Què passa amb els anuncis?

Ara mateix crec que vull protestar contra l’enginy de mal gust d’alguns publicistes.
Aquest estiu, no crec que sigui casualitat, la tendència ha estat o barroera o masclista i d’estètica desagradable.
Potser ara toca això. Cada dia som una mica més burros (amb perdó de l’animal) i la xabacaneria està més ben vista.
La dona segueix sent víctima del seu cos i els anuncis de dietes i cremes reductores ens ho recorden contínuament. Si et menges un entrepà has de tenir el mateix càrrec de conciència que si haguessis matat algú.
Els homes, ens els pinta una companyia de telèfons, com uns porcs, descuidats, amb la casa feta un fàstic i dient-li a la dona que no cal que torni de les vacances (evidentment amb els nens) que s’apanya molt bé tot sol i que ja li farà una transferència. Anunci caspós fent referència al “Rodríguez” que tanta gràcia feia fa anys quan encara no érem “educats”.
De la família tipus que presenta La Casera me n’estalvio comentaris.
Com a dona em molesten aquests anuncis però si fos home crec que m’ofendria.

.

.

.

.

I ja que parlo d’anuncis he inserit la foto d'un de Movistar minat de faltes d’ortografia que “decora” Barcelona i rodalies.

En castellà és toleraria?

Dia d'Europa i eleccions

El 9 de maig de 1950, el ministre francès d'Exteriors Robert Schuman va proposar, a partir d'una idea del seu assessor Jean Monnet, un pla que pretenia situar la producció francesa i alemanya del carbó i l'acer sota el control d'una autoritat única i supranacional. Aquest projecte, anomenat Pla Schuman, va donar lloc un any més tard a la creació de la primera de les Comunitats Europees, origen del procés d'integració europea que coneixem en l’actualitat. Aquesta actuació s’emmarca dins de les activitats de difusió i informació sobre la UE que desplega el Patronat com a punt d’enllaç d’Europe Direct-Xarxa d’informació de la Comissió Europea.
El Govern de la Generalitat de Catalunya, el Patronat Català Pro Europa, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Representació de la Comissió Europea a Barcelona i l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona han organitzat conjuntament l'acte d'aquest any.
La benvinguda va estar a càrrec d’Ernest Maragall, conseller d’Educació (que li se les veu i desitja per tirar endavant el seu projecte) i la participació ciutadana va anar a càrrec de un munt d'alumnes de diverses escoles catalanes (també una d'italiana que queda d’allò més bé)
Van parlar tot un seguit de persones dels diferents organismes
Es va interpretar la cançó "Per tot el món" (All around the world) cantada en català, espanyol, anglès i tagal (el català podrien haver-lo estalviat ja que a Europa no existeix)
Dit això,
Properament hi haurà eleccions al Parlament europeu i sembla ser que és molt important el nostre vot (com sempre) però els ciutadans i ciutadanes que volem ser o ens creiem molt europeus el dia D no anem a votar. Per què? Doncs perquè encara no ens han explicat de forma entenedora i creïble que les persones destinades pels partits polítics que van a Brussel·les ho fan per fer feina i per vocació de servei i no per la burrada de diners que van a guanyar. Que no accepten el càrrec per tenir una jubilació daurada. Que no hi van perquè han estat retirats de la política activa del seu país. Potser ens haurien de treure del cap que allò és un cementiri d’elefants.

Si arribo a entendre-ho abans del 7 de juny potser no votaré en blanc.

Sempre he volgut creure que per ser un bon polític primer s’ha de tenir unes idees concretes, després triar el partit més proper i més endavant, si prosperes, optar a un escó. Fa temps que penso que tot plegat és una farsa tristíssima. No sé si primer és l’escó o el partit, però segur que al final de tot van les idees.
Barrejant-t'ho tot, tenim un bon exemple al País Basc. Al no entendre gens ni mica el pacte contra natura que s’ha fet per aquelles terres, m’han explicat que això és la democràcia, que no és per afany de poder ni per fer fora ningú, sinó la capacitat de poder pactar (?)
Barrejant més ja que m’hi poso, ahir per la ràdio (ja sabeu que l'escolto molt) vaig sentir el següent:
"Se puede engañar a todos los hombres una vez, se puede engañar a un hombre siempre pero no se puede engañar a todos los hombres siempre. Evidentemente Abraham Lincoln no conocía a los catalanes"

Parlaven de l'Estatut i del finançament de Catalunya. Després han afegit el fet de que el traspàs de rodalies l'han ajornat fins gener del 2010 i feien conyeta sobre la capacitat que teníem els catalans per creure’ns qualsevol cosa. Que, des del govern d’Espanya, només havien de fixar una data i canviar-la posteriorment. Que poden engaltar-nos tot el que convingui... i contents de que no et fotin la camisa!
Si això passa dins del país més proper i al qual pertanyem, qui vetllarà per nosaltres dins del Parlament Europeu?

