dimarts, 31 de juliol de 2007

La tornada...

Dissabte vàrem tornar de Menorca la meva filla i jo.

Han estan uns dies fantàstics a casa d'uns bons amics.

L'anada en fast-ferry de Balearia amb temporal de mar. La majoria dels passatgers vomitant i la resta marejats i sense moure's del seient. La tripulació dient que no era habitual, que havíem tingut mala sort. Vàrem arribar més d'una hora tard. Però, i què? Començaven les vacances i res ens les faria tòrcer.

Només arribar, vàrem anar a la casa a descarregar l'equipatge i marxar de pressa a veure si en algun restaurant ens donaven alguna cosa per sopar. Ho vam fer sense problemes. Tornada a casa i a descansar que l'endemà comencen les rutes.

El primer matí (dissabte 21) el vàrem passar prenent possessió de la casa, anant al súper a comprar les primeres necessitats (llet, aigua, estris de neteja) i a encarregar pa i ensaïmades per esmorzar i dinar diàriament.
A migdia a prendre banyar-nos i fer fotos a Es bot (no dic prendre el sol per que estava núvol) Pel camí vàrem veure uns aiguamolls amb moltes tortugues, ànecs i polles d'aigua. El vespre i part de la nit el vàrem dedicar a Ciutadella.

El segon dia (diumenge 22), després d'esmorzar el cafè amb llet i l'ensaïmada, vàrem fer cap a Cala Mitjana i Cala Mitjaneta. El mateix ritual: banyar-nos i fer fotos, res de prendre el sol. Estava núvol i fins i tot van caure algunes gotes. Vàrem visitar la Pedrera de Marès d'on s'extreien la pedra els primers moradors de l'illa. M'és realment igual que fes sol o no, paisatge bonic, aigües meravelloses i bon grupet. Què més vols?
Camí de casa, paradeta al mirador de Cala Galdana, una cala preciosa però destrossada fa anys per l'hotel Sol Gavilanes, les hamaques i els xiringuitos cutres. Hi ha d'haver de tot, diuen. També paradeta i visita detallada a la Naveta dels Tudons (la tinc fotografiada en un altre escrit meu)
Per la tarda-vespre tornem a Ciutadella a sopar i fer un gelat a Sa Gelateria després vàrem visitar una galeria d'art i el port.

El tercer (dilluns 23), sempre després d'esmorzar i donat que tampoc fa un dia assolellat, decidim fer l'interior i ens posem en marxa cap a Mercadal, pel camí parem a Sa penya de s'Indi i ens dirigim cap al Monte Toro, visitem l’església, el Crist i el museu diocesà i de tornada parem a Es Binibèquer Vell, poblet antic (també hi ha el construït de nou) de casetes minúscules i carrerons estrets, molt blanc, curiós i turístic. Fem unes quantes compres, dinem el que havíem portat en un banc i anem a prendre un refresc i cafès a Sa Muscleria un bareto escarabat en un petit sòtan que aprofita l'espai d'una manera miraculosa. De camí parem, també a Es Castell, volem veure la Plaça Major on anys enrera hi havien 4 casernes militars (el meu marit hi va fer la mili), 2 estan destrossades, 1 l'han fet Museu Militar (no hi vàrem entrar) i a l'altre hi ha un geriàtric. Volia portar un document fotogràfic perque el meu marit veiés el canvi en 25 anys però estaven muntant una fira per celebrar Sant Jaume i no es veia res a través del meu objectiu.
El vespre a Maó. Comprar, comprar, comprar. Visitem una altra galeria d'art i tot el que es possible visitar de Maó, carrers, carrerons, esglésies, monuments, port amunt, port avall, sopar en un restaurant per "guiris" (una paella terrible i caríssima) Després d'un dia com aquest, arribem a casa cansadíssims i satisfets.

Quart dia (dimarts 24) Fa sol, molt sol. Anem a Es Talaier. Quina cala més bonica!!! No la coneixia. La meva filla va tirar-se des d'una roca al mar per primer cop, li va encantar tot i que tenia una mica de por. Comencem a posar-nos "morenos" fem moltes fotografies lluint tipo (jeje). No parem de banyar-nos. Quin gust!!!
Tornem a casa i a causa del vent trobem a terra un niu amb un pardalet, que dura es la vida de vegades. Li donem pa sucat amb llet, creiem que no hi ha res a fer, però l'endemà ha desaparegut. L'haurà rescatat la seva família?
Tarda vespre a Ciutadella.

