Joan Baptista Humet

A través de RAC1 i en veu de la Marina Rossell, m’acabo d’informar que en Rossel que Joan Baptista Humet ha mort. La notícia era esperada ja que estava a recta final de la malatia que patia. La notícia m'ha deixat mal cos. El proper dia 16 al TNC se li rendia un hometage (han/hem arribat tard)

Aquest noi (a la foto) va acompanyar Lluís Llach durant dos anys. Realment no se com s'entenien.

Recordo que vaig deixar de seguir-lo quan va decidir continuar la seva trajectòria en castellà (sembla que faci milers d'anys) i em va fins i tot fer ràbia que tinguès tant d'èxit amb "Clara" - la noia enganxada a les drogues- tot i que la cançó sempre em va agradar i m'agrada.

Ara penso que, per caràcter, no encaixava amb el grupet de cantautors de la època. Ell potser, no tenia necessitat de compromís polític i sí de fer poemes i cantar-los.

TONADES (1970)

Sento el gemec de l'ocell

que canta a la gàbia

sento el crit darrer del pres

que la mort reclama.

I fins avui ni tu ni jo hem après

que això també és una tonada.

Vaig conéixer un home gran

envellit de ràbia;

tant sentir el mateix xisclar

de portes que es tanquen!

Però ara ens cal seguir endavant

amb la veu, sinó amb les mans,

que hem volgut canviar les coses

amb quatre paraules buides,

i altrament n'hi han de malferides

que deixem que es tanquin soles.

Quan la veu d'un poble es perd

i acceptem les causes,

tant com diem sobre els demés

i ens traïm nosaltres.