Batibull

Avui m’he llevat una hora més tard que és molt d’agrair. Això que el despertador ha sonat a les 7h, ni que fos a mig matí!!! Estic fent un curs petitó de Word i vaig directe des de casa al centre de formació sense passar per la feina.
A l’hora de la pausa decideixo anar a donar un vol enlloc de prendre un cafè, penso... ostres!!! si diumenge que ve és el dia de Rams i la meva filla és padrina de 2 bessons que “han” d’anar a beneir palmons, vol dir que jo he de comprar-los immediatament. Tinc molt clar que jo no m’acostaré a la plaça de l’església, no fos cas que comptabilitzés la meva presència. Algú dirà que els capellans de poble no són ni com el Papa ni com d’altres “mandamases” però com que els representen...Mala sort!!! S’han quedat servits amb tot el reguitzell de declaracions, propagandes, manifestacions...M’atabalo només de pensar-hi. Vaig fins la Rambla de Catalunya per donar una miradeta al mercat del ram que sempre s’instal·la allà. No veig res. Li comento a una companya de curs i em diu: “Si no és aquest diumenge, és el dia 5 d’abril”
Una cosa menys, ja hi pensaré la setmana que ve.
...
Arribo a casa, em faig el dinar, xerro amb la meva filla. Per cert, encara que em faci enfadar més d’un cop, estic orgullosa i feliç per dues coses concretes: Han puntuat el seu treball de recerca de batxillerat amb un 9 i ha escrit un relat fantàstic que ha resultat premiat. Sembla ser que vol publicar-lo al seu bloc per capítols. No és el mateix que llegir-lo d’una tirada però... és el seu relat i és el seu bloc.
Són les 17,30h he de posar-me a fer coses de casa i vull estudiar una miqueta. Intento estructurar-me. Enlloc de carregar una rentadora, engego l’ordinador. Enlloc de començar a passar apunts “en net” connecto el Facebook i obro el bloc. Però, què estic fent ! i la meva voluntat de ferro?
Tanco el Facebook, poso la rentadora en marxa, frego les quatre coses del dinar i el terra de la cuina, mentre s’eixuga aprofito per rentar-me el cap (no estava previst), mentre s’assequen tot sols els cabells aprofito per escriure això... Ara, a les 7 del vespre començo a mirar-me els apunts i esquemes, faig un escampall per la taula i decideixo deixar-ho per demà a primera hora. Realment al matí és quan serveixo per alguna cosa i de ben segur que aprofitaré el temps.

Acabo de decidir que vaig a fer uns quants exercicis amb la “Wii fit” segur que em trec de sobre unes quantes cabòries i riuré una estona.

Eutanasia en los jóvenes ;)

Anoche mi mamá y yo estábamos sentados en la sala hablando de las muchas cosas de la vida. Entre otras, estábamos hablando del tema de vivir/morir.

Le dije: 'Mamá, nunca me dejes vivir en estado vegetativo, dependiendo de máquinas y líquidos de una botella. Si me ves en ese estado, desenchufa los artefactos que me mantienen vivo. PREFIERO MORIR'

Entonces, mi mamá se levantó con cara de admiración y me desenchufó el televisor, el DVD, el cable, el Messenger, Internet, el PC , el mp3/4, la Play-2/3 , la PSP, la WII, el teléfono fijo, me quitó el móvil, la ipod, la Blackberry y me tiró todas las cervezas.
¡¡La madre que la parió!!...¡¡¡¡CASI ME MUERO!!!!

Aquesta historieta la vaig rebre per e-mail i avui llegeixo al diari que el 25% dels joves es creuen addictes a internet i que els seus pares no se n'adonen (?)

Del 24 al 28 de novembre se celebra la VII Setmana d' Investigació de la Facultat de Psicologia de l'UNED.

S'han presentat 60 treballs dels professors en els quals queda palès que existeix, per variar, diferència de gènere. Els pares evaluen de forma diferent si és fill o filla i consideran que aquestes conductes addictives són més pròpies de nois (?)

Els estereoptis de gènere també es troba en les modalitats de batxillerat. El prototip de batxillerat tecnològic és masculí i té un perfil negatiu si és una noia qui el tria. En canvi, si el batxillerat triat per una noia és el de Ciències Naturals i de la Salut es convertirà automàticament en una noia amb qualitats "molt positives"

Si els pares/mares creuen això i a les escoles també es fa orientació sexista encara que sigui per comoditat, com volem igualtat?

S'accepta més una dona metgesa que enginyera. Potser perque la dedicació professional de la cura de la salut és una prolongació de la cura familiar.

