POÈTIQUES DE RESISTÈNCIA, SOMNIS DE LLIBERTAT

Al Palau Sant Jordi, el dia 14 d'octubre, a les 21 h. acompanya Joan Manuel Serrat, Lluís Homar i Carme Sansa, entre molts d'altres, en aquest homenatge als represaliats. "Poètiques de resistència, somnis de llibertat" és un homenatge als homes i dones que van lluitar contra la dictadura franquista, per la democràcia i els drets nacionals de Catalunya.

Moltes d'aquestes persones van haver de pagar un preu molt alt per mantenir-se fidel als seus ideals.

Carme Sansa, Lluís Homar, Juan Diego, Juan Echanove, Julieta Serrano, Mercè Sampietro, Joan Manuel Serrat, Francesc Pi de la Serra i l'Orfeó Català ens recordaran alguns dels poemes i les cançons que van convertir-se en els lemes i himnes de tota una generació.

L'acte és gratuït. Només cal que portis impresa la teva invitació digital i que confirmis la teva assistència a eugeniapm@gencat.cat o al telèfon 935 519 204.

A partir de les 20.00 h. hi haurà un servei d'autobusos gratuït de Pl. Espanya al Palau Sant Jordi.

El 18 d'octubre, a les dotze del migdia, al mateix fossar de la Pedrera, recordarem els immolats per la llibertat, l’any del setantè aniversari de l’acabament de la guerra i dels primers afusellaments de la repressió franquista a Catalunya.

Referèndum no vinculant

L'Advocacia de l'Estat ha presentat al Jutjat de lo Contenciós número 14 de Barcelona un recurs contra la celebració del referèndum convocat per al pròxim dia 13 a Arenys de Munt, en el que els veïns diran si estan a favor de la independència de Catalunya.

Si és una pregunteta de no res!

Si no fa gaire temps que El Sr. Rajoy (PP) també va fer una pregunteta de no res i tots tan tranquils. Refresco la memòria, deia així: "¿Considera conveniente que España siga siendo una única Nación en la que todos sus ciudadanos sean iguales en derechos, obligaciones, así como en el acceso a las prestaciones públicas independientemente del lugar donde vivan?" Segons Rajoy "Los españoles tienen derecho a opinar sobre lo que quieren que sea España".

I els catalans? Que no tenim dret a opinar sobre el que volem que sigui Catalunya? Per què aquesta por? Per què tanta mania per prohibir referendums? Ja sé, la Consti.

Si al cap i a la fi no son vinculants.

Amb una mica de sort, altres pobles s'afegeixen a l'iniciativa. El meu segur que no.

De què va això d'Europa? per Josep Ma Terricabras

Les eleccions europees no provoquen gaire entusiasme. Ni aquí ni enlloc. Ja sabem què va passar amb la suposada i fracassada Constitució Europea, i què està passant amb el Tractat que l’ha substituït i que ens volen col·locar, encara que els dirigents europeus hagin de fer trampes.

Què està passant amb Europa? La resposta em sembla relativament senzilla. No sé què passarà d’aquí a 100 anys, però, ara com ara, Europa és només una unitat de mercat i de negoci, una multinacional que s’adona que està perdent poder i influència davant dels Estats Units i la Xina. I s’oblida el més important: l’Europa de debò és un conjunt de nacions (ara en diuen “velles”, sí, és clar, molt velles, molt arrelades) que s’han anat configurant al llarg de la història per la seva enorme capacitat de creació cultural i per l’enorme influència de les seves idees, de les seves lluites, de les seves iniciatives socials, econòmiques, científiques, filosòfiques i religioses.

Europa és un conjunt variat, irreductible. Una varietat que es pot arribar a coordinar en alguns aspectes, però que ha d’acceptar la diversitat com una gran riquesa, impossible de trobar, en aquests moments, en cap altre lloc del món. La prova de la nostra vitalitat és precisament que no sabem ni posar-nos d’acord sobre les fronteres de l’Europa política, social i religiosa. Voler uniformar Europa és voler-la escanyar, dominar i tiranitzar. Alguns ho volen. Però jo no pateixo. No podran.

