divendres, 27 de març de 2009

Batibull


Avui m’he llevat una hora més tard que és molt d’agrair. Això que el despertador ha sonat a les 7h, ni que fos a mig matí!!! Estic fent un curs petitó de Word i vaig directe des de casa al centre de formació sense passar per la feina.
A l’hora de la pausa decideixo anar a donar un vol enlloc de prendre un cafè, penso... ostres!!! si diumenge que ve és el dia de Rams i la meva filla és padrina de 2 bessons que “han” d’anar a beneir palmons, vol dir que jo he de comprar-los immediatament. Tinc molt clar que jo no m’acostaré a la plaça de l’església, no fos cas que comptabilitzés la meva presència. Algú dirà que els capellans de poble no són ni com el Papa ni com d’altres “mandamases” però com que els representen...Mala sort!!! S’han quedat servits amb tot el reguitzell de declaracions, propagandes, manifestacions...M’atabalo només de pensar-hi. Vaig fins la Rambla de Catalunya per donar una miradeta al mercat del ram que sempre s’instal·la allà. No veig res. Li comento a una companya de curs i em diu: “Si no és aquest diumenge, és el dia 5 d’abril”
Una cosa menys, ja hi pensaré la setmana que ve.
...
Arribo a casa, em faig el dinar, xerro amb la meva filla. Per cert, encara que em faci enfadar més d’un cop, estic orgullosa i feliç per dues coses concretes: Han puntuat el seu treball de recerca de batxillerat amb un 9 i ha escrit un relat fantàstic que ha resultat premiat. Sembla ser que vol publicar-lo al seu bloc per capítols. No és el mateix que llegir-lo d’una tirada però... és el seu relat i és el seu bloc.
Són les 17,30h he de posar-me a fer coses de casa i vull estudiar una miqueta. Intento estructurar-me. Enlloc de carregar una rentadora, engego l’ordinador. Enlloc de començar a passar apunts “en net” connecto el Facebook i obro el bloc. Però, què estic fent ! i la meva voluntat de ferro?
Tanco el Facebook, poso la rentadora en marxa, frego les quatre coses del dinar i el terra de la cuina, mentre s’eixuga aprofito per rentar-me el cap (no estava previst), mentre s’assequen tot sols els cabells aprofito per escriure això... Ara, a les 7 del vespre començo a mirar-me els apunts i esquemes, faig un escampall per la taula i decideixo deixar-ho per demà a primera hora. Realment al matí és quan serveixo per alguna cosa i de ben segur que aprofitaré el temps.
Acabo de decidir que vaig a fer uns quants exercicis amb la “Wii fit” segur que em trec de sobre unes quantes cabòries i riuré una estona.

3 comentaris:

Francesc ha dit...

Sí que has tingut un bon batibull. Pren-t'ho amb calma. Potser t'anirà millor. No? Salutacions

Anna ha dit...

La teva voluntat de ferro s'ha estovat en veure tot el gruix de coses pesades i "inútils" que t'has d'estudiar i com tota ment d'estudiant (jo d'això en sé molt, per desgràcia) t'ha dit: Deixa-ho per demà que ho faràs millor.

Merci per fer propaganda del meu escrit, jo també n'estic força orgullosa, m'agrada.

I per últim, no sé si tu has rigut mentre feies la WiiFit però el que sí està clar (crec que fins i tot els veïns ho poden dir) és que jo he rigut MOLT!

un petó mama
:)

Miquel Casellas ha dit...

Anims que es primavera.