dimecres, 30 de juliol de 2008

ESTALVI ENERGÈTIC



En el seu moment no vaig criticar al ministre Miguel Sebastián per l'affaire de la corbata només pel fet que el que va propiciar el gag va ésser Bono i perquè realment ho considerava una xorrada, però ara no s'escapa al meu comentari.

El ministre d'indústria ha descobert la sopeta d'all i ara s'ha fet el propòsit en ferm de fer que estalviem energia. Ha decidit que limitem, encara més, la velocitat (un 20%) d'entrada a les grans ciutats. Bé, potser com que Catalunya va per lliure i l'àrea metropolitana de Barcelona ja està limitada a 80 Km/h ens en lliurarem. Però... tenint en compte que és una mesura impopular, igual es pot afegir a la que ja tenim. No ho sé. Els descomptes de les botigues mai podem acumular-se però les mesures represives potser sí. Ho deixo aquí.

Per cert, seguirem pagant els peatges per anar com els cargols?


També ha tingut una altra bona pensada, regalar una burrada de bombetes d'estalvi energètic i que costaran una burrada (m'agrada la redundància) de diners a l'Administració, o sigui a nosaltres mateixos. Jo penso... perquè ell les regali i quedi com un senyor, primer les haurem de pagar entre tots. I qui no les vulgui? Ai!! que espesa que estic.


A veure, si jo tinc voluntat per preservar el medi ambient, vull estalviar energia i vull estalviar diners, què faig? doncs reciclo, vaig en transport públic, intento mantenir la despesa energètica al mínim possible i faig bastant cas de les campanyes informatives.

Senyor ministre: guardi els diners de les bombetes pel dia 9 d'agost que s'ha de desplegar l'Estatut i potser no tindran diners ;)

dimecres, 23 de juliol de 2008

Tele 5

Transcripció d'un e-mail que vaig rebre fa uns dies. Que cadascú faci el que cregui oportú.

La cadena de televisió Telecinco s'ha adherit al "Manifiesto por la lengua común", que el passat 23 de juny va presentar un grup d'intel·lectuals a Madrid.
Tele5 comparteix les exigències d'aquest grup d'intel·lectuals, entre els quals hi ha Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que demanen que el parlament espanyol elabori una normativa per fixar que el castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i l'única que pot ser-li suposada als seus ciutadans.
Telecinco és la primera televisió que s'adhereix a aquest manifest. A més, Telecinco ha dit, a l'informatiu del migdia, que "posa a disposició del col·lectiu que porta aquesta iniciativa el seu canal de televisió per donar suport a aquest projecte".
Si ells s'adhereixen al manifest, nosaltres ens adherirem a una vaga que consisteix en no mirar telecinco.
Això no és un boicot, sinó una vaga.
Per a qui no ho sàpiga T5 és líder d'audiència a Catalunya. Ells a canvi d'això s'adhereixen a un manifest que preten que el català (entre altres llengües) sigui relegat i menyspreat.
Si els catalans ens uníssim podriem aconseguir fer-nos respectar. En el seu dia ho vàrem aconseguir am la marca "Pascual"
Ja va sent hora d'impedir que la gent que no enten el que significa el respecte a una llengua igual de vàlida que la seva ens segueixi prenent el pèl. Ja està bé!
Per què agrada tant agredir Catalunya en general i la seva llengua en particular?
Grup d'Intel·lectuals? Veien la fauna que ha signat el "Manifiesto" potser que li busquin un altre adjectiu. Ara mateix em vénen uns quants al cap.

dimarts, 22 de juliol de 2008

He anat al súper

quan he arribat a Castelldefels.