Per això fan el ridícul els que diuen que a Europa no s’hi ha de parlar dels problemes domèstics, de les qüestions nacionals, per exemple, de la llengua catalana. ¡Però si no s’hi fa res més que parlar de coses semblants! Umberto Eco ha dit que “la llengua d’Europa és la traducció”. Té tota la raó. Europa no és una nació, ni una nació de nacions (¿què és això, més enllà d’un joc de paraules?). Europa és una articulació, un pacte, un ideal d’entesa i de concòrdia entre nacions que volen preservar la seva identitat. Europa, o serà un espai de llibertat per a tots, o només serà una gestoria, una agència de seguretat estatal.

Dia d'Europa i eleccions

El 9 de maig de 1950, el ministre francès d'Exteriors Robert Schuman va proposar, a partir d'una idea del seu assessor Jean Monnet, un pla que pretenia situar la producció francesa i alemanya del carbó i l'acer sota el control d'una autoritat única i supranacional. Aquest projecte, anomenat Pla Schuman, va donar lloc un any més tard a la creació de la primera de les Comunitats Europees, origen del procés d'integració europea que coneixem en l’actualitat. Aquesta actuació s’emmarca dins de les activitats de difusió i informació sobre la UE que desplega el Patronat com a punt d’enllaç d’Europe Direct-Xarxa d’informació de la Comissió Europea.
El Govern de la Generalitat de Catalunya, el Patronat Català Pro Europa, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Representació de la Comissió Europea a Barcelona i l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona han organitzat conjuntament l'acte d'aquest any.
La benvinguda va estar a càrrec d’Ernest Maragall, conseller d’Educació (que li se les veu i desitja per tirar endavant el seu projecte) i la participació ciutadana va anar a càrrec de un munt d'alumnes de diverses escoles catalanes (també una d'italiana que queda d’allò més bé)
Van parlar tot un seguit de persones dels diferents organismes
Es va interpretar la cançó "Per tot el món" (All around the world) cantada en català, espanyol, anglès i tagal (el català podrien haver-lo estalviat ja que a Europa no existeix)
Dit això,
Properament hi haurà eleccions al Parlament europeu i sembla ser que és molt important el nostre vot (com sempre) però els ciutadans i ciutadanes que volem ser o ens creiem molt europeus el dia D no anem a votar. Per què? Doncs perquè encara no ens han explicat de forma entenedora i creïble que les persones destinades pels partits polítics que van a Brussel·les ho fan per fer feina i per vocació de servei i no per la burrada de diners que van a guanyar. Que no accepten el càrrec per tenir una jubilació daurada. Que no hi van perquè han estat retirats de la política activa del seu país. Potser ens haurien de treure del cap que allò és un cementiri d’elefants.

Si arribo a entendre-ho abans del 7 de juny potser no votaré en blanc.

Sempre he volgut creure que per ser un bon polític primer s’ha de tenir unes idees concretes, després triar el partit més proper i més endavant, si prosperes, optar a un escó. Fa temps que penso que tot plegat és una farsa tristíssima. No sé si primer és l’escó o el partit, però segur que al final de tot van les idees.
Barrejant-t'ho tot, tenim un bon exemple al País Basc. Al no entendre gens ni mica el pacte contra natura que s’ha fet per aquelles terres, m’han explicat que això és la democràcia, que no és per afany de poder ni per fer fora ningú, sinó la capacitat de poder pactar (?)
Barrejant més ja que m’hi poso, ahir per la ràdio (ja sabeu que l'escolto molt) vaig sentir el següent:
"Se puede engañar a todos los hombres una vez, se puede engañar a un hombre siempre pero no se puede engañar a todos los hombres siempre. Evidentemente Abraham Lincoln no conocía a los catalanes"

Parlaven de l'Estatut i del finançament de Catalunya. Després han afegit el fet de que el traspàs de rodalies l'han ajornat fins gener del 2010 i feien conyeta sobre la capacitat que teníem els catalans per creure’ns qualsevol cosa. Que, des del govern d’Espanya, només havien de fixar una data i canviar-la posteriorment. Que poden engaltar-nos tot el que convingui... i contents de que no et fotin la camisa!
Si això passa dins del país més proper i al qual pertanyem, qui vetllarà per nosaltres dins del Parlament Europeu?

