L'Home dels nassos

L'home dels nassos és un personatge català que té tants nassos com dies li queden a l'any.

La meva àvia em deia: "corre, surt al carrer i intenta trobar a un home amb tants nassos com dies té l'any"

Jo sortia amb les meves germanes i veïnes i ens imaginavem un personatge amb 365 nassos.

Quan li deiem a l'àvia que no el trobavem, sempre ens deia que algú l'acabava de veure pel carrer del costat o bé girant la cantonada de casa i nosaltres corriem i corriem.

Sabiem que si no aconseguiem veure'l el dia trenta-u de desembre ens hauriem d'esperar tot un any.

Per tant, sortiu al carrer i intenteu veure'l. Animeu les criatures a fer-ho. Només es pot veure avui.

És una de les nostres petites tradicions que ara, de gran, recordo amb il·lussió.

No se'ns va ocórrer pensar que el 31 de desembre a l'any li queda només un dia per acabar i per tant els "homes" només porten un nas.

Santa innocència!

Bon Any 2000 ... Nou !

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

Amb un any 2008 que més val oblidar, almenys hem de mantenir la il·lusió de que tot pot millorar.

LOST / PERDUTS / PERDIDOS

Aquest any el Tió de casa ha estat original, a part de torrons, vi, cava i altres cosetes,

ens va cagar la quarta temporada de la sèrie de televisió Lost. Gràcies Anna !!

A casa ens agrada molt a tots tres i si em d'esperar-nos a que TV2 torni a programar-la podem inclús oblidar-nos de la trama. Amén de la quantitat d'anuncis que t'endinyen per un capítol de pocs minuts.

A les teles d'àmbit estatal només pots veure, en "prime time", produccions pròpies sobre adolescents que realment no voldriem dins de casa (ordinaris i mal educats) o d'adults de baixa cultura i de poc tresillat.

Si la sèrie requereix més de dos dits de front (A dos metros bajo tierra, Los Soprano, Sexo en Nueva York, etc) o la mires a la matinada o te la desprogramen a la primera de canvi.

Al nostre país passa el mateix. On està la sèrie Herois??? Hi ha vida més enllà de Ventdelplà???

Tanta diversitat i pluralitat i a la tele tots bén uniformats.

Tornant al tema que m'ocupa,

el dia de Sant Esteve varem posar-nos 3 capítols i ahir 2. Ens els dosifiquem per poder assaborir-los.

El 21 de gener s'estrenarà la cinquena temporada als Estats Units amb l'emissió dels dos primers capítols.

INNOCENTS

La tradició cristiana ens explica que el rei Herodes quan va saber del naixement de Jesucrist va fer matar tots els nens i nenes menors de 2 anys que havien nascut a Betlem. Els historiadors diuen que milers d’infants innocents van morir degollats i en record d’aquests tràgics successos es celebra avui la festa dels Sants Innocents.

Es practiquen diferents "innocentades"

Les llufes: Ideal pels més jovenets. Només es tracta de penjar la llufa a algú en senyal de burla. La llufa no és res més que un troç de paper amb silueta humana que s’enganxa a l'esquena de qualsevol persona sense que se n’adoni i s'el tilla d'innocent.

Les bromes: A molts pobles es mantén la tradició de les gamberrades i bromes de prou mal gust que van destinades a persones conegudes o/i amigues que s'ho han anat "guanyant" durant tot l’any. Normalment s'accepten de bon grat quan s'adonen que és 28 de desembre.

Les bromes poden ser generalitzades, quan jo era petita eren habituals el llançament de bombes fètides dins del cinema o al bus.

Falses notícies: El dia del Innocents també els mitjans de comunicació (diaris, televisions, ràdios) crean una notícia falsa perque els oients o lectors intentem endevinar. Normalment l’endemà, fan pública la broma.

