Baixant de casa seva, ens trobem 
l'Ambibús. És una unitat mòbil d'educació ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge que, dóna suport a les activitats de sensibilització ambiental.
En el seu interior hi ha instal·lada una exposició temàtica molt entenedora.
Com que no hi havia gent, vaig poder donar les explicacions a la meva manera als dos nens. Van sortir molt contents i convençuts de que el millor és utilitzar el transport públic.
En el seu interior hi ha instal·lada una exposició temàtica molt entenedora.
Com que no hi havia gent, vaig poder donar les explicacions a la meva manera als dos nens. Van sortir molt contents i convençuts de que el millor és utilitzar el transport públic.
Després de la visita ens donaven l'enquesta de grau de satisfacció de la mostra i entraves a formar part del sorteig d'una bicicleta plegable. També van sortir convençuts de que ens tocaria.
Després varem anar a la Pl. de l'Església,
Moltes paradetes per visitar: Bijuteries, terrissa, embotits i formatges, caramels i herbes, pa recient fet amb forn de llenya, espelmes, pedres esotèriques, molta mel i per suposat tot tipus de motius nadalencs per guarnir la casa com Déu, la tradició i el gust de cadascú mana.Jo volia passejar tranquil·lament però els nens corien i corrien, de fet els aburria molt.
Vaig portar-los a la zona de jocs tradicionals infantils i va estar solucionat. Vam fer una partida de parxís (era gegant) compartint amb altres nens i nenes i després varem ballar en rotllana unes quantes coreografies de les establertes per animació infantil. Encantats!!!
Amb tot això s'ens va fer tardíssim i haviem de solucionar el dinar. No cal dir que quant els vaig convidar a casa l'alegria va ser inmensa. Menú inmillorable: pollastre rostit amb xampinyons, patates fregides, croquetes i gelat.
Després de dinar migdiada per carregar piles per tornar a sortir al carrer.
Tocava veure la Cercavila pels carrers del centre de Castelldefels.
Com sempre, tenen molta il·lussió per veure el ball de diables però són uns "caguetes" i fugen en sentir el primer trò.
Són nens "pessats i cansats" però només que els hi deixis una miqueta de llibertat, t'adones que realment són macos i carinyosos. Amb mi es porten bé.
Per cert, on és la gent del poble???
3 comentaris:
Hola a Malgrat també es Festa Major, y ha hagut moltes coses, llàstima que el temps no ha acompanyat, i a mi quan no fa sol i fa molt de vent no m'agrada massa sortir, però bé hem anat al mercat dels pagesos, als gegants, correfoc, i etc... a part de passar und dies tots junts a cas, decorant la casa de nadal.
Estas feta una tieta d'aquelles que no s'obliden mai. Salutacions
La gent marxa de pont. La vida és montada al reves.
Publica un comentari a l'entrada