i em donava el sol a la cara de manera enlluernadora. He mirat cap a terra. Què he vist? Una pilada de peus que caminaven mig despullats -amb xancletes, sandàlies, sabates descobertes- i m'he adonat de la despreocupació de moltes persones cap als seus peus. Ungles llargues o no massa netes, talons mal cuidats i resecs. En fi, estralls de l'estiu.
Quan m'ha cridat l'atenció especialment algun peu, he mirat amunt i m'he trobat amb un rostre que no transmetia en absolut la deixadesa lluida a baix de tot.
De cop m'ha agafat una calorada. I si a mi em passa el mateix. M'he mirat i he vist una sabata tapada. A l'arribar a casa he inspeccionat els meus peus i m'he quedat tranquil·la.
2 comentaris:
Hola:
Aixó dels peus , és cert la gent no s´hi mira a la hora de vestir.
Avui per exemple sortia per la TV , el president del Real Madrid amb uns pantalons vermells ¡¡¡¡ mai ¡¡¡ m ´ho posaria aixó.
Jo sempre vaig ams sabates i mitjons, inclus per casa de vegades em molesta portar sabatilles , em fa sensació de malalt.
La comoditat s´ha de sacrificar una mica per l´etiqueta.
Cuando empezo el verano yo hice tambien un post sobre los pies , a mi es algo que me da bastante grima , las ciudades parecen mas sucias en verano y es por el aspecto de la gente .
Publica un comentari a l'entrada