Volia poqueta cosa així que m'he decidit per anar al Caprabo.
És un supermercat que té els preus alts a no ser que només agafis les ofertes i tot i així ... He comprat unes bosses ja preparades per fer amanida i una capseta amb barretes de cereals per portar-les a la feina. No he volgut mirar la marca, només m'he deixat guiar per el preu més barat tot pensant que si no m'agradava no en compraria mai més i ja està.
A la noia que m'ha cobrat només l'he dit "bona tarda i què li dec" i m'ha contestat "¿me lo puede repetir que no he entendido nada? llavors he recordat que fa dies vàren trucar-me d'una empresa d'aquestes d'opinió per fer-me una enquesta sobre el tracte que rebia del personal de Caprabo. Vaig contestar favorablement a tot tret de la catalanitat argumentant que:
Malgrat que sempre han publicitat que és una empresa catalana (suposo perque paguen els impostos a Catalunya) i que la retolació de dins dels supermercats està tota en català i la propaganda també, el català s'acaba en el moment que t'has de dirigir a alguna dependenta o caixera (no hi ha dependents ni caixers) És més, la majoria d'empleades no l'entenen tot i que és "requisit indispensable per optar a un lloc de treball"
Les noies estrangeres no s'esforcen gens ja que en castellà s'entenen amb tothom i les nascudes a Catalunya que ténen contractades no puc creure'm que cap sàpiga català tot i haver estat escolaritzades en plena inmersió lingüística.
La senyora de l'enquesta em va dir que "era molt extrany que em passés això, ja que tots els empleats i empleades de Caprabo-Catalunya tenien l'obligació de parlar en català i que obriria un full d'incidència" Apa que jo m'ho crec!!!
A la pregunta de si tenien ordre de dirigir-se al cliente PRIMER EN CATALÀ, va dir-me que no, això no, que estan obligats a obrir conversa en castellà. Per tant nosaltres que estem tan acostumats a canviar d'idioma inmediatament fomentem la desaparició del català i que no podem donar les culpes a ningú més.
Volia queixar-me d'ells i resulta que la culpa és meva per no insistir en parlar en català :(
A l'arribar a casa m'adono que els dos productes que he comprat són de la marca blanca Eroski i que aquesta empresa va comprar Caprabo fa temps tot mantenint la marca i també observo que aquesta empresa del País Vasc comercialitza els seus productes retolant-los amb els quatre idiomes de l'estat espanyol, castellà, euskera, català i gallec per aquest ordre.
Què voleu que us digui? Els productes no els he tastat però m'ha fet il·lusió deixar de veure només la descripció en castellà i portuguès.

diumenge, 20 de juliol de 2008

FELICITAAATS !!!

He estat pensant una bona estona en el regal addient i m'he decidit per un pomet de violetes. Flor d'un blau intents o morat claret que despren un olor molt apreciat en perfumeria i per damunt de tot, és la flor símbol de la modèstia ja que les seves petites flors s'amaguen entre grans fulles. Serà per això que és el color de les feministes?
Per molts anys "CUARENTAÑERA" Ens veiem demà.

Catalunya Ràdio

Antoni Bassas, responsable des de fa una pila d'anys de El Matí de Catalunya Ràdio, va anunciar que la pròxima temporada no presentarà aquest espai per "punts de vista diferents amb la direcció sobre com hauria de ser el futur del programa"
El "seu programa" ha estat líder d'audiència als matins i el més escoltat de l'emissora. I jo no l'he escoltat mai.

Després de moltes especulacions que ja es veurà quines són certes i quines no, sembla ser que estava sent "atacat" per el PSC per ser massa nacionalista. Hi ha qui va fer servir la paraula "crosta" M'encanta la crosta, sobre tot del pa si és cruixent :)
Vist des de fora (ni periodista ni política) crec que Catalunya Ràdio és un bombonet pel partit que governa en cada moment. Ja s'ha trigat massa en fer fora a la gent del partit sortint.
A Antonio Basses se li critica el que diu (no ho he sentit mai) al començar l'emissió. Suposo que deu ser, per fer un símil, com Jiménez Losantos (COPE), Luis del Olmo (PUNTO RADIO) o Jordi Basté (RAC1) hi ha qui ho troba genial i altres d'urticària.
Representa que Catalunya ràdio és una emissora pagada per tots els ciutadans i ciutadanes i no pot ser nacionalista. Ha d'ésser una emissora per totes les sensibilitats (la nacionalista és una sensibilitat????) Jo que no sóc políticament correcta ho tradueixo ràpid: Els i les nacionalistes quedarem fora per no ferir susceptibilitats als no nacionalistes.