Lletjor

Arribo a l’estació de Sants amb 5 minutets d’antelació. El meu tren habitual de rodalies surt a les 15:36h.
Baixem tot de gent per les escales d’obra i els tres darrers esglaons se’ns fa molt complicar sortejar-los. Hi ha 3 nois i una noia que els adjectivaré com a “quillos” fent “botellón” Llaunes de cervesa, de coca-cola, brik de vinatxo i un xibeca... també rossegaven amb la boca ben oberta el contingut d’una bossa. Reien, cridaven, s’insultaven i parlaven de “Castefa”
Pujo al tren i el primer que veig és a una dona més o menys de la meva edat la qual adjectivaré d’”eco-progre” molt ben conjuntada i amb complements de paradeta de hippies dels que valen un ronyó. Estava corregint exercicis. Tenia els 2 peus col·locats damunt del seient de davant. La vaig mirar impertinentment (ho faig sovint) es va donar per al·ludida però no va treure els peus, va arronsar les espatlles i amb un “tothom ho fa” va resoldre la situació. Catalana.
A la meva esquerra 3 noies que adjectivaré com “pijo-Bershka” (van de pijes però en baratet) Una va treure un tupper amb amanida russa, una altra un entrepà vegetal que regalimava maionesa i la tercera va decantar-se per una poma i unes galetes integrals. Totes tres van acomodar-se posant els peus damunt del seient de davant i tenint molta cura de no xafar les carpetes i jaquetes que prèviament hi havien deixat. És a dir, embrutaven el bé comú però tenien cura de no embrutar la propietat privada. Catalanes tot i que de parla barrejada amb castellà que és més guai i més tontet.
Cap al meu davant 2 noies i un noi que no adjectivo perquè seria titllada de xenòfoba o racista en aquests anys del "políticament correcte", s’instal·len al vagó i també, com si fos obligat, col·loquen els peus damunt dels seients, inclús molestant-se entre ells. Obren una bossa de pipes gegant i cric-crac, cric-crac. Bona musiqueta i unes quantes pellofes que s’escapen i cauen a terra. Colombians.
De cop i volta se sent un rot fastigós i rialles. Eren els del “botellón” que els tenia bastant darrera meu continuant la festa que havien començat a les escales de Sants. Hores d’ara ja havien llençat les llaunes a terra, i es disposaven a encendre les cigarretes... Un home, després del que ja portava aguantat va demanar-los que sisplau no fumessin. La resposta va ser clar: “Tio, si te molesta te largas”
Les noies del meu costat van escandalitzar-se: “Has vist? Què xungos que són! Quina por i que guarros! Com poden ser així? Yo ni agua!” Jo les miro i els hi dic que cadascú té el seu nivell de mala educació i que mentre critiquen l’incivisme dels “quillos” elles, les “pijo-Berschka”, tenen els peus on no ha de ser-hi. Es posen vermelles com a tomàquets, retiren els peus. D’alguna cosa a servit.
Arribem a Castelldefels, a la que m’aixeco per disposar-me a baixar les 3 “pijo-Berschka” posen corrents els peus damunt els seients mirant-me de reüll i fent rialletes, els “quillos” baixen tots i el primer que fan es escopir al terra, l’”eco-progre” segueix dalt del tren amb els peus al seient del davant envoltada d’altres passatgers que ho accepten amb resignació, el tres estrangers continuen el viatge tal i com l’havien començat amb els peus damunt del seient i menjant pipes.
En un trajecte de 25 minuts (fa deu anys eren 20) pots fer realment un mostreig sociològic.

Es nota que no duia llibre per llegir i vaig dedicar-me a observar. Es nota, també, que el tren no anava ple.
Ser mal educat avui en dia té premi: Fas el que vols, provoques a tothom i ningú et diu res.

La lletjor s’ha apoderat de la societat o la societat està apostant per la lletjor?

Remodelacio (al Gobierno) 2

El post anterior el vaig escriure'l ahir i l'he publicat avui.
Hores d'ara ja està confirmat el nou Govern de l'Estat i realment m'ha xocat el poder que li ha donat el President a la Sra. Elena Salgado. Li estic agraïda pel seu intent d’aconseguir un món sense fum durant la seva etapa de ministra de Sanitat, però com titular d’Administracions Públiques per molt que diguin que ella és defensora de la descentralització de l’Estat, quan es toquen els diners... És seca com un bacallà, però per fer bé la feina no cal ser simpàtica. Espero que estigui a l'altura de la seva responsabilitat i que ho faci tan bé o tan malament com ho faria un home.
Pel que fa a l’ex ministre de Sanitat Sr. Bernat Soria, personalment, el trobava coherent. No li veig la necessitat de canviar-lo per la senyora Trinidad Jiménez. Ella no té cap experiència en la feina que farà. Veurem! D’entrada, pobra dona, l’accent de Màlaga fa que em desconnecti quan parla.
La ministre de cultura, Sra. Angeles González-Sinde: Només la conec dels premis Goya i per ser la presidenta de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques tot i que a la xarxa la posen a parir. No m’estranya tenint la benedicció i satisfacció de l’SGAE . De l’anterior no tenia res a dir.
Pel que fa a José Blanco, la meva percepció és que sempre ha estat ell el President del Govern. És que no es pot ser la ma dreta de ningú! No li conec estudis (requisit indispensable per qualsevol feina amb un mínim de remuneració) però sí molta vocació per la política. Una cosa és ser el “Pepito Grillo” del President i una altre gestionar un ministeri com el de Foment.
Magdalena Alvarez ha marxat però el merder de rodalies és queda amb nosaltres.
Del senyor Angel Gabilondo no n’havia sentit a parlar.
Com que jo escombro cap a casa igual que fa ell cap a la seva, del Sr. Manuel Chaves només parlaré bé si s’aconsegueix el desplegament de l’Estatut i està a l’altura de les circumstàncies econòmiques.

Remodelació (al Gobierno)

Estic contenta, molt contenta de que per fi la senyora Magdalena Àlvarez es quedi sense feina, Quin mal son de dona! Quin caràcter! Quina parla!

La cara trista de la remodelació del govern d’Espanya em ve de la ma de Manuel Chaves, baró entre barons, que li donaran, possiblement, una Vicepresidència i les relacions amb els territoris amb el Ministeri de Cooperació Terriorial. Bona jubilació, si senyor. Es clar que no ho necessita, que només és per vocació de servei i un bé per Espanya i les seves Comunitats Autònomes. Apa!! De la meva Comunitat no deuen parlar.

Des del Govern de l’Estat s’ha eixugat fa poquet el deute històric que tenia Espanya amb Andalusia i posteriorment es dona aquest mega càrrec.

A veure si resultarà que Catalunya no té història ni deute??? Serà mentida això que diem els catalans del dèficit fiscal??

Segur que després d’aquest precedent, gaudirem d’un Vicepresident català (o càrrec similar) que escombrarà cap a casa sense fer-li vergonya i d’una bona injecció de diners per pal·liar la crisi endèmica i així fer feliç al conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya que és del mateix partit però branca catalana i pobre home no sap d’on treure diners.

Com ciutadana només veig fets que grinyolen per tots costats.

Sembla ser que des del PSC han mostrat satisfacció amb aquest possible nomenament i estan convençuts de que serà favorable per nosaltres a l’haver patit com president de la Junta d’Andalusia les dificultats que existeixen entre les autonomies i l’Administració Central i que feia molta falta un interlocutor vàlid.

