancelar-lo a Castelldefels. Ja veieu que és un diàleg súper profund :)

Això ve al cas ja que estic convençuda, després de molts dies de fixar-m'hi, que sóc la única persona que al voltant de les 7:30h del matí cancel·lo el bitllet en aquesta estació. Persones de totes les edats obren la porta de sortida amb total normalitat i sense immutar-se. Com si fos la cosa més natural de món. Val a dir que no hi ha personal ni a taquilla ni vigilant. Realment em sento idiota, però...

Ahir, cosa insòlita, a l'andana vaig trobar-me a una parella de "seguretat" i vaig preguntar-lis per aquest fet. Van contestar-me que ja ho sabien però que tenien ordres de no increpar ningú. Què ells vigilen per la integritat de les persones, però no els interessa si paguen o no.

Un d'ells va permetre's el luxe de recomanar-me que no pagués ja que "tot el que pugui sortir gratis s'ha d'aprofitar" també va dir-me que "és una vergonya el que s'ha apujat el preu del transport públic"

Hi ha qui diu que és un acte de protesta ciutadana per cridar l'atenció dels responsables polítics davant els abusos que patim els ciutadans per part de les empreses de tranport públic (autobús, metro i tren) que donen un servei mediocre a preu de categoria.

Seré antiga però, mal em senti com d'un altre planeta, seguiré pagant el meu bitllet.

Creences personals

2009-01-08T20:24:00.027+02:00

Barcelona engegarà dilluns que ve, una campanya atea als autobusos.

Circularan amb una inscripció publicitària animant els ciutadans a gaudir de la vida sense preocupar-se per l'existència de Déu. Veig que en castellà perquè sigui "universal"

Diverses entitats atees catalanes, imitant una campanya realitzada recentment a Londres per Richard Dawkins, han contractat a través de l'agència que s'encarrega de gestionar la publicitat de TMB, que dos autobusos circulin amb anuncis amb el lema que veieu.

És una campanya que segurament no deixarà indiferent ningú. No pel fet que sigui molt visible ja que dos autobusos i durant poquets dies no poden fer gaire "feina" Sinó que els mitjants de comunicació provocaran més rebonbori que la publicitat en sí, i, àu, a criticar a tort i a dret. Que si Déu existeix, que si Déu no existeix.

El que més gràcia em fa és el "probablemente"

Per un creient Déu existeix i per un ateu Déu no existeix. Què vol dir aquest dubte?

L'Home dels nassos

2008-12-31T15:05:00.007+02:00

L'home dels nassos és un personatge català que té tants nassos com dies li queden a l'any.

La meva àvia em deia: "corre, surt al carrer i intenta trobar a un home amb tants nassos com dies té l'any"

Jo sortia amb les meves germanes i veïnes i ens imaginavem un personatge amb 365 nassos.

Quan li deiem a l'àvia que no el trobavem, sempre ens deia que algú l'acabava de veure pel carrer del costat o bé girant la cantonada de casa i nosaltres corriem i corriem.

Sabiem que si no aconseguiem veure'l el dia trenta-u de desembre ens hauriem d'esperar tot un any.

Per tant, sortiu al carrer i intenteu veure'l. Animeu les criatures a fer-ho. Només es pot veure avui.

És una de les nostres petites tradicions que ara, de gran, recordo amb il·lussió.

No se'ns va ocórrer pensar que el 31 de desembre a l'any li queda només un dia per acabar i per tant els "homes" només porten un nas.

Santa innocència!

Bon Any 2000 ... Nou !

2008-12-31T12:54:00.005+02:00

Amb un any 2008 que més val oblidar, almenys hem de mantenir la il·lusió de que tot pot millorar.

LOST / PERDUTS / PERDIDOS

2008-12-29T09:49:00.010+02:00

Aquest any el Tió de casa ha estat original, a part de torrons, vi, cava i altres cosetes,

ens va cagar la quarta temporada de la sèrie de televisió Lost. Gràcies Anna !!

A casa ens agrada molt a tots tres i si em d'esperar-nos a que TV2 torni a programar-la podem inclús oblidar-nos de la trama. Amén de la quantitat d'anuncis que t'endinyen per un capítol de pocs minuts.

A les teles d'àmbit estatal només pots veure, en "prime time", produccions pròpies sobre adolescents que realment no voldriem dins de casa (ordinaris i mal educats) o d'adults de baixa cultura i de poc tresillat.

Si la sèrie requereix més de dos dits de front (A dos metros bajo tierra, Los Soprano, Sexo en Nueva York, etc) o la mires a la matinada o te la desprogramen a la primera de canvi.

Al nostre país passa el mateix. On està la sèrie Herois??? Hi ha vida més enllà de Ventdelplà???

Tanta diversitat i pluralitat i a la tele tots bén uniformats.

Tornant al tema que m'ocupa,

el dia de Sant Esteve varem posar-nos 3 capítols i ahir 2. Ens els dosifiquem per poder assaborir-los.

El 21 de gener s'estrenarà la cinquena temporada als Estats Units amb l'emissió dels dos primers capítols.

INNOCENTS

2008-12-28T12:04:00.010+02:00

La tradició cristiana ens explica que el rei Herodes quan va saber del naixement de Jesucrist va fer matar tots els nens i nenes menors de 2 anys que havien nascut a Betlem. Els historiadors diuen que milers d’infants innocents van morir degollats i en record d’aquests tràgics successos es celebra avui la festa dels Sants Innocents.

Es practiquen diferents "innocentades"

Les llufes: Ideal pels més jovenets. Només es tracta de penjar la llufa a algú en senyal de burla. La llufa no és res més que un troç de paper amb silueta humana que s’enganxa a l'esquena de qualsevol persona sense que se n’adoni i s'el tilla d'innocent.

Les bromes: A molts pobles es mantén la tradició de les gamberrades i bromes de prou mal gust que van destinades a persones conegudes o/i amigues que s'ho han anat "guanyant" durant tot l’any. Normalment s'accepten de bon grat quan s'adonen que és 28 de desembre.

Les bromes poden ser generalitzades, quan jo era petita eren habituals el llançament de bombes fètides dins del cinema o al bus.

Falses notícies: El dia del Innocents també els mitjans de comunicació (diaris, televisions, ràdios) crean una notícia falsa perque els oients o lectors intentem endevinar. Normalment l’endemà, fan pública la broma.

Ruleta Russa a Castelldefels :'(

2008-12-27T21:11:00.009+02:00

La vigília de Nadal, un noi va morir jugant a la ruleta russa amb un amic. La notícia m'ha provocat esgarrifances. Feia anys que no sentia a parlar d'aquest joc macabre que m'ha fet recordar la magnífica pel·lícula "El Caçador"

Segons redacta Maika Navarro per a El Periódico de Catalunya

"En totes les ocasions, els jugadors prémen el gallet convençuts que el revòlver estarà buit. Sense bales. A Castelldefels no. El mort, que els veïns descrivien dimecres com un home conflictiu, va dinar dimarts en companyia d'un grup d'amics. Estaven de gresca i la festa es va traslladar a casa de la víctima. Dos dels amics van decidir anar-se'n. Però l'home va convèncer el tercer amic perquè es quedés amb ell. Van consumir drogues, barrejades amb alcohol i medicaments. La nòvia, disgustada, se'n va anar a casa de la seva mare. L'home, que té nombrosos antecedents, va treure un revòlver i va proposar jugar a la ruleta russa. No era la primera vegada. En aquest joc, el participant introdueix una bala al tambor d'un revòlver. Fa girar el tambor i acosta la boca del canó a la seva templa. Dispara. El cor del jugador s'atura uns segons fins que comprova que la detonació és sorda, sense bala. A Castelldefels, l'últim tret va ser letal.

L'amic va telefonar als altres dos homes amb els quals havia dinat. Un cop a la casa i al comprovar la gravetat dels fets, van alertar la policia. La primera a arribar va ser la policia local de Castelldefels. Després se'n va fer càrrec la unitat d'investigació dels Mossos de Gavà i finalment la unitat d'investigació de la regió metropolitana sud. L'arma va desaparèixer en un primer moment. Però els investigadors van acabar trobant quatre armes de foc, inclosa la que es va utilitzar per al joc. Davant de les estranyes circumstàncies en què es van desenvolupar els fets, els mossos van optar en un primer moment per traslladar a la comissaria els tres homes. Dos d'ells, aquells que van arribar al pis amb posterioritat, van quedar en llibertat i sense càrrecs després de declarar. El tercer home, aquell que jugava amb la víctima, continuava dimecres a la nit detingut a la comissaria de Sant Feliu. Els investigadors estaven a l'espera de decidir amb el jutge de guàrdia de Gavà quin delicte se li imputava en cas que finalment es decidís que passava a disposició judicial. No serà un atestat gens fàcil de redactar. ¿Es tracta d'un suïcidi o bé d'una mort accidental? ¿Es volia matar? "

A la pel·lícula "El Caçador" els tres protagonistes són agafats presoners per el Vietcong i són obligats a jugar a la ruleta russa mentre els seus captors aposten per qui sobreviurà.
El patiment que tenia veient aquesta escena feia que la mirés de reüll tapant-me la cara.

Gran pel·lícula de Michael Cimino i premiada amb 5 Oscars.
A Castelldefels ha estat un fet real.

A tots i a totes us desitjo,

2008-12-24T17:39:00.005+02:00

La loteria de Nadal

2008-12-24T10:20:00.005+02:00

La "grossa" (femení en català) el "gordo" (masculí en castellà) va caure en el número 32365 i quan vaig sentir cantar-lo una mica més i tinc un no se què.