Ara bé, estic contenta per el nou nomenament: la Neus Bonet.
Justament quan vaig ver 40 anys, van regalar-me una ràdio fantàstica i vaig aficionar-me a escoltar una emissora nova que es deia "Ona Catalana" La Neus Bonet era Directora de Continguts i Directora i Presentadora d'un magazin matinal que es deis "Accents" A mi m'agradava molt.
Aquesta periodista de dilatada carrera dirigirà i presentarà "El matí de Catalunya Ràdio" a partir del mes de setembre.

Ha estat nomenada Cap de la Direcció General de Programes de Catalunya Ràdio. Tindrà competència sobre les 4 emissores de ràdio de la CCRTV.
El fet que Neus Bonet dirigeixi El matí de Catalunya Ràdio ho considero un avenç important. Els matins sempre han estat adjudicats a periodistes homes i amb tertúlies majoritàriament d'homes per donar rigor als comentaris i a les notícies. Les tardes, per contra, habitualment estan adjudicades a dones per parlar una miqueta de tot però primant més la distracció que la profunditat dels continguts.
Per tant, benvinguda Neus Bonet. Que tot surti bé i fora comparacions. Cada persona té el seu estil i no es pot agradar a tothom. Però sisplau: rigor informatiu, tertúlies plurals i... catalanitat. Si és així, potser deixi RAC1 i em passi a Catalunya Ràdio.

dimecres, 16 de juliol de 2008

Petit resum d'una gran setmana

Què potser havieu pensat que ja no escriuria més? Doncs no. He tornat :)

Dilluns dia 7 vaig incorporar-me a la nova feina. Estava com un nen petit, vull dir nena petita el dia abans d'anar a l'escola, feliç i a la vegada molt molt molt nerviosa.
Volia triar la roba adequada per fer bona impressió, però resulta que m'he aprimat i la roba més maqueta ara no em va bé. La setmana que ve aniré de rebaixes.

Després de l'emoció del primer dia, vaig arribar a casa literalment feta pols. Només tenia ganes de descansar i dormir. No vaig aconseguir-ho. Ara ja porto una setmana i sóc una veterana. Espero fer-ho bé. Les ganes les poso totes tot i que no tinc gens d'experiència i és una gran desventatja.

Dimarts volia explicar-ho però no em funcionava el bloc. Ni idea del per què. Els contactes em van desaparèixer i no us podia ni llegir. Pànic total!!!! Sort que us tenia desadets en un altre lloc i us he pogut recuperar ara mateix. Per cert Francis Black, a tu no. Has marxat sense dir-me adéu? Pensa que ets el meu llibre de lectura.

Volia parlar de les balances fiscals tot i que no hi entenc gens. Quina comèdia mediàtica!!! Els que paguem més del que rebem diem "ja ens ho pensavem" "teniem raó" però dubto que això s'equilibri ja que seria un drama electoral per qualsevol partit polític. Maltractar Catalunya ven molt. Els que reben més del que paguen diuen "Esto no es la España que queremos" "Queremos una España solidaria donde pagan las personas y no los territorios" "Solbes ha empezado una guerra entre pueblos" ... i seguiran igual que fins ara, amorrats al biberó.

Realment la sorpresa me l'ha donat Asturies. No m'esperava que fos una de les Comunitats febles per no dir pobres. Sempre he tingut caps asturians (el clan de los pelayos els deiem) que eren uns creguts i sempre es miràven el melic. Tenien terror que els confonguessin amb gallecs per la cantarella a l'hora de parlar. Es creien una especie superior i ara mira, gairebé estic contenta de que siguin senzillets econòmicament, encara que només sigui per la mania que els tenia sense saber ben bé perquè. Els anys que s'han tirat els meus ex-caps a Barcelona (per millorar professional i econòmicament) s'han permès el luxe de criticar a Catalunya, als catalans, les seves tradicions, la llengua i tot el volien només pel fet de "manar" dins l'empresa i tenir la certesa de que els deixarem dir. Jo els veia provincians i carrinclons, però tenien un ego tan pronunciat que en algun moment havia pensat que potser tenien classe.