Una causa de divorci

Joan i Maria estan casats, han passat uns quants anys i Maria vol demanar el divorci per diferències irreconciliables; la convivència no és possible. Maria té la força moral per demanar el divorci: és una dona activa, moderna, solidària i liberal, però Joan no se n'adona. Ell té unes prioritats que no cobreixen les necessitats de Maria. Tot el que guanya Maria ho dóna a Joan. De vegades, ella no té diners ni per cobrir les despeses bàsiques, i reclama el que considera just. Joan li promet que canviarà, però Maria sap que no serà així i que mantenint-se al seu costat no es podrà desenvolupar com a persona. ¿Què ha de fer Maria, continuar sent submisa o demanar el divorci i ser lliure?Ara, per un moment, canvieu el nom de Joan i Maria pel d'Espanya i Catalunya.

Carta d'un/a ciutadà/ana d'Igualada publicada a El Periódico

Remodelacio (al Gobierno) 2

El post anterior el vaig escriure'l ahir i l'he publicat avui.
Hores d'ara ja està confirmat el nou Govern de l'Estat i realment m'ha xocat el poder que li ha donat el President a la Sra. Elena Salgado. Li estic agraïda pel seu intent d’aconseguir un món sense fum durant la seva etapa de ministra de Sanitat, però com titular d’Administracions Públiques per molt que diguin que ella és defensora de la descentralització de l’Estat, quan es toquen els diners... És seca com un bacallà, però per fer bé la feina no cal ser simpàtica. Espero que estigui a l'altura de la seva responsabilitat i que ho faci tan bé o tan malament com ho faria un home.
Pel que fa a l’ex ministre de Sanitat Sr. Bernat Soria, personalment, el trobava coherent. No li veig la necessitat de canviar-lo per la senyora Trinidad Jiménez. Ella no té cap experiència en la feina que farà. Veurem! D’entrada, pobra dona, l’accent de Màlaga fa que em desconnecti quan parla.
La ministre de cultura, Sra. Angeles González-Sinde: Només la conec dels premis Goya i per ser la presidenta de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques tot i que a la xarxa la posen a parir. No m’estranya tenint la benedicció i satisfacció de l’SGAE . De l’anterior no tenia res a dir.
Pel que fa a José Blanco, la meva percepció és que sempre ha estat ell el President del Govern. És que no es pot ser la ma dreta de ningú! No li conec estudis (requisit indispensable per qualsevol feina amb un mínim de remuneració) però sí molta vocació per la política. Una cosa és ser el “Pepito Grillo” del President i una altre gestionar un ministeri com el de Foment.
Magdalena Alvarez ha marxat però el merder de rodalies és queda amb nosaltres.
Del senyor Angel Gabilondo no n’havia sentit a parlar.
Com que jo escombro cap a casa igual que fa ell cap a la seva, del Sr. Manuel Chaves només parlaré bé si s’aconsegueix el desplegament de l’Estatut i està a l’altura de les circumstàncies econòmiques.

Remodelació (al Gobierno)

Estic contenta, molt contenta de que per fi la senyora Magdalena Àlvarez es quedi sense feina, Quin mal son de dona! Quin caràcter! Quina parla!

La cara trista de la remodelació del govern d’Espanya em ve de la ma de Manuel Chaves, baró entre barons, que li donaran, possiblement, una Vicepresidència i les relacions amb els territoris amb el Ministeri de Cooperació Terriorial. Bona jubilació, si senyor. Es clar que no ho necessita, que només és per vocació de servei i un bé per Espanya i les seves Comunitats Autònomes. Apa!! De la meva Comunitat no deuen parlar.

Des del Govern de l’Estat s’ha eixugat fa poquet el deute històric que tenia Espanya amb Andalusia i posteriorment es dona aquest mega càrrec.

A veure si resultarà que Catalunya no té història ni deute??? Serà mentida això que diem els catalans del dèficit fiscal??