Doncs bé, el número de casa nostra és el 32375 regal de la meva sogra.

En un instant varem passar de poder tenir 300.000 € a tenir-ne 120 €

"HALLELUJAH"

2008-12-19T22:08:00.010+02:00

Llegir una petita notícia al diari m'ha fet tirar endarreda una pila d'anys.

No recordava que Leonard Cohen va mig trastocar-se mentalment amb aquesta cançó per la dificultat de composar i de cantar més de 80 versos amb tant aguts.

L'Hallelujah serveix per a tot. Casaments, funerals, música de fons, festes nadalenques. En definitiva, cançó comodí que no tothom pot cantar-la i que es destrossa sovint. Forma part de la banda sonora d'Shrek i d'alguna sèrie de TV.

Recordo, també, a Jeff Buckley cantant l'Hallelujah. Per mi el millor de tots.

El que no sabia és que els seus fans s'estan organitzant a través de Facebook i pagant! perquè la seva versió sigui número 1 al cap d'onze anys.

A tot això el que surt guanyant és Leonard Cohen que, vellet com és, guanya un dineral de drets d'autor ja que és propietari de qualsevol versió que es faci.

Si us ve de gust escoltar la cançoneta d'un o altre, podeu fer-ho clicant la portada dels disc.

La ràdio i el Barça

2008-12-14T19:41:00.011+02:00

Normalment una retransmissió de futbol per ràdio la trobo cutre (serà que no m'agrada) i les veus i accents dels locutors d'emissores com la Ser, Onda Ràdio, Cope... em disgusten.

Dit això, després de sentir ahir l’home de La Sexta podria inclús trobar-ho tot bonic. Quin personatge!! No entenia res del que deia !!!
Ahir era digne d’escoltar-los a tots amb atenció. No havia ni una emissora d’àmbit estatal que no anés a favor del Madrid o en contra del Barça.
A la COPE veien al Barça fet pols i amb una mal futur per a l’equip. Un Barça desesperat al no poder marcar cap gol.
A la SER, un Barça ensopit, paralitzat i que no podria fer res.
Però Eto'o va marcar un gol i va trencar tots els seus esquemes. Després en va venir un altre que feia tot l’efecte de ser marcat en pròpia porta.
Avui, només per sentir els comentaris d’Antena 3 disculpant al Madrid i havent de dir alguna cosa bona del Barça ja valia la pena empassar-te un “telediario”

A Tele5 podrien fer una falca ideal per desembre (mes 12), que digués:

“12 meses 12 puntos"

Si anem de compres, pensem-hi

2008-12-13T15:38:00.009+02:00

Aquest cap de setmana molts sortirem per comprar el gruix dels regals de Nadal i potser, també els de Reis.

És pesat i difícil triar quin és el regal més addient per cada persona. Dic persona, no dic home, dona, nen, nena.

Passen els anys i els spots publicitaris no canvien. Tots marquen diferència de gènere.

Es parla que la manca de temps fa que comprem el que les botigues volen vendre'ns i que molta gent només compra alló que s'exhibeix i s'anuncia repetidament. És el que s'anomena "regal estrella"

La cara d'un home rebent una aspiradora i la de una dona amb una màquina de taladrar serien dignes de fotografiar el dia de Reis.

La cara de un nen rebent una nina, la clàssica cuineta o bé un joc de perruqueria, i la d'una nena desembolicant un banc de mecànic, excavadores, cotxes i monstres d'aventures també seria impagable.

Llums de Nadal

2008-12-11T20:42:00.006+02:00

Malgrat la polèmica que envolta l'enllumenat de Nadal a pobles i ciutats, jo també vull dir la meva:

Puc entendre que és una despesa energètica. Puc deixar dir, sense contradir, als que opinen que és contaminació lumínica. Puc entendre, sense compartir, que és una despesa econòmica que no serveix per a res. Puc tolerar al qui diu que es pengen motius cristians i que s'ha de tenir en compte la pluralitat religiosa i que Espanya és aconfessional, etc...

Ara bé, el que no entenc és per què a Castelldefels s'han penjat uns llums de Nadal que omplen de lletjor el poble. Almenys al meu barri.

M'estimaria més no tenir llumetes que una cenefa escanyolida i amb bombetes foses. També puc parlar de llums que diuen "Bones compres" o "Bones Festes" escrit amb lletres del revés sense cap tipus de gràcia.

L'il·luminació nadalenca transmet optimisme i l'optimisme ens fa falta.

Festa Major d'hivern a Castelldefels

2008-12-08T10:34:00.015+02:00

Ahir diumenge (10h), proposo als meus nebots bessons de recient estrenats 6 anys anar a donar un tomb per la Festa Major.

Baixant de casa seva, ens trobem

l'Ambibús. És una unitat mòbil d'educació ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge que, dóna suport a les activitats de sensibilització ambiental.
En el seu interior hi ha instal·lada una exposició temàtica molt entenedora.
Com que no hi havia gent, vaig poder donar les explicacions a la meva manera als dos nens. Van sortir molt contents i convençuts de que el millor és utilitzar el transport públic.

Després de la visita ens donaven l'enquesta de grau de satisfacció de la mostra i entraves a formar part del sorteig d'una bicicleta plegable. També van sortir convençuts de que ens tocaria.

Després varem anar a la Pl. de l'Església,

Moltes paradetes per visitar: Bijuteries, terrissa, embotits i formatges, caramels i herbes, pa recient fet amb forn de llenya, espelmes, pedres esotèriques, molta mel i per suposat tot tipus de motius nadalencs per guarnir la casa com Déu, la tradició i el gust de cadascú mana.

Jo volia passejar tranquil·lament però els nens corien i corrien, de fet els aburria molt.

Vaig portar-los a la zona de jocs tradicionals infantils i va estar solucionat. Vam fer una partida de parxís (era gegant) compartint amb altres nens i nenes i després varem ballar en rotllana unes quantes coreografies de les establertes per animació infantil. Encantats!!!

Amb tot això s'ens va fer tardíssim i haviem de solucionar el dinar. No cal dir que quant els vaig convidar a casa l'alegria va ser inmensa. Menú inmillorable: pollastre rostit amb xampinyons, patates fregides, croquetes i gelat.

Després de dinar migdiada per carregar piles per tornar a sortir al carrer.

Tocava veure la Cercavila pels carrers del centre de Castelldefels.

Com sempre, tenen molta il·lussió per veure el ball de diables però són uns "caguetes" i fugen en sentir el primer trò.

Són nens "pessats i cansats" però només que els hi deixis una miqueta de llibertat, t'adones que realment són macos i carinyosos. Amb mi es porten bé.

Per cert, on és la gent del poble???

Quina escala volem?

2008-12-05T21:14:00.010+02:00

Crec que es veu clar. Una escala convencional al costat d'una de mecànica. Totes dues serveixen tant per pujar com per baixar. És habitual trobar-les a les estacions de tren i metro.

Si optem per la mecànica, per què hem de posar-nos en fila índia per poder deixar passar als que volen fer-ho utilitzant els esglaons? Per què s'ha establert que qui ocupi la part esquerra de la mecànica és una persona insolidària?

Normalment, les escales mecàniques són estretes i per molt que t'arraconis a la banda dreta, tothom que puja o baixa a peu i de pressa, va donant-te trompades. Mentre estant, les escales d'obra ... buides!

Joan Baptista Humet

2008-12-01T11:18:00.009+02:00

A través de RAC1 i en veu de la Marina Rossell, m’acabo d’informar que en Rossel que Joan Baptista Humet ha mort. La notícia era esperada ja que estava a recta final de la malatia que patia. La notícia m'ha deixat mal cos. El proper dia 16 al TNC se li rendia un hometage (han/hem arribat tard)

Aquest noi (a la foto) va acompanyar Lluís Llach durant dos anys. Realment no se com s'entenien.

Recordo que vaig deixar de seguir-lo quan va decidir continuar la seva trajectòria en castellà (sembla que faci milers d'anys) i em va fins i tot fer ràbia que tinguès tant d'èxit amb "Clara" - la noia enganxada a les drogues- tot i que la cançó sempre em va agradar i m'agrada.

Ara penso que, per caràcter, no encaixava amb el grupet de cantautors de la època. Ell potser, no tenia necessitat de compromís polític i sí de fer poemes i cantar-los.

TONADES (1970)

Sento el gemec de l'ocell

que canta a la gàbia

sento el crit darrer del pres

que la mort reclama.

I fins avui ni tu ni jo hem après

que això també és una tonada.

Vaig conéixer un home gran

envellit de ràbia;

tant sentir el mateix xisclar

de portes que es tanquen!

Però ara ens cal seguir endavant

amb la veu, sinó amb les mans,

que hem volgut canviar les coses

amb quatre paraules buides,

i altrament n'hi han de malferides

que deixem que es tanquin soles.

Quan la veu d'un poble es perd

i acceptem les causes,

tant com diem sobre els demés

i ens traïm nosaltres.

Un "dard" de bon rotllo

2008-11-28T18:51:00.013+02:00

Avui he rebut un regal de part dels meus amics virtuals de Beneixama. Ells, com molts altres, m'aporten coneixements i -per què no dir'ho- distracció. M'agrada llegir-los, la seva opinió m'importa i fan que coneixi més a fons una part de València molt propera a mí.

Aquest premi, ara, l'he de donar a qui cregui que transmet els valors que marquen les bases (escrites en portuguès) que us deixo al final del post.