Ja m'he quedat a gust. Un petó als asturians que no siguin així.

La resta de comunitats que reben "solidaritat" dels Paísos Catalans o bé de Madrid ja les tenia clares.

Una amiga meva de Badajoz m'havia explicat que si una determinada indústria volia establir-se a Extremadura i no era prou "neta" es desestimava "porque es más importante ver un cielo azul que unos cuantos empleos. Cuando lo necesitemos de verdad ya se planteará" M'explicava que només eren el 2% de la poblacio española. Surrealista!!! Com has de sacrificar alguna cosa si ets un mantigut? Ella era del PSOE però no suportava a Rodríguez Ibarra. Jo tampoc. Un petó als extremenys d'un altre opinió.
Un altre dia més. Vaig endarrerida.

dijous, 3 de juliol de 2008

TOTS NECESSITEM PARLAR

Avui necessitava agafar l'autobús 41 al carrer de Tamarit. Han passat sis 24. El primer ple de gom a gom i la resta buits.

A la parada una senyora em demana si puc cordar-li una cadena amb un penjoll ja que ha sortit de casa sense per no atinar. Em diu que té molta dificultat amb les mans a causa de l'artrosi i que avui al fer mal dia s'ha aixecat amb dolor a les articulacions.

He cordat la cadena i he fet una amiga de trajecte.
M'ha explicat que té una néta de 19 anys molt maca i "sana" que a la revetlla de Sant Joan va tenir un problema molt greu en un xiringuito de Lloret de Mar ja entrada la matinada. Ella i un amiga van demanar dues llaunes de refresc, l'amiga va beure mitja llauna d'un glop i al cap de poca estona tenia reaccions violentes del pal de voler mossegar tothom i que estava mig fugida. La seva néta i els del voltant no entenien res del que passava.

Algú va suggerir que potser havia alguna cosa a la beguda, però elles van dir que no consumien res i que a més a més havien de conduïr.

Pensant, pensant, la néta va decidir anar a comunicar-ho als Mossos d'Esquadra. Van haver de lliurar les llaunes de refresc i van veure amb una lupa que tenien petites punxades a la part de dalt. Una patrulla va anar cap al xiringuito a prendre mesures i una altra va acompanyar-les a casa.

Aquesta historia m'ha semblat una mica llegenda urbana, però la dona estava tan amoïnada pel mal que poden fer alguns individus que diu que ara no viu de tant de patir per els seus néts.

He pensant amb el que li diem el meu marit i jo a la nostra filla: "Vés en compte on vas i què fas. Nosaltres confiem amb tu, però vigila que altres persones poden fer-te mal"

DILLUNS COMENÇO A TREBALLAR !

GRÀCIES, gràcies, GRÀCIES, gràcies, GRÀCIES, gràcies i moltes més gràcies.
Gràcies a la meva amiga bloquera CARME SÁNCHEZ que es va posar en contacte amb mi per fer-me saber d'un procés de selecció de personal que s'obria a Treball de la Generalitat i, concretament, pel Departament de la Igualtat d'Oportunitat en el Treball, he pogut accedir a una feina amb cara i ulls en uns mesos molt difícils per la situació econòmica general, la por que genera i, per què no dir-ho, en la legislatura que s'estrena el Ministerio de Igualdad.
Espero no fer-te quedar malament.
Un petó.

dimecres, 2 de juliol de 2008

ESTIC A UN PAS

d'obtenir una feina i ploro, ploro i ploro com una:
bé, ja sé que la magdalena no era aquesta però no tinc ganes de posar una foto de la Maria Magdalena ja que és més depriment.
Demà al matí he de portar tota la documentació que m'han sol·licitat i si està tota correcta em faran el contracte per començar dilluns.
Quan ho tingui tot lligat us explicaré alguna cosa més.
Ara tinc por de no estar al nivell.