És festa

Avui com que és la Festa Major de Barcelona, no he anat a treballar però... he treballat?

Feina ingrata i sense remuneració.

NOMÉS FALTARIA !!!

"Zapatero" dixit:

• Se hará un esfuerzo inversor para que Catalunya funcione como un reloj y con infraestructuras de primera.
• Asumo los frecuentes fallos en cercanías Renfe (Tot i tirar les culpes, com tothom, als anteriors)
• El AVE llegará a BCN en diciembre y a 300 Km/h
• El aeropuerto de El Prat será ejemplar para Europa (no ha dit si serà exemple bó o dolent)

Tot això amb el públic de sempre i al mateix lloc de sempre.

P.D. Què bé parla Montilla en castellà i quina fluidesa!! Almenys m'ha quedat clar que no és un aturadet sinó que no sap l'idioma...

Parlant d'idoma, l'altre dia vaig dir-li a una noia que em disculpés per no parlar-li en castellà ja que només portava 40 anys a la ciutat i no havia tingut temps d'aprendre'l gaire. És va quedar de pedra.

Conversa profunda després...

de sopar a casa d'uns amics.

"- Aquesta planta del rebedor és natural?
- Sí
- Sense llum no es mor?
- No, què va !!! Hi va molt bé aquí. Nosaltres sempre comprem la mateixa"


Els he dit que la penjaria per què la llegís tothom :D

Vaya tela

“Escenas de Matrimonio” a Tele 5… Arrassa. L’índex d’audiència d’avui parla d’un 29,6 % Ufff.

La meva salut mental no em permet un programa d’aquestes característiques però potser no hauria de menysprear-lo. Hi ha 4 milions de persones que el veuen diariament.

Vaig llegir que l’actor que fa d’Avelino (l’home gran) diu que hi ha molts matrimonis com el que ell parodia i per això l’èxit (?) Si és així… quina llàstima!!

S'acosta la Diada Nacional de Catalunya...

Qui diu que la identitat no interessa, vol dir que a ell o ella li interessa una altra identitat.

J.Ma. Terricabras

Sense reflexionar gaire

Als anys 70-80 quan anaves a la platja trobaves tot de famílies amb taula, cadires, para-sols, “ensaladilla”, pollastre i llom arrebossats, melons i síndries, en definitiva, neveres inacabables. La “yaya” (es deia així) amb la seva bateta arremangada mullant-se els peus. L’avi, no portava barret, no, portava un mocador de butxaca amb quatre nusos per protegir-se del sol, la meravellosa samarreta imperi i pantalons de carrer.

Un clàssic de l’estiu eren els radiocassets. Cada grupet tenia el seu i amb la música “pachanga” que li convenia i a tota pastilla. Es parlava a “grito pelao”

Evidentment, les deixalles es deixaven on primer et venia, tant podia ser al mateix lloc de l’acampada platgeril com a fora de les poques papereres que havia i que sempre estaven plenes

Això va durar ben bé fins arribar als anys 90 que, de cop i volta, tots ens varem tornar educats, cívics, cultes, moderns i tot allò que era normal, va deixar de ser-ho.

Que, per què se m’ha acudit parlar d’això ara? Doncs perquè dono per finalitzat l’estiu 2007 i el comportament de molts joves que ara tenen la mateixa edat que jo tenia en aquells moments torna a ser incívic i cridaner (diria que més) però amb coneixement de causa ja que saben que el que fan està malament. Fa més ràbia.

Els radiocassets ja no són aquells. Ara són mòbils de tercera o quarta generació amb Mp3 penjadets del coll amb cadenes grosses i estridents (or, plata, xapats) i amb els altaveus ben forts, oferint la seva música a tothom encara que no la vulgui. Curiosament és gent de flamenquito i reggeton (com s’escriu?)

Les famílies que fan l’acampada ara són, majoritàriament, famílies llatines carregades de criatures i amics propers que van a la seva bola. Realment se senten com a casa. Es comporten com ho farien al seu país. És bo? És dolent? No m’ho plantejo, simplement, és.

Les escombraries tornen a quedar-se a terra tot i que ara hi ha molts contenidors i sabem que no s’ha de fer però... quina mandra!!! Si a primera hora del matí el servei de neteja ho traurà.

El nou look és biquini mínim per les noies i banyador per sota els genolls pels nois (visca la igualtat).