El "Dard" el lliuro a persones que fan que en algun moment del dia, em connecti per saber què expliquen.

Anna: Perquè sé que voldria escriure més però els estudis no li permeten. La poso la primera (no et queixaràs eh???) per favoritisme. Carme: La primera persona que va deixar-me un comentari. Podria dir moltes coses bones, però seria fer-li la "pilota" És increible com troba temps per tot. Edmòn: Cada dia troba un moment per escriure els seus pensaments. És canviant i entranyable. Montse: Va començar explicant-nos el seus progressos en la recuperació de la salut i ara ens parla de tot. Blumun: Manté vius uns quants blocs i sempre està fent obres. Vaig rebre el primer premi de les seves mans quan no sabia que existien aquestes coses. Francis: Aquest premi li dono només pel fet que "ha tornat" Va tancar el bloc i em vaig quedar sense "llibre" per llegir. Peretor: Cada cop que em connecto miro què ha dit. Vaig començar-lo a seguir arrel de la descripció que feia de les "caminates" Civisliberum: Escriu una mica de tot i m'il·lustra sobre art. Lucía: Reivindicativa i sensible. Penja cançons i poemes del meu gust. Víctor: Fill d'uns amics meus que té moltes, moltes coses a dir. El llegeixo sovint i m'agrada. Brie: Cada cop que escriu m'arrenca un somriure.

No ni sou tots però havia de triar.

«Trata-se de um prémio que está a correr mundo, reconhecendo aqueles blogues que consideramos transmissores dos grandes valores humanos, com a qualidade conferida por uma consequente militância em torno das grandes causas, como seja o património e a liberdade, as pessoas e a qualidade de vida, o ambiente e as tradições, a memória e a dignidade, a cultura e o lazer.
«Estes selos, foram criados com a intenção de promover o salutar convívio entre os bloggers e como forma de demonstrar carinho e, reconhecimento por um trabalho, que agregue valor à Web.» (citando o Café Portugal)»
Para explicar o critério utilizado, cito e subscrevo este texto do Rui Dias José: «Fica claro (expressamente afirmado e dito!) que as minhas escolhas para os "Premios Dardos" têm na base relações de amizade, proximidade ou identificação. Sou humano como os demais e, na teia de relações na net, gosto, quero, apaixono-me... Tudo é portanto subjectivo. E ainda bem!»

Violència vers les dones

2008-11-25T17:56:00.025+02:00

Avui 25 de novembre es conmemora el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència vers les Dones.

Per qui tingui dubtes de l'origen i el perquè d'aquest dia internacional us enganxo l'explicació que ens han fet arribar des de la Direcció General de Polítiques d'Igualtat en el Treball.

Diu així:

"La violència de gènere és, potser, la més vergonyosa violació
dels drets humans. Mentre continuï, no podem afirmar que estem
assolint progressos reals cap a la igualtat, el desenvolupament i la pau".
Kofi Annan, Premi Nobel de la Pau 2001,
ex secretari general de les Nacions Unides 1997-2006

L’any 1999, durant el mandat de Kofi Annan com a secretari general de les Nacions Unides, l’Assemblea General va declarar el 25 de Novembre “Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones”. D’aquesta manera, Nacions Unides convida als governs membres, a les organitzacions internacionals i a les organitzacions no governamentals a organitzar tots els 25 de novembre activitats dirigides a sensibilitzar l'opinió pública respecte el problema de la violència vers les dones.

Aquesta data va ser triada com a commemoració del brutal assassinat l’any 1960 de les tres germanes Mirabal activistes polítiques de la República Dominicana, per ordre del dictador Rafael Trujillo (1930-1961). Aquestes tres germanes, conegudes com les "papallones inoblidables", es van convertir en el màxim exponent de la crisi de violència contra les dones a Amèrica llatina. Amb la celebració del 25 de novembre es vol commemorar la vida d’aquestes tres dones i promoure a nivell mundial el rebuig social de la violència de gènere.

Atenent-nos a la Declaració sobre l’eliminació de la violència contra la dones de Nacions Unides, entenem per violència vers les dones “els actes basats en el gènere que puguin tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si és produeixen en la vida pública com en la privada".

Quan parlem d’aquesta violència, normalment la denominem de gènere per assenyalar que la causa central per la qual es produeix es situa en la construcció sociocultural del gènere. Entenem per gènere tot un seguit de construccions socials i culturals que estructuren i divideixen la societat en àrees específicament femenines i masculines, i que encara avui continuen jerarquitzant els valors i activitats vinculades a la masculinitat.

Aquesta definició ens ha permès comprendre que la violència sobre les dones és un fenomen estructural (no aïllat i individual) propi de les nostres societats actuals i que constitueix un dels mecanismes utilitzats actualment per a mantenir les desigualtats entre dones i homes.

És important saber que la violència vers les dones pot adoptar múltiples formes: violència domèstica-familiar; agressions sexuals; assetjament sexual i/o assetjament per raó de sexe en els àmbits laboral i social; violència exercida per màfies explotadores; pràctiques tradicionals i convencionals perjudicials per a la salut i la sexualitat de les dones i els menors; violència derivada dels conflictes armats, etc. Tanmateix, una de les característiques de totes aquestes pràctiques, i que més dificulta la seva eradicació, és que han estat tradicionalment tolerades i acceptades en les nostres societats com un fet “natural” i que són transmeses en l'educació i socialització de nens i nenes, així com en els mitjans de comunicació. Encara avui dia, podem observar com la societat no rebutja totalment aquesta conducta i reacciona de forma diferent davant les agressions de gènere que davant altre tipus d’agressions, encara que els danys siguin similars.

Sens dubte, per superar aquesta terrible realitat, és imprescindible que tots i totes, des de les nostres respectives posicions, refusem i actuem davant la violència de gènere. No podem oblidar, tal i com dèiem al principi, que la violència vers les dones suposa una vulneració dels drets humans i un gran obstacle per a poder assolir la igualtat d'oportunitats de dones i homes. Des de la Direcció General d’igualtat d’Oportunitats en el Treball creiem que sense igualtat no hi ha llibertat, i sense llibertat la nostra democràcia és incompleta.

Dit això, marxo corrents cap a la manifestació-concentració que es fa amb el lema "Les dones i els homes de Castelldefels contra la violència de gènere". La sortida es a les 18,30 h des de la seu del Grup de Dones de Castelldefels, que està lluny de casa meva i vaig a peu, i l'arribada serà a la Plaça de l'Església, on es llegirà un manifest.

Eutanasia en los jóvenes ;)

2008-11-23T18:49:00.008+02:00

Anoche mi mamá y yo estábamos sentados en la sala hablando de las muchas cosas de la vida. Entre otras, estábamos hablando del tema de vivir/morir.

Le dije: 'Mamá, nunca me dejes vivir en estado vegetativo, dependiendo de máquinas y líquidos de una botella. Si me ves en ese estado, desenchufa los artefactos que me mantienen vivo. PREFIERO MORIR'

Entonces, mi mamá se levantó con cara de admiración y me desenchufó el televisor, el DVD, el cable, el Messenger, Internet, el PC , el mp3/4, la Play-2/3 , la PSP, la WII, el teléfono fijo, me quitó el móvil, la ipod, la Blackberry y me tiró todas las cervezas.
¡¡La madre que la parió!!...¡¡¡¡CASI ME MUERO!!!!

Aquesta historieta la vaig rebre per e-mail i avui llegeixo al diari que el 25% dels joves es creuen addictes a internet i que els seus pares no se n'adonen (?)

Del 24 al 28 de novembre se celebra la VII Setmana d' Investigació de la Facultat de Psicologia de l'UNED.

S'han presentat 60 treballs dels professors en els quals queda palès que existeix, per variar, diferència de gènere. Els pares evaluen de forma diferent si és fill o filla i consideran que aquestes conductes addictives són més pròpies de nois (?)

Els estereoptis de gènere també es troba en les modalitats de batxillerat. El prototip de batxillerat tecnològic és masculí i té un perfil negatiu si és una noia qui el tria. En canvi, si el batxillerat triat per una noia és el de Ciències Naturals i de la Salut es convertirà automàticament en una noia amb qualitats "molt positives"

Si els pares/mares creuen això i a les escoles també es fa orientació sexista encara que sigui per comoditat, com volem igualtat?

S'accepta més una dona metgesa que enginyera. Potser perque la dedicació professional de la cura de la salut és una prolongació de la cura familiar.

Sense títol

2008-11-22T20:52:00.016+02:00

La setmana passada varen demanar-li a la meva cap la possibilitat de que una de les seves auxiliars administratives pogués desplaçar-se per tal d’ajudar en el III Congrés Nacional per Racionalitzar els Horaris Espanyols que tindria lloc a Tarragona els dies 18 i 19 de Novembre al Palau de Congressos i concretament a l’Auditori Eutyches.
L’auxiliar que més coneix l’organització de jornades, etc... seria de vacances, per tant... descartada. Una altra, la més jove, està fent una feina que corre pressa, per tant... descartada. Total, que fent càbales les dues que quedàvem i sense cap motiu ens va semblar que hi aniria ella.
La sorpresa va arribar dijous a l’hora de plegar. Sóc jo la que hi he d’anar!!!.
El que em feia més mandra de tot, era haver-me de llevar a les 5 del matí, agafar un tren a les 6 que em portés a Barcelona, caminar fins a la Plaça de Catalunya i allà agafar un autocar (habilitat per tothom que ho volgués) fins a Tarragona. Passar el dia fent no sé què (ningú m’ho havia dit) i al vespre tornar a fer tota la ruta però a l’inversa.
No volia ni pensar com estaria l’endemà per tornar a fer el mateix camí, però tornant encara més tard.
La feina meva va ser senzilleta tot i que estressant per culpa de no conèixer la piràmide de protocol (si trobés un curset gratuït m’apuntava ara mateix) Fa gràcia veure com es fan valer els càrrecs per asseure’s a una cadira.

