dimecres, 30 de juliol de 2008

ESTALVI ENERGÈTIC



En el seu moment no vaig criticar al ministre Miguel Sebastián per l'affaire de la corbata només pel fet que el que va propiciar el gag va ésser Bono i perquè realment ho considerava una xorrada, però ara no s'escapa al meu comentari.

El ministre d'indústria ha descobert la sopeta d'all i ara s'ha fet el propòsit en ferm de fer que estalviem energia. Ha decidit que limitem, encara més, la velocitat (un 20%) d'entrada a les grans ciutats. Bé, potser com que Catalunya va per lliure i l'àrea metropolitana de Barcelona ja està limitada a 80 Km/h ens en lliurarem. Però... tenint en compte que és una mesura impopular, igual es pot afegir a la que ja tenim. No ho sé. Els descomptes de les botigues mai podem acumular-se però les mesures represives potser sí. Ho deixo aquí.

Per cert, seguirem pagant els peatges per anar com els cargols?


També ha tingut una altra bona pensada, regalar una burrada de bombetes d'estalvi energètic i que costaran una burrada (m'agrada la redundància) de diners a l'Administració, o sigui a nosaltres mateixos. Jo penso... perquè ell les regali i quedi com un senyor, primer les haurem de pagar entre tots. I qui no les vulgui? Ai!! que espesa que estic.


A veure, si jo tinc voluntat per preservar el medi ambient, vull estalviar energia i vull estalviar diners, què faig? doncs reciclo, vaig en transport públic, intento mantenir la despesa energètica al mínim possible i faig bastant cas de les campanyes informatives.

Senyor ministre: guardi els diners de les bombetes pel dia 9 d'agost que s'ha de desplegar l'Estatut i potser no tindran diners ;)

3 comentaris:

Francesc ha dit...

De vegades, els polítics no toquen de peus en terra. Jo també procure fer el que dius per tindre cura del medi ambient. Creus tu que el ministre agafarà transport públic? Què t'hi jugues que no?

peretor ha dit...

Hola:
La millor opció que tenim, els particulars, per contribuir al balanç energétic es que tota comunitat, taller, fábrica gran, petita, mitjana, casa adosada, etc. ens convertim en productors de energia electrica solar.
Per aconseguir-ho falten decissió política i ganes per part de les companyies electriques.
En primer lloc s'ha de conseguir que la instal.lació per poder injectar electricitat a la xarxa sigui el mes simple possible. Cal que les traves burocrátiques desapareixin. Cal amotllar l'horari de consum a l'horari de producció. I finalment cal limitar el consum d'energia de manera racional.
En el meu cas per exemple, el consum electric de la meva vivenda equival a uns 10 m2 de plaques fotovoltaiques, penso que no es tant i que fins i tot un edifici de vivendes podria assumir.
Per tant jo crec que ens hi podríem posar i si haguessin les facilitats suficients, podríem plantejar de vendre els excedents a la companyia electrica.

peretor ha dit...

El tema de l'energía m'encanta. I l'energia solar encara més.
S'imaginen una llar completament autónoma, que no necessités electricitat de cap companyia eléctrica?.
De fet avui, tecnicament, ja és possible, costós, però possible.
Per tant crec que no caldria arribar a les centrals nuclears, no cal imitar als francesos amb el seu model energétic, grácies a deu aqui tenim sol de sobres per poder extreure l'energia que necessitem.
Apostem decididament per l'energia solar ara és el moment.