dissabte, 2 d’agost de 2008

"Trabajo ocasional de una esclava"


Aquest és el títol d'una de les pel·lícules que es vàren estrenar ahir.
El títol és en castellà perquè, per variar, no s'ha distribuit en català, tot i que el difícil serà poder veure el film ja que no és passarà en sales de gran public. Potser creuen que no iteressarà ningú. Quina pena!
La pel·lícula és alemanya i de l'any 1973. No és en cap cas una reposició. És una estrena total. En el seu moment no va ser distribuida, com la majoria de treballs d'Alexander Kluge ja que es considerat un personatge radical, per minories amb "poca moral" i les pel·lis reservades per a sales d'art i assaig. En definitiva no donen diners.
A España només han estrenat dues pel·lícules de Kluge: Una muchacha sin historia (1966) i Ferdinand, el radical (1975)
Si a això li afegim que Kluge va ésser el més políticament actiu del manifest d'Oberhausen d'on va sortir el Nou Cinema Alemany i que va ser l'encarregat de demanar ajudes a les autoritats del moment per aconseguir diners per un cinema que incomodava, ja s'enten perquè les seves pel·lícules son en un calaix a l'espera que algú pensi en elles.
Trabajo ocasional de una esclava (1973) és um film mític de la cinefilia europea i ara, 35 anys després, s'estrena a Espanya i en ple estiu conjuntament amb pel·lícules de dibuixos animats i superherois.
Pel·lícula/documental que irrita o fascina, no té terme mig. Totalment vigent ja que indaga sobre el paper de la dona en la societat contemporànea i que mostra una manera de fer cinema que ja no es practica. És en blanc i negre.
Dit tot això us deixo una petita sinopsi:
Roswita, la protagonista (la dona del realitzador) es guanya la vida practicat abortaments il·legals (Kluge en filma un en primer plànol tot ensenyant el raspat i l'extracció del fetus que pot ferir la sensibilitat dels espectadors) per poder mantenir al seu marit que encara és estudiant i poder tenir els seus propis fills. La policia intervé i Franz (el marit) és l'arrestat.
A causa de la intolerància social del país i particularment la del seu marit, Roswita s'entrega a l'activisme polític i social convertint-se en una solitària combatent, armada només amb pamflets.
Lluita per generar una revolució a la societat i mai aconseguirà introduïr-la dins la seva pròpia família.

No l'he vist, encara, però només per la temàtica, l'any que va estar feta, la polèmica que l'envolta i que sigui alemanya... ja tinc feina. Buscar en quina sala puc anar-la a veure.

2 comentaris:

Francesc ha dit...

M'has fet ganes d'anar-la a veure encara que siga en versió estrangera espanyola. Què hi farem!

Montse ha dit...

El tema esdevé interessant, al meu poble seria ben estrany que la posessin, però hi ha un club de cinema, que sovint posa les pel.lícules "NO COMERCIALS", a lo millor tinc sort i la emetran.