Dimecres 25 (cinquè dia) Mentre vaig a buscar l'esmorzar, faig fotografies del lloc on estem instal·lats, Cap d'Artrutx i faig fotografies del far i el port esportiu. Ja que fa molt bon dia, he comprat passatges per tots per visitar a bord d'un vaixell turístic les cales que no podem fer ni en cotxe ni a peu. Ha estat de conya. Què bé viuen el estrangers!!! i nosaltres sense fer aquestes coses per pudor o tonteria vés a saber.
Al vespre tornem a Ciutadella a sopar i passejar.

Sisè dia (dijous 26). Avui és l'aniversari de casament dels meus amics i el sant de la meva filla. Hem decidit celebrar-ho anant a sopar a un bon restaurant. Fem la reserva.
Com que el dia també és fantàstic, anem a la platja. Aquest cop l'opció és la platja gran Son Bou, però nosaltres la travessem tota per arribar a una zona més recollideta. Aigua plana, calenta i poca gent. Aiguamolls amb ànecs.
De tornada parem a Torre d'en Galmés poblat talaiòtic que data entre l'any 1400 aC i el canvi d'era. És un gran nucli de població. Hi trobem Els Talaiots, La Taula i Les Cases. Quan arribem a casa ens assabentem que ahir es varen trobar més restes prehistòriques.
Arribem a casa, arreglar-nos una miqueta i marxar cap a Ciutadella a sopar. El restaurant triat és Es Cònsol. Bon disseny, una terrasseta en un tercer pis però com que està "volant" sobre el port sembla mol més alta i menjar selecte (problema amb les nenes, no els agrada res).
Paradeta a Sa Gelateria, passeig i cap a casa.

Divendres 27 (vuitè i darrer dia) Anem a Binimel·là, platja d'aigua negra (fons de pedres fosques) preciosa, salvatge, tranquil·la. Feia anys que no via una cosa tan bonica. Diada ideal.
De tornada anem fins a Cavalleria, només visitem i fem fotos. Anem fins el Far. Està ple de gent. Més fotos. Tot el camí està ple de muntanyetes fe pedra. Preguntem i ens diuen que cada turonet es el desig d'una persona. Decidim cadascú fer el seu i demanar el nostre. Veiem els barrancs. Quina pau donen!!.
A l'arribar al Cap d'Artrutx anem corrents a veure la posta de sol, diuen que és de les més boniques hi ha. Fem tard per 5 segons. Què hi farem!! De totes formes tinc unes fotos que semblem postaletes.
Tornem a casa satisfets, començo a fer les maletes. Ara tinc més coses per posar-hi i encara em faltes les ensaïmades que porto per la família, per no parlar de les sobrassades. Què més dona, ja hi cabrà.
Anem a sopar al port d'Artrutx i a dormir que demà matinem per agafar el fast-ferry passant primer per el forn a recollir els dolços.

Dissabte 28, recollim les ensaïmades, anem al port, ens acomiadem dels nostres amics. No estaran tranquils gaires hores, ja que al vespre els arriba en nostre relleu. Aquest any no estaran ni un dia sols. No es pot ser bona persona.

Tot i que aquest escrit és molt llarg, només he explicat un "passa volando"

Gràcies Jordi i Toni per aquests dies.


dijous, 19 de juliol de 2007

He marxat de vacances uns quants dies.
Bon estiu a tothom !!!!!!!!

dilluns, 16 de juliol de 2007

Política lingüística a Castelldefels

Ahir a la nit vaig decidir que estava cansada de rebre agressions lingüístiques.
Sempre fent la vista grossa per no ferir sensibilitats, dient-me que haig d'ésser tolerable, que ningú neix ensenyat (jo escric bastant malament), que la gent de fora de Catalunya fa el que pot, etc. però... sempre hi ha un però, Castelldefels és una ciutat de serveis, diuen que turística però només enfocada als/les castellano-parlants (perquè altres idiomes no hi ha).
Ahir per la nit, i d'aquí ve tot,vaig anar a sopar a un nou restaurant que es diu "Dstapa" un local de mooooolts metres quadrats, una decoració moderna i bufona, molt de personal de diferents procedències (queda molt guai). A dins hi era l'antic alcalde de la ciutat movent-se com peix a l'aigua (no se si hi té alguna cosa a veure). El rètol del carrer: només en castellà, la carta: només en castellà, les pintades decoratives de les parets: només en castellà. Estic parlant d'aquest local perquè és nou, com també ho és el "Italo-Argentino" i tants d'altres que s'obren a Castelldefels i que només parlen i escriuen en castellà i la majoria de cops malament. Veus cada falta d'ortografia que al·lucines. Però... tant és!!! als catalans ens és igual, si som molt tolerants!!!
Si la llei no ha canviat, diu que ALMENYS ha d'estar escrit en català, això no vol dir que no ho pugui estar en cinquanta mil idiomes més. Però clar, si dius alguna cosa ets intolerant, provincià, egocèntric, xenòfob, etc...
Als comerços vells mai els dic res perquè tampoc vull que gastin uns diners retolant de nou, però (sempre el però) tots els negocis creats de nou sisplau, senyors i senyores de l'Ajuntament feu que compleixin la llei. Un nou rètol té el mateix cost en català que en castellà i al comerciant si se l'obliga a posar-ho en català, no li costarà ni un instant decidir traduir-ho al castellà en canvi al revés mai.
Passegeu per Castelldefels i us n'adonareu que realment els nostres polítics prediquen el bilingüisme però... (el mateix però) només pels catalans. Ni m'ho imagino d'una altra manera. No seria políticament correcte.