De la resta de persones que configuren la possible remodelació (jo diria obres majors) del Gobierno de Espanya no tinc gaire opinió tot i que el Sr. Blanco tindrà una feinada de mil dimonis si vol arreglar una miqueta el ministeri de Fomento i que el Sr. Solbes sempre m’ha caigut bé ja que no li ha calgut simpatia ni rialles entre dents per fer la feina.

Ja que no tenim possibilitat de caminar solets, tant de bo que aquests “arreglos” en el Govern d’Espanya siguin per a bé. Només de pensar que en unes properes eleccions hi hagués un canvi de color....

Quina pena haver de pensar en clau de mal menor.

Príncep de Girona :(

Fa uns dies, el príncep i la seva parella es passejaven per Girona.
Semblava talment l’època medieval, senyors vestits estil clàssic i com Déu mana rient-los les gràcies.
Aquest cop l’excusa era la creació de la “Fundación Príncipe de Girona” , una iniciativa privada amb l’objectiu de projectar activitats socials i promoure l’educació de la joventut tant a Catalunya com a la resta d’Espanya. La resta d’Espanya??? Per què no deien directament l'estat espanyol. No saben què inventar-se per muntar una festassa de tant en tant i lluir-se.
I pregunto: Per què la fundació no es diu “Príncipe Felipe de Borbón”? Que potser queda més desapercebut dient-li “Príncipe de Girona”? Què potser així algú oblidarà que és l’hereu Borbó?
Ara ja tenen l’excusa: hauran de venir de vacancetes pagades sovint per interessar-se pel nou negociet. Però, quants diners de la butxaca privada dels Borbons sortiran per ajudar a tal lloable fundació? És més, quants diners sortiran dels que els vassalls destinem legalment mitjançant els pressupostos generals? Ni 5 cèntims!! I encara tenen el valor de dir que “La participació del Príncep en aquesta fundació es correspon amb l’interès de la Corona per intensificar els seus esforços recolzant el teixit social i en favor dels sectors més afectats per l’impacte de la crisis econòmica” Que què? Com es disfressa tot!

El príncep presidirà de forma honorífica la fundació (només farà bulto) i tot una sèrie de presidents (Cambra de Comerç, Caixa Girona, Fundació Gal·la-Salvador Dalí, La Caixa...) van expressar la satisfacció que els produïa que acceptés aquest càrrec. Ufff. També van recalcar que se li veia el compromís que tenia, el príncep, amb Girona ja que havia viatjat a la ciutat 13 cops amb 12 anys. Quin esforç!
I les caixes: què no tenen la pròpia fundació? Per que cal crear-ne més?
Com es deuen sentir els gironins? Jo només de pensar que algú pogués ser príncep de Castelldefels o de Gavà ja no sé que em ve.
Segons he llegit a la premsa, el Parlament belga vol retallar les assignacions econòmiques que rep la seva monarquia. Els belgues diuen que les coses no estan per estirar més el braç que la màniga i, en temps de crisi, els reis han de donar exemple. Mentrestant, a Espanya s'ha apujat un 2,7% el pressupost de la Casa Reial, quan l'IPC del 2008 va ser de l'1,5% Als treballadors de les empreses se’ls demana que acceptin augment “0” o bé retallades inhumanes. Però clar, aquests esforços són només per els treballadors.

LOST / PERDUTS / PERDIDOS

Aquest any el Tió de casa ha estat original, a part de torrons, vi, cava i altres cosetes,

ens va cagar la quarta temporada de la sèrie de televisió Lost. Gràcies Anna !!

A casa ens agrada molt a tots tres i si em d'esperar-nos a que TV2 torni a programar-la podem inclús oblidar-nos de la trama. Amén de la quantitat d'anuncis que t'endinyen per un capítol de pocs minuts.

A les teles d'àmbit estatal només pots veure, en "prime time", produccions pròpies sobre adolescents que realment no voldriem dins de casa (ordinaris i mal educats) o d'adults de baixa cultura i de poc tresillat.

Si la sèrie requereix més de dos dits de front (A dos metros bajo tierra, Los Soprano, Sexo en Nueva York, etc) o la mires a la matinada o te la desprogramen a la primera de canvi.

Al nostre país passa el mateix. On està la sèrie Herois??? Hi ha vida més enllà de Ventdelplà???

Tanta diversitat i pluralitat i a la tele tots bén uniformats.

Tornant al tema que m'ocupa,

el dia de Sant Esteve varem posar-nos 3 capítols i ahir 2. Ens els dosifiquem per poder assaborir-los.

El 21 de gener s'estrenarà la cinquena temporada als Estats Units amb l'emissió dels dos primers capítols.

"El Planeta"

El filòsof i escriptor basc, entre altres coses, Fernando Savater ha guanyat el premi Planeta amb la novel·la "La hermandad de la buena suerte".

Aquest home, visceral, maleducat, intolerant, intransigent... Un home amb un odi tan profund a Catalunya i a l'idioma català, ha aconseguit venir fins a Barcelona, entendre els rètols de les carreteres, carrers i d'algunes botigues (poques) Potser fins i tot ha sentit a gent parlar en català tot arriscant-se a agafar una urticària. En definitiva, què no serà capaç de fer pel mòdic preu de 601.000€ ??? Sí senyor! Això són conviccions!

La finalista ha estat Ángela Vallvey amb la també novel·la "Muerte entre poetas"

A aquesta dona, només la coneixia de tertulies de la TV i em cau gairebé tan grossa com Savater (si és possible) No fa gaire, deia que li molestava molt que la gent pensés que tenia afinitat amb el PP i la veritat és que jo també m'emprenyaria. No només té afinitat, és la millor comunicadora de les idees del trío calavera (Aznar, Acebes i Zaplana)

No coneix la llibertat d'expresió. Bé la seva llibertat sí. De vegades de tant radical-nacionalista-espanyola que és, em resulta còmica.

Aquest any ni tan sols regalaré aquests llibres.

ESTALVI ENERGÈTIC

En el seu moment no vaig criticar al ministre Miguel Sebastián per l'affaire de la corbata només pel fet que el que va propiciar el gag va ésser Bono i perquè realment ho considerava una xorrada, però ara no s'escapa al meu comentari.

