divendres, 23 de novembre de 2007

Diàleg im-pressionant:

Marit : Tens el meu número de mòbil?
Pintor : No, només el de la teva dona
Marit : Et faig una "perduda" i et queda gravat.
Pintor : Val

Ring, ring, ring i es talla el so.

Pintor : Perdona un moment (a J.Mª) i marxa d'on està per parlar privadament.

Ring, ring, ring...

Marit : Diguim? (número amb identitat oculta)
Pintor : Hola! que sóc en .... si el pintor, que tinc una trucada perduda d'aquest número. Què vols?
Marit : Penja que sóc jo!!!!!

Partint-se de risa tots dos.



8 comentaris:

boO* ha dit...

jajaja llàstima que ens ho haguem perdut!

A veure quan poses alguna cosa del paleta!

adeU! :)

Montse ha dit...

Vaja, tela, diàleg per a tontos, però passa a vegades, segueix amb aquest bon humor, i anims!!!

Montse C. ha dit...

Aquestes situacions passen bastant sovint a la vida real. A vegades, la realitat supera la ficció.

Gon ha dit...

Jajajajajajajajajaja!!

Im-pressionante xD

Saludetes! ;)

El blog del Xavier Ollonarte i Rovira ha dit...

Són situacions que passen bastant sovint en la realitat del dia a dia, però que fan riure.

Rep cordials salutacions del Xavier Ollonarte i Rovira.

Carme Sànchez ha dit...

Sort que també n'hi ha, al llarg del dia, moments així!!!

civisliberum ha dit...

ja ja ja ja

Sol passar .

Brie ha dit...

Jajajaja!! Yo a este le habría puesto mi etiqueta de "Diálogos para Besugos" :D