O un vent de tres parells de ...
Un fenòmen meteorològic poc habitual en el que els vents poden arribar als 180 Km/h També l'anomenen "La tempesta perfecta" (aquest títol em recorda George Clooney)
A Castelldefels, que no tinc ni idea a quina velocitat anava el vent, només en un moment que he sortit per anar a comprar unes coses imprescindibles, he vist amb els meus propis ulls com queia un motxo d'un balcó veí com si fos una javalina; també un tobogà de joguina potser d'un metre i mig d'alçada i un matalàs amb el llençol posat (les dues coses a la Pl. 8 de març); branques d'abres al mig del carrer i una llista inacabable de porqueria volant pels aires.
Les coses grosses, que sé que han passat, les deixo per les notícies de la tele i dels diaris tot i que vull mencionar les criatures mortes al caure el sostre i una paret del camp de bèisbol de Sant Boi.
1 comentari:
Aqui tambe feia molt de vent, algun muro ha caigut.
Publica un comentari a l'entrada