Ruleta Russa a Castelldefels :'(

La vigília de Nadal, un noi va morir jugant a la ruleta russa amb un amic. La notícia m'ha provocat esgarrifances. Feia anys que no sentia a parlar d'aquest joc macabre que m'ha fet recordar la magnífica pel·lícula "El Caçador"

Segons redacta Maika Navarro per a El Periódico de Catalunya

"En totes les ocasions, els jugadors prémen el gallet convençuts que el revòlver estarà buit. Sense bales. A Castelldefels no. El mort, que els veïns descrivien dimecres com un home conflictiu, va dinar dimarts en companyia d'un grup d'amics. Estaven de gresca i la festa es va traslladar a casa de la víctima. Dos dels amics van decidir anar-se'n. Però l'home va convèncer el tercer amic perquè es quedés amb ell. Van consumir drogues, barrejades amb alcohol i medicaments. La nòvia, disgustada, se'n va anar a casa de la seva mare. L'home, que té nombrosos antecedents, va treure un revòlver i va proposar jugar a la ruleta russa. No era la primera vegada. En aquest joc, el participant introdueix una bala al tambor d'un revòlver. Fa girar el tambor i acosta la boca del canó a la seva templa. Dispara. El cor del jugador s'atura uns segons fins que comprova que la detonació és sorda, sense bala. A Castelldefels, l'últim tret va ser letal.

L'amic va telefonar als altres dos homes amb els quals havia dinat. Un cop a la casa i al comprovar la gravetat dels fets, van alertar la policia. La primera a arribar va ser la policia local de Castelldefels. Després se'n va fer càrrec la unitat d'investigació dels Mossos de Gavà i finalment la unitat d'investigació de la regió metropolitana sud. L'arma va desaparèixer en un primer moment. Però els investigadors van acabar trobant quatre armes de foc, inclosa la que es va utilitzar per al joc. Davant de les estranyes circumstàncies en què es van desenvolupar els fets, els mossos van optar en un primer moment per traslladar a la comissaria els tres homes. Dos d'ells, aquells que van arribar al pis amb posterioritat, van quedar en llibertat i sense càrrecs després de declarar. El tercer home, aquell que jugava amb la víctima, continuava dimecres a la nit detingut a la comissaria de Sant Feliu. Els investigadors estaven a l'espera de decidir amb el jutge de guàrdia de Gavà quin delicte se li imputava en cas que finalment es decidís que passava a disposició judicial. No serà un atestat gens fàcil de redactar. ¿Es tracta d'un suïcidi o bé d'una mort accidental? ¿Es volia matar? "

A la pel·lícula "El Caçador" els tres protagonistes són agafats presoners per el Vietcong i són obligats a jugar a la ruleta russa mentre els seus captors aposten per qui sobreviurà.
El patiment que tenia veient aquesta escena feia que la mirés de reüll tapant-me la cara.

Gran pel·lícula de Michael Cimino i premiada amb 5 Oscars.
A Castelldefels ha estat un fet real.

A tots i a totes us desitjo,

La loteria de Nadal

La "grossa" (femení en català) el "gordo" (masculí en castellà) va caure en el número 32365 i quan vaig sentir cantar-lo una mica més i tinc un no se què.

Doncs bé, el número de casa nostra és el 32375 regal de la meva sogra.

En un instant varem passar de poder tenir 300.000 € a tenir-ne 120 €

"HALLELUJAH"

Llegir una petita notícia al diari m'ha fet tirar endarreda una pila d'anys.

No recordava que Leonard Cohen va mig trastocar-se mentalment amb aquesta cançó per la dificultat de composar i de cantar més de 80 versos amb tant aguts.

L'Hallelujah serveix per a tot. Casaments, funerals, música de fons, festes nadalenques. En definitiva, cançó comodí que no tothom pot cantar-la i que es destrossa sovint. Forma part de la banda sonora d'Shrek i d'alguna sèrie de TV.

Recordo, també, a Jeff Buckley cantant l'Hallelujah. Per mi el millor de tots.

