dilluns, 26 de gener de 2009

diumenge, 25 de gener de 2009

Una frase

"Ahora lo único estable es la inestabilidad:

aprovéchenlo"

Ben Schneider (La Contra 21/01/09)

dissabte, 24 de gener de 2009

Ciclogènesi explosiva

O un vent de tres parells de ...
Un fenòmen meteorològic poc habitual en el que els vents poden arribar als 180 Km/h També l'anomenen "La tempesta perfecta" (aquest títol em recorda George Clooney)
A Castelldefels, que no tinc ni idea a quina velocitat anava el vent, només en un moment que he sortit per anar a comprar unes coses imprescindibles, he vist amb els meus propis ulls com queia un motxo d'un balcó veí com si fos una javalina; també un tobogà de joguina potser d'un metre i mig d'alçada i un matalàs amb el llençol posat (les dues coses a la Pl. 8 de març); branques d'abres al mig del carrer i una llista inacabable de porqueria volant pels aires.
Les coses grosses, que sé que han passat, les deixo per les notícies de la tele i dels diaris tot i que vull mencionar les criatures mortes al caure el sostre i una paret del camp de bèisbol de Sant Boi.

dilluns, 19 de gener de 2009

Escoltant els altres :(

Dues conegudes o amigues en el tren:
"... Es que teneis delito los catalanes. Con la que está cayendo en toda España con la crisis económica y seguis pidiendo más y más dinero al gobierno. Ya está bien, como broma al principio hacía gracia pero ya la estáis llevando demasiado lejos... bla, bla bla..."
l'altre li contesta:
"... ¿Es posible que creas que el dinero que se pide en el nuevo Estatuto los catalanes, entre los que me incluyo, lo queremos para gastarlo en fiestas? bla, bla, bla..."

dimecres, 14 de gener de 2009

Anar en Metro

Cada dia agafo la Línia 1 del metro a l'estació "Plaça de Sants" per anar a treballar i diàriament em pregunto: per què pago? i de seguida tinc la resposta: Ho he de fer ja que és la meva obligació. No és un sevei grautït i, a més a més, perquè a l'utilitzar el títol integrat ja porto el bitllet "pagat" al cancelar-lo a Castelldefels. Ja veieu que és un diàleg súper profund :)

Això ve al cas ja que estic convençuda, després de molts dies de fixar-m'hi, que sóc la única persona que al voltant de les 7:30h del matí cancel·lo el bitllet en aquesta estació. Persones de totes les edats obren la porta de sortida amb total normalitat i sense immutar-se. Com si fos la cosa més natural de món. Val a dir que no hi ha personal ni a taquilla ni vigilant. Realment em sento idiota, però...

Ahir, cosa insòlita, a l'andana vaig trobar-me a una parella de "seguretat" i vaig preguntar-lis per aquest fet. Van contestar-me que ja ho sabien però que tenien ordres de no increpar ningú. Què ells vigilen per la integritat de les persones, però no els interessa si paguen o no.
Un d'ells va permetre's el luxe de recomanar-me que no pagués ja que "tot el que pugui sortir gratis s'ha d'aprofitar" també va dir-me que "és una vergonya el que s'ha apujat el preu del transport públic"
Hi ha qui diu que és un acte de protesta ciutadana per cridar l'atenció dels responsables polítics davant els abusos que patim els ciutadans per part de les empreses de tranport públic (autobús, metro i tren) que donen un servei mediocre a preu de categoria.
Seré antiga però, mal em senti com d'un altre planeta, seguiré pagant el meu bitllet.

dijous, 8 de gener de 2009

Creences personals

Barcelona engegarà dilluns que ve, una campanya atea als autobusos.
Circularan amb una inscripció publicitària animant els ciutadans a gaudir de la vida sense preocupar-se per l'existència de Déu. Veig que en castellà perquè sigui "universal"
Diverses entitats atees catalanes, imitant una campanya realitzada recentment a Londres per Richard Dawkins, han contractat a través de l'agència que s'encarrega de gestionar la publicitat de TMB, que dos autobusos circulin amb anuncis amb el lema que veieu.
És una campanya que segurament no deixarà indiferent ningú. No pel fet que sigui molt visible ja que dos autobusos i durant poquets dies no poden fer gaire "feina" Sinó que els mitjants de comunicació provocaran més rebonbori que la publicitat en sí, i, àu, a criticar a tort i a dret. Que si Déu existeix, que si Déu no existeix.
El que més gràcia em fa és el "probablemente"
Per un creient Déu existeix i per un ateu Déu no existeix. Què vol dir aquest dubte?