Us deixo informació sobre els temes que s'han tractat.

La qüestió es que com que sempre he d’estar en tots els “fregaos” vaig trobar-me dimecres amb la meva càmera de fer fotos i llegint el testimoni d’una doctora. La presentació anava a càrrec de la Sílvia Coppulo (de vermell) que, professional com és, va fer-me una intro que jo mateixa semblava qui sap què.

La veritat es que vaig conèixer gent interessant i això no m’ho treu ningú.

La cloenda va anar a càrrec de la Consellera de Treball, la Directora General d'Igualtat d'Oportunitats en el Treball i el President de la Comissió Nacional.

No he posat fotografies de companyes de feina que realment van treballar ja que no els he demanat permís.

A estudiar!

2008-11-12T21:04:00.009+02:00

Jo a partir de demà.

Un grupet de companyes de feina s'han apuntat a classes de preparació per oposicions. Les classes són els dijous de 4 a 8 del vespre. Durant una setmana llarga m'han anat animant perquè donés el pas i jo... dubtant.

La tarda dijous és la única que treballo i a més a més la vaig triar jo. No sé fins a quin punt em servia d'excusa per no apuntar-me!

Avui, aprofitant que estava reunida amb la meva cap, m'he decidit. Li he demanat si podia fer canvi de tarda i, com era d'esperar, m'ha dit que sí.

No sé si estar-li agraïda o bé odiar-la de per vida :) Ara no tinc escapatòria!

Ja estic apuntada i demà començo.

M'agradaria estar al marge d'algunes coses

2008-11-09T21:39:00.029+02:00

Una de les meves veïnes entra a la porteria en el moment que un home estava mirant els comptadors d'aigua de la comunitat. De sobte li diu:

"Se está cometiendo un fraude y si no descubrimos quién es el que no paga cortaremos el agua a todos"

La noia molt amoïnada ve a demanar-me que truqui a la companyia de l'aigua per aclarir el despropòsit ja ella ha d'anar a treballar.

Truco a atenció al client d'Aigües de Barcelona per dir-lis que si tenen un client que no paga no és assumpte de la Comunitat de Propietaris, que és un problema entre ells dos i que els que tenim els rebuts al dia no tenim perquè quedar-nos sense aigua ni, per suposat, delatar ningú.

La persona que m'aten em demana disculpes per les molèsties que puguin ocasionar-nos i a la vegada m'explica que pot donar-se el cas de que s'hagi modificat l'intal·lació de manera que el consum d'un pis quedi prorratejat a la resta de veïns sense possibilitat de detectar-ho ja que de vegades només es tracta d'uns quants euros més per factura però que sumats fan el consum exacte del veí que no paga. També diu que el veí pot subministrar-se directament d'Aigües de Barcelona i llavors els veïns no estariem afectats en quant a facturació però sí per la tallada d'aigua fins que s'arreglés l'escomesa.

Jo que de vegades semblo tonta del tot, li pregunto: Però això deu ser obra d'algun professional, no?

Mentre estava dient això, em ve al cap el possible veí que pot haver fet el frau i em sap molt de greu i a la vegada ràbia ja que tenim molta relació. Li dono voltes al tema i finalment decideixo anar a casa seva amb la intenció de prevenir-los pel tall de l'aigua i una mica esperant que em digués que ells no han estat.

Després d'explicar-los-hi tot això només van dir-me: "Algun dia havia de passar"

Al cap d'uns minuts ja no tenien aigua.

L'endemà van anar a Aigües de Barcelona per veure com podien restablir el subministrament. Cap problema. És tant senzill com multiplicar el consum mensual d'una família tipus pels anys de frau, pagar-ne el 50% al comptat i la resta a durant no sé en quants terminis dins de la factura trimestral. No hi ha ni multa ni pagaments addicionals. Ho van acceptat (només faltaria!) i per la tarda ja tenien aigua.

El frau ha consistit en donar-se de baixa del subministrament d'aigua, com si la casa estés deshabitada. Els de l'empresa de servei retiren el comptador i posen un tap, llavors el veí espabilat fa una connexió directa a l'aigua general i té tota l'aigua que vol gratuïtament.

És molt difícil de detectar aquesta estafa ja que ha de donar-se el cas poc habitual de que la persona que "llegeix" el consum comprovi que la quantitat de veïns de la finca coincideix amb el número de comptadors i que faci esment de possible frau. En aquest cas han trigat anys.

Ara que han de pagar l'aigua vigilen de no consumir-ne gaire.

S'ha de tenir morro!

WALL STREET I ELS MICOS (L'he rebut per e-mail)

2008-10-27T19:54:00.023+02:00

Un dia va arribar a una petita comunitat caribenya un senyor molt ben vestit que va instal·lar-se a l’únic hotel que hi havia. L’endemà molt aviat, va dirigir-se a inserir un anunci al diari local

“Estic disposat a comprar cada mico que em portin de la selva per 10$ “

Els pagesos, que sabien que el bosc era ple de micos, van sortir de pressa a caçar-los. L’home va comprar-los tots.

Al dia següent, donat que ja quedaven pocs micos a la selva i era difícil caçar-los, els pagesos van perdre tot l’interès.

Llavors l’home va decidir oferir 20$ per cada mico. Els pagesos tornaren a sortir corrents de cacera. L’home ben vestit va tornar a comprar tots els micos.

La quantitat de micos va seguir disminuint i l’home va millorar l’oferta fins a 25$ El resultat va ser immediat: els pagesos van tornar a la selva.

L’home va haver de marxar cap a ciutat i el seu ajudant va dirigir-se als pagesos:

“Mireu la gàbia plena de milers de micos que el meu cap us ha comprat per a la seva col·lecció. Us els ofereixo a vosaltres per només 35$ i quan arribi el meu cap de la ciutat podeu tornar-los-hi a vendre per 50$”

Els pagesos van agafar tots els estalvis que tenien i van comprar tots els micos. Contents de l’operació mercantil, van asseure’s a esperar que el senyor elegant tornés al poble.

Només van veure una gran gàbia de micos comprada amb tots els estalvis de la seva vida.
Aquesta és una noció del que és la Borsa i el Mercat de Valors.

No estem mai contents

2008-10-22T20:13:00.003+02:00

Com som les dones! Ara resulta que l'Angela Merkel presuntament s'ha queixat de que Nicolas Sarkozy té unes "maneres" massa carinyoses. No estem mai contentes!

El que aquest home de mida petita i ego gran no enten és que una dona vulgui ser tractada d'igual a igual. Ni més ni menys. Si creu que ha de petonejar i abraçar Merkel també hauria de fer-ho amb Zapatero, per exemple.

I parlant de Zapatero, com president del govern d'Espanya, creu que seria interessant participar a la cimera del 15 de novembre a EEUU on intentaran buscar solucions a la crisi financera mundial per tan d'evitar-ne altres en un futur. Resulta que Espanya no ha estat convidada perquè no és ni un país ric ni emergent. Què és?

Sarkozy que ara és "amic" sembla ser que intercedirà perquè Espanya pugui participar-hi tot i que creu que Polònia no voldria ser menys i demanarà assistir-hi.

A l'estat espanyol hi ha que s'ha ofès per la comparació. Per què?

Als catalans no ens ofen que ens equiparin a Polònia. De tota la vida ens han anomentat "polacos"

Si assisteix Espanya i Polònia, potser ens sentirem representats en algun moment de la cimera.

Sense acritut.

"El Planeta"

2008-10-17T18:22:00.010+02:00

El filòsof i escriptor basc, entre altres coses, Fernando Savater ha guanyat el premi Planeta amb la novel·la "La hermandad de la buena suerte".

Aquest home, visceral, maleducat, intolerant, intransigent... Un home amb un odi tan profund a Catalunya i a l'idioma català, ha aconseguit venir fins a Barcelona, entendre els rètols de les carreteres, carrers i d'algunes botigues (poques) Potser fins i tot ha sentit a gent parlar en català tot arriscant-se a agafar una urticària. En definitiva, què no serà capaç de fer pel mòdic preu de 601.000€ ??? Sí senyor! Això són conviccions!

La finalista ha estat Ángela Vallvey amb la també novel·la "Muerte entre poetas"

A aquesta dona, només la coneixia de tertulies de la TV i em cau gairebé tan grossa com Savater (si és possible) No fa gaire, deia que li molestava molt que la gent pensés que tenia afinitat amb el PP i la veritat és que jo també m'emprenyaria. No només té afinitat, és la millor comunicadora de les idees del trío calavera (Aznar, Acebes i Zaplana)

No coneix la llibertat d'expresió. Bé la seva llibertat sí. De vegades de tant radical-nacionalista-espanyola que és, em resulta còmica.

Aquest any ni tan sols regalaré aquests llibres.

Què passa quan cau una dent?

2008-10-08T22:23:00.012+02:00

-Bruguers, quan cau una dent passa el "Ratoncito Perez"? - va preguntar-me un nebot meu de 5 anys fa uns quants mesos.