Segur que després d’aquest precedent, gaudirem d’un Vicepresident català (o càrrec similar) que escombrarà cap a casa sense fer-li vergonya i d’una bona injecció de diners per pal·liar la crisi endèmica i així fer feliç al conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya que és del mateix partit però branca catalana i pobre home no sap d’on treure diners.

Com ciutadana només veig fets que grinyolen per tots costats.

Sembla ser que des del PSC han mostrat satisfacció amb aquest possible nomenament i estan convençuts de que serà favorable per nosaltres a l’haver patit com president de la Junta d’Andalusia les dificultats que existeixen entre les autonomies i l’Administració Central i que feia molta falta un interlocutor vàlid.

De la resta de persones que configuren la possible remodelació (jo diria obres majors) del Gobierno de Espanya no tinc gaire opinió tot i que el Sr. Blanco tindrà una feinada de mil dimonis si vol arreglar una miqueta el ministeri de Fomento i que el Sr. Solbes sempre m’ha caigut bé ja que no li ha calgut simpatia ni rialles entre dents per fer la feina.

Ja que no tenim possibilitat de caminar solets, tant de bo que aquests “arreglos” en el Govern d’Espanya siguin per a bé. Només de pensar que en unes properes eleccions hi hagués un canvi de color....

Quina pena haver de pensar en clau de mal menor.

Sí, ha pogut

Escoltant els altres :(

Dues conegudes o amigues en el tren:

"... Es que teneis delito los catalanes. Con la que está cayendo en toda España con la crisis económica y seguis pidiendo más y más dinero al gobierno. Ya está bien, como broma al principio hacía gracia pero ya la estáis llevando demasiado lejos... bla, bla bla..."

l'altre li contesta:

"... ¿Es posible que creas que el dinero que se pide en el nuevo Estatuto los catalanes, entre los que me incluyo, lo queremos para gastarlo en fiestas? bla, bla, bla..."

Trobada

Aquest era l'aspecte de l'Avinguda Mistral avui al migdia. Tot apunt per informar a qui ho desitgés sobre l'eurodirectiva de les 65 hores de treball a la setmana.

.

La veritat és que no sé si hi havia gaire gent ja que desconec les espectatives de l'acte.

Després de les petites xerrades informatives hi havia una butifarrada pel mòdic preu de 2 €.

Espero que dimarts dia 7 a la manifestació que hi ha convocada acudeixi més personal.

.

.

...

.

Realment, el que més gràcia m'ha fet és conéixer els amics blocaires de la foto.

Si us sap greu que estigui penjada m'ho dieu i la retiraré.

Eleccions als EE.UU

Apareixen en el video Leonardo DiCaprio, Tobey Maguire, Benicio Del Toro, Dustin Hoffman, Ellen DeGeneres, Forest Whitaker, Eva Longoria, Laura Linney, Courtney Cox, Jennifer Aniston, Natalie Portman, Jamie Foxx, Halle Berry, Demi Moore, Ashton Kutcher, Kate Bosworth, Kevin Bacon, Kyra Sedgwyck, Jonah Hill, i més que no identifico.

"Sisplau, no votis", diu irònicament DiCaprio només començar l'espot.

"Aquest és un dels més grans desastres econòmic de la història dels EE.UU"

"No votis... tret de que t'importi el sistema de salut", explica Halle Berry.

En el vídeo es parla del control de les armes, el mediambient, els drets de les dones, els drets civils, el preu de la gasolina, la guerra, l'economia, els drets dels homosexuals, l'abortament, l'educació...

"Us importen aquest temes?" es pregunta Halle Berry ... "doncs haurieu d'anar a votar", afirma.

Més endavant recorda als ciutadadans d'EE.UU que s'han de registrar abans de votar i que només els queda fins el dia 4 d'octubre i que poden fer-ho a través d'un web.

"Si només es tracta del vostre futur", diu sarcàsticament Jennifer Aniston.

Al final, tots animen al públic a reenviar el vídeo a totes les persones que considerin que anar a votar és important.

