dimecres, 22 de juliol de 2009

La meva filla...

té cops amagats.
Vaig a dormir i em trobo un sobre americà dirigit a la meva persona i amb un llacet de color fúcsia. Dins hi havia la nota següent:

“Això és una mesura del tot improvisada i desesperada.

Em volia esperar al dia del teu sant per donar-te les dues entrades però ets tan impacient i de tot, amb les coses que vols, que m’obligues a fer això que l’adjectiu més adequat podríem dir que és cutre.


Vaig haver de parlar amb el Jordi per què tú no compressis les entrades i el pla era pagar-les i anar a buscar-les jo però... està clar que no podrà ser.


Un petó molt fort i espero que et faci il·lusió.


La propera vegada no pressionis tant a la gent perquè les sorpreses agraden a tothom! A tú també.


T’estimo. Anna”


Dins del sobre també hi havia dues entrades dibuixades i retallades per ella que volien representar les de debò.

Avui mateix es posaven a la venda les entrades del concert que Leorand Cohen farà el proper 21 de setembre al Palau Sant Jordi. 

A l’arribar a la feina (ja sé que no es fa) vaig connectar-me a internet per intentar aconseguir-ne 6. 

A les 10:20h que vaig establir la connexió i ja les millors (crec que eren compromisos i xollos). Després va venir la realitat: No tenia suficients diners al compte per pagar sis entrades, és més, ni dues. Vaig trucar al meu amic Jordi per demanar-li que s’encarregués ell de comprar-les. 

Al vespre encara no sabia si les tenia o no. Quins nervis!
A l’explicar-ho a casa, suposo que li va venir la idea a l’Anna i ara...

TINC ENTRADES PER ANAR AL CONCERT REGALADES PER LA MEVA FILLA.

Jo també t’estimo... t'estimo sense regals.