Estic contenta

No se si us havia dit que definitivament el dia 27 de juny vaig quedar-me sense feina després de 30 anys clavats en la mateixa empresa.

Com que ja era previst, vaig començar a buscar feina per primer cop en la meva vida i amb 47 anys (ahí es ná) Doncs bé, m'acaben de telefonar d'una empresa, que té bona pinta, que sóc finalista i demà volen que simuli un diàleg per telèfon.

Si no em traeixen els nervis -que no ho faran- crec que aquest treball serà meu. En cas contrari ja compartiré els meus plors amb tots vosaltres, però avui estic eufòrica.