dilluns, 27 d’octubre del 2008

WALL STREET I ELS MICOS (L'he rebut per e-mail)

Un dia va arribar a una petita comunitat caribenya un senyor molt ben vestit que va instal·lar-se a l’únic hotel que hi havia. L’endemà molt aviat, va dirigir-se a inserir un anunci al diari local

“Estic disposat a comprar cada mico que em portin de la selva per 10$ “

Els pagesos, que sabien que el bosc era ple de micos, van sortir de pressa a caçar-los. L’home va comprar-los tots.
Al dia següent, donat que ja quedaven pocs micos a la selva i era difícil caçar-los, els pagesos van perdre tot l’interès.

Llavors l’home va decidir oferir 20$ per cada mico. Els pagesos tornaren a sortir corrents de cacera. L’home ben vestit va tornar a comprar tots els micos.

La quantitat de micos va seguir disminuint i l’home va millorar l’oferta fins a 25$ El resultat va ser immediat: els pagesos van tornar a la selva.

L’home va haver de marxar cap a ciutat i el seu ajudant va dirigir-se als pagesos:

“Mireu la gàbia plena de milers de micos que el meu cap us ha comprat per a la seva col·lecció. Us els ofereixo a vosaltres per només 35$ i quan arribi el meu cap de la ciutat podeu tornar-los-hi a vendre per 50$”

Els pagesos van agafar tots els estalvis que tenien i van comprar tots els micos. Contents de l’operació mercantil, van asseure’s a esperar que el senyor elegant tornés al poble.

Només van veure una gran gàbia de micos comprada amb tots els estalvis de la seva vida.
Aquesta és una noció del que és la Borsa i el Mercat de Valors.

5 comentaris:

Francesc ha dit...

M'ha encantat aquest post. Es sembla bé que l'utilitze a les meues classes de 2n de Batx? Salutacions

Què t'anava a dir ha dit...

Clar i entenedor per tothom

Bruguers ha dit...

Fracesc: Fes-lo servir tant com vulguis, me l'han enviat per e-mail i a més a més està en el web: http://www.emprendedores.es/comunidad/humor/wall_street_y_los_monos
Espero que serveixi per alguna cosa.
Petonets

Montse ha dit...

Ei Bruguers, molt bo aquest post,la veritat es que ens tracten com a micos, o pitjor, nosaltres tots hem caigut en la trampa.
Ei podríem montar una trobada, no?

Lucía Solís ha dit...

Em sento una pagesa!!!! Buaaa