-A casa meva no. A casa, sempre han passat els "angelets"

-I per què no et passa el "Ratoncito Pérez"?

-I jo contesto rient: Com ha de passar un ratolí i que a sobre es digui Pérez per aquest poble?

El nen rumia i deixa la conversa.

Ahir un company de classe (quina peça!) d'una estrabada va arrencar-li una dent i al vespre va recordar la conversa i demanava a la seva mare que "passés l'angelet" però no, ha passat el "Ratoncito"

Segons tinc entès el "Ratoncito Pérez" és un personatge d'un conte escrit per un jesuita dedicat a Alfons XIII per celebrar que li va caure una dent quan tenia 8 anys.

El ratolí (Pérez) vivia amb la seva família dins una caixa de galetes de la "Confitería Prats" a Madrid.

Aquest ha estat el primer personatge fictici al que se li ha fet un homenatge.

Quan jo era petita no crec que els meus pares haguéssin sentit a parlar mai d'aquest personatge i com que no hi havia gent "forastera" les tradicions d'altres llocs ni les coneixiem. Jo vaig saber d'ell bastant gran. Suposo que el fet de ser un "angelet" el que porta (portava) els regals de les dents als nens i nenes seria per misteri religiós. Ni idea.

Trobada

2008-10-05T18:34:00.019+02:00

Aquest era l'aspecte de l'Avinguda Mistral avui al migdia. Tot apunt per informar a qui ho desitgés sobre l'eurodirectiva de les 65 hores de treball a la setmana.

La veritat és que no sé si hi havia gaire gent ja que desconec les espectatives de l'acte.

Després de les petites xerrades informatives hi havia una butifarrada pel mòdic preu de 2 €.

Espero que dimarts dia 7 a la manifestació que hi ha convocada acudeixi més personal.

...

Realment, el que més gràcia m'ha fet és conéixer els amics blocaires de la foto.

Si us sap greu que estigui penjada m'ho dieu i la retiraré.

Eleccions als EE.UU

2008-10-04T14:17:00.016+02:00

Apareixen en el video Leonardo DiCaprio, Tobey Maguire, Benicio Del Toro, Dustin Hoffman, Ellen DeGeneres, Forest Whitaker, Eva Longoria, Laura Linney, Courtney Cox, Jennifer Aniston, Natalie Portman, Jamie Foxx, Halle Berry, Demi Moore, Ashton Kutcher, Kate Bosworth, Kevin Bacon, Kyra Sedgwyck, Jonah Hill, i més que no identifico.

"Sisplau, no votis", diu irònicament DiCaprio només començar l'espot.

"Aquest és un dels més grans desastres econòmic de la història dels EE.UU"

"No votis... tret de que t'importi el sistema de salut", explica Halle Berry.

En el vídeo es parla del control de les armes, el mediambient, els drets de les dones, els drets civils, el preu de la gasolina, la guerra, l'economia, els drets dels homosexuals, l'abortament, l'educació...

"Us importen aquest temes?" es pregunta Halle Berry ... "doncs haurieu d'anar a votar", afirma.

Més endavant recorda als ciutadadans d'EE.UU que s'han de registrar abans de votar i que només els queda fins el dia 4 d'octubre i que poden fer-ho a través d'un web.

"Si només es tracta del vostre futur", diu sarcàsticament Jennifer Aniston.

Al final, tots animen al públic a reenviar el vídeo a totes les persones que considerin que anar a votar és important.

"Si després de veure aquest vídeo, encara no vas a votar, no sé què més dir" acaba Di Caprio.

M'agrada la iniciativa d'aquests "famosos" però a la vegada em fa pena que m'agradi. Dóna la sensació de que Obama és progressista i res més lluny de la realitat. És el "progressista" d'Estats Units. Aquí aquest home seria ...

Nacionalista español, entiendo

2008-10-03T16:07:00.009+02:00

Publicado en ADN ayer.

Salvem el català

2008-10-02T19:25:00.005+02:00

Potser ja ho heu fet , però val la pena tornar a fer-ho.

Cal que entreu al web del parlament europeu i cliqueu a la pestanya del català, i després reenviar el correu. Si la visitem molta gent no eliminaran la versió catalana!

www.europarl.cat/

Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable de la web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. Ho sembla, però no és el web oficial. Malgrat que el web autèntic està traduït a més de vint llengües europees, moltes de les quals amb molt menys parlants que el català (*), el Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer tancar la versió catalana. Si fins ara no s'ha tancat és simplement perquè s'han quedat sorpresos de les moltes visites que ha rebut. Per tant, passeu -si us plau- aquesta informació als vostres contactes: com més visites més possibilitats hi ha que s'ho repensin!

Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès -amb només uns 300.000 parlants- tenen estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català amb uns 9.500.000 parlants i sent la desena llengua europea en importància, no té cap reconeixement en l'àmbit europeu.

PASSA-HO, si et plau.

Eeeeccssssss !

2008-09-29T17:20:00.007+02:00

Ahir diumenge vaig anar a comprar embotit pels entrepans de l'esmorzar a un súper petit i familiar del costat de casa. Acostumen a tenir bon gènere però caríssim. És el preu de poder comprar tots els dies de l'any.

Un vol allà, penso que estaria bé comprar tots els ingredients per fer un bon caldo. Em van recomanar que m'enportés una pilota que acabaven de fer i així estalviar-me la feina.

Ahir vespre vaig deixar-ho fet.

Avui agafo caldo i bullo uns quants fideus de cabell d'àngel per dinar. Decideixo menjar una mica de pilota. La tallo i quant la poso dins del caldo m'apareixen tot de cosetes negres. Les separo però no atino a veure que és. Li pregunto a la meva filla que hi veu millor i em diu "mama, no veus que ténen cap, tronc i potes?"

El caldo està net, la carn d'olla també. Destrosso la pilota i està plena de mini animalets. Semblen formigues.

Poso el cos del delicte dins d'un tupper i me l'emporto a la botiga, miren i remiren el contingut i arriben a la conclusió de que no són formigues sinó corcs de la farina.

No entenen res, estan avergonyits i no saben que dir-me. Em demanen disculpes.

Ara estic feta un embolic. Per una part, no hi tornaria. Per una altra crec que tothom pot pifiar-la.

Estic llegint:

2008-09-28T21:22:00.007+02:00

Al bell mig d'una Catalunya assolada per l'epidèmia de pesta negra més devastadora de la història, la bellesa d'una reina, Elionor de Portugal, esposa de Pere III el Cerimoniós, sobresurt per damunt de totes les desgràcies. En aquell any turbulent, 1348, el recinte sagrat del monestir de Poblet acollirà els reis en una visita que es veurà envoltada pel misteri i que comportarà greus conseqüències a tota la comunitat.

Set segles després, rere els murs on descansen les despulles dels reis catalans, s'amaga encara un secret mai revelat: el manuscrit d'un jove mestre escultor, Aloi de Montbrai, que amenaça de capgirar la història tal com la coneixem fins ara.

Dos joves historiadors de la Universitat de Barcelona lluitaran per treure a la llum una informació guardada amb zel durant molt de temps. Perseguits per les poderoses forces que volen preservar els secrets de la reina, l'Enric i la Beatriu descobriran que la història pot ser manipulada i que la passió també ens pot conduir cap a l'obscuritat.

Aquesta és la sinopsi del llibre que em té atrapada.

SEGREST

2008-09-27T20:25:00.007+02:00

Ahir una dona va sortir il·lesa d'un segrest exprés al meu poble.

Dos homes vestits de fosc van agafar-la de la porta de casa seva, a punta de pistola. Només anava a portar al nen al col·legi i s'ha endut un bon ensurt. Com podrà viure sense por?

Us deixo la publicació de la notícia d'El Periódico de Catalunya i de La Vanguardia

Com piquen !

2008-09-13T11:36:00.036+02:00

Aquest estiu ha arribat a Castelldefels el famós i mediàtic mosquit tigre

No me n'he pogut escapar. Un dia de juliol vaig llevar-me amb tots els peus picats. Has de tenir una bona força de voluntat per no gratar-te fins fer-te sang. A dia d'avui encara tinc cicatrius.

Durant el mes d'agost van decidir picar-me les cames (els peus ja no els interessava) i encara feia més picor!! Més força de voluntat.

Vaig saber que piquen a través de la roba.

Ahir em vaig llevar que semblava l'unicorn. Una super picada al mig del front. Lletja, lletja, lletja, però amb una cosa bona: No fa picor!! És com si m'hagués donat una trompada i portés la "banya"

A la feina algunes companyes em preguntaven si havia caigut. Al dir-lis que era una picada de mosquit tigre al·lucinaven i donaven gràcies pel fet de viure a Barcelona ciutat (?)

Més tard me n'adono que la grossa i greu la tinc al coll, per sota de l'orella. Cada cop se m'imfla més i em fa més picor i del picor passem al mal i m'espanta una mica.

Telefono al meu cunyat que és farmatèutic i em diu que no vagi al metge ni compri cap "potingue" a la farmàcia que no hi ha res a fer i només gastaria diners. Em diu que a les farmàcies estan venent tot l'stock que tenien d'antihistamínics davant la desesperació de la gent per paliar les picors. Em recomana que agafi un drap i el mulli amb aigua bén calenta i me l'apliqui a les picades, que notaré de seguida com es desimflama.

No li faig cas (no sé per què pregunto) i quan arriba el meu marit de traballar marxem a un centre mèdic. El metge ens diu que necessito prendre unes pastilles antihistamíniques perquè d'aquesta manera paliaré els efectes i posaré barrera a altres picades. També em dona una pomadeta per no tenir tanta picor.

