Dia d'Europa i eleccions

El 9 de maig de 1950, el ministre francès d'Exteriors Robert Schuman va proposar, a partir d'una idea del seu assessor Jean Monnet, un pla que pretenia situar la producció francesa i alemanya del carbó i l'acer sota el control d'una autoritat única i supranacional. Aquest projecte, anomenat Pla Schuman, va donar lloc un any més tard a la creació de la primera de les Comunitats Europees, origen del procés d'integració europea que coneixem en l’actualitat. Aquesta actuació s’emmarca dins de les activitats de difusió i informació sobre la UE que desplega el Patronat com a punt d’enllaç d’Europe Direct-Xarxa d’informació de la Comissió Europea.
El Govern de la Generalitat de Catalunya, el Patronat Català Pro Europa, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Representació de la Comissió Europea a Barcelona i l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona han organitzat conjuntament l'acte d'aquest any.
La benvinguda va estar a càrrec d’Ernest Maragall, conseller d’Educació (que li se les veu i desitja per tirar endavant el seu projecte) i la participació ciutadana va anar a càrrec de un munt d'alumnes de diverses escoles catalanes (també una d'italiana que queda d’allò més bé)
Van parlar tot un seguit de persones dels diferents organismes
Es va interpretar la cançó "Per tot el món" (All around the world) cantada en català, espanyol, anglès i tagal (el català podrien haver-lo estalviat ja que a Europa no existeix)
Dit això,
Properament hi haurà eleccions al Parlament europeu i sembla ser que és molt important el nostre vot (com sempre) però els ciutadans i ciutadanes que volem ser o ens creiem molt europeus el dia D no anem a votar. Per què? Doncs perquè encara no ens han explicat de forma entenedora i creïble que les persones destinades pels partits polítics que van a Brussel·les ho fan per fer feina i per vocació de servei i no per la burrada de diners que van a guanyar. Que no accepten el càrrec per tenir una jubilació daurada. Que no hi van perquè han estat retirats de la política activa del seu país. Potser ens haurien de treure del cap que allò és un cementiri d’elefants.

Si arribo a entendre-ho abans del 7 de juny potser no votaré en blanc.

Sempre he volgut creure que per ser un bon polític primer s’ha de tenir unes idees concretes, després triar el partit més proper i més endavant, si prosperes, optar a un escó. Fa temps que penso que tot plegat és una farsa tristíssima. No sé si primer és l’escó o el partit, però segur que al final de tot van les idees.
Barrejant-t'ho tot, tenim un bon exemple al País Basc. Al no entendre gens ni mica el pacte contra natura que s’ha fet per aquelles terres, m’han explicat que això és la democràcia, que no és per afany de poder ni per fer fora ningú, sinó la capacitat de poder pactar (?)
Barrejant més ja que m’hi poso, ahir per la ràdio (ja sabeu que l'escolto molt) vaig sentir el següent:
"Se puede engañar a todos los hombres una vez, se puede engañar a un hombre siempre pero no se puede engañar a todos los hombres siempre. Evidentemente Abraham Lincoln no conocía a los catalanes"

Parlaven de l'Estatut i del finançament de Catalunya. Després han afegit el fet de que el traspàs de rodalies l'han ajornat fins gener del 2010 i feien conyeta sobre la capacitat que teníem els catalans per creure’ns qualsevol cosa. Que, des del govern d’Espanya, només havien de fixar una data i canviar-la posteriorment. Que poden engaltar-nos tot el que convingui... i contents de que no et fotin la camisa!
Si això passa dins del país més proper i al qual pertanyem, qui vetllarà per nosaltres dins del Parlament Europeu?