dimecres, 16 de juliol de 2008

Petit resum d'una gran setmana

Què potser havieu pensat que ja no escriuria més? Doncs no. He tornat :)

Dilluns dia 7 vaig incorporar-me a la nova feina. Estava com un nen petit, vull dir nena petita el dia abans d'anar a l'escola, feliç i a la vegada molt molt molt nerviosa.
Volia triar la roba adequada per fer bona impressió, però resulta que m'he aprimat i la roba més maqueta ara no em va bé. La setmana que ve aniré de rebaixes.

Després de l'emoció del primer dia, vaig arribar a casa literalment feta pols. Només tenia ganes de descansar i dormir. No vaig aconseguir-ho. Ara ja porto una setmana i sóc una veterana. Espero fer-ho bé. Les ganes les poso totes tot i que no tinc gens d'experiència i és una gran desventatja.

Dimarts volia explicar-ho però no em funcionava el bloc. Ni idea del per què. Els contactes em van desaparèixer i no us podia ni llegir. Pànic total!!!! Sort que us tenia desadets en un altre lloc i us he pogut recuperar ara mateix. Per cert Francis Black, a tu no. Has marxat sense dir-me adéu? Pensa que ets el meu llibre de lectura.

Volia parlar de les balances fiscals tot i que no hi entenc gens. Quina comèdia mediàtica!!! Els que paguem més del que rebem diem "ja ens ho pensavem" "teniem raó" però dubto que això s'equilibri ja que seria un drama electoral per qualsevol partit polític. Maltractar Catalunya ven molt. Els que reben més del que paguen diuen "Esto no es la España que queremos" "Queremos una España solidaria donde pagan las personas y no los territorios" "Solbes ha empezado una guerra entre pueblos" ... i seguiran igual que fins ara, amorrats al biberó.

Realment la sorpresa me l'ha donat Asturies. No m'esperava que fos una de les Comunitats febles per no dir pobres. Sempre he tingut caps asturians (el clan de los pelayos els deiem) que eren uns creguts i sempre es miràven el melic. Tenien terror que els confonguessin amb gallecs per la cantarella a l'hora de parlar. Es creien una especie superior i ara mira, gairebé estic contenta de que siguin senzillets econòmicament, encara que només sigui per la mania que els tenia sense saber ben bé perquè. Els anys que s'han tirat els meus ex-caps a Barcelona (per millorar professional i econòmicament) s'han permès el luxe de criticar a Catalunya, als catalans, les seves tradicions, la llengua i tot el volien només pel fet de "manar" dins l'empresa i tenir la certesa de que els deixarem dir. Jo els veia provincians i carrinclons, però tenien un ego tan pronunciat que en algun moment havia pensat que potser tenien classe.

Ja m'he quedat a gust. Un petó als asturians que no siguin així.

La resta de comunitats que reben "solidaritat" dels Paísos Catalans o bé de Madrid ja les tenia clares.

Una amiga meva de Badajoz m'havia explicat que si una determinada indústria volia establir-se a Extremadura i no era prou "neta" es desestimava "porque es más importante ver un cielo azul que unos cuantos empleos. Cuando lo necesitemos de verdad ya se planteará" M'explicava que només eren el 2% de la poblacio española. Surrealista!!! Com has de sacrificar alguna cosa si ets un mantigut? Ella era del PSOE però no suportava a Rodríguez Ibarra. Jo tampoc. Un petó als extremenys d'un altre opinió.
Un altre dia més. Vaig endarrerida.

4 comentaris:

Brie ha dit...

Guapa! me alegro que el trabajo te vaya cada vez mejor! Respecto a Francis, sí, ha desaparecido en combate :( a ver si un día vuelve, aunque sólo sea para que sepamos que está bien.
Un besote

Francesc ha dit...

Quina alegria de saber de tu. Estàvem frisosos de conèixer com t'havia anat la primera setmana de feina. Ja sabíem que ho aconseguiries. N'estem ben contents que ara ja tingues feina i pugues viure una mica més tranquil·la. D'això de les balances fiscals, hi estem totalment d'acord. Salutacions i una abraçada ben grossa meua i d'Oreto. ;D

Miquel Casellas ha dit...

A part de tot enhoabona per la feina i que duri molt temps o el necessari per trobar alguna cosa millor.

peretor ha dit...

Es curiós que la cap del meu departament també és asturiana, será casualitat?
Jo amb els que he tingut alguna petita enganxada per temes de llengüa i tal, són amb els, les lleoneses, sembla ser que el fet de que el Zapatero sigui d'origen lleonés, els hi dona una certa autoritat per imposar els seus criteris lingüistics.
Enfi ja saps alló de que dos no discuteixen si un no vol, però ostres es que estem a Catalunya!.