El ministre d'indústria ha descobert la sopeta d'all i ara s'ha fet el propòsit en ferm de fer que estalviem energia. Ha decidit que limitem, encara més, la velocitat (un 20%) d'entrada a les grans ciutats. Bé, potser com que Catalunya va per lliure i l'àrea metropolitana de Barcelona ja està limitada a 80 Km/h ens en lliurarem. Però... tenint en compte que és una mesura impopular, igual es pot afegir a la que ja tenim. No ho sé. Els descomptes de les botigues mai podem acumular-se però les mesures represives potser sí. Ho deixo aquí.

Per cert, seguirem pagant els peatges per anar com els cargols?

També ha tingut una altra bona pensada, regalar una burrada de bombetes d'estalvi energètic i que costaran una burrada (m'agrada la redundància) de diners a l'Administració, o sigui a nosaltres mateixos. Jo penso... perquè ell les regali i quedi com un senyor, primer les haurem de pagar entre tots. I qui no les vulgui? Ai!! que espesa que estic.

A veure, si jo tinc voluntat per preservar el medi ambient, vull estalviar energia i vull estalviar diners, què faig? doncs reciclo, vaig en transport públic, intento mantenir la despesa energètica al mínim possible i faig bastant cas de les campanyes informatives.

Senyor ministre: guardi els diners de les bombetes pel dia 9 d'agost que s'ha de desplegar l'Estatut i potser no tindran diners ;)

Catalunya Ràdio

Antoni Bassas, responsable des de fa una pila d'anys de El Matí de Catalunya Ràdio, va anunciar que la pròxima temporada no presentarà aquest espai per "punts de vista diferents amb la direcció sobre com hauria de ser el futur del programa"

El "seu programa" ha estat líder d'audiència als matins i el més escoltat de l'emissora. I jo no l'he escoltat mai.

Després de moltes especulacions que ja es veurà quines són certes i quines no, sembla ser que estava sent "atacat" per el PSC per ser massa nacionalista. Hi ha qui va fer servir la paraula "crosta" M'encanta la crosta, sobre tot del pa si és cruixent :)

Vist des de fora (ni periodista ni política) crec que Catalunya Ràdio és un bombonet pel partit que governa en cada moment. Ja s'ha trigat massa en fer fora a la gent del partit sortint.

A Antonio Basses se li critica el que diu (no ho he sentit mai) al començar l'emissió. Suposo que deu ser, per fer un símil, com Jiménez Losantos (COPE), Luis del Olmo (PUNTO RADIO) o Jordi Basté (RAC1) hi ha qui ho troba genial i altres d'urticària.

Representa que Catalunya ràdio és una emissora pagada per tots els ciutadans i ciutadanes i no pot ser nacionalista. Ha d'ésser una emissora per totes les sensibilitats (la nacionalista és una sensibilitat????) Jo que no sóc políticament correcta ho tradueixo ràpid: Els i les nacionalistes quedarem fora per no ferir susceptibilitats als no nacionalistes.

Ara bé, estic contenta per el nou nomenament: la Neus Bonet.

Justament quan vaig ver 40 anys, van regalar-me una ràdio fantàstica i vaig aficionar-me a escoltar una emissora nova que es deia "Ona Catalana" La Neus Bonet era Directora de Continguts i Directora i Presentadora d'un magazin matinal que es deis "Accents" A mi m'agradava molt.

Aquesta periodista de dilatada carrera dirigirà i presentarà "El matí de Catalunya Ràdio" a partir del mes de setembre.

Ha estat nomenada Cap de la Direcció General de Programes de Catalunya Ràdio. Tindrà competència sobre les 4 emissores de ràdio de la CCRTV.

El fet que Neus Bonet dirigeixi El matí de Catalunya Ràdio ho considero un avenç important. Els matins sempre han estat adjudicats a periodistes homes i amb tertúlies majoritàriament d'homes per donar rigor als comentaris i a les notícies. Les tardes, per contra, habitualment estan adjudicades a dones per parlar una miqueta de tot però primant més la distracció que la profunditat dels continguts.

Per tant, benvinguda Neus Bonet. Que tot surti bé i fora comparacions. Cada persona té el seu estil i no es pot agradar a tothom. Però sisplau: rigor informatiu, tertúlies plurals i... catalanitat. Si és així, potser deixi RAC1 i em passi a Catalunya Ràdio.

QUÈ MÉS ENS HEM DE CREURE?

Petites frases de Celestino Corbacho davant la proposta de treballar 65 hores setmanals:

1. Se parece más al siglo XIX que al siglo XXI
2. Creo que es una regresión en la agenda social, me ha sorprendido mucho que se hable de 65 horas laborables a la semana y que además se diga que es un avance social
3. Es algo que a los ciudadanos y a las ciudadanas les va a costar entender
4. Que Europa no se sorprenda después si los ciudadanos se distancian cada vez más de la Unión.
5. La propuesta permite negociar individualmente al empresario con cada trabajador la jornada laboral.
6. Es una contradicción (la propuesta) ya que una de sus bases debería ser garantizar la salud y la calidad de vida de los trabajadores y trabajadoras
7. España va a trabajar para que la propuesta sea modificada en su tramitación al Parlamento Europeo y que los eurodiputados tengan en cuenta que el próximo año hay elecciones europeas y tendrán que pedir el voto.

Ara parlo jo:

• Si ho troba tan fatal, per què no ha votat en contra? No ens féssim malveure oi?
• Amb l'adopció d'aquesta mesura, fotem enlaire tot el procés històric que ha portat als treballadors a tenir una mica de vida pròpia i no viure només la de l'empresa contractant.
• El limit de 65 hores setmanals serà un xec en blanc per les empreses. Elles decidiran quantes hores voldran que passi un treballador a les seves dependències (tot i que això no vol dir necessàriament treballar)
• Diuen que l'ampliació de la jornada ha d'ésser amb el consentiment per escrit del treballador ja que sinó es trobarien en una situació de desproteció.
• El sindicats espanyols sembla ser que han posat el crit al cel. Jo, personalment no he vist cap gran movilització, tret d'una de mini que va aconseguir CC.OO.
• Si als països subdesenvolupats es treballa dia i nit a preus d'esclavatge i sense cap dret mínim, no serem pas nosaltres menys?
• Hem de tenir en compte de que encara que se signin contractes de 40 0 45 hores setmanals, la pràctica habitual és de treballar-ne moltes més pel mateix preu. I no et queixis que ja t'ho han dit verbalment a l'hora de pactar.
• Una bona manera d'estalviar diners per part de les empreses en hores extres (això qui les cobra) ja que fins 65 h seran considerades jornada ordinària.
• També he sentit que per protegir als treballadors de possibles presions de l'empresari, la nova legislació contempla que s'ha d'obtenir el consentiment de l'empleat. Que el document tindrà una durada màxima d'un any i mig i no val obtenir-lo en el moment de la signatura del contracte ni durant les quatre primeres setmanes de relació laboral. D'aquesta manera els empresaris hauran de mantenir correctes els registres de les hores treballades per cada empleat.
• MENTIDA PODRIDA! la realitat és: Has de donar gràcies a Déu per haver trobat una feina de merda. Encara que al contracte posi 40 hores treballaràs les que jo et digui i content, o no veus la cua de gent que hi ha disposada a fer aquesta feina?