Ha tornat l'escopir i tirar les coses a terra.

El vocabulari, pitjor. Abans moltes persones no podien accedir a l’ensenyament per diferents raons (sobre tot econòmiques) Ara, tots estan escolaritzats mínim fins als 16 anys, per tant no poden evitar saber alguna cosa, però es parla malament i groller expressament i el fet de comportar-se com marranots és un plus de popularitat i de lideratge de molts grupets.

Paro aquí, necessitaria un parell de blocs. Diuen que la humanitat evoluciona, potser sí,però el comportament en societat ha retrocedit.

BURKA

Al·lucinada, ofesa, insultada... així me sentit quan he llegit una petita notícia "sense importancia" al diari 20 minutos.

Resulta que uns empresaris de l'Índia han fabricat uns burka amb teixit "aiurvèdic"(*) i que l'estan venent magníficament a l'Aràbia Saudí.

Diuen que és tot un èxit perquè està fabricat amb plantes medicinals i amb poders curatius i jo dic, portar burka és cultura? És tradició? És què? És una putada, així de clar.

Fins quan han d'haver dones tancades en una presó de roba? I ara surten amb la xorrada "aiurvèdica" aquesta. Com si fos el gran benestar. Com que el teixit té poders curatius encara caldrà menys anar al metge, ja es curaran sóles!!!

Una bona màquina de fer calés han trobat aquests empresaris.

(*) Massatge aiurvèdic: Massatge originari de l'Índia per aconseguir un total estat de relaxació i benestar. No és necessari que tinguis dolor. És la resposta a un món d'estrés i pressa. És molt important donar al cos un tractament per donar-li salut mental i física, l'energia i la pau que necessita per funcionar millor. El massatge aiurvèdic traballa les emocions i el dolor a través del cos. Combat la depressió, angoixes, insomni, els dolors d'esquena, el cansament, augmenta l'autoestima i l'ànim.

I nosaltres sense portar burka, tan bé que estariem!!!

De compres

Una vegada comprades les coses bàsiques, passejo una miqueta i, de sobte, quin espectacle de flascons!!! Quina decoració!!! Quina barreja d'olors més encertada!!! Quin festival de llumetes al·lògenes!!! Sembla que siguis cridada a entrar des de la porta.

Fa dies que li dono voltes a la idea de comprar-me potingues de l'eterna juventut. Vull enganyar-me a mi mateixa. NOOOOO!!! Se perfectament, ho sé, de veritat , que el tema les cremes anti-aging, efecte lifting, esculpidores de rostre, etc. son un "placebo" com tants d'altres.

El cas és que no n'he comprat una, ni dues, sinó TRES.

A més a més no eren unes cremes qualsevols, no, són cremes d'alta gama. La dependenta m'ho ha repetit mil cops perquè m'entrés en el cap. La de dia, la de nit i una específica per les bosses dels ulls. També m'ha recalcat que "en aquestes edats ens hem de cuidar especialment ja que la cosa sempre va a pitjor" L'he mirat volguent dir: "Tu que sabràs si no tens més de 25 anys"

La puc haver mirat de la manera que sigui, però la noia m'ha endossat 3 boniques cremes de no tan bonic preu i jo més contenta que ningú, he sortit de la bonica perfumeria.

He arribat a casa m'he tancat al bany, m'he dedicat a mi mateixa una horeta: Dutxa, llet netejadora de cara, tònic, l'específic dels ulls (són uns pegats que representa relaxan) la crema de dia (vitamica C) m'he assecat el cabell i... tatxan!!! No tinc ni idea si això funciona per la pell, però el que està clar es que m'ha funcionat pel cap. He sortit del bany sentint-me de conya i amb ganes de fer coses.

A partir d'ara creuré més en les cremes. És qüestió de fe.

Bé, estic bé

Quin club de fans més xulo que tinc !!!. Els artistes el voldrien per ells. Gràcies a tots pels ànims i suport que m'heu donat.

Avui ha estat el meu segon dia de la nova feina però en realitat és com si hagués estat el primer ja que ahir només van ser presentacions i xerradetes diverses. Ja he vist que no és fàcil perquè m'esperen un parell de mesos de parlar per telèfon (i deixar-los contents), atendre personalment (i deixar-los contents) i teclejar ordinador (i no equivocar-me) tot alhora... i com diu el tòpic "cada persona és un món" però bé, crec que sóc comunicativa i el que m'he de proposar és que quan acabi la paciència tornar-la a començar.

