Joan i Maria estan casats, han passat uns quants anys i Maria vol demanar el divorci per diferències irreconciliables; la convivència no és possible. Maria té la força moral per demanar el divorci: és una dona activa, moderna, solidària i liberal, però Joan no se n'adona. Ell té unes prioritats que no cobreixen les necessitats de Maria. Tot el que guanya Maria ho dóna a Joan. De vegades, ella no té diners ni per cobrir les despeses bàsiques, i reclama el que considera just. Joan li promet que canviarà, però Maria sap que no serà així i que mantenint-se al seu costat no es podrà desenvolupar com a persona. ¿Què ha de fer Maria, continuar sent submisa o demanar el divorci i ser lliure?Ara, per un moment, canvieu el nom de Joan i Maria pel d'Espanya i Catalunya.
Carta d'un/a ciutadà/ana d'Igualada publicada a El Periódico
4 comentaris:
Jo ho tinc clar, ha de demanar el divorci i ser lliure. No es pot viure de mala gana lligada a una persona o a un país com Espanya, que no et reconeix i que no fa res per a que tinguis una vida millor al seu costat.
Si, no ens entrendem mai es dificil
M'agrada molt l'exemple que has posat. El que passa és que no ens deixaran divorciar tan fàcilment. Jo optaria pel divorci. Salutacions
Molt ben explicat i didactic.
Publica un comentari a l'entrada