dissabte, 28 de febrer de 2009

Fumar: S'ha de prohibir?

Fa dies que hi penso. És difícil fer amics parlant d'aquest tema. No m'agrada prohibir, però tampoc m'agrada ser agredida.
S'ha tornat a engegar el debat de "fumar sí, fumar no" al bars, restaurants, locals d'oci...
Es troba del tot normal que no es pugui fumar dins del cinema, en els centres sanitaris, en els avions, a les esglésies, escoles, botigues, empreses (d’aquestes últimes en parlaré després) En canvi es troba lògic poder fumar en els bars.
Quina fixació en parlar de que s’està lliurant "la batalla contra el tabac" No ho considero batalla perquè no hi ha cap guerra. És pedagogia, informació i protecció cap els que no tenen aquesta addicció. Les batalles es donen per finalitzades quan l’enemic abandona. Jo no crec que tingui enemics. Tinc amics, familiars i coneguts fumadors .
En el moment que no es permeti fumar en cap local públic i el fumar sigui considerat un (mal) hàbit privat deixarà d’haver follon. Els locals d’hostaleria no perdran diners perquè la gent continuarem prenent cafès, menús, copes... No deixarem de distreure’ns. Els propietaris d'aquests negocis no s'hauran de fer competència pel que fa a fum o no fum. Les persones triarem els locals en funció d'altres paràmetres i no entre bars que permeten o no permeten fumar.
Per altre banda penso que tambés és fomut pels propietaris de bars no poder decidir lliurement el seu model de negoci. Però s'ha de tenir en compte que hi ha lleis per qualsevol cosa. Els fumadors no tindran cap dret a reunir-se en àmbits públics exercint el seu hàbit. No hi haurà excepcions.
Al marge de que és un greu problema de salut pública també ho és d’educació i civisme. Hem de reconèixer que a les persones que no han pogut o no han volgut deixar aquest hàbit els importa un rave si empudeguen o molesten a qui no ha fumat mai, ho ha deixat o simplement el fum l'ofega.
En quant a les empreses: Si cada cop que un treballador surt a fumar, sortís tota la plantilla de comparsa... Què passaria? Uns poden necessitar calmar el “mono” i altres potser calmar els nervis.
Per cert, fa deu anys que vaig deixar de fumar i dono fè de que és mooooolt difícil.

2 comentaris:

Miquel Casellas ha dit...

Ha de passar uns anys perquè es prohibeixi del tot. Hi ha cultura del fumencara

Alba ha dit...

Jo també sóc exfumadora, però ja fa anys que vaig decidir deixar-ho. Ara em trobo que no puc anar a sopar, ni a prendre unes copes, ni a ballar...

El que cal fer és endurir d'una vegada la llei antitabac. És una vergonya que a aquestes alçades encara es pugui fumar als locals d'oci. Es prohibeix, i llestos.

A altres llocs s'ha fet, i no passa res! La gent s'hi adapta, i ja està.

És que no entenc perquè s'ho pensen tant!

:(