dilluns, 9 de juliol de 2007

"28 Semanas Después", pasará a engrosar la "escasa" lista de secuelas que mejoran sus primeras partes. Es sangrienta, salvaje, brutal... No da un minuto de descanso al espectador. Pese a las concesiones cinematográficas propias de un título como éste, mantiene cierto grado de realismo que es de apreciar. No hay buenos ni malos, todos tienen sus motivaciones y todas ellas son creíbles. Los "recién llegados" tratan de sobrevivir como pueden, los marines tratan de evitar la propagación usando la fuerza, la médico busca una vacuna, los "infectados" hacen lo único que saben hacer: matar...

Això ho he llegit avui.

Ahir vaig anar al cinema a veure aquesta pel·lícula. Havia sentit la crítica a RAC1 i a Catalunya Ràdio i les dues emissores la van deixar francament bé.
Tenia idea de que era una pel·lícula que tractava d'un virus que acabava amb la humanitat, que (com sempre) sortirien els salvadors del món i que tot se suposava que es resoldria.
Doncs bé, es van "descuidar" de dir que els protagonistes eren zombies, que els actors no valien res i que la novetat va ésser la primera, es a dir "28 días después"
Bé hores d'ara ja podeu haver adivinat que no em va agradar gens.
Si algú l'ha vist i té una altre opinió ja m'ho direu.

diumenge, 8 de juliol de 2007

El dijous passat va telefonar-me un amic per demanar-me si deixaria anar a la meva filla amb ells a Menorca. Tenen una casa llogada per un mes i durant una setmana no esperen visites (aquella casa sembla l'entrada i sortida del metro), per tant disposaran d'habitació. Us podeu imaginar l'alegria que va tenir al dir el seu pare i jo que sí, que podia marxar. No pensa en res més que en el viatge, posar-se morena, quina roba m'emportaré? farà falta allò? farà falta això? Jo ho resumeixo amb una paraula IL·LUSIONADA!!!
Divendres matí em telefona la meva amiga (dona de l'amic) i em proposa anar-hi jo també (!!!???!!!!!!) NO SE QUÈ FER!!! mai he marxat de vacances ni de cap de setmana sense el meu marit!!! bé, la realitat és que fa quinze anys que no podem permetre'ns anar de viatge i ara que surt l'oportunitat de marxar a descansar a un bon lloc i per pocs diners gràcies als bons amics, haig de marxar sense ell perquè on treballa només els dónen 15 dies, si sí 15 de descans per tot l'any de treball i, no coincideixen amb les dates del viatge.
Tot l'any 2006 i el que portem de 2007 ha estat especialment dur. Jo super depre a casa (i metges) ell treballant totes les hores del món, la filla adolescent amb les seves "coses" de l'edat. Total una comunicació escasa.
Ell m'ha animat molt, dient que treballa tot el dia (horari comercial i més) i nosaltres tenim l'oportunitat de fer un canvi d'aires que ens fa molta falta. A ell tanta com a nosaltres però... tots no pot ser.
Ja he anat a comprar els passatges i ara... A PREPARAR LA MALETA!!!
Espero que el meu marit estigui bé, tranquil sense les seves dones que li "foten" els rotllos quan arriba de treballar i que no ens anyori gaire que ja ho faré jo.



dimecres, 4 de juliol de 2007

Política a RENFE ?