De totes maneres s'ha de tenir en compte de que jo no he entès res i el ministre no ha dit res del que hem sentit i llegit.

Ara ens ha sortit un home, Manel Camós Grau, Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona (no està gens malament el títol) que ho desmenteix tot en una carta a El Periódico, la transcric

"Els 27 ministres de Treball de la UE van arribar a un acord, la setmana passada, sobre la directiva d'ordenació del temps de treball, cosa que significa un avanç dels drets dels treballadors i potencia el diàleg social. Alguns mitjans de comunicació van presentar el pacte com un pas enrere basant-se en informacions errònies. S'ha malinterpretat l'acord dient que suposaria augmentar la jornada laboral fins a 60 o 65 hores setmanals. Res més lluny de la realitat. Unes altres veus suggereixen que aquesta és una nova regla de Brussel.les, quan el text va ser votat pels ministres de Treball --de diferents signes polítics--, sense que cap s'hi oposés. La jornada laboral seguirà limitada a 48 hores, i si alguns països volen establir un màxim per sota d'aquest sostre, ho podran fer. Per tant, cap treballador podrà ser obligat a fer més hores.
El que fa la directiva és fixar un temps màxim de jornada laboral per a les professions que, per la seva naturalesa, poden presentar jornades més llargues (sanitat pública, seguretat i indústria, per exemple). Així, aquests treballadors podran sol.licitar, individualment, quedar al marge del màxim de 48 hores. Per donar-los més garanties i evitar que siguin obligats a firmar la clàusula d'exempció del límit de 48 hores, la clàusula no es podrà firmar durant el primer mes de contracte. Fins ara no hi havia límits màxims de jornada laboral per als que acceptessin treballar més de 48 hores a la setmana. Amb la nova directiva, es fixa un màxim de 60 hores en tota la UE"

CHIKILICUATRE II

RECTIFICAR és de savis o bé de precipitats ?

Vaig gravar el programa previ a l'Eurovisión i he pogut veure la connexió de TV1 amb el poble de Castelldefels.

Haig de dir públicament que no m'ha fet vergonya, que la gent es va portar tant bé com es podia en una festa així. Hi havien frikis, famílies amb criatures, gent gran... El que no em va agradar tant va ésser la miqueta d'entrevista que li van fer a l'Alcalde. Pobre home!! crec que no es trobava gents còmode en aquell acte.

CHIKILICUATRE

- ¡Señora! ¿Puede decirme dónde hay una papelería para comprar cinta adhesiva?

M'ho ha preguntat aquest matí un noi que enganxava papers per les façanes.

- ¿Tienes que pagarlo tú?

- Sí claro, a mí sólo me dan la publicidad... ¿Tiene hijos?

- Sí, una hija

- Pués tenga, un cartelito para ella

El "cartelito" era aquest:

M'ha semblat impressionant. Com per continuar criticant Ajuntaments de poblacions "discretes" (per ser suau) que convoquen als seus ciutadans per donar suport a participants d'Operación Triunfo, cridant com si el dimoni els hagués entrat al cos i pagant missatges perquè guanyi (encara no sé si el cantant o la comanyia de telefonia) A Castelldefels no s'enviaran sms ja que no es pot votar al teu país. País???

Fa un momentet m'he connectat al web de l'Ajuntament per veure si realment era una cosa oficial i sí, ho és.

N'he copiat un troç:

"El municipi donarà suport al veí de Castelldefels el proper 24 de maig durant el Festival d'Eurovisió (n) amb un acte que comptarà amb pantalla gegant i connexions en directe amb el geni del Chiki Chiki.

Castelldefels es bolcarà amb Rodolfo Chikilicuatre, personatge interpretat pel veí David Fernández (per cert el veig molts cops passejant el gos i la gent no el coneix). A partir de les 19 hores a la plaça de l'Església, tindrà lloc un acte de suport popular al candidat espanyol a Eurovisió (n).

L'acte, abrigallat (quina paraula més culta!) per diverses activitats d'entreteniment, comptarà amb una pantalla gegant per veure la gal·la. Està previst que Televisión Española connecti en directe amb la plaça de l'Església (quina sort! Serem reconeguts!) en un programa especial previ a la gal·la d'Eurovisió per reflectir l'ambient de suport a Chikilicuatre per part de la seva ciutat. A més, es connectarà amb Belgrad i els veïns i veïnes de Castelldefels tindran l'oportunitat d'animar i parlar personalment amb Rodolfo. També està prevista una nova connexió quan finalitzi el festival.

A més, tot aquell que vingi (deuen voler dir "vingui") disfressat de Chikilicuatre (això si que donarà categoria a l'acte) serà obsequiat amb una Luciana, l'emblemàtica guitarreta que usa el mestre del Chiki Chiki."

Continúa, però passo de comentar més.

Aquest pobre noi (o no) representa a España. Per tant, per quedar a l'altura de las circunstancias hauriem de sortir per la tele (la uno) plens de banderes espanyoles amb el toro d'Osborne per què, és aquesta la bandera d'España per concursos, curses, etc... no?

Ja veig els titulars:

ESPAÑA ENTERA, Y CASTELLDEFELS EN PARTICULAR, SE VUELCA CON CHIKILICUATRE.

