diumenge, 24 de febrer de 2008

TIRANT LO BLANC (Joanot Martorell)

Diumenge passat vàrem anar al teatre a veure l'obre 'Tirant lo Blanc' en la versió de Calixto Bieito.

Aquest muntatge es va poder veure només durant 3 dies a l'Atrium de Viladecans abans d'estrenar-la oficialment en el marc de la Fira del Llibre de Frankfurt, l'octubre de l'any passat.
Ara ha arribat al Romea i si estarà fins el 9 de març. És una representació que dura 3 hores tot i que Bieito ha reduït el llibre de cinc parts a quatre i ha donat la volta sencera als personatges de la novel·la de Joanot Martorell.

El muntatge, que vol mostrar l'esplendor de l'home tant en la seva brutalitat com en la seva decadència, és un festival pels sentits. Eròtica (per damnunt de tot), sanguinària, trista, alegre... La visió de Bieito és espectacular i provocativa però mai deixa indiferent.
La música és de Carles Santos, de solvència contrastada, i manté la llengua original de la novel·la catalana (valenciana?) més important de tots els temps. De vegades costa d'entendre.

L'actor Joan Negrié (bastant lletjot per cert) interpreta el paper del protagonista, "Tirant lo Blanc". Victòria Pagès interpreta la "Vidua Reposada", Lluís Villanueva "Diafebus", la Beth Rodergas (la d'Operación Triunfo i adoptada per TV3) "Carmesina" També cal mencionar a la Roser Camí (dona de Bieito i filla de Castelldefels) "Plaerdemavida" i el jove actor Nao Albet (Ventdelplà) que, pobret, quin paper li va tocar fer!!! "Hipòlit" sempre en pilotes i ensangonat. Ja dits tots aquests actors, potser que us acabi fent tot el repartiment: El Mingo Ràfols en un paper esperpèntic però defensant-lo magníficament "Duc de Macedònia", Josep Ferrer fent de "Senyor d'Agramunt" cantant amb una veu esplèndida igual que la Begoña Alberdi fent d' "Emperadriu". Em queda l'Alina Furman fent de "La bella Agnès", la Belén Fabra de "Flor de Cavalleria", l'Alícia Ferrer "l'Organista cega" senzillament genial i em deixava en Carles Canut en el paper de l'Emperador" al qual sempre es un plaer veure'l actuar.

·
La meva filla, el meu marit i jo després d'haver vist Peer Gynt (d'Ibsen) en la versió de Calixto Bieito vàrem decidir que per poc que puguéssim no ens perdriem cap muntatge d'aquest director.




Fa uns quants anys ja vàrem veure "l'Òpera dels quatre rals" i al no saber res de Bieito vàrem sortir del teatre al·lucinats. No m'extranya que quant munta alguna cosa al Liceu la gent habitual d'aquest teatre s'esparveri.

2 comentaris:

francis black ha dit...

Animo !!!

Belén ha dit...

Te dejo un beso, mi ignorancia es suprema y no entiendo bien el català :)

Petons