diumenge, 18 de maig de 2008

AQUELL 18 DE MAIG...

Avui fa 40 anys d'un gran dia per els antifranquistes. Molts madrilenys van poder d'assistir a un concert memorable d'en Raimon que va marcar també un abans i un després en les conciències ciutadanes i en la repressió de la dictadura.
.
.
.
.
.
Avui fa 40 anys, a la Facultat d'Econòmiques de Madrid un Raimon cantant "Al vent" i "Diguem no" va transmetre força i significat.
Raimon,valencià de Xàtiva,va dedicar a aquell dia aquesta cançó:
.
.
.
"18 de maig a la villa"

I la ciutat era jove,
aquell 18 de maig.
Sí, la ciutat era jove,
aquell 18 de maig
que no oblidaré mai.

Per unes quantes hores
ens vàrem sentir lliures,
i qui ha sentit la llibertat
té més forces per viure.

De ben lluny, de ben lluny,
arribaven totes les esperances,
i semblaven noves,
acabades d'estrenar:
de ben lluny les portàvem.

Per unes quantes hores
ens vàrem sentir lliures,
i qui ha sentit la llibertat
té més forces per viure.

Una vella esperança
trobava la veu
en el cos de milers de joves
que cantaven i que lluiten.

No l'oblidaré mai,
no l'oblidaré mai,
aquell 18 de maig,
no l'oblidaré mai,
aquell 18 de maig
a Madrid.


Què se n'ha fet d'aquell Madrid?

6 comentaris:

peretor ha dit...

En Raimon és tota una referència tant per a valencians, com a catalans, crec que és bo que hi hagi elements que ens unexin. És un simbolde normalitat, ja era hora.!

Oreto ha dit...

Ahir ho comentàvem amb un amic... Hi ha una veritable involució. Estaria bé analitzar-ne les raons, els motius... Fer un pensament. Pense que ara, aquest concert, seria més que difícil.
Salutacions.

Francesc ha dit...

Malauradament, crec que se n'ha anat a les catacumbes de la intolerància. Sí, la incultura centrípetoceltibèrica s'ha fet l'ama i la senyoreta d'una bona part de l'imaginari col·lectiu dels espanyols i s'hi senten ben còmodes. Salutacions.

Imagine Photographers ha dit...

yo tampoco me olvido de aquellos tiempos...ahora muchas cosas han cambiado Madrid, barcelona...todos.
Un saludo

blumun ha dit...

Raimon, el xiquet de Xátiva, me agrada.
Tienes un premio en mis crónicas.
Mil besos.

Montse ha dit...

Bruguers!
Que se'n ha fet de tota aquella lluita per les llibertats?
D'aquells ideals?
Ara només hi ha confrontació, intolerància, i cada vegada més diferències.
Hauríem de fer una reflexió, per retrobar temps passats.