"Si després de veure aquest vídeo, encara no vas a votar, no sé què més dir" acaba Di Caprio.

M'agrada la iniciativa d'aquests "famosos" però a la vegada em fa pena que m'agradi. Dóna la sensació de que Obama és progressista i res més lluny de la realitat. És el "progressista" d'Estats Units. Aquí aquest home seria ...

Nacionalista español, entiendo

Publicado en ADN ayer.

Salvem el català

Potser ja ho heu fet , però val la pena tornar a fer-ho.

Cal que entreu al web del parlament europeu i cliqueu a la pestanya del català, i després reenviar el correu. Si la visitem molta gent no eliminaran la versió catalana!

www.europarl.cat/

Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable de la web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. Ho sembla, però no és el web oficial. Malgrat que el web autèntic està traduït a més de vint llengües europees, moltes de les quals amb molt menys parlants que el català (*), el Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer tancar la versió catalana. Si fins ara no s'ha tancat és simplement perquè s'han quedat sorpresos de les moltes visites que ha rebut. Per tant, passeu -si us plau- aquesta informació als vostres contactes: com més visites més possibilitats hi ha que s'ho repensin!

Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès -amb només uns 300.000 parlants- tenen estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català amb uns 9.500.000 parlants i sent la desena llengua europea en importància, no té cap reconeixement en l'àmbit europeu.

PASSA-HO, si et plau.

QUÈ MÉS ENS HEM DE CREURE?

Petites frases de Celestino Corbacho davant la proposta de treballar 65 hores setmanals:

1. Se parece más al siglo XIX que al siglo XXI
2. Creo que es una regresión en la agenda social, me ha sorprendido mucho que se hable de 65 horas laborables a la semana y que además se diga que es un avance social
3. Es algo que a los ciudadanos y a las ciudadanas les va a costar entender
4. Que Europa no se sorprenda después si los ciudadanos se distancian cada vez más de la Unión.
5. La propuesta permite negociar individualmente al empresario con cada trabajador la jornada laboral.
6. Es una contradicción (la propuesta) ya que una de sus bases debería ser garantizar la salud y la calidad de vida de los trabajadores y trabajadoras
7. España va a trabajar para que la propuesta sea modificada en su tramitación al Parlamento Europeo y que los eurodiputados tengan en cuenta que el próximo año hay elecciones europeas y tendrán que pedir el voto.

Ara parlo jo:

• Si ho troba tan fatal, per què no ha votat en contra? No ens féssim malveure oi?
• Amb l'adopció d'aquesta mesura, fotem enlaire tot el procés històric que ha portat als treballadors a tenir una mica de vida pròpia i no viure només la de l'empresa contractant.
• El limit de 65 hores setmanals serà un xec en blanc per les empreses. Elles decidiran quantes hores voldran que passi un treballador a les seves dependències (tot i que això no vol dir necessàriament treballar)
• Diuen que l'ampliació de la jornada ha d'ésser amb el consentiment per escrit del treballador ja que sinó es trobarien en una situació de desproteció.
• El sindicats espanyols sembla ser que han posat el crit al cel. Jo, personalment no he vist cap gran movilització, tret d'una de mini que va aconseguir CC.OO.
• Si als països subdesenvolupats es treballa dia i nit a preus d'esclavatge i sense cap dret mínim, no serem pas nosaltres menys?
• Hem de tenir en compte de que encara que se signin contractes de 40 0 45 hores setmanals, la pràctica habitual és de treballar-ne moltes més pel mateix preu. I no et queixis que ja t'ho han dit verbalment a l'hora de pactar.
• Una bona manera d'estalviar diners per part de les empreses en hores extres (això qui les cobra) ja que fins 65 h seran considerades jornada ordinària.
• També he sentit que per protegir als treballadors de possibles presions de l'empresari, la nova legislació contempla que s'ha d'obtenir el consentiment de l'empleat. Que el document tindrà una durada màxima d'un any i mig i no val obtenir-lo en el moment de la signatura del contracte ni durant les quatre primeres setmanes de relació laboral. D'aquesta manera els empresaris hauran de mantenir correctes els registres de les hores treballades per cada empleat.
• MENTIDA PODRIDA! la realitat és: Has de donar gràcies a Déu per haver trobat una feina de merda. Encara que al contracte posi 40 hores treballaràs les que jo et digui i content, o no veus la cua de gent que hi ha disposada a fer aquesta feina?