EMERGÈNCIA NACIONAL

Porto de dies i dies sentint diverses opinions sobre el que és més convenient fer davant la greu sequera que està afectant Catalunya i particularment a l'àrea metropolitana de Barcelona a causa de la seva densitat de població.

Tothom s'hi veu en cor. Tothom pot opinar en mitjans de comunicació. Tan és que siguis polític, com pagès, com periodista. Tan és que siguis membre de l'A.C.A. que un ciutadà que passa pel carrer al qual li posen el micro a la cara. Tothom té la seva opinió i la manifesta en qualsevol lloc.

A Castelldefels han fet unes jornades gratuïtes en diferents indrets per concienciar a la població a estalviar aigua i un vol acabada la xerrada et regalaven uns airejadors per les aixetes. Vaig assistir a la primera que es feia a la biblioteca. La veritat és que no erem gaires i no ens feia falta anar-hi ja que tots estàvem concienciats i erem practicants de l'estalvi d'aigua.

A veure, sóc molt simple. Per què hi ha sequera? doncs perque no plou. I per què no plou? doncs perque debem estar dins d'aquells cicles que toca no ploure o bé que comença a notar-se el tant anunciat canvi climàtic. I què em de fer? doncs esperar que plogui i que plogui bé o buscar-nos la vida com puguem.

I pregunto: Particularment ens podem buscar la vida solets? Doncs NOOOO!!! Necessitem als nostres polítics perquè decideixin si fan o no un transvassament. Però aquest polítics són els que decideixen qui es mereix l'aigua o no. Una altra cosa seria que parléssin els tècnics en la matèria i analitzessin on fa falta l'aigua amb urgència i de quina manera pot arribari. Després ja es veurà si hi ha calés per portar-ho a terme. Si falten calés un polític no ho dirà mai, serà perquè no "es viable"

De l'Ebre no es pot agafar aigua per dos motius bàsics:

1) Si no es va ser solidari amb el País Valencià i Múrcia no seria políticament correcta ara demanar-ne.

2) La Comunitat de Regants no està disposada a cedir-ne de cap manera, ni a vendre'n. Ells sabran millor que jo el per què. Després dirant que per un català la pela és la pela

Del Segre ni parlar-ne. Si per un moment s'hagués pensat que era viable, ja no ho és per culpa de una "trama política" que pot portar fins i tot una denúncia per haver aparaulat les obres abans de demar parmís "als propietaris de l'aigua"

A tot aquest comentari, que serà més o menys coherent, afegeixo la pena i vergonya aliena que em provoquen les desautoritzacions entre membres del mateix partit polític (PSOE) Si el senyor/a "X" de Catalunya diu blanc, el senyor/a "Y" de Madrid diu negre o al revés.

Realment segueixen aquella màxima (la mateixa que té el PP) que "si una cosa és bona per Catalunya pot fer abaixar els vots a Espanya" per tant, deixem morir el tema tot solet.

Ni transvassaments, ni aigua per vaixells a 22 M€, ni per ferrocarril ni a garrafetes. Val més que esperem que plogui i podem estar ben segurs que la pluja arribarà abans que les decissions polítiques.

BURKA

Al·lucinada, ofesa, insultada... així me sentit quan he llegit una petita notícia "sense importancia" al diari 20 minutos.

Resulta que uns empresaris de l'Índia han fabricat uns burka amb teixit "aiurvèdic"(*) i que l'estan venent magníficament a l'Aràbia Saudí.

Diuen que és tot un èxit perquè està fabricat amb plantes medicinals i amb poders curatius i jo dic, portar burka és cultura? És tradició? És què? És una putada, així de clar.

Fins quan han d'haver dones tancades en una presó de roba? I ara surten amb la xorrada "aiurvèdica" aquesta. Com si fos el gran benestar. Com que el teixit té poders curatius encara caldrà menys anar al metge, ja es curaran sóles!!!

Una bona màquina de fer calés han trobat aquests empresaris.

(*) Massatge aiurvèdic: Massatge originari de l'Índia per aconseguir un total estat de relaxació i benestar. No és necessari que tinguis dolor. És la resposta a un món d'estrés i pressa. És molt important donar al cos un tractament per donar-li salut mental i física, l'energia i la pau que necessita per funcionar millor. El massatge aiurvèdic traballa les emocions i el dolor a través del cos. Combat la depressió, angoixes, insomni, els dolors d'esquena, el cansament, augmenta l'autoestima i l'ànim.

I nosaltres sense portar burka, tan bé que estariem!!!

