Ai Senyor! Com ens hem de veure...
Ara resulta que un empresari de Lleida, s’ha vist “obligat” a atracar cinc bancs per poder fer front als seus deutes.
Podria ser malèvola i dir allò de “Quien roba a un ladrón...” D’acord, no està bé robar. Bé, ja no ho sé. Potser depèn de qui ets i en quins ambients et mous.
A les altes esferes de poder és fàcil delinquir econòmicament ja que es coneixen tots els mecanismes per fer-ho i professionals que tot el dia rumien com guanyar més diners pagant el mínim o gens. Existeixen uns paradisos fiscals meravellosos.
A les persones de la capa social més humil gairebé les comprenem. Entenem que es vegin obligades a robar per poder sobreviure. Creiem que el “sistema” és injust amb les capes més baixes de la societat. Comprenem (no compartim) molt bé que la falta de recursos t’aboqui a robar. Això si, mentre no ens robin a nosaltres que llavors els etiquetem de “xorissos” i demanen la pena màxima.
Ja me n’he anat de la idea del post.
L’empresari en qüestió ho era de la construcció. Què potser ell no deu haver robat de forma totalment legal i lícita als seus clients amb preus abusiu i de vergonya permetent-li portar un bon ritme de vida? És la imatge que tenim del gremi de la construcció. Si hi ha algú honrat no el coneixem.
Diuen els diaris que l’home estava desesperat i es va convertir en atracador copiant la manera de fer d’aquell que sortia per la tele que l’anomenaven “El solitari” Quin mal que fa veure la tele!
Els mossos expliquen que possiblement portava una doble vida i que la família no sabia res de res d’aquestes activitats delictives. Per favor! La família sempre és la última que s’assabenta de tot (banyes de la parella, campanes al col·le dels fills...)
De totes maneres, pobre home, s’ha de dir que no s’ha lucrat amb els diners robats. Els ha fet servir per pagar deutes i això està bé. Ha privat que uns altres empresaris es veiessin obligats a robar per a la vegada pagar els seus de deutes i de passada privar de robar a uns altres empresaris de robar a uns altres per fer el mateix. Quin lio!
Els mossos ho han fotut tot enlaire i l’han agafat. Ara haurà de tornar els diners als bancs i el deutes continuaran existint i els creditors per no poder cobrar d’aquest home potser hauran de reduir la plantilla.
Ara resulta que un empresari de Lleida, s’ha vist “obligat” a atracar cinc bancs per poder fer front als seus deutes.
Podria ser malèvola i dir allò de “Quien roba a un ladrón...” D’acord, no està bé robar. Bé, ja no ho sé. Potser depèn de qui ets i en quins ambients et mous.
A les altes esferes de poder és fàcil delinquir econòmicament ja que es coneixen tots els mecanismes per fer-ho i professionals que tot el dia rumien com guanyar més diners pagant el mínim o gens. Existeixen uns paradisos fiscals meravellosos.
A les persones de la capa social més humil gairebé les comprenem. Entenem que es vegin obligades a robar per poder sobreviure. Creiem que el “sistema” és injust amb les capes més baixes de la societat. Comprenem (no compartim) molt bé que la falta de recursos t’aboqui a robar. Això si, mentre no ens robin a nosaltres que llavors els etiquetem de “xorissos” i demanen la pena màxima.
Ja me n’he anat de la idea del post.
L’empresari en qüestió ho era de la construcció. Què potser ell no deu haver robat de forma totalment legal i lícita als seus clients amb preus abusiu i de vergonya permetent-li portar un bon ritme de vida? És la imatge que tenim del gremi de la construcció. Si hi ha algú honrat no el coneixem.
Diuen els diaris que l’home estava desesperat i es va convertir en atracador copiant la manera de fer d’aquell que sortia per la tele que l’anomenaven “El solitari” Quin mal que fa veure la tele!
Els mossos expliquen que possiblement portava una doble vida i que la família no sabia res de res d’aquestes activitats delictives. Per favor! La família sempre és la última que s’assabenta de tot (banyes de la parella, campanes al col·le dels fills...)
De totes maneres, pobre home, s’ha de dir que no s’ha lucrat amb els diners robats. Els ha fet servir per pagar deutes i això està bé. Ha privat que uns altres empresaris es veiessin obligats a robar per a la vegada pagar els seus de deutes i de passada privar de robar a uns altres empresaris de robar a uns altres per fer el mateix. Quin lio!
Els mossos ho han fotut tot enlaire i l’han agafat. Ara haurà de tornar els diners als bancs i el deutes continuaran existint i els creditors per no poder cobrar d’aquest home potser hauran de reduir la plantilla.
2 comentaris:
Un home honrat a pesar de tot. Atracar bancs no queda bé, però és que els banquers tampoc no són germanetes de la caritat.
Jo també em vaig quedar paradíssim en veure la notícia. Si això ho fan els empressaris, no vull ni pensar què deuen fer els pobres treballadors que no arriben a final de mes, ni al primer cap de setmana. Això de la crisi és molt bèstia.
Publica un comentari a l'entrada