Aquest matí per no atabalar-me, abans de sortir de casa m'he pres una pasti tranquilitzant (fluixeta) i m'ha donat una son i una relaxació que la meva nova companya m'ha dit que m'envejava la seguretat que tinc en mi mateixa (no he rigut de pur miracle)

Si demà no acabo molt tard donaré una ullada als vostres blocs per posar-me al dia, però ara estic fent macarrons per demà dinar. Jo no dino a casa però el meu marit i la meva filla si, per tant... Visca la conciliació laboral i familiar!!!!!

i demà... a treballar !!!

Només quatre paraules:

ESTIC
MORTA
DE
POR

No literalment, es clar, però després de 30 anys començar de nou és un senyor pas.

Tot el dia que estic feta un embolic. Em preocupa si dormiré aquesta nit o no. Em preocupa què em posaré demà de roba. Si em maquillo o vaig natural com és habitual amb mí. Si donaré la talla (no admeto bromes) Em preocupa ser el centre de totes les mirades...
Bé, bona nit.

SALVEM MONTSERRAT !!!!

Avui he rebut un e-mail que m'ha semblat interessant de divulgar i aquesta és una gran finestra.

No conec als que han promogut aquesta moguda, però tot el que es pugui fer per salvar natura i cultura em sembla poc. Per tant sigui qui sigui el que ho ha tirant endavant, té el neu suport.

El correu diu així:

"La marea de l'especulació urbanística ja ha arribat a la muntanya de Montserrat, símbol de la naturalesa i la cultura del nostre país. A Collbató, als peus de la muntanya, l'Ajuntament ha aprovat inicialment la requalificació de 21 hectàrees de sòl agrícola per construir-hi un gran polígon amb més de 140 naus industrials que podran acollir activitats altament contaminants. Tot això, en uns terrenys que limiten amb el parc natural de Montserrat i la zona d'especial protecció de les aus (ZEPA) Roques Blanques-Montserrat-Llobregat de la Xarxa Natura 2000. Tot per satisfer la voracitat financera dels empresaris "amics del Partit".
A Collbató, poble de 3.500 habitants, ja s'han recollit més de 1.200 al·legacions contra el projecte de zona industrial. Diverses entitats han posat en marxa la recollida electrònica de signatures per mostrar el nostre desacord amb una especulació que atempta contra el Patrimoni de tots.
Si t'estimes Montserrat, si creus que el futur no és destruir el territori, fes clic a l'enllaç, signa amb nosaltres i envia-ho a un amic/amiga. Són 20 segons. Gràcies."

http://correo8.telefonica.net/cp/ps/Mail/ExternalURLProxy?d=telefonica.net&u=josepestrade&url=http://www.infomontserrat.com/salvemmontserrat&urlHash=-2.793947920230577E21

Vacances, recta final.

El meu marit i jo hem tingut la quantitat d'un dia de vacances tots dos sols i fora de casa. Èxit total. L'any passat no en vem tenir cap.

Qui necessita més dies per fer de tot?

Matí a deixar la filla a Cadaqués. Aprofitem per fer una ullada al poble (ja el coneixiem), seguir cap a Port Lligat (pluja, pluja i pluja) fer unes quantes fotos i... cap a Colera (pluja, pluja i pluja) És un poble que ens agrada molt i que ens porta bons records. Hi hem estat sols i amb amics dels de veritat. Per ser sincera el tenim una mica idealitzat. Fem un dinar de tapes i busquem allotjament. Resulta que els amos de l'hotel s'han barellat amb els del restaurant (entenc problema d'herències) i això es tradueix bàsicament en que si volem dormir no esmorzem i a més a més tenen el valor de demanar-nos 80€ per una habitació que no val res. És l'únic hotel.

Passegem, anem a prendre un gelat (pluja, pluja i pluja) i decidim anar a Llancà a provar sort.Trobem aparcament inmediatament (això promet), veiem el rètol d'un hotel, La Goleta, http://www.hotellagoleta.com/ preguntem, tenen una habitació d'uns que no s'han presentat, 70€ amb esmorzar. L'hotel és una monada totalment recomanable. Fem la reserva. No para d'arribar gent demanant allotjament. A tots els diuen que acaban de donar l'última habitació. És la nostra.Passem la tarda passejant pel poble. Ha parat de ploure però hi tornarà.