IMPULSOS IRRESSISTIBLES

Ahir en un programa de ràdio parlaven dels impulsos. Alguns son inconscients i d'altres meditats. Unes persones no es creuen capaços de fer res atrevit o transgressor i altres ho converteixen en el seu modus vivendi.

Això és més o menys el que deien:

• Les persones que practiquen esports extrems com el bungee (pot ser ponting) busquen el risc i la satisfacció instantània. Darrera d'aquesta pulsió pel risc pot amagar-ser un transtorn anomenat novelty seeking (predisposició a l'impulsivitat).
• El comportament agressiu, com el maltractament domèstic o de gènere i la violència del carrer presentan alteracions en alguns neurotransmisors cerebrals com la dopamina i la serotonina.
• La curiositat per noves experiències i la poca sensibilitat al perill durant l'infancia, fa que des de molt joves s'abusi de l'alcohol i d'altres substàncies psicotròpiques. Les persones impulsives són les més fàcils d'enganxar.
• En les alteracions de la conducta alimentaria, com la bulimia o l'anorèxia es detecten transtorns impulsius. De menjar, de no menjar, de vomitar i d'utilitzar laxants i diurètics. Les dues malalties són aparentment psíquiques i diuen son degudes a tensions sexuals i socials produïdes pels canvis físics associats a la pubertat, que es presenten com una fòbia als aliments.
• La impulsivitat està en la base d'aproximadament un 70% de les conductes suïcides, especialment en les tentatives repetides, segons els psiquiatres.
• Entre l'1 i el 3% de la població és ludòpata. Els jugadors patològics senten un desig intens i incontrolable de jugar i s'imaginen constantment en l'acte lúdic i l'entorn que envolta el joc.
• Anar de botigues de vegades no és sa. Les compradores impulsives, (dones joves amb dinerets i problemes psíquics) senten una gran tensió interna que deixen anar després de la compra.

Jo que sempre he pensat que era un persona impulsiva, després del que diuen els professionals crec que sóc prudentíssima.

Pares

Avui hem anat la meva filla i jo a veure els meus pares. Estan que s'aguanten per un fil. El meu pare te una malaltia d'aquelles lletges, encomanada fa 19 anys a través de transfussions de sang a la Clínica Corachán. No vàrem tenir dret ni a la denuncia donat que l'hepatitis C en aquell moment no es coneixia i per tant a qui li tocava un donant infectant doncs... mala sort!

La mare desde fa uns quants mesos ha començat amb el maleït mil vegades Alzehimer, però avui tenia un bon dia. Els he portat peix fresc i entre totes dues l'hem netejat i desat en tuppers.

Tots dos han estat molt contents de que la seva neta hagi aprobat amb un bé el quart de secundària. A mitja conversa, s'han desconnectat de nosaltres i només han estat per la TV que feien una pel·lícula del John Wayne que han fet mil cops a TV3, però que a falta de memòria la descobrien per primer cop.

Si ara ja es pesat, no vull imaginar què passarà quan les malalties avancin.

Tots volem fer-nos grans, pero que xungo és estar malalt. Això que ells procuren no molestar mai a cap filla. Bé o malament s'ho fan pràcticament tot ells sols.

COSES MEVES

Avui tinc un dia...

Em desperto amb la notícia de que la noia que ha tret millor nota de la selectivitat és la Berta Cusó. Possiblement no us dirà res aquest nom, però és una brillant alumna de Súnion ICC. Podrà fer la carrera que vulgui i on vulgui. Ha triat arquitectura tot i que no descarta fer, també, filosofia. La seva mare es mestra i el seu pare actor.

És protagonista de la portada i de les pàgines 31 i 32 de La Vanguardia conjuntament amb els millors de Tarragona, Lleida i Girona. També el noi núm 1 d'Espanya.

Per mi és important aquesta notícia, ja que Súnion és l'escola que vàrem triar per la meva filla. Ella no és una estudiant tan maravellosa com la Berta, tot i que ha acabat prou bé la secundària, però el que si puc dir amb rotunditat es que a Súnion els nois i noies han de treballar molt i de vegades la puntuació és realment baixa. En aquesta escola no només s'imparteixen classes, els dónen cultura i educació. Més a favor de la Berta.

Després sento la notícia de que el Molt Honorable ha parlat . Ha decidit que demanarà el traspàs de Rodalies Renfe. Sempre l'encerto!!! Fa uns dies escribia que no trobava oportú parlar de traspasos fins que la inversió estés feta i les obres acabades (coincidia amb el Sr. Montilla) i ara resulta que jo segueixo pensant el mateix i el Govern ha canviat d'opinió. I dic, és un mal assumpte: El "Gobierno" no executarà les obres en els terminis establerts ni deixarà anar tots els diners mai a la vida. Si els dóna i després els catalans demanen la transferència què? l'hauran pagat "ells" i no ho gestionaran com si en el concepte "ells" no figuressim tots els catalans amb el pagament d'impostos.

