dimarts, 14 d’agost de 2007

ESTEM DE DOL

Avui he rebut flors!
No és el meu aniversari ni cap altre dia especial.
Vam tenir el nostre primer disgust ahir
i em va dir moltes coses cruels
que, realment, em van ofendre.
Però sé que està penedit i no
les va dir de debò, perquè avui m'ha
enviat flors.
No és el nostre aniversari ni cap altre dia especial.
Ahir em va llençar contra la paret i
començà a ofegar-me.
Semblava un malson,
però dels malsons despertes i
saps que no són reals;
m'he llevat aquest matí adolorida i
amb cops als costats.
Però jo sé que n'està penedit;
avui m'ha enviat flors!
No és el día de Sant Valentí ni cap altre d'especial.
Ahir em va pegar i m'amenaçà de mort;
ni el maquillatge ni les mànigues llargues podien
amagar els talls i els cops que
em va propinar l'última nit.
No he pogut anar a treballar avui,
perquè no volia que se n'adonessin.
Però jo sé que n'està penedit,
perquè ell m'ha enviat flors avui.
No era el dia de la mare ni cap
altre dia especial.
Ahir a la nit em va tornar a pegar.
Però aquest cop va ser molt pitjor.
Si aconseguís deixar-lo, què faria?
Com podria jo sola
tirar endavant els meus nens?
Què passarà si ens falten els
diners?
Li tinc tanta por!
Però depenc tant d'ell... que em
fa por deixar-lo.
Però jo sé que està penedit ,
perquè avui m'ha enviat flors.
Avui si que és un dia molt especial:
és el dia del meu funeral.
Aquesta nit per fi ha aconseguit matar-me.
Em colpejà fins a morir.
Si hagués tingut el valor
i la fortalesa de deixar-lo...
Si hagués acceptat l'ajuda
professional... avui no hagués
rebut flors!
Anònim
PER UNA VIDA SENSE VIOLÈNCIA DE GÈNERE.
avui hi hagut la víctima número 49 de l'estat espanyol
Compartiu aquest missatge a fi de crear consciència i RESPECTE

3 comentaris:

garmir ha dit...

Hola:És espantós això de la violència domèstica, no hauria d´existir.
Treballès molt bé, el teu blog.

boO* ha dit...

Encara no se què em de fer pq tot això deixi de passar.
Tothom n'és molt conscient.
A l'escola, a català, ens han fet escriure moltes redaccions sobre el tema. Volen que ens assabentem de la gravetat del problema.
Tot i així, és molt provable que en un futur, qualsevol amic de la classe sigui maltractador o maltractada perquè, tot i saber la causa d'aquestes coses, segueixen passant.
La pregunta és: Què falta fer per eradicar aquest problema?

Salva ha dit...

Muchos de los comienzos de una violencia domestica empieza por una fase de insultos donde el agresor empezará por bajar la autoestima de la victima con frases como: "no sirves para nada", "todo lo haces mal", ...etc y llega ha agredir levemente .
Despues de eso, el agresor casi siempre muestra arrepentimiento y pronuncia las tipicas frases de: "no lo volveré a hacer", "perdoname y te prometo que será la ultima vez", ...etc.
Se vuelve cariñoso y hasta hace algún regalo a su victima.
En sociologia, esta fase se conoce como "luna de miel".
En ese momento, si la victima denunció el hecho, la suele retirar.
A los pocos dias, el agresor vuelve a agredir a la victima y por lo general de una forma mas brutal.
Despues empezará de nuevo con la fase de "luna de miel" y así hasta que un dia la agresión tiene un resultado fatal.