De totes maneres s'ha de tenir en compte de que jo no he entès res i el ministre no ha dit res del que hem sentit i llegit.

Ara ens ha sortit un home, Manel Camós Grau, Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona (no està gens malament el títol) que ho desmenteix tot en una carta a El Periódico, la transcric

"Els 27 ministres de Treball de la UE van arribar a un acord, la setmana passada, sobre la directiva d'ordenació del temps de treball, cosa que significa un avanç dels drets dels treballadors i potencia el diàleg social. Alguns mitjans de comunicació van presentar el pacte com un pas enrere basant-se en informacions errònies. S'ha malinterpretat l'acord dient que suposaria augmentar la jornada laboral fins a 60 o 65 hores setmanals. Res més lluny de la realitat. Unes altres veus suggereixen que aquesta és una nova regla de Brussel.les, quan el text va ser votat pels ministres de Treball --de diferents signes polítics--, sense que cap s'hi oposés. La jornada laboral seguirà limitada a 48 hores, i si alguns països volen establir un màxim per sota d'aquest sostre, ho podran fer. Per tant, cap treballador podrà ser obligat a fer més hores.
El que fa la directiva és fixar un temps màxim de jornada laboral per a les professions que, per la seva naturalesa, poden presentar jornades més llargues (sanitat pública, seguretat i indústria, per exemple). Així, aquests treballadors podran sol.licitar, individualment, quedar al marge del màxim de 48 hores. Per donar-los més garanties i evitar que siguin obligats a firmar la clàusula d'exempció del límit de 48 hores, la clàusula no es podrà firmar durant el primer mes de contracte. Fins ara no hi havia límits màxims de jornada laboral per als que acceptessin treballar més de 48 hores a la setmana. Amb la nova directiva, es fixa un màxim de 60 hores en tota la UE"

BARCELONA JA TÉ CASTELL !

Ahir, tal com estava anunciat, va ser el dia en que els ciutadans de Barcelona en particular i tots els catalans en general vàrem prendre possessió del castell de Montjuïc.

Quanta gent hi havia!!! Segons el diari unes 40.000 persones. Igual que totes, totes, totes les autoritats progressites (excloeu-hi PP) vaig sentir que era un dia històric. Era la recuperació civil d'un castell tristament famós per l'execució, entre altres, de Lluís Companys.

L'Alcalde de Barcelona tenia al costat al Secretari d'Estat de Defensa (jo com que no em dedico a la política me l'hagués estalviat) Es veu que el Ministerio de Defensa gestionarà el Castell conjuntament amb l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat. No entenc perquè els catalans hem de fer aquesta concesió. Si s'ha traspasat, ja està! Què pinta l'exèrcit ara!

A les 6 de la tarda, al fossat on va ser afusellat Lluís Companys, Raimon va oferir un concert en memòria a totes les persones que van ser sentenciades per la seves idees.

Us deixo un tastet del concert.

.

.

.

.

.

DIGUEM NO (vídeo del Youtube)
Ara que som junts

diré el que tu i jo sabem

i que sovint oblidem:

Hem vist la por

ser llei per a tots.

Hem vist la sang

-que sols fa sang-

ser llei del món.

No,

jo dic no,

diguem no.

Hem vist la fam

ser pa

dels treballadors.

Hem vist tancats

a la presó

homes plens de raó.

No,

jo dic no,

diguem no.

Nosaltres no som d'eixe món.

JO VINC D'UN SILENCI (vídeo del Youtube)

Jo vinc d'un silenci

antic i molt llarg

de gent que va alçant-se

des del fons dels segles

de gent que anomenen

classes subalternes,

jo vinc d'un silenci

antic i molt llarg.

Jo vinc de les places

i dels carrers plens

de xiquets que juguen

i de vells que esperen,

mentre homes i dones

estan treballant

als petits tallers,

a casa o al camp.