En definitiva: Anem a la farmàcia a rebaixar-lis una mica més l'stock (la pomada la tenien esgotada i van canviar-me la marca) i rebaixar a la vegada el meu moneder (18,70€) per la picada del coll. El farmacèutic ens comenta que cada cop hi ha més mosquits tigre al Baix Llobregat i que s'haurien de fumigar els municipis. He sentit a dir que a Castelldefels ja ho han fet un cop però que no és efectiva ja que té una durada d'uns 10 dies.

Avui m'he llevat molt més bé. Cap picada nova i les d'ahir controlades.

Deuen anar bé els medicaments? Definitivament crec que sí.

El mosquit tigre està patrocinat per algun laboratori farmacèutic?

Podriem crear una llegenda urbana com la dels polls que apareixen sempre a l'inici del curs escolar justament després d'ésser anunciades les "noves" locions per TV.

Quin mals pensaments! Això no pasa!

Bona Diada a tothom !

2008-09-11T00:01:00.002+02:00

VEREMA

2008-09-07T09:50:00.011+02:00

Fa molts anys, a l'estació de Barcelona-Sants cada setembre es veia l'andana de llarg recorregut abarrotada de gent procedent de diferents indrets d'Espanya amb maletes i fardos molt grans que esperaven un tren que els portés a França, on durant uns dies traballarien molt dur i gaierebé com esclaus però els permetria guanyar uns dinerets per poder encarar l'hivern a més dignitat.

S'ha parlat molt de les condicions laborals i humanes que patien totes aquelles persones. De si anaven a fer una feina que els francesos rebutjaven. Que vivien agrupats en cabanes sense cap necessitat bàsic coberta.

Els descendents d'aquelles persones, han tingut accés a l'educació, han pogut optar a una vida laboral d'aquelles de "per tota la vida", han aconseguit la majoria compar-se una casa i obtenir aquell títol tan nostre de "classe mitjana"

Molts d'aquests descendents, actualment, ha perdut la feina i ara són de difícil reinserció per edat, per sector o per falta d'estudis. El somni de l'estat del benestar els ha caigut per terra. Han de recordar el que havien fet generacions anteriors per tirar endavant. Han de tornar a ser "inmigrants" i ser tractats com tals.

Feia anys que no recordava aquest capítol repetitiu de final d'estiu i ara l'he tornat a veure.

Els vitucultors espanyols es queixen que no troben personal autòcton per treballar la temporada de la verema i ha de contractar estrangers. No entenen com havent tant atur es pot rebutjar una feina com aquesta.

Els viticultors francesos tornen a tenir tanta ma d'obra espanyola com 30 anys endarrera.

És qüestió de sou. A França un espanyol cobra més del doble que al seu país i a Espanya un romanès, per exemple, cobra el doble que en el seu.

PARANOIA

2008-09-05T20:55:00.006+02:00

Tinc sed. Obro la nevera i no vull aigua. Decideixo donar-me un petit plaer i agafo un mini suc de préssec i raïm dels que veu la meva filla. Vaig bebent poquet a poquet amb la mini canya. No me n'adono i s'acaba. S'acaba?

Dins del mini tetra brick hi ha alguna cosa. Remeno i es belluga. És dura. Em vénen a la memòria les llegendes urbanes del McDonalds. M'agafa fàstic.

Segueixo remenant i allò està igual. Fa soroll al picar contra les parets del brick. Miro el telèfon d'atenció al consumidor per trucar i penso: si l'obro del tot i hi ha alguna cosa fastigosa després dirant que ho he posat jo per treure'n rendiment. M'espero una estoneta.

Torno a sacsejar l'envàs. Allò segueix igual.

Vaig a la policia amb l'envàs a la mà i els dic que vull obrir-lo davant d'ells? Em fa vergonya. Penso que el millor es llençar-lo i quedar-me amb el dubte del que hi havia dins.

M'espero una estoneta més. No ha variat res.

Ho llenço al cubell dels plàstics. Decideixo no pensar-hi més.

Mentida! Només em ve al cap el ditxós suc.

Torno al cubell d'escombraries i, sorpresa!!

S'ha desfet el glaçó de suc que s'havia format per culpa de tenir la nevera massa forta :D

Jo no estic perplexa

2008-09-03T19:38:00.010+02:00

L'Associació Catalana de Sociologia que pertany a l'Institut d'Esctudis Catalans ha definit la societat catalana com "perplexa" segons publica El Periódico de Catalunya.

Jo no estic perplexa, estic...

Sento que visc en un país que va a menys i no només podem culpar Espanya, tot i que es part important del mal, també és per culpa nostra. No ens movilitzem per res. Vivim permanentment adormits i d'això s'aprofiten altres. Entomem les bufetades amb tanta esportivitat que semblem tontos.

Ni hem creure que som els millors del món, ni hem de demanar perdó per tot.

Jo no estic perplexa, estic...

L'apartat econòmic de l'Estatut arriba amb retard i segur que serà una "mè" però ens faran creure que s'ha aconseguit el màxim possible. Que estem atravessant una temporadeta difícil i de manca de diners però que quan hi hagi disponibilitat ens pagaran els "atrassos". Ens ho creurem i callarem.

Tenim la taxa d'atur més alta de l'estat espanyol després d'Andalusia. I què? No és culpa de ningú. És cíclic.

Jo no estic perplexa, estic...

La meva percepció no és la d'inadaptada a la nova realitat cultural, social o econòmica. La meva percepció és de que anem endarrera com els crancs. Que cada cop hi ha més gent que viu en el quart món , que Catalunya ja no és el que era, que és molt difícil per no dir impossible recuperar el temps perdut.

No estic perplexa... Estic emprenyada!

Sense títol

2008-09-03T17:30:00.011+02:00

Ha començat setembre i com ens recorda continuament "un conegut magatzem" és l'hora de tornar a l'escola.

Tornarem a parlar, els que tenim fills, de l'educació impartida a les aules. Parlarem de que el jovent en general no se sap comportar ni a casa ni a fora. Direm que s'han perdut les bones maneres. Que el nivell d'exigència s'ha abaixat molt. En definitiva que tant pares com mestres no fem la feina ben feta.

Entre tots estem formant cavernícoles d'última generació.

Crec que ser maleducat (jove o gran) actualment és plus de notorietat. Si ets incívic i prepotent ets respectat ja que cap persona, i dic persona, et planta cara per por.

Actualment et trobes amb gent que no saluda ni a l'ascensor. Veïns que et veuen per l'escala i t'ignoren. Altres et deixen anar la porta als nassos. Ni un simple "gràcies" per res.

Gent que ja no és a l'escola i possiblement ténen fills i filles per educar.

Sents crits, renecs i llenguatge agressiu en qualsevol lloc.

Què pots esperar?

El transport públic, mereix capítol apart, veus un nombre considerable de persones de qualsevol edat i condició que no respecta les normes mínimes de convivència. Posa les sabates al seient del davant (alguns els peus directament) i encara s'emprenyen si les fas treure. Adolescents i joves que es posen entre vagons del tren per poder fumar tot el camí. Mòbils utilitzats com Mp3 deixant anar música a tota pastilla (no fan servir auriculars)

Avui mateix he llegit a la premsa que ahir un grupet va agredir al conductor d'un tramvia de Barcelona per cridar-lis l'atenció perquè fumaven porros. No cal dir que van guanyar ells.

Quina feinada hi ha per fer!!

TORNADA

2008-09-01T19:17:00.008+02:00

Sembla que hagi fet dies i dies de vacances i en canvi només he fet festa la setmana del 18 al 24 d'agost.

Vàrem aprofitar per anar a Bocairent (València) Una decisió ràpida.

El mateix dia que sortien de la casa la meva sogra, cunyats i nebots per tornar a Castelldefels, entravem nosaltres. El temps just per saludar-nos i desitjar els uns bon viatge i els altres bona estança.

Ens vam retrobar amb amics i família i a l'Anna (faig publicitat del seu bloc) li va agradar poder veure, després d'anys, el barri medieval, les danses a la plaça i les festes de Moros i Cristians d'Ontinyent.

Ei!! al meu marit i a mí també ens va fer gràcia tornar-hi.

La setmana passada no vaig poder agafar ni un dia l'ordinador. Estava ocupat per el meu marit o la meva filla endreçant fotografies i passant-les a DVD's, amb música de fons, títols etc. Tota una feinada si no ho tens per la mà.

Benviguts tots.

Benvingudes totes.

Fins aviat !

2008-08-20T16:19:00.000+02:00

PER MOLTS ANYS !

2008-08-20T16:04:00.004+02:00

Des d'aqui el meu petit homenatge tot i que sé que no pot llegir-me per culpa de l'ordinador que és vellet.

Espero que t'ho passis molt bé en companyia dels que estimes.

Demà dia 21 en "Garmir" fa 37 anys.

Festa Major 2008 - La meva

2008-08-18T11:25:00.025+02:00

Dissabte 9 - Representació de la "Llegenda del Gar-i-Got"

— Fa molt, molt de temps, els camperols i pescadors de Castelldefels van veure alterada la seva pacífica vida amb l’aparició d’un drac, el nom del qual no volem recordar. Arribà amb les “Legions del Mal” dirigides pel mateix Llucifer i van sembrar la mort i la destrucció a tota la comarca...

En Gar i Got és un descendent d’aquell drac, viu entre nosaltres i ens explica què va succeir exactament. La representació de la Llegenda del Gar i Got és tot un clàssic de la Festa Major i ens marca l'inici.

