dilluns, 16 de juny de 2008

BARCELONA JA TÉ CASTELL !


Ahir, tal com estava anunciat, va ser el dia en que els ciutadans de Barcelona en particular i tots els catalans en general vàrem prendre possessió del castell de Montjuïc.

Quanta gent hi havia!!! Segons el diari unes 40.000 persones. Igual que totes, totes, totes les autoritats progressites (excloeu-hi PP) vaig sentir que era un dia històric. Era la recuperació civil d'un castell tristament famós per l'execució, entre altres, de Lluís Companys.

L'Alcalde de Barcelona tenia al costat al Secretari d'Estat de Defensa (jo com que no em dedico a la política me l'hagués estalviat) Es veu que el Ministerio de Defensa gestionarà el Castell conjuntament amb l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat. No entenc perquè els catalans hem de fer aquesta concesió. Si s'ha traspasat, ja està! Què pinta l'exèrcit ara!

A les 6 de la tarda, al fossat on va ser afusellat Lluís Companys, Raimon va oferir un concert en memòria a totes les persones que van ser sentenciades per la seves idees.

Us deixo un tastet del concert.





.
.
.
.
.
DIGUEM NO (vídeo del Youtube)
Ara que som junts
diré el que tu i jo sabem
i que sovint oblidem:
Hem vist la por
ser llei per a tots.
Hem vist la sang
-que sols fa sang-
ser llei del món.
No,
jo dic no,
diguem no.
Hem vist la fam
ser pa
dels treballadors.
Hem vist tancats
a la presó
homes plens de raó.
No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.

JO VINC D'UN SILENCI (vídeo del Youtube)
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg
de gent que va alçant-se
des del fons dels segles
de gent que anomenen
classes subalternes,
jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg.
Jo vinc de les places
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vells que esperen,
mentre homes i dones
estan treballant
als petits tallers,
a casa o al camp.
Jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
d'on comença l'horta
i acaba el secà,
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd els orígens
perd identitat.
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent sense místics
ni grans capitans,
que viuen i moren
en l'anonimat,
que en frases solemnes
no han cregut mai.
Jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant,
jo vinc d'un silenci
que romprà la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida,
que exigeix les coses
que li han negat.

Els canons, quin gran debat! hi ha qui creu que s'han de mantenir perquè formen part de la nostra història i no es pot negar la història. Això és depen de qui i com es miri: Resulta que volguer recuperar la memòria històrica no cal ja que seria remenar el passat i portaria mal rotllo però si hem de treure signes franquistes de pobles i ciutats, aleshores representa que no ho hem de fer perque és negar-nos a la història. Vinga home! ja n'hi ha prou! No cal que ho llencin però que ho posin en un magatzem per si mai han de fer una exposició monogràfica sobre les "coses" que mai s'haurien d'utilitzar.
Ja que acabo de parlar de canons i que el canta-autor que més m'agrada és en Lluís Llach, no podia deixar de "penjar" una cançó que sempre que l'escolto se m'escapen uns llagrimots que no vegis i ara, crec que és oportuna.



CANÇÓ SENSE NOM (ON VAS)


On vas amb les banderes i avions
i tot el cercle de canons
que apuntes al meu poble?
On vas amb la vergonya per galó,
i en el fusell, hi duus la por,
que apuntes al meu poble?
On vas quan ja l'infant
no vol jugar
perquè el carrer
vessa de sang
i ets tu qui l'omples?
On vas quan ja l'infant
no pot mirar
ni el blau del mar
ni aquell cel clar
i ets tu qui el borres?

.
.
.
.Aquesta encerclada sóc jo amb el meu marit.

5 comentaris:

David ha dit...

El castell ha començat a retornar a la mà dels seus legítims propietaris, els ciutadans de Catalunya i més concretament, de Barcelona.

Des d'aquí se'ns ha vigilat sempre des que vam ser colonitzats i és un símbol de la repressió espanyola, però també de la resistència i la dignitat del poble català.

Visca Catalunya Lliure!!

peretor ha dit...

Jo i la meva dona també varem estar al concert d'en Raimon. I pel que he pogut observar a pocs metres de vosaltres.
En la foto que tens posada el blog estaria per on hi ha el retol del 1959.
Per cert que demà començo el voluntariat per la llengua. Demà em presenten un immigrant que vol aprendre català i durant 10 setmanes ens dedicarem a parlar en català.
A veure com anirà.

Montse ha dit...

Ei Bruguers, quina sort que tens de viure a prop de Barcelona, i assistir a tots aquests actes, a vuere si preparem una trobada i ens coneixem.

Francesc ha dit...

Sempre és una sort saber que l'enemic nostre deixa posicions. Aquest castell, d'infausta memòria per a Barcelona i tot el nacionalisme nostre, ja va bé que siga convertit en un símbol de pau.
Quina sort poder escoltar Raimon en viu i en directe. Ací, a València té una bona pila de seguidors. Però, també, de detractors, entre la dreta més espanyolista i genuflexa. Salutacions.

civisliberum ha dit...

El castell de Montjuic es va construir unicament per bombardeijar BCN, res de defensarla, per aixo crec que el millor que es podría fer es derruirlo. Una manera de rendir homenatje als milers de barcelonins que van morir per les seves bombes.