Fa molts anys, a l'estació de Barcelona-Sants cada setembre es veia l'andana de llarg recorregut abarrotada de gent procedent de diferents indrets d'Espanya amb maletes i fardos molt grans que esperaven un tren que els portés a França, on durant uns dies traballarien molt dur i gaierebé com esclaus però els permetria guanyar uns dinerets per poder encarar l'hivern a més dignitat.
S'ha parlat molt de les condicions laborals i humanes que patien totes aquelles persones. De si anaven a fer una feina que els francesos rebutjaven. Que vivien agrupats en cabanes sense cap necessitat bàsic coberta.
Els descendents d'aquelles persones, han tingut accés a l'educació, han pogut optar a una vida laboral d'aquelles de "per tota la vida", han aconseguit la majoria compar-se una casa i obtenir aquell títol tan nostre de "classe mitjana"
Molts d'aquests descendents, actualment, ha perdut la feina i ara són de difícil reinserció per edat, per sector o per falta d'estudis. El somni de l'estat del benestar els ha caigut per terra. Han de recordar el que havien fet generacions anteriors per tirar endavant. Han de tornar a ser "inmigrants" i ser tractats com tals.
Feia anys que no recordava aquest capítol repetitiu de final d'estiu i ara l'he tornat a veure.
Els vitucultors espanyols es queixen que no troben personal autòcton per treballar la temporada de la verema i ha de contractar estrangers. No entenen com havent tant atur es pot rebutjar una feina com aquesta.
Els viticultors francesos tornen a tenir tanta ma d'obra espanyola com 30 anys endarrera.
És qüestió de sou. A França un espanyol cobra més del doble que al seu país i a Espanya un romanès, per exemple, cobra el doble que en el seu.
8 comentaris:
Hola!
Moltes gràcies a tu. A veure si els teus amics blocaires tamé s'apunten...
Pel que fa el teu post d'avui m'ha fet recordar la meva infantesa. Acualment des de fa 20 anys visc a Cambrils però ó filla de Vilafranca. He viscut el que expliques quan just pasada la festa major arribaven tots els "collidors".
Vinga ens llegim, gràcies.
Hola Bruguers:
Moltes felicitats en el dia del teu sant.
Edmón.
Mar: Ens anirem seguint. La meva filla ja ho ha fet.
Edmón: Moltes gràcies. Estic especialment contenta ja que és una Verge molt local i gairebé ningú sap el dia de la celebració. La més "popular" és la de Núria.
Això de la verema que expliques també passava a València. De fet, molts d'aquells emigrants van quedar a terres de França i s'enyoren un munt de casa seua quan tornen per ací a l'estiu. Besades i felicitats pel teu sant. Hui també és sant d'Oreto.
Si ens em pensat que eram rics, pero ja veu, tornem a la realitat, a la feina de sempre.
El problema es el baix nivell d'educació, cosa en la que continuem igual, sol fa falta mirar els diaris d'avui, els menys titulat i la canalla més pobra.
Oreto:
Felicitats amb un dia de retard.
Un petó.
Bones de nou,
et visito per donar-te les gràcies. Avui us he dedica un petit document en format vídeo fet amb bones intencions i per tenir un record d'aquests dies.
Ens llegim els propers dies. Prometo entra en calma als blogs adherits i fer una bona ullada. Tenim u nivell molt alt a Catalunya amb els blogs.
Per cert et deixo aquí el correu per aquells que s'han adherit i que jo no en tinc constància per tal de fer l'enllaç. 100anysdestelada@gmail.com
Moltes gràcies.
Muakisssssssssssssssss
Besades i gràcies. Oreto
Publica un comentari a l'entrada