El que no sabia és que els seus fans s'estan organitzant a través de Facebook i pagant! perquè la seva versió sigui número 1 al cap d'onze anys.

A tot això el que surt guanyant és Leonard Cohen que, vellet com és, guanya un dineral de drets d'autor ja que és propietari de qualsevol versió que es faci.

Si us ve de gust escoltar la cançoneta d'un o altre, podeu fer-ho clicant la portada dels disc.

La ràdio i el Barça

Normalment una retransmissió de futbol per ràdio la trobo cutre (serà que no m'agrada) i les veus i accents dels locutors d'emissores com la Ser, Onda Ràdio, Cope... em disgusten.

Dit això, després de sentir ahir l’home de La Sexta podria inclús trobar-ho tot bonic. Quin personatge!! No entenia res del que deia !!!
Ahir era digne d’escoltar-los a tots amb atenció. No havia ni una emissora d’àmbit estatal que no anés a favor del Madrid o en contra del Barça.
A la COPE veien al Barça fet pols i amb una mal futur per a l’equip. Un Barça desesperat al no poder marcar cap gol.
A la SER, un Barça ensopit, paralitzat i que no podria fer res.
Però Eto'o va marcar un gol i va trencar tots els seus esquemes. Després en va venir un altre que feia tot l’efecte de ser marcat en pròpia porta.
Avui, només per sentir els comentaris d’Antena 3 disculpant al Madrid i havent de dir alguna cosa bona del Barça ja valia la pena empassar-te un “telediario”

A Tele5 podrien fer una falca ideal per desembre (mes 12), que digués:

“12 meses 12 puntos"

Si anem de compres, pensem-hi

Aquest cap de setmana molts sortirem per comprar el gruix dels regals de Nadal i potser, també els de Reis.

És pesat i difícil triar quin és el regal més addient per cada persona. Dic persona, no dic home, dona, nen, nena.

Passen els anys i els spots publicitaris no canvien. Tots marquen diferència de gènere.

Es parla que la manca de temps fa que comprem el que les botigues volen vendre'ns i que molta gent només compra alló que s'exhibeix i s'anuncia repetidament. És el que s'anomena "regal estrella"

La cara d'un home rebent una aspiradora i la de una dona amb una màquina de taladrar serien dignes de fotografiar el dia de Reis.

La cara de un nen rebent una nina, la clàssica cuineta o bé un joc de perruqueria, i la d'una nena desembolicant un banc de mecànic, excavadores, cotxes i monstres d'aventures també seria impagable.

Llums de Nadal

Malgrat la polèmica que envolta l'enllumenat de Nadal a pobles i ciutats, jo també vull dir la meva:

Puc entendre que és una despesa energètica. Puc deixar dir, sense contradir, als que opinen que és contaminació lumínica. Puc entendre, sense compartir, que és una despesa econòmica que no serveix per a res. Puc tolerar al qui diu que es pengen motius cristians i que s'ha de tenir en compte la pluralitat religiosa i que Espanya és aconfessional, etc...

Ara bé, el que no entenc és per què a Castelldefels s'han penjat uns llums de Nadal que omplen de lletjor el poble. Almenys al meu barri.

M'estimaria més no tenir llumetes que una cenefa escanyolida i amb bombetes foses. També puc parlar de llums que diuen "Bones compres" o "Bones Festes" escrit amb lletres del revés sense cap tipus de gràcia.

L'il·luminació nadalenca transmet optimisme i l'optimisme ens fa falta.

Festa Major d'hivern a Castelldefels

Ahir diumenge (10h), proposo als meus nebots bessons de recient estrenats 6 anys anar a donar un tomb per la Festa Major.

Baixant de casa seva, ens trobem

l'Ambibús. És una unitat mòbil d'educació ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge que, dóna suport a les activitats de sensibilització ambiental.
En el seu interior hi ha instal·lada una exposició temàtica molt entenedora.
Com que no hi havia gent, vaig poder donar les explicacions a la meva manera als dos nens. Van sortir molt contents i convençuts de que el millor és utilitzar el transport públic.

