Emocions fortes

Diuen que tot ve alhora... doncs és veritat.

Estic pelada com una...

i ja fa uns quants dies que la caldera de la calefacció va començar a degotar. Hem intentat arreglar-la nosaltres mateixos soldant els tubs per tot arreu però no hi ha manera. Quan arreglem una part, rebenta una altra. No té solució. Mirem preus a diferents llocs i no baixen de 1.200 € Què hi farem! Triem un model que s’ajusti a les nostres necessitats i de cop... No m’ho puc creure! Un company de feina del meu marit ens dona un cop de mà comprant-la ell amb un 20% de descompte i a més a més ens la instal·larà gratuïtament. Bé, una cosa resolta. Això espero ja que de moment només hem anticipat els diners.
Dijous passat al meu marit se li trenquen per la meitat les ulleres.

No pot ser!! Va Bruguers no pateixis abans d’hora. Anirem a la òptica i de ben segur que les poden arreglar. Doncs no, s’han trencat justament per un lloc que no pot soldar-se. Ja aprofitem per que li graduïn la vista i triar muntura nova. No val la pena parlar de preus, qui porta ulleres sap què valen els vidres i que el model que et queda bé, curiosament, sempre és el car.
Glups... ja tenim d’extra caldera + ulleres.

Aquest matí, per més detall a les 6,30h, el fluorescent de la cuina em “picava l’ullet” Bé, és una llumeta de no res, penso. Quant torni de treballar passaré per la ferreteria i compraré un tub. Doncs no, s’ha espatllat la làmpada sencera. He de canviar-ho tot, tot, tot.

Glups... ja tenim d’extra caldera + ulleres + il·luminació de la cuina i només estem a dia 16.
Al principi deia: estic pelada com una rata ara potser puc dir que com a mínim dues.