Pares

Avui hem anat la meva filla i jo a veure els meus pares. Estan que s'aguanten per un fil. El meu pare te una malaltia d'aquelles lletges, encomanada fa 19 anys a través de transfussions de sang a la Clínica Corachán. No vàrem tenir dret ni a la denuncia donat que l'hepatitis C en aquell moment no es coneixia i per tant a qui li tocava un donant infectant doncs... mala sort!

La mare desde fa uns quants mesos ha començat amb el maleït mil vegades Alzehimer, però avui tenia un bon dia. Els he portat peix fresc i entre totes dues l'hem netejat i desat en tuppers.

Tots dos han estat molt contents de que la seva neta hagi aprobat amb un bé el quart de secundària. A mitja conversa, s'han desconnectat de nosaltres i només han estat per la TV que feien una pel·lícula del John Wayne que han fet mil cops a TV3, però que a falta de memòria la descobrien per primer cop.

Si ara ja es pesat, no vull imaginar què passarà quan les malalties avancin.

Tots volem fer-nos grans, pero que xungo és estar malalt. Això que ells procuren no molestar mai a cap filla. Bé o malament s'ho fan pràcticament tot ells sols.