Veiem un restaurant "d'etiqueta", Els Pescadors .

Casualment els amos són els mateixos de l'hotel. Ens gastem els diners que tenim en un sopar? Gran dilema. Tornem cap l'hotel, ens arreglem, fem la reserva i... a sopar bó. L'hem encertat de ple. Boníssim. Què bé que viuen els rics!!!! Tornem a l'hotel més satisfets que ningú.

L'endemà després d'esmorzar, anem cap a Figueres. Visitem el Castell de Sant Ferran, la fortalesa més gran d'Europa. Ja ens ocupa fins les 4 de la tarda. Cotinuem fins Girona. Visitem el call jueu i la catedral. No hem dinat i estem morts de gana. Agafem la carretera, passem de l'autopista i arribem a casa. Una amanida i una pizza Tarradellas al forn.

Hi ha algú que no envegi el nostre dia de vacances?

Dedicat a tu, Garmir...

Et vull regalar aquestes "txutxes" galàctiques, perquè no et facin mal a les dents .

També et desitjo que els teus flamants 36 anys siguin el començamen d'una nova vida... laboral, familiar, amb més amics...sense ensurts i feliç.

Després de gairebé 3 mesos, ja em considero amiga bloquera i per això et regalo una cançoneta:

Anys i anys per molts anys

a la una per molts anys

Anys i anys per molts anys

a les dues per molts anys

Anys i anys per molts anys

a les tres per molts anys

Volem que súper t'ho passis...

bufis fort i les apaguis!

Anys i anys per molts anys

a la una per molts anys

Anys i anys per molts anys

a les dues per molts anys

Anys i anys per molts anys

a les tres per molts anys

A la una a les dues a les tres!

Per molts anysss!

tum tu tum tum fiiiu!

T'he muntat una festa infantil, segur que feia anys que no anaves a cap.

La vida dels altres (HGW XX/7)

Avui hem anat a dinar a un restaurant coreà i després m'ha agafat la dèria de llogar una pel·lícula de video. En tinc moltes de pendents.

Després de fer un repàs a la llista del video-caixer (alfabètica) he parat en aquesta i no he volgut mirar més.

Ens ha agradat a tots tres, això que tenim gustos molt diferents. Trobo que t'identifiques amb el personatge malgrat el seu treball i els seus ideals. Darrera l'uniforme de l'Stasi s'amaga un home sol i sense vida, només subjecte a la disciplina del partit. Bé, no tinc ganes de comentar l'argument que m'enrotllo molt.

L'entrevista de El Periodico

d'avui, és a la Carina Mejías, Portaveu del Partit (Partido?) Popular al Parlament. Diu moltes coses. Cap m'agrada. Suposo que ja vaig predisposada a que sigui així.

Seguint en la línia d'aquest partit i la de Ciutadans (Ciudadanos?) ella diu textualment :

"A Catalunya no hi ha llibertat perquè no pots triar la llengua en què escolaritzes els teus fills ni la llengua en què retoles la teva botiga. Si hi ha sancions és que no hi ha llibertat. Hi ha un intervencionisme absolut en el tema de la llengua"

En el tema de les escoles, no m'ha interessat mai esbrinar-ho ja que la meva opció és la d'escola catalana, de bon nivell pedagògic i com més idiomes aprenguin, millor.

Si la meva filla arriba a anar a la universitat, li impartiran les classes amb l'idioma que el profe consideri oportú. Ella no tindrà cap problama. Sap els dos. El castellà està al carrer, TV, cinema, premsa, etc. Els no catalans o l'aprenen a l'escola o no el sabran mai a la vida. És la seva opció. Pitjor per ells.

En quant a les botigues, em faig un tip de riure amb el que declara (ho prediquen tant que ja s'ha instal·lat com cert en l'imaginari de molts no catalans) Si a Castelldefels se sancionessin les botigues pel fet de no retolar en català, l'Ajuntament no sabria què fer amb els diners (i no tenen ni un cèntim) Si no hi ha llibertat, com és que a Castelldefels (repeteixo) cada dia s'obren comerços retolats i anunciant els seus productes només en castellà?

Ara a obert un altre restaurant amb el suggerent nom de "La Mafia en la mesa" M'encanta. Quina imaginació!! Un nom que et convida a entrar!! Per favor...