Ahir en el Congrés dels Diputats representa que s'havia d'homenatjar a les víctimes de l'atemtat al Líban. Dic representa ja que, com és habitual, els protagonistes són els retrets, insults i el "tu més" Que pesat és el PP sempre intentant treure rèdit dels morts.

AEROPORT

Avui m'ha entrat un correu electrònic que m'ha agradat.

Després de donar la meva opinió en diferents fòrums respecta l'estat de les infraestructures a Barcelona i rodalies, l'he trobat oportú.

Resulta que hi ha un web en el qual pots adderir-t'hi per demanar que l'aeroport de El Prat sigui com hauria d'èsser, és a dir intercontinental.

El que no és normal, a dia d'avui, es que a Barcelona no hi hagi un aeroport com a mínim com el de Madrid. No es tracta de fer un pols de quina ciutat es millor, primera, segona, etc. sinó de sentit comú. Econòmicament fa falta.

Esteu tots convidats a participar-hi. http://www.aeroportintercontinental.cat/web_catala/catala_INICI.jsp

SI VOLS VIATJAR DES DE BARCELONA A TOT EL MON, SENSE PASSAR PER MADRID, NOMES AMB UN CLICK PARTICIPA EN LA CAMPANYA QUE HA INICIAT L'ASSOCIACIÓ CATALANA DE PROFESSIONALS, QUE RECLAMA UN AEROPORT DE BARCELONA AMB VOLS INTERCONTINENTALS.

JO JA HO HE FET.

ERMITA DE BRUGUERS

Diu la llegenda que un pastor trobà la imatge de la Mare de Déu de Bruguers en una cova l'any 1193 i l'agafà per ensenyar-la als amics. Però quan va arribar al poble ja no la tenia. L'endemà estava al mateix lloc, l'agafà i la lligà al sarró. Quan va arribar a Gavà, havia tornat a desaparéixer, només el braç, trencat, continuava en el sarró. Davant el miracle, tots els veïns anaren a la cova, on retrobaren la imatge amb el braç trencat. Vista la voluntat divina de quedar-se a la muntanya, edificaren ben a prop una humil capella.

Quan els Marc esdevingueren senyors del Castell d'Erampunyà promogueren el culte a la Mare de Déu de Bruguers i entre 1364 i 1387 feren obres a l'edifici. El cavaller i poeta Jaume Marc II encarregà la preciosa talla que encara avui es conserva al Museu Diocesà. Més reformes al segle XV, però la guerra civil catalana de 1462 a 1472 va destruir el castell de l'Erampruyà i l'ermita de Bruguers.

L'any 1500 els jurats de Gavà i Castelldefels van reconstruir el vell oratori. Pagaren l'ampliació, que avui existeix, a la banda de l'entrada, el cor, i la portalada goticorrenaixentista. L'any 1509, acabades les obres i en processó van treure la Mare de Deú de la cova i la van instalar a l'ermita.

La doble administració de l'ermita (uns clergues nomenats pels Barons d'Eramprunyà i uns ermitans nomenats per l'Ajuntament i el rector de Gavà) provocà llargs plets.

Actualment l'ermita i algunes terres circundants pertanyen a la parròquia de Sant Pere de Gavà. La capella fou destruida durant la revolució de 1936 i la seva restauració es realitzà l'any 1960.

AQUESTA PETITA HISTÒRIA VA DEDICADA A TOTES LES PERSONES QUE, QUAN DIC QUE EL MEU NOM ÉS BRUGUERS, PENSEN QUE ÉS UN COGNOM.

Ahir vaig assistir a una xerrada-col·loqui al Centre Frederic Mompou adreçada a dones més aviat grans que encara no han donat el pas de navegar per internet. Explicaven a l'audiència que és més fàcil del que es creu i el fet de que se li pot treure un bon rendiment. Des de llegir un diari gratuitament, passant per fer la compra a qualsevol super, informació de salut, viatges, fer amics... En fi, el que et puguis imaginar.

Jo sóc usuària des de fa anys però en aquestes xerrades sempre trobes alguna cosa interessant, ahir vaig conéixer d'un web que em va sembla super interessant www.donesenxarxa.cat

Avui donant un "passeig" per aquest web, he vist que potser podria aportar alguna cosa (encara que sigui conversa) el problema és que no se ben bé com fer-ho.

Aquest "blog" (en català suposo deu ser bloc) l'estic construïnt. Veurem que surt!