dijous, 23 d’agost del 2007

Vacances, recta final.

El meu marit i jo hem tingut la quantitat d'un dia de vacances tots dos sols i fora de casa. Èxit total. L'any passat no en vem tenir cap.

Qui necessita més dies per fer de tot?

Matí a deixar la filla a Cadaqués. Aprofitem per fer una ullada al poble (ja el coneixiem), seguir cap a Port Lligat (pluja, pluja i pluja) fer unes quantes fotos i... cap a Colera (pluja, pluja i pluja) És un poble que ens agrada molt i que ens porta bons records. Hi hem estat sols i amb amics dels de veritat. Per ser sincera el tenim una mica idealitzat. Fem un dinar de tapes i busquem allotjament. Resulta que els amos de l'hotel s'han barellat amb els del restaurant (entenc problema d'herències) i això es tradueix bàsicament en que si volem dormir no esmorzem i a més a més tenen el valor de demanar-nos 80€ per una habitació que no val res. És l'únic hotel.

Passegem, anem a prendre un gelat (pluja, pluja i pluja) i decidim anar a Llancà a provar sort.Trobem aparcament inmediatament (això promet), veiem el rètol d'un hotel, La Goleta, http://www.hotellagoleta.com/ preguntem, tenen una habitació d'uns que no s'han presentat, 70€ amb esmorzar. L'hotel és una monada totalment recomanable. Fem la reserva. No para d'arribar gent demanant allotjament. A tots els diuen que acaban de donar l'última habitació. És la nostra.Passem la tarda passejant pel poble. Ha parat de ploure però hi tornarà.

Veiem un restaurant "d'etiqueta", Els Pescadors .

Casualment els amos són els mateixos de l'hotel. Ens gastem els diners que tenim en un sopar? Gran dilema. Tornem cap l'hotel, ens arreglem, fem la reserva i... a sopar bó. L'hem encertat de ple. Boníssim. Què bé que viuen els rics!!!! Tornem a l'hotel més satisfets que ningú.

L'endemà després d'esmorzar, anem cap a Figueres. Visitem el Castell de Sant Ferran, la fortalesa més gran d'Europa. Ja ens ocupa fins les 4 de la tarda. Cotinuem fins Girona. Visitem el call jueu i la catedral. No hem dinat i estem morts de gana. Agafem la carretera, passem de l'autopista i arribem a casa. Una amanida i una pizza Tarradellas al forn.

Hi ha algú que no envegi el nostre dia de vacances?

5 comentaris:

´´ ha dit...

yo leo bastantes blogs y este es el mejor Post en meses .

Lucía Solís ha dit...

Enhorabona! Ben aprofitat el dia, eh?
Gràcies per la referència de l'hotel. Sempre va bé.

Montse ha dit...

Hola bruguers, gràcies pel teu suport, i si es veritat, la hepatitis C, ben controlada és una malaltia crónica, jo fa vint anys que se que la tinc, i havia probat un altre tractament, que no em va fer efecte, però bé, ara estic probant aquest, suposo i espero que despres de tots el efectes secundaris que tinc, valgui la pena, molts amics meus s'han curat.
Bé , envejo el teu dia de vacances, perqué encara que sigui un dia val la pena, estar sols, jo amb el meu marit fa dos anys ens vaem regalar 3 dies a Paris, després de 16 anys de no sortir mai sols, ens va saber a poc.
Molt bé, aprofita cada moment, que val la pena.

Salva ha dit...

Escapaditas de vez en cuando son muy necesarias. Nosotros este año lo tenemos mal, porque Montse esta pachucha con lo del tratamiento pero cuando lo acabe trataremos de desquitarnos.
La última vez, fuimos a Paris (sin los niños) y lo disfrutemos mucho.

garmir ha dit...

Hola:
Celebro que hagis passat un bon dia, veus com tens sort, l´ultima habitació de l´hotel per tu.Estava guardada per a tu.
Aixi m´agrada que siguis feliç.