Jo vinc d'un silenci

que no és resignat,

d'on comença l'horta

i acaba el secà,

d'esforç i blasfèmia

perquè tot va mal:

qui perd els orígens

perd identitat.

Jo vinc d'un silenci

antic i molt llarg,

de gent sense místics

ni grans capitans,

que viuen i moren

en l'anonimat,

que en frases solemnes

no han cregut mai.

Jo vinc d'una lluita

que és sorda i constant,

jo vinc d'un silenci

que romprà la gent

que ara vol ser lliure

i estima la vida,

que exigeix les coses

que li han negat.

Els canons, quin gran debat! hi ha qui creu que s'han de mantenir perquè formen part de la nostra història i no es pot negar la història. Això és depen de qui i com es miri: Resulta que volguer recuperar la memòria històrica no cal ja que seria remenar el passat i portaria mal rotllo però si hem de treure signes franquistes de pobles i ciutats, aleshores representa que no ho hem de fer perque és negar-nos a la història. Vinga home! ja n'hi ha prou! No cal que ho llencin però que ho posin en un magatzem per si mai han de fer una exposició monogràfica sobre les "coses" que mai s'haurien d'utilitzar.

Ja que acabo de parlar de canons i que el canta-autor que més m'agrada és en Lluís Llach, no podia deixar de "penjar" una cançó que sempre que l'escolto se m'escapen uns llagrimots que no vegis i ara, crec que és oportuna.

CANÇÓ SENSE NOM (ON VAS)

On vas amb les banderes i avions

i tot el cercle de canons

que apuntes al meu poble?

On vas amb la vergonya per galó,

i en el fusell, hi duus la por,

que apuntes al meu poble?

On vas quan ja l'infant

no vol jugar

perquè el carrer

vessa de sang

i ets tu qui l'omples?

On vas quan ja l'infant

no pot mirar

ni el blau del mar

ni aquell cel clar

i ets tu qui el borres?

.

.

.

.Aquesta encerclada sóc jo amb el meu marit.

AQUELL 18 DE MAIG...

Avui fa 40 anys d'un gran dia per els antifranquistes. Molts madrilenys van poder d'assistir a un concert memorable d'en Raimon que va marcar també un abans i un després en les conciències ciutadanes i en la repressió de la dictadura.

.

.

.

.

.

Avui fa 40 anys, a la Facultat d'Econòmiques de Madrid un Raimon cantant "Al vent" i "Diguem no" va transmetre força i significat.

Raimon,valencià de Xàtiva,va dedicar a aquell dia aquesta cançó:

.

.

.

"18 de maig a la villa"

I la ciutat era jove,

aquell 18 de maig.

Sí, la ciutat era jove,

aquell 18 de maig

que no oblidaré mai.

Per unes quantes hores

ens vàrem sentir lliures,

i qui ha sentit la llibertat

té més forces per viure.

De ben lluny, de ben lluny,

arribaven totes les esperances,

i semblaven noves,

acabades d'estrenar:

de ben lluny les portàvem.

Per unes quantes hores

ens vàrem sentir lliures,

i qui ha sentit la llibertat

té més forces per viure.

Una vella esperança

trobava la veu

en el cos de milers de joves

que cantaven i que lluiten.

No l'oblidaré mai,

no l'oblidaré mai,

aquell 18 de maig,

no l'oblidaré mai,

aquell 18 de maig

a Madrid.

Què se n'ha fet d'aquell Madrid?

Socoooors !

És urgent trobar pel programa

.






un personatge de la "categoria" de





l'Acebes






Ho ténen fatal. En poquets dies s'han quedat sense dos personatges ideals.

Per favor senyora Esperanza Aguirre no agafi la baixa voluntaria de la política activa del PP, només ens queda vostè!!

1er de Maig

Vaig començar a treballar el 21 de març de 1977 (dia de la primavera) en una empresa protegida pel règim franquista i amb uns directius i "jefecillos" afins a la dictadura. Tot i que als treballadors rasos no ens dirigien la paraula i haviem d'obeïr sense qüestionar res teniem un bon horari i bones instal·lacions.

