Dies i dies dient que fins que la "meva ministra predilecta" no agafés el tren mil vegades per comprovar que no cau no pujaria jo i...
Què he fet? a la primera de canvi, ahir primer dia del "restablecimiento parcial de la línea C2" , a les 3 de la tarda, vaig i l'agafo. M'haurien de donar 1.000 bufetades per burra. De totes maneres em disculpo a mi mateixa dient-me que prou trist és haver d'anar a treballar cada dia i en horàris fastigosos com per donar una volta de mil dimonis en autocar i metro. M'he empassat l'amor propi i per postres estic "contenta"
Quin descans!!! l'empresa RENFE em deixa anar fins Barcelona amb una freqüència horària de fa 30 anys, dreta i apretadeta, pagant la tornada i a sobre estic contenta i encantada de no haver de perdre tant de temps en un trajecte de misèria.

Dit això, segueixo tenint molta mania a la ministra i la faig extensiva a tots els que la disculpan i la recolzen. Els que estan d'acord amb ella m'al·lucinen i els que la defensen per disciplina política em provoquen rebuig.
Qui vull que gestioni aquesta infraestructura. Això si, quan estigui arreglada.
1 comentari:
Hola Bruguers:
Espero que ara vagis més tranquila, que tens el cel guanyat.
Publica un comentari a l'entrada