Després de la visita ens donaven l'enquesta de grau de satisfacció de la mostra i entraves a formar part del sorteig d'una bicicleta plegable. També van sortir convençuts de que ens tocaria.

Després varem anar a la Pl. de l'Església,

Moltes paradetes per visitar: Bijuteries, terrissa, embotits i formatges, caramels i herbes, pa recient fet amb forn de llenya, espelmes, pedres esotèriques, molta mel i per suposat tot tipus de motius nadalencs per guarnir la casa com Déu, la tradició i el gust de cadascú mana.

Jo volia passejar tranquil·lament però els nens corien i corrien, de fet els aburria molt.

Vaig portar-los a la zona de jocs tradicionals infantils i va estar solucionat. Vam fer una partida de parxís (era gegant) compartint amb altres nens i nenes i després varem ballar en rotllana unes quantes coreografies de les establertes per animació infantil. Encantats!!!

Amb tot això s'ens va fer tardíssim i haviem de solucionar el dinar. No cal dir que quant els vaig convidar a casa l'alegria va ser inmensa. Menú inmillorable: pollastre rostit amb xampinyons, patates fregides, croquetes i gelat.

Després de dinar migdiada per carregar piles per tornar a sortir al carrer.

Tocava veure la Cercavila pels carrers del centre de Castelldefels.

Com sempre, tenen molta il·lussió per veure el ball de diables però són uns "caguetes" i fugen en sentir el primer trò.

Són nens "pessats i cansats" però només que els hi deixis una miqueta de llibertat, t'adones que realment són macos i carinyosos. Amb mi es porten bé.

Per cert, on és la gent del poble???

Quina escala volem?

Crec que es veu clar. Una escala convencional al costat d'una de mecànica. Totes dues serveixen tant per pujar com per baixar. És habitual trobar-les a les estacions de tren i metro.

Si optem per la mecànica, per què hem de posar-nos en fila índia per poder deixar passar als que volen fer-ho utilitzant els esglaons? Per què s'ha establert que qui ocupi la part esquerra de la mecànica és una persona insolidària?

Normalment, les escales mecàniques són estretes i per molt que t'arraconis a la banda dreta, tothom que puja o baixa a peu i de pressa, va donant-te trompades. Mentre estant, les escales d'obra ... buides!

Joan Baptista Humet

A través de RAC1 i en veu de la Marina Rossell, m’acabo d’informar que en Rossel que Joan Baptista Humet ha mort. La notícia era esperada ja que estava a recta final de la malatia que patia. La notícia m'ha deixat mal cos. El proper dia 16 al TNC se li rendia un hometage (han/hem arribat tard)

Aquest noi (a la foto) va acompanyar Lluís Llach durant dos anys. Realment no se com s'entenien.

Recordo que vaig deixar de seguir-lo quan va decidir continuar la seva trajectòria en castellà (sembla que faci milers d'anys) i em va fins i tot fer ràbia que tinguès tant d'èxit amb "Clara" - la noia enganxada a les drogues- tot i que la cançó sempre em va agradar i m'agrada.

Ara penso que, per caràcter, no encaixava amb el grupet de cantautors de la època. Ell potser, no tenia necessitat de compromís polític i sí de fer poemes i cantar-los.

TONADES (1970)

Sento el gemec de l'ocell

que canta a la gàbia

sento el crit darrer del pres

que la mort reclama.

I fins avui ni tu ni jo hem après

que això també és una tonada.

Vaig conéixer un home gran

envellit de ràbia;

tant sentir el mateix xisclar

de portes que es tanquen!

Però ara ens cal seguir endavant

amb la veu, sinó amb les mans,

que hem volgut canviar les coses

amb quatre paraules buides,

i altrament n'hi han de malferides

que deixem que es tanquin soles.

Quan la veu d'un poble es perd

i acceptem les causes,

tant com diem sobre els demés

i ens traïm nosaltres.