De seguida i d'amagat vàrem formar un grupet (ens deien "los 7 magníficos") que anàvem pels sindicats a demanar informació. Semblavem tontos, no teniem ni idea de per què servia un sindicat. Només creiem que si l'empresa era "anti" nosaltres haviem de ser "pro". Què bàsics!!

Durant molts anys he sortit al carrer per conmemorar la Festa del Treball per convicció absoluta.

El famós "Estat del Benestar" he de confesar que em va portar a deixar de sortir a reivindicar res. Què havia de reivindicar si jo estava bé? Ara a l'escriure ho veig com una falta de solidaritat i un excès de comoditat i mandra.

El Primer de Maig és un dia per mirar i reflexionar sobre la realitat dels homes i dones que viuen del seu treball. Mirar és fer-nos conscients de les condicions laborals que marquen les seves vides i comprometre’ns a treballar perquè siguin dignes.

Fa uns quants anys que anem enrera pel que fa a condicions de treball i sous. Com que la llei és la llei es busquen sistemes alternatius.

Persones que m'envolten (em constat que cada cop n'hi ha més) ténen contractes firmats de 40 hores setmanals però han de treballar 10 hores diàries i dissabtes al matí. Nòmina de no arriba als 1000€ (per estalviar-se l'empresari/a la Seguretat Social) i sobre a part amb un complement en efectiu.

Jo mateixa vaig estar en aquestes condicions econòmiques en el meu darrer treball. Pel que vaig observar cap treballador té la nòmina real. Els més estimats ténen nòmina i sobre. Altres només sobre.

Ho vaig qüestionar i la resposa va ser: "La culpa la tiene la Administración, si las empresas no tuvieran que pagar tanto dinero en impuestos y Seguridad Social no tendrían la necesidad de actuar así"

No cal dir que em van fer fora, això sí, dient-me que era una molt bona treballadora però que la crisi econòmica feia que haguéssin de prescindir d'una nòmina.

He començat dient que al 1977 no es podia qüestionar res a l'empresari o caps d'empresa i acabo dient que actualment tampoc. Em tornat 30 anys enrera pel que fa a les condicions laborals. Treballs precaris, sous molt baixos, horaris molt llargs i si no t'agrada... porta!! hi ha un munt de persones disposades a exceptar-ho ja que no treballar és pitjor.

Tot citant Groucho Marx

.

."No oblido mai una cara però amb vostè faré una excepció"

Taller de Civisme

Fa mesos vaig adherir-me al Pacte pel civisme de Castelldefels en el qual em comprometia a fomentar el civisme i el bon ús de l'espai públic del poble. Em va semblar una tontada ja que si ests educat i net no sé quin pacte has de signar, però ho vaig fer per alló de ser participativa.

Ja no ho recordava i ahir vaig rebre per correu una circular de l'Alcalde, Sr. Antonio Padilla, dient que durant aquests mesos han estat recollint les adhesions tan de persones com d'entitats i estudiant les propostes. Manifesta la satisfacció per l'acollida. M'agradaria saber el nombre d'adhesions que han tingut.

Dit això, el proper 26 de Gener a les 10 del matí, en el Centre Cívi Frederic Mompou se celebrarà un taller participatiu sobre el civisme que, segons diu l'Alcalde, servirà per elaborar un Pla d'Acció del Pacte. Al cap de tants mesos encara s'ha d'elaborar un Pla.

M'he inscrit al taller ja que segons, l'Alcalde, la meva aportació també serà important i així entre tots FAREM UNA CIUTAT MILLOR I ON TOTES LES PERSONES QUE LA GAUDIM ENS POGUEM SENTIR CÒMODES.

Si voleu tafanejar us deixo l'enllaç.

www.castelldefels.org/civisme/html/taller_civisme.asp

Aquests temes els trobo tan obvis que em costa creure en l'efectivitat de les xerrades. La pedagogia és important però tenint en compte de que les persones incíviques no hi aniran, els assistents donarem voltes i voltes sobre un tema que ja el portem a terme.