Fa uns dies vaig comentar la notícia de que el President demanaria al Presidente el traspàs de rodalies. Hi estava totalment en contra.
Ara resulta que ja ho ha fet i Zapatero fa el favor d'amiguet suposo que amb agraiment de per vida ja que en política res és gratuït. El traspàs es farà efectiu el gener de 2008 i espero que amb més retards que l'AVE.
Crec que es "un dard enverinat" Trapassaran una infraestructura obsoleta, unes vies que ja les van conéixer els meus rebesavis de joves, els convois no s'actualitzaran en la vida per que no hi hauran diners. Des de Madrid ni un cèntim per que ja no es controlarà des de la "central"
SENYORS POLÍTICS DE L'OPOSICIÓ , SISPLAU, CRIDEU PERQUÈ NO ENS DONIN UNA "mè" DISFRESSADA DE TRANSFERÈNCIA BONÍSSIMA. QUE TRASPASSIN RODALIES ARREGLADA I SANEJADA.
Per molt tripartit que hagi, no puc creure'm que Iniciativa i ERC estiguin d'acord. Però governen...
L'endemà mateix del traspàs ja esterem els catalans manifestant-nos al Ps de Gràcia, Pl Catalunya, Pl Sant Jaume o qualsevol altre lloc en contra dels polítics de la Generalitat perquè els trens aniran malament.
Porto agafant trens des del 1975 a diari. Primer per anar a estudiar i després per anar a treballar. La millor època la de Mercè Sala de Presidenta.

diumenge, 1 de juliol de 2007

Pares

Avui hem anat la meva filla i jo a veure els meus pares. Estan que s'aguanten per un fil. El meu pare te una malaltia d'aquelles lletges, encomanada fa 19 anys a través de transfussions de sang a la Clínica Corachán. No vàrem tenir dret ni a la denuncia donat que l'hepatitis C en aquell moment no es coneixia i per tant a qui li tocava un donant infectant doncs... mala sort!
La mare desde fa uns quants mesos ha començat amb el maleït mil vegades Alzehimer, però avui tenia un bon dia. Els he portat peix fresc i entre totes dues l'hem netejat i desat en tuppers.
Tots dos han estat molt contents de que la seva neta hagi aprobat amb un bé el quart de secundària. A mitja conversa, s'han desconnectat de nosaltres i només han estat per la TV que feien una pel·lícula del John Wayne que han fet mil cops a TV3, però que a falta de memòria la descobrien per primer cop.
Si ara ja es pesat, no vull imaginar què passarà quan les malalties avancin.
Tots volem fer-nos grans, pero que xungo és estar malalt. Això que ells procuren no molestar mai a cap filla. Bé o malament s'ho fan pràcticament tot ells sols.

Castelldefels - Posa't maca!!!!



Fa uns mesos que se m'ha donat per observar el comportament dels veïns del meu carrer en el moment que baixen les escombraries als contenidorrs.
La majoria. Si sí, dic majoria no separen la brossa.Algunes persones la porten separada de casa i després dipositen les bosses equivocant-se de contenidor (suposo que ni se n'adonen). Després tenim un parell de veïns especialistes en deixar-ho tot a terra, al voltant dels cubells. Direu que per dos veïns no n'hi ha per tant. Doncs molesten molt ja que generen molta brossa. Un té un magatzem, pel que llença (mol sovint) es dedica a alguna cosa d'ortopèdia ja que els catàlegs i mostraris son de genolleres, colceres, faixes... és incapaç de tirar-ho al contenidor del paper o rebuig depen del que sigui, sempre hem de tenir-ho a terra i a qualsevol hora. He telefonat a la Policia Local en dues ocasions, però diuen que si no l'enxampen fent-ho no poder fer res. Dic jo, els catàlegs no demostren prou? L'altre espabilat avui ha deixat a terra: 4 cadires, 1 làmpada i 1 bossa amb roba i sabates. És dissabte i ho ha fet pel matí.
Per la nostra zona passen a recollir els trastos vells els dimarts a la nit. Doncs no hi ha manera que es molestin a fer-ho bé.
He telefonat al "número net" i la noia que l'aten m'ha explicat que tot i sent un carrer de primera, la gent és molt deixada amb els elements comuns. Però també m'ha dit una cosa curiosa: Que s'han detectat vehicles que venen d'altres barris o bé els pertoca altres contenidors i descarreguen els trastos en els "nostres" argumentant que estan en un lloc que te més cabuda ja que no estan al portal de cap casa.És al parc de la Muntanyeta. Increible!
Dilluns aniré a l'Ajuntament a fer una instancia per deixar constancia escrita d'aquest fet i solicitar que el policia local que li toca el meu carrer, es passeji una miqueta. Segurament ells no veruà res però si que el veuran i la seva sola presència ja serà dissuassoria.