dissabte, 28 de novembre del 2009

divendres, 6 de novembre del 2009

MICROONES


- Hola! Què sabeu quants minuts he d’escalfar-me el tupper?
- Depèn del que portis a dins, aquest microones no és gaire potent.
- Mira (obre el tupper)
Veig que porta macarrons en un costat i pollastre en un altre.
- Potser un parell de minuts, li dic jo.
- No, no, ben bé quatre. Contesta un company de la meva planta.
... bla, bla, bla ...
- Puc dinar amb vosaltres?
- Ui , ho sento. No anem junts i a més a més m’han guardat lloc. Mira allà, al fons, al costat de les dues noies rosses.
- Bé. No passa res. Pots guardar-me lloc cada dimarts? De la meva planta no es queda ningú.
- A quina planta estàs?
- A la ...
- Aquella noia d’allà treballa a la mateixa planta que tu i dina amb mi.
- Doncs presenta-me-la.
Mentre m’escalfo el menjar es dirigeix a la meva amiga i li espeta:
- Em dic ... Passa’m a buscar cada dia per esmorzar i guarda’m lloc per dinar els dimarts.
Al·lucinant! Quina manera d’enganxar-se! Està bé ser extravertit tot i que sent ella la que vol fer amics, potser podria haver-ho fet millor.
Se m’acut la fòrmula:
- Baixeu a esmorzar? Passa res si vinc amb vosaltres?
- Dineu cada dimarts al menjador? M’assec amb vosaltres, val.
- Qui arribi primer que guardi lloc pels altres.
...
Doncs bé, no l’hem tornat a veure i ara patim. Potser es va posar malalta la mateixa tarda de dimarts. Potser ha agafat vacances. Potser l’han canviat de lloc.
Si dilluns no la veiem ens interessarem per ella i potser, dic potser, li fem un lloc a la taula tot i que la noia “promet”
Encara que la conversa sembli llarga, ho va ser molt més. La cua pel microones del menjador de la feina dóna per molt.

dimecres, 4 de novembre del 2009

Visionari

“Estic encantat de que sigui Clark Gable, i no Gary Cooper, el que s’estavelli

Gary Cooper, després de no acceptar el paper de protagonista en “Allò que el vent s’endugué”