David Fernández, et desitjo molts èxits en la teva carrera com actor. Espero que no et superi tot aquest muntatge i com a mínim que guanyis molts calés, que no es quedin tots en els intermediaris com passa amb les verdures i la fruita.

Com està la justícia !

El president de l'Audiència Provincial de Barcelona, José Luis Barrera, durant una roda de premsa a la prengunta:

Aixecaria la prohibició de fer fotografies als passadissos del Palau de Justícia?

"La meva feina també és protegir el justiciable. ... Hi ha coses que les entenc. Però hi ha coses que per més que les entengui no puc fer. És com aquell a qui li diuen:

¿I vostè per què va matar la seva dona?' I ell respon: ¿Vostè no n'ha tingut ganes mai? "

Ho va explicar com acudit graciós.

Aquest senyor més tard va emetre un comunicat en què negava que hagués "ironitzat sobre la plaga social que suposa la violència domèstica" i afegia que la seva intenció "mai ha estat trivialitzar sobre un tema tan greu"

Però no es va quedar aquí. Debia tenir el dia "divertidet"

Sobre la dificultat d'entendre -per el gruix dels ciutadans- el llenguatge judicial, es va tornar a cobrir de glòria. Va posar com a exemple que la ciutadania creu que els "Serveis Comuns" (les dependències que comparteixen diversos jutjats en un edifici) són una cosa així com "urinaris bisexuals".

Ja es menjarà les paraules vegades. Realment calladets estan més macos.

Això és lapsus lingue? Noooo! Això és haver-se de passar la vida mesurant les paraules. Haver d'ésser políticament correctes. Haver d'anar en peus de plom per no ferir susceptibilitats.

Això és una falta de professionalitat.

PASAPALABRA

Aquesta passada setmana vaig estar veient el programa cada dia. Un equip tenia com "famós" a Juan Echanove i la seva cultura i capacitat de concentració va fer que s'emportés tots els "segons" possibles i m'enganxés a mi d'espectadora per primer cop a la vida. El concursant, un tal Capi, tampoc es quedava curt ja que del "rosco" només n'hi quedava pendent una lletra o bé només cometia una errada.

Dissabte no vaig veure el concurs i per tant no tenia ni idea de qui havia guanyat. Al vespre a l'anar a dormir poso un momentet la tele i abans de fer zapping per decidir-me per un programa sento que parlen de "Pasapalabra" Estaven entrevistant al presentador (quina falta de gent que tenen aquests de T5!!!) i sento que anuncien a bombo y platillo que dilluns entregaran el premi de 342.000 € Quina manera de rebentar un programa!!! Vaig perdre tot l'interès i a més a més em va fer malícia.

Ahir al vespre poso la tele per esperar les notícies i resulta que en diumenge també fan el concurs. Em trobo que al senyor Capi l'havien eliminat dissabte i que al seu lloc entrava un noi, Víctor, periodista, català, del Barça i que viu a Madrid des de fa un temps. No està gens malament i, automàticament, al guanyar ahir ja sé qui s'emporta els diners.

Avui a T5 l'han entrevistat, diu que pagará una part de l'hipoteca i farà un vitage. Comenten que dels 342.000€ Hisenda s'en queda una part molt important. Jo creia que dels diners de premis només s'havien de declarar els rendiments. Pasen el "rosco" sencer (bé deixen una lletra) i penso... per què volem veure a les 8 del vespre aquest concurs?

EMERGÈNCIA NACIONAL

Porto de dies i dies sentint diverses opinions sobre el que és més convenient fer davant la greu sequera que està afectant Catalunya i particularment a l'àrea metropolitana de Barcelona a causa de la seva densitat de població.

Tothom s'hi veu en cor. Tothom pot opinar en mitjans de comunicació. Tan és que siguis polític, com pagès, com periodista. Tan és que siguis membre de l'A.C.A. que un ciutadà que passa pel carrer al qual li posen el micro a la cara. Tothom té la seva opinió i la manifesta en qualsevol lloc.

A Castelldefels han fet unes jornades gratuïtes en diferents indrets per concienciar a la població a estalviar aigua i un vol acabada la xerrada et regalaven uns airejadors per les aixetes. Vaig assistir a la primera que es feia a la biblioteca. La veritat és que no erem gaires i no ens feia falta anar-hi ja que tots estàvem concienciats i erem practicants de l'estalvi d'aigua.

A veure, sóc molt simple. Per què hi ha sequera? doncs perque no plou. I per què no plou? doncs perque debem estar dins d'aquells cicles que toca no ploure o bé que comença a notar-se el tant anunciat canvi climàtic. I què em de fer? doncs esperar que plogui i que plogui bé o buscar-nos la vida com puguem.

I pregunto: Particularment ens podem buscar la vida solets? Doncs NOOOO!!! Necessitem als nostres polítics perquè decideixin si fan o no un transvassament. Però aquest polítics són els que decideixen qui es mereix l'aigua o no. Una altra cosa seria que parléssin els tècnics en la matèria i analitzessin on fa falta l'aigua amb urgència i de quina manera pot arribari. Després ja es veurà si hi ha calés per portar-ho a terme. Si falten calés un polític no ho dirà mai, serà perquè no "es viable"

De l'Ebre no es pot agafar aigua per dos motius bàsics:

1) Si no es va ser solidari amb el País Valencià i Múrcia no seria políticament correcta ara demanar-ne.

2) La Comunitat de Regants no està disposada a cedir-ne de cap manera, ni a vendre'n. Ells sabran millor que jo el per què. Després dirant que per un català la pela és la pela

Del Segre ni parlar-ne. Si per un moment s'hagués pensat que era viable, ja no ho és per culpa de una "trama política" que pot portar fins i tot una denúncia per haver aparaulat les obres abans de demar parmís "als propietaris de l'aigua"

A tot aquest comentari, que serà més o menys coherent, afegeixo la pena i vergonya aliena que em provoquen les desautoritzacions entre membres del mateix partit polític (PSOE) Si el senyor/a "X" de Catalunya diu blanc, el senyor/a "Y" de Madrid diu negre o al revés.

Realment segueixen aquella màxima (la mateixa que té el PP) que "si una cosa és bona per Catalunya pot fer abaixar els vots a Espanya" per tant, deixem morir el tema tot solet.