Estava ple de gom a gom i realment, cada any que passa és més bonic de veure.

Dimecres 13 - Focs artificials

Un bon castell de focs a la Plaça de les Palmeres. Un lloc bonic de la platja on hi cap molta gent. Bona organització d'autobusos llançadora des del poble.

Després l'actuació de la Salseta del Poble Sec que no vaig veure per haver de matinar l'endemà.

Dijous 14 - Lectura del Pregó

Aquest any ha estat un privilegi. La meva cap, sabedora de l'admiració que tenim a casa pel Calixto Bieito va convidar-nos a conéixer-lo personalment. Va ser un luxe.

El pregó vàrem seguir-lo des de el pati de l'Ajuntament i en sentir-lo vaig pensar: Mare meva!!! com està deixant Castelldefels!!! Tot el que deia ell és el que he pensat sempre jo i en aquell moment em savia greu que ho digués en veu alta. Bieito és un provocador nat. A mida que anava concloent el pregó anava remarcant les coses bones del poble i fent especial ènfasi que viu a Castelldefels primer per amor a la seva dona (és d'aquí) i després perquè li agrada realment el poble.

En acabar el pregó, el Director de Teatre, va saludar personalment i va canviar impressions amb els assistents. Jo estava més contenta per la meva filla que per a mí mateixa. En Calixto li va signar un autògraf en el programa de "Tirant lo Blanc" i tenim fotos xules que les posarà en el seu blog.

A continuació va actuar a la Plaça de l'Església l'orquestra Nueva Etapa. Déu meu!!! feia anys que no veia una actuació treta de "l'España caní" Quin repertori!! Quina posada en escena!! Segur que tenien clar on actuaven?? La Regidora de Festes sabia què contractava?? Vaig marxar cap a casa al·lucinada.

Divendres 15 - Res

No vaig veure res. Pensava anar al costat de casa a veure Festival Dance amb cançons de Boney M, Baccara i Abba però no vaig poder.

A la tarda vàrem portar la filla a Barcelona i el meu marit i jo ens vam quedar a la Festa Major de Gràcia. Vam veure tota la cercavila del carrer Gran de Gràcia amb desfilada de Moros i Cristians i tot (eren de les comarques de Lleida) uns quants carrers guarnits (els més senzillets) i cap a casa.

Dissabte 16 - Gran Correfoc

Sempre m'agrada. Anys més llarg i anys més curt.

A les 22,30h actuava l'Antonio Orozco. Aquest noi canta bé tot i que no m'agrada el gènere ni ...

La meva filla era al camp del Barça convidada en un palco VIP (quina sort!!) i nosaltres vàrem anar a veure el partit a casa d'uns amics i en el descans vam pujar al terrat per veure l'eclipsi.

Diumenge 17 - Tràfic i fi de festa

M'encanta. És un grup que versiona cançons dels Rolling, Beatles, Springsteen. Queen, etc. de forma impecable i amb gran professionalitat. Fa més de 20 anys que van pel món i lluny d'apagar-se, cada cop tenen més èxit. Van ser els primers en aconseguir atreure el públic jove i fer-los cantar i ballar. A Castelldefels poca gent però, què vols fer-hi? Som així!!

Van estar cantant des de les 22h fins la 01h i la festa es va acabar amb una gran mascletà.

Fins l'any que ve !!

De bars i de propines

2008-08-16T11:28:00.020+02:00

Des de que estic a la nova feina, surto a esmorzar cada dia. És un plaer del que no n'havia gaudit mai i veig que és tota una experiència.

Les meves companyes d'esmorzar, que no són cada dia les mateixes per qüestió horària, ténen molt clar el "qui és qui" de cada bar de la zona.

Tenim el dels entrepans petitons a preu de grans, el dels preus abusius en la beguda, el caríssim en tot, el que li fa ràbia que juntem dues taules, el que no serveix més a poc a poc per que no n'és capaç, el que li fa mandra haver de servir a tot de grupets a la mateixa hora i dijous vàrem descobrir-ne un altre: El que d'un dia per l'altre ens canvia els preus, envidentment a l'alça per que sí, per alló de "si cuela, cuela"

Tot això ve al cas, perquè l'únic bar que té la mida dels entrepans, la qualitat i el preu ajustats fa vacances i no podem anar-hi. Estem parlant de 2,80 € que no és cap misèria.

A la vista de tanta "professionalitat" en el sector, tanta cara dura a l'hora de cobrar (malgrat els preus siguin lliures) nosaltres hem posat enginy:

Cadascú compra l'entrepà o els dolços a l'establiment que li sembla oportú i després quedem en el bar on les begudes ténen el preu més ajustat.

Això, els primers dies em feia vergonya, però ara no. També veig que a les persones que porten els bars tampoc els importa.

Queda clar que la crisi no perdona ningú, bé ningú assalariat, si algú s'escapa serà algun adinerat llest.

Han sortit diferents estudis en els quals es conclou que un dels sectors més afectats per la crisi és el de les propines. L'hàbit de la cervesa, l'entrepà, la pasteta o el cafè es manté, amb la pujada del preu i l'arrodoniment inclosos. La propina, en canvi s'ha suprimit (jo només en dono en casos molt especials)

Hi ha països que l'obliguen per llei i es motiu de discusions entre patronal i sindicats. Els primers la defensen (així s'estalvien sous i cotitzacions) i els altres estan per la supresió.

A Espanya, diuen, es diferent (com sempre) La propina no és una part de la nòmina, no! Ens ho sembla! És una gratificació voluntària pels serveis que el cambrer ha prestat al client. Potser per això en deixem poquetes ;)

Els assalariats del gremi de l'hostaleria no deixaran que es perdi el complement salarial que comporta la propina i es convertirà en obligatori per a l'empresari. Només faltaria!

L'empresari d'hostaleria, sigui de categoria o no, ofereix unes nòmines molt minses amb "l'estadística" de la quantitat de diners extres que s'enduran els treballadors gràcies a les propines dels clients i ara es troben que no fan ni cinc de calaix.

Això és una roda: Els clients no deixem propina perquè tot és molt car i hem perdut poder adquisitiu i, habitualment estem mal atesos. Els empresaris alcen els preus per poder mantenir el negoci obert i contracten personal per poquets diners obviant la professionalitat.

Buscar l'equilibri és difícil.

La Xina esclata

2008-08-09T08:09:00.003+02:00

Després d'uns quants mesos manifestant-me en contra de que els JJ.OO. se celebréssin a Beijing ahir vaig volguer veure la cerimònia d'apertura.

No tenia cap dubte de que seria una maravella. Un gran desplegament de l'últim crit en tecnologia, al voltant de 60.000 figurants dins de l'estadi que van fer conéixer al món els grans invents de la Xina, la seva cultura i la seva historia.

En canvi no podia relaxar-me per poder gaudir de les imatges plàstiques i visuals que m'oferia la tele ja que, en comptes de veure una gran posada en escena, només veia gent adoctrinada. En lloc de gaudir de la sincronització dels figurants, em venia al cap que potser castigarien brutalment al voluntari que no ho fes prou bé.

En fí, si la cerimònia en qüestió serveix perquè el govern xinès aprofiti per obrir el país, donar un pas endavant en els drets humans i la població por viure més bé...

Ja s'anirà veient amb el pas del temps. Avui només veig una gran "operació maquillatge"

Rectificar és de ...

2008-08-06T21:52:00.003+02:00

savis o potser és de mal informats o de precipitats.

En el meu post anterior feia referència a una notícia de violència contra les dones al barri de la Sagrada Família de Barcelona, doncs bé, avui han dit en els noticiaris que malgrat que la parella havia discutit molt és podia confirmar que la mort de la dona era per causes naturals (?)

Per cert al barri de l'Eixample ha "caigut" una noia d'un tercer pis. Falta esbrinar què ha passat.

Violència contra les dones

2008-08-05T20:50:00.014+02:00

Ahir la notícia de la brutal pallissa i vexacions de tot tipus que van propinar-li un individus d'estètica skin i procedents de l'Europa de l'Est a una noia de Barcelona que "només" havia sortit de casa seva.

A la tele no es van estalviar detalls. Vinga repetir el que li havien fet. Vinga morbo!!

Avui la notícia d'un noi jove que ha mort la seva parella a Figueres (Girona) Ja s'han afanyat a dir que era espanyol, no tinguéssim mals pensaments, tot i que la víctima era estrangera. Suposo que la deu haver assassinat per que n'era el propietari i alguna cosa no li quadraria d'ella. La va posar al maleter del cotxe com si fos un fardo.

Avui la notícia d'un home jove, 36 anys, que ha mort la seva parella a Barcelona, al barri de la Sagrada Família. Cap veí sospitava que alguna cosa anés malament. Cap dels dos era espanyol.

De fet, la nacionalitat de la víctima i del botxí m'importa un rave. Dues dones han estat assassinades i l'altra difícil ho tindrà per recuperar-se.

Ja no sé quantes dones han mort a mans de les seves parelles aquest any. Encara que només hagués estat una...

El que realment vull dir es que el que es considera com "violència contra les dones" porta més víctimes que el terrorisme i com si res. Una notícia de la crònica de succesos de qualsevol telenotícies o bé dels programes de xafarderia. Això si, bén explicats els detalls i poc comdemnats els assassins.

