dilluns, 1 d’octubre de 2007

Hola!!!!

Gràcies, gràcies a tots i totes pel que m'heu trobat a faltar :D
Heu notat que he estat uns quants dies fora? Dieu-me tots que sí, sinò m'agafarà una depre.
Us faré una mica de "tomate" del que m'ha passat,
Primer de tot dir-vos que els meus pares el dia 28 celebraven les Noces d'Or, 50 anys casats!!! No seré jo que digui que és un mèrit, que ara les parelles difícilment poden celebrar aquesta festa ja que es divorcien abans o bé a l'unir-se més grans per llei de vida no hi arriben. Bé, ja ho he dit! La qüestió es que he estat molt enfeinada amb els preparatius de la festa, restaurant, llista de convidats, menú... com un casament tradicional.
Quan ja ho teniem (les meves germanes i jo) tot lligadet va el meu pare i es posa molt malalt i quant dic molt vol dir molt. Ingressat d'urgències, dues bosses de sang i pronòstic reservat. La meva mare al·liena a la gravetat vivint només per la celebració del casament... suposo que us fareu a l'idea.
El meu pare amb l'entrada de sang es va reanimar moltíssim i el vàrem portar a casa super animat i amb ganes de celebració. La veritat és que està bé. Només hem de vigilar constantment amb analítiques l'anèmia i la falta de defenses.
Bé, divendres 28 va ser un dia maravellós. Centres de flors, visites de familiars i amics. Tots fecilitant-los pels 50 anys. Dissabte al vespre van fer una cerimònia religiosa renovant els vots i confirmant el seu amor. Estaven pletòrics i la família només veient-los també. I diumenge el dinar celebració. Tot perfecte. Existeix la perfecció? Donç aquests dies si. Bon ambient, família unida, la mala salut de ferro dels meus pares va acompanyar de conya i la festa tal i com es volia. Ara els hem de buscar alguna fita per l'anys vinent.
Quin rotllo us he clavat!!!!

2 comentaris:

Montse ha dit...

Sempre passen coses així, una prepara les coses perquè surtin d'una manera, i la vida et fa capgirar, de totes maneres m'alegro que tot hagi anat bé.
Una abraçada

Brie ha dit...

Ei, felicitats!! sí que és una bona noticia que una parella aguanti tants anys i bé, més aviat un miracle :D
el teu pare està millor?