Ni transvassaments, ni aigua per vaixells a 22 M€, ni per ferrocarril ni a garrafetes. Val més que esperem que plogui i podem estar ben segurs que la pluja arribarà abans que les decissions polítiques.

EUROVISION

Hace ya muchos días que las votaciones de los internautas de la canción que debe representar a España en este "maravilloso" concurso quitan el sueño a los que todavía pretenden que creamos que la categoría de un país se demuestra en este tipo de eventos.

Ayer José Luis Uribarri entrevistado en RAC1 no endendía por qué "la población española que es muy sabia", votaba masivamente a un humorista que se reía a la cara de políticos españoles e internacionales y que ya tenía una carrera profesional (cómico) consolidada y quitaba oportunidades a futuros cantantes. El hombre estaba hecho polvo. Su España querida se degradaba con este representante. Ayer, a todas horas, matizaba (tantos años sabiéndolo en Catalunya) que aunque "era TVE quien concursaba (jeje), no olvidáramos que los presentadores anunciaban el país y no la televisión y que a los ojos del mundo era España la que quedaba retratada con según quién enviaba"

Y yo digo ¿y qué? Este concurso me lleva a mi infancia, cuando en mi casa no teníamos ni tocadiscos ni radiocassette y la única música que escuchábamos era la de programas casposos de la tele y cuando llegaba Eurovisión nos clavábamos delante del televisor y toda la familia pendiente de los puntos de daban a España y si no ganábamos era porque nos tenían manía. Así nos lo hacían creer. España el mejor país del mundo y no nos votaban porqué nos tenían tírria. Eran tiempos de la dictadura.

A medida que España se iba culturizando y se sabía que fuera de sus fronteras había algo más, iba disminuyendo la audiencia del Festival de Eurovisión. Pasó de TV1 a TV2 y durante un montón de años yo estaba convencida de que se había dejado de hacer. Hasta que llegó "Roza de Ejpaña" la chica que representaba lo que todos queremos ser, de muy humilde, sin cultura y feucha al cisne cultivado y con éxito. Esta chica y Gestmusic con Operación Triunfo por supuesto, reflotaron el rancio Festival. Aumentó la autoestima española, el pueblo se sintió representado, las banderas con el toro (de Osborne) ondeaban por doquier ¡Qué subidón nacional! y ahora... va Andreu Buenafuente en la Sexta (un canal privado), y crea un personaje que se come a "los grandes cantantes" que iban a representar a España. Todos los años ganando el festival y este año podríamos perder (¿?)

Hoy en la emisora "Punto Radio" ya comentaban que el Director de TVE, Javier Pons, proviene de la productora El Terrat (la de Buenafuente y catalana) y seguramente no había tenido narices de desestimar la candidatura del humorista y apelaban al sentido común para que se retiraran solitos igual que hizo Eva Hache con su partido político.

Solo les ha faltado verbalizar que es culpa de los nacionalistas catalanes en su afán por desestabilizar la unidad de España (lo han dejado entrever en varias ocasiones y luego diciendo "no seamos malévolos, no seamos mal pensados")

Siendo hoy un día importantísimo para la democracia española ya que es día de elecciones y habiendo ETA manchado de sangre la campaña electoral... el gran debate "popular" parece ser el ridículo que se puede hacer en Belgrado.

Estoy en mi salsa.

1-D

Cadascú tindrà el seu motiu per anar a la manifestació de Dissabte.

El meu després de les "entrades" que he anat fent és obvi.

De totes maneres aprofitaré per reivindicar, evidentment de forma facífica, tot el que porto a dins meu des de fa massa temps.

Ja n'hi ha prou d'ésser tan, tan, tan... tontets? o seria millor dir algun adjectiu dels forts.

No m'analitzeu políticament perquè sóc una caixa de sorpreses.

Para las personas que no entendéis catalán os lo traduzco:

"Cada persona tendrá su motivo para asistir a la manifiestación del sábado.

Después de mis últimas "entradas" mi motivo es obvio. De todas formas aprovecharé para reivindicar, evidentemente de forma pacífica, todo lo que llevo acumulado desde hace demasiado tiempo.

Basta ya de ser tan, tan, tan... ¿tontitos? o mejor sería adjetivarnos duramente"

No me analicéis políticamente, soy una caja de sorpresas.

RENFE y las personas encargadas de gestionar el desastre (Magdalena Alvarez y Víctor Morlán) me han sobrepasado.

Estoy hasta el gorro de ellos, de gastar tiempo y dinero. De que mi pueblo esté cada vez más lejos de Barcelona por culpa de las infraestructuras obsoletas y de la mala gestión.

Quiero que Catalunya gestione sus recursos y tenga derecho a equivocarse e incluso a hacerlo tan mal como se hace desde España.

Quiero la publicación de las Balanzas Fiscales y ser solidaria con todo el mundo. Pero considero que deben ser conocidas por todos.

No tinc paraula,

Dies i dies dient que fins que la "meva ministra predilecta" no agafés el tren mil vegades per comprovar que no cau no pujaria jo i...

Què he fet? a la primera de canvi, ahir primer dia del "restablecimiento parcial de la línea C2" , a les 3 de la tarda, vaig i l'agafo. M'haurien de donar 1.000 bufetades per burra. De totes maneres em disculpo a mi mateixa dient-me que prou trist és haver d'anar a treballar cada dia i en horàris fastigosos com per donar una volta de mil dimonis en autocar i metro. M'he empassat l'amor propi i per postres estic "contenta"

Quin descans!!! l'empresa RENFE em deixa anar fins Barcelona amb una freqüència horària de fa 30 anys, dreta i apretadeta, pagant la tornada i a sobre estic contenta i encantada de no haver de perdre tant de temps en un trajecte de misèria.

Dit això, segueixo tenint molta mania a la ministra i la faig extensiva a tots els que la disculpan i la recolzen. Els que estan d'acord amb ella m'al·lucinen i els que la defensen per disciplina política em provoquen rebuig.

Qui vull que gestioni aquesta infraestructura. Això si, quan estigui arreglada.

IR A TRABAJAR. UNA AVENTURA

Si alguien no tiene claro quien es esta persona, decirle que es el Presidente del Gobierno de España (PSOE), José Luis Rodríguez Zapatero, y que cada vez que visita Catalunya adolece de la misma enfermedad: INCONTINENCIA VERBAL, véase Estatut y ahora obras AVE.