Què passa quan un grup terrorista comet un atemptat, hagi víctimes o no? Tots els polítics del signe que sigui a comdemnar-lo enèrgicament, i pobre el que no ho faci!! Tots els mitjants de comunicació audio-visuals obrint les informacions amb la notícia. Portada de tots els diaris. Tots esgarrifats!!

Bé. Esgarrifem-nos amb les morts violentes. Esgarrifem-nos amb els maltractaments. Esgarrifem-nos sempre. No segons qui mati o qui sigui la víctima.

"Trabajo ocasional de una esclava"

2008-08-02T08:08:00.012+02:00

Aquest és el títol d'una de les pel·lícules que es vàren estrenar ahir.

El títol és en castellà perquè, per variar, no s'ha distribuit en català, tot i que el difícil serà poder veure el film ja que no és passarà en sales de gran public. Potser creuen que no iteressarà ningú. Quina pena!

La pel·lícula és alemanya i de l'any 1973. No és en cap cas una reposició. És una estrena total. En el seu moment no va ser distribuida, com la majoria de treballs d'Alexander Kluge ja que es considerat un personatge radical, per minories amb "poca moral" i les pel·lis reservades per a sales d'art i assaig. En definitiva no donen diners.

A España només han estrenat dues pel·lícules de Kluge: Una muchacha sin historia (1966) i Ferdinand, el radical (1975)

Si a això li afegim que Kluge va ésser el més políticament actiu del manifest d'Oberhausen d'on va sortir el Nou Cinema Alemany i que va ser l'encarregat de demanar ajudes a les autoritats del moment per aconseguir diners per un cinema que incomodava, ja s'enten perquè les seves pel·lícules son en un calaix a l'espera que algú pensi en elles.

Trabajo ocasional de una esclava (1973) és um film mític de la cinefilia europea i ara, 35 anys després, s'estrena a Espanya i en ple estiu conjuntament amb pel·lícules de dibuixos animats i superherois.

Pel·lícula/documental que irrita o fascina, no té terme mig. Totalment vigent ja que indaga sobre el paper de la dona en la societat contemporànea i que mostra una manera de fer cinema que ja no es practica. És en blanc i negre.

Dit tot això us deixo una petita sinopsi:

Roswita, la protagonista (la dona del realitzador) es guanya la vida practicat abortaments il·legals (Kluge en filma un en primer plànol tot ensenyant el raspat i l'extracció del fetus que pot ferir la sensibilitat dels espectadors) per poder mantenir al seu marit que encara és estudiant i poder tenir els seus propis fills. La policia intervé i Franz (el marit) és l'arrestat.

A causa de la intolerància social del país i particularment la del seu marit, Roswita s'entrega a l'activisme polític i social convertint-se en una solitària combatent, armada només amb pamflets.

Lluita per generar una revolució a la societat i mai aconseguirà introduïr-la dins la seva pròpia família.

No l'he vist, encara, però només per la temàtica, l'any que va estar feta, la polèmica que l'envolta i que sigui alemanya... ja tinc feina. Buscar en quina sala puc anar-la a veure.

ESTALVI ENERGÈTIC

2008-07-30T18:03:00.006+02:00

En el seu moment no vaig criticar al ministre Miguel Sebastián per l'affaire de la corbata només pel fet que el que va propiciar el gag va ésser Bono i perquè realment ho considerava una xorrada, però ara no s'escapa al meu comentari.

El ministre d'indústria ha descobert la sopeta d'all i ara s'ha fet el propòsit en ferm de fer que estalviem energia. Ha decidit que limitem, encara més, la velocitat (un 20%) d'entrada a les grans ciutats. Bé, potser com que Catalunya va per lliure i l'àrea metropolitana de Barcelona ja està limitada a 80 Km/h ens en lliurarem. Però... tenint en compte que és una mesura impopular, igual es pot afegir a la que ja tenim. No ho sé. Els descomptes de les botigues mai podem acumular-se però les mesures represives potser sí. Ho deixo aquí.

Per cert, seguirem pagant els peatges per anar com els cargols?

També ha tingut una altra bona pensada, regalar una burrada de bombetes d'estalvi energètic i que costaran una burrada (m'agrada la redundància) de diners a l'Administració, o sigui a nosaltres mateixos. Jo penso... perquè ell les regali i quedi com un senyor, primer les haurem de pagar entre tots. I qui no les vulgui? Ai!! que espesa que estic.

A veure, si jo tinc voluntat per preservar el medi ambient, vull estalviar energia i vull estalviar diners, què faig? doncs reciclo, vaig en transport públic, intento mantenir la despesa energètica al mínim possible i faig bastant cas de les campanyes informatives.

Senyor ministre: guardi els diners de les bombetes pel dia 9 d'agost que s'ha de desplegar l'Estatut i potser no tindran diners ;)

Tele 5

2008-07-23T17:49:00.005+02:00

Transcripció d'un e-mail que vaig rebre fa uns dies. Que cadascú faci el que cregui oportú.

La cadena de televisió Telecinco s'ha adherit al "Manifiesto por la lengua común", que el passat 23 de juny va presentar un grup d'intel·lectuals a Madrid.

Tele5 comparteix les exigències d'aquest grup d'intel·lectuals, entre els quals hi ha Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que demanen que el parlament espanyol elabori una normativa per fixar que el castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i l'única que pot ser-li suposada als seus ciutadans.

Telecinco és la primera televisió que s'adhereix a aquest manifest. A més, Telecinco ha dit, a l'informatiu del migdia, que "posa a disposició del col·lectiu que porta aquesta iniciativa el seu canal de televisió per donar suport a aquest projecte".

Si ells s'adhereixen al manifest, nosaltres ens adherirem a una vaga que consisteix en no mirar telecinco.

Això no és un boicot, sinó una vaga.

Per a qui no ho sàpiga T5 és líder d'audiència a Catalunya. Ells a canvi d'això s'adhereixen a un manifest que preten que el català (entre altres llengües) sigui relegat i menyspreat.

Si els catalans ens uníssim podriem aconseguir fer-nos respectar. En el seu dia ho vàrem aconseguir am la marca "Pascual"

Ja va sent hora d'impedir que la gent que no enten el que significa el respecte a una llengua igual de vàlida que la seva ens segueixi prenent el pèl. Ja està bé!

Per què agrada tant agredir Catalunya en general i la seva llengua en particular?

Grup d'Intel·lectuals? Veien la fauna que ha signat el "Manifiesto" potser que li busquin un altre adjectiu. Ara mateix em vénen uns quants al cap.

He anat al súper

2008-07-22T17:54:00.008+02:00

quan he arribat a Castelldefels.

Volia poqueta cosa així que m'he decidit per anar al Caprabo.

És un supermercat que té els preus alts a no ser que només agafis les ofertes i tot i així ... He comprat unes bosses ja preparades per fer amanida i una capseta amb barretes de cereals per portar-les a la feina. No he volgut mirar la marca, només m'he deixat guiar per el preu més barat tot pensant que si no m'agradava no en compraria mai més i ja està.

A la noia que m'ha cobrat només l'he dit "bona tarda i què li dec" i m'ha contestat "¿me lo puede repetir que no he entendido nada? llavors he recordat que fa dies vàren trucar-me d'una empresa d'aquestes d'opinió per fer-me una enquesta sobre el tracte que rebia del personal de Caprabo. Vaig contestar favorablement a tot tret de la catalanitat argumentant que:

Malgrat que sempre han publicitat que és una empresa catalana (suposo perque paguen els impostos a Catalunya) i que la retolació de dins dels supermercats està tota en català i la propaganda també, el català s'acaba en el moment que t'has de dirigir a alguna dependenta o caixera (no hi ha dependents ni caixers) És més, la majoria d'empleades no l'entenen tot i que és "requisit indispensable per optar a un lloc de treball"

Les noies estrangeres no s'esforcen gens ja que en castellà s'entenen amb tothom i les nascudes a Catalunya que ténen contractades no puc creure'm que cap sàpiga català tot i haver estat escolaritzades en plena inmersió lingüística.

La senyora de l'enquesta em va dir que "era molt extrany que em passés això, ja que tots els empleats i empleades de Caprabo-Catalunya tenien l'obligació de parlar en català i que obriria un full d'incidència" Apa que jo m'ho crec!!!

A la pregunta de si tenien ordre de dirigir-se al cliente PRIMER EN CATALÀ, va dir-me que no, això no, que estan obligats a obrir conversa en castellà. Per tant nosaltres que estem tan acostumats a canviar d'idioma inmediatament fomentem la desaparició del català i que no podem donar les culpes a ningú més.

Volia queixar-me d'ells i resulta que la culpa és meva per no insistir en parlar en català :(

A l'arribar a casa m'adono que els dos productes que he comprat són de la marca blanca Eroski i que aquesta empresa va comprar Caprabo fa temps tot mantenint la marca i també observo que aquesta empresa del País Vasc comercialitza els seus productes retolant-los amb els quatre idiomes de l'estat espanyol, castellà, euskera, català i gallec per aquest ordre.

Què voleu que us digui? Els productes no els he tastat però m'ha fet il·lusió deixar de veure només la descripció en castellà i portuguès.

FELICITAAATS !!!

2008-07-20T19:25:00.005+02:00

He estat pensant una bona estona en el regal addient i m'he decidit per un pomet de violetes. Flor d'un blau intents o morat claret que despren un olor molt apreciat en perfumeria i per damunt de tot, és la flor símbol de la modèstia ja que les seves petites flors s'amaguen entre grans fulles. Serà per això que és el color de les feministes?

Per molts anys "CUARENTAÑERA" Ens veiem demà.