A través de RAC1 i en veu de la Marina Rossell, m’acabo d’informar que en Rossel que Joan Baptista Humet ha mort. La notícia era esperada ja que estava a recta final de la malatia que patia. La notícia m'ha deixat mal cos. El proper dia 16 al TNC se li rendia un hometage (han/hem arribat tard)
Aquest noi (a la foto) va acompanyar Lluís Llach durant dos anys. Realment no se com s'entenien.
Recordo que vaig deixar de seguir-lo quan va decidir continuar la seva trajectòria en castellà (sembla que faci milers d'anys) i em va fins i tot fer ràbia que tinguès tant d'èxit amb "Clara" - la noia enganxada a les drogues- tot i que la cançó sempre em va agradar i m'agrada.
Ara penso que, per caràcter, no encaixava amb el grupet de cantautors de la època. Ell potser, no tenia necessitat de compromís polític i sí de fer poemes i cantar-los.
TONADES (1970)
Sento el gemec de l'ocell
que canta a la gàbia
sento el crit darrer del pres
que la mort reclama.
I fins avui ni tu ni jo hem après
que això també és una tonada.
Vaig conéixer un home gran
envellit de ràbia;
tant sentir el mateix xisclar
de portes que es tanquen!
Però ara ens cal seguir endavant
amb la veu, sinó amb les mans,
que hem volgut canviar les coses
amb quatre paraules buides,
i altrament n'hi han de malferides
que deixem que es tanquin soles.
Quan la veu d'un poble es perd
i acceptem les causes,
tant com diem sobre els demés
i ens traïm nosaltres.
6 comentaris:
Em queia bé. La seva música perdurarà
Ell era un poeta. I crec que sastimava mes la bellesa que la protesta.
A mi en va ajudar un temps amb les seves lletres y musica.
Clara, per cert, no m´agradava molt.
Besades :)
Per cert:
era naixcut al poble de Navarrés
prop de la república independen de
Bocairent.
salut i enhorabona per les teves
tasques oratories.
eduard
Veig que hem coincidit.
Jo també he coincidit amb vosaltres
Val,val!!! Tu vas se la prime...Ja,ja,ja!!!
Publica un comentari a l'entrada