Viernes 19: En algunas emisoras de ràdio catalanas dan la noticia de que, probablemente, la próxima semana cerrarán las líneas C2 y C10 de Cercanías Renfe. Es decir Sant Vicenç de Calders - Barcelona y la del aeropuerto.

A las 21,30 horas del mismo viernes, pregunto en la estación de Castelldefels y me dicen que ¡¡¡¡NOOOOOO!!!! Que es "radio macuto" y solo hay ganas de poner mala sangre.

Sábado 20: Mi hija ha quedado para comer en Barcelona. Estación de Castelldefels: aparente normalidad.

Cancela en billete, sube al primer tren que llega y.... sorpresa!!

Debe bajar en Gavà y allí un autocar la llevará a Barcelona. Desconcierto de los usuarios por culpa de la falta de información. El autocar la deja en la Av. María Cristina muy cerca de la Font Màgica de Montjuïc, hay bastante distancia hasta la parada del metro L1, luego debe hacer transbordo en la estación de Sants (donde hubiera bajado del tren) coger la L3 hasta su parada de destino. Resultado alrededor de 2 horas de trayecto donde normalmente son 45 minutos. Para que pueda volver a casa con "normalidad" dado que es jovencita, la vamos a buscar.

Si alguien no tiene claro quien es esta persona, decirle que es la Ministra de Fomento del Gobierno de España (PSOE), Magdalena Alvarez. Graciosilla y dicharachera comparó el caos que sufrimos los usuarios de RENFE con la anécdota de quedarse (élla) atrapada en un ascensor cuando visitó La Vanguardia. ¡¡Por favor!! No hace falta que se ría. Su humor andaluz yo no lo comprendo y además agradecería que cuando hablara la subtitularan ya que no entiendo lo que dice. Seré grosera: parece que lleve un calcetín en la boca y a mi parecer por muy inteligente e ilustrada que sea me transmite "catetismo". Aún así, no quiero que dimita ni que la dimitan hasta que se acaben las obras.

Si alguien no tiene claro quien es esta persona, decirle que es Francisco Alvarez Cascos, Ex-Ministro de Fomento del Gobierno de España (PP) Ingeniero de Caminos y responsable de las obras del AVE durante el mandato de Aznar. Recordaros el tramo de Zaragoza. En su mandato hubo montañas de problemas, desprendimientos, socavones, accidentes laborales... Los ténicos del momento aconsejaban que no se hicieran las obras por el trazado marcado ya que el terreno, calizo, puede deshacerse y, además, los "agujeros" naturales podían presentarse en cualquier tramo y se presentaron. No hizo caso a nadie. Decía que eran los adversarios políticos que difamaban.

Actualmente el PP pide depuraciones (dimisiones) de dirigentes del PSOE por mala praxis, en cambio éllos se mantuvieron pegaditos a sus sillas. ¡Que asco de política!

Si alguien no tiene claro quien esta persona, decirle que es Joaquim Nadal, Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Govern de Catalunya (PSC)

Este hombre insiste que la máxima prioridad son los usuarios, no la llegada en una fecha concreta del AVE. Pero no se queja demasiado de sus compañeros de partido. Corporativismo ante todo. Eso sí, deja claro que pedirá responsabilidades (económicas) a la empresa constructora por los desperfectos gravísimos en la línea de Ferrocarrils de la Generalitat a la que ha dejado 40 días sin servicio.

Los usuarios también queremos compensaciones económicas por los desperfectos ocasionados en nuestras mentes.

Empresa sospechosa de no entregar las obras en el plazo establecido para forzar al Gobierno de España una indemnización millonaria por expropiación de una mina propiedad de una filial del Grupo Villar Mir situada en Galícia. La constructora lo niega rotundamente e indica "pone todos los medios a su alcance para ejecutar la obra en el mínimo plazo posible y con las mayores garantías de seguridad"

Los de mentes retorcidas (como yo) vemos ganas de fastidiar al PSOE dada la tendencia política del Sr. Villar Mir aunque ¡¡¡Dios me libre de acusar!!!

Estoy hecha polvo (como todos los usuarios). He tenido de recurrir al plano del metro ya que ni siquiera sabía como llegar al trabajo desde la Plaça d'Espanya. Ahora ya sí. Llevo 3 días de excursiones por Barcelona y sus alrededores. Pensad que desde Gavà no nos llevan en línea recta a Barcelona ya que incomodaríamos al tráfico habitual. Nos pasan por polígonos industriales hasta llegar a la Anilla Olímpica.

Hoy al no poder escuchar música por quedarme sin batería, me he dedicado a contar los escalones (¡Vivan las barreras arquitectónicas!)

• Metro "Espanya" antes de cancelar billete = 118 escalones
• Transbordo de L1 a L2 "Universitat" = 37 escalones
• L2 "Sagrada Família" hasta la calle = 100
• TOTAL = 255 escalones

Esta noche contaré los escalones de vuelta. Quizá varíe su número.

Una vez acaben las obras (si alguna vez se acaban) cogeré mi bandera y saldré a la calle a reivindicar de inmediato el traspaso de Cercanías RENFE a la Generalitat.

Que nadie piense que el traspaso sea garantía de funcionamiento y que seremos felicísimos con el cambio de gestores. Simplemente prefiero que sea gestionado desde aquí, que los errores sean de aquí y que, "los buenos y los malos" sean de aquí. No tener que estar agradecidos al Gobierno de España por unas obras (o lo que sea) efectuadas con dinero ya recaudado de nuestros impuestos desde tiempo inmemorial y encima ser criticados (por otras Comunidades Autónomas).

EN EL FONDO SOMOS UNOS INOCENTES




Hoy nos dicen que ya dejan de existir las cacareadas "devoluciones exprés" y que aunque no ofrezcan el servicio debemos pagar el viaje. Me informan de que cuando reanuden el servicio y siempre presentando los títulos de transporte (T10, 50x30, TMes, etc...) cancelados nos los canjearán por otros. Los viajeros no ganaremos nada (por supuesto) y RENFE sacará tajada de las personas que pierdan el billete gastado, lo tiren por no acordarse de guardarlo o, simplemente, no puedan perder su tiempo en reclamar.