dijous, 24 d’abril de 2008

EL MEU SANT JORDI

Són dos quarts de tres de la matinada, encara no he pogut adormir-me, escolto la ràdio. Parlen de la Diada de Sant Jordi, que si aquest llibre serà el més venut, que si el més venut no serà el més bó, que si n'hi haurà per tots els gustos, que si la gent els comprarà però no els llegirà, que si hauria de ser festa, que si només és la gran festa de les editorials, que si ja no és el dia dels enamorats, que Sant Valentí ha guanyat a causa de que la gent forastera no adopta les tracidions d'aquí en canvi els d'aquí sempre estem disposats a deixar les nostres per adquirir-ne unes altres, bla, bla, bla...
No tinc ni idea de quina hora vaig quedar-me dormida. El que si sé es que a les 8 del matí estava totalment desperta però amb angúnia, marejada i amb un atac d'angoixa com mai. Em llevo, em preparo un cafè (descafeïnat) amb llet i em prenc un petit tranquilitzant. Decideixo que un vol dutxada i la casa arregladeta, agafaré el tren i em plantaré al Passeig de Gràcia.
Vaig endur-me un retall de diari on hi havia la guia dels horaris i llocs de signatures per part dels escriptors. També vaig agafar el llibre de Noah Gordon "El Celler" (el de les faltes d'ortografies de la traducció en català) i si aquest senyor no tenia gaire gent li demanaria que me'l signés. No sóc admiradora d'aquest escriptor això que no sé ni com, em trobo que tinc pràcticament tos els seus llibres i a més a més dedicats.
En el tren vaig anar marcant-me una petita ruta.
Primer: Noah Gordon "El Celler" (10:20 h) No hi havia ningú. L'home encantat de signar-me el llibre. Està vellet i recient operat del túnel carpià per tant amb moltes dificultats per escriure. El vaig saludar donant-li les gràcies i directa al banc a treure diners per poder-los gastar de seguida.
Segon: Carlos Ruíz Zafón "El Juego del Angel" (11:00 h) No hi havia ningú. Súper muntatge. Desplegament de càmeres de tots els mitjants de comunicació. Pregunto a un encarregat de seguretat on començarà la cua i em diu que darrera la carpa. Giro i ... almenys tenia 100 persones davant i encara faltava una hora perquè arribés l'estrella dels escriptors (?) Signaria de 12:00 a 14:30h. Em poso a la cua i en 10 minuts encara no, ja era més del doble. Però què he fet? Penso pasar tota la diada fent una cua? Aquest senyor s'ho mereix? i el més gros NO HE COMPRAT EL LLIBRE. Demano a una parella que tinc darrera si em guarden el torn per anar a comprar una ampolla d'aigua i el llibre. Diuen que sí i que no vagi amb presses ja que n'hi ha per hores. Gràcies !!! a les 13:35h em signa el llibre i després d'aquesta burrada encara surto contenta i feliç. Ep! i 22 € gastats.
Tercer: Risto Mejide "El pensamiento negativo" (13:45h) Abarrotat. La meva filla tenia pensat comprar-se aquest llibre mediàtic, com molts d'altres, i la seva idea era a partir de les 6 de la tarda veure'l personalment i fer-li fer una dedicatòria. Quan vaig veure la gentada que hi havia el meu pensament va ser: l'Anna no té prou "jeta" per lidiar amb la fauna que arrossega aquest home i la seva mama, o sigui jo, es va posar en acció: Intento comprar el llibre on estava en Risto. Exhaurits. Amb cara d'enfadada pregunto a un noi que està darrera seu on puc comprar-lo ja que estic a la cua i em fa ràbia haver de sortir pel fet de que "ells" els hagin acabat. El noi surt de la paradeta i em torna amb el llibre i el tiquet dient-me que me l'ha anat a comprar a una altra parada. Surrealista la situació i jo agraïda al noi. Darrera meu, noies i no tant noies cridant "guapo" "tío bueno" "mete caña a los de OT" i obcenitats variadetes. Jo al·lucinada i a la vegada avergonyida. Quina cultura! i jo entre elles. Em toca a mí. M'agafa el llibre, em saluda carinyosament, li demano una dedicatòria per la meva filla. Escriu. M'entrega el llibre, li dono les gràcies i s'aixeca m'abraça, em fa dos petons efussius i em diu "El que feu les mares per les filles no té preu. En canvi les filles... molts cops només donen disgustos" Em giro per marxar i em trobo un micro a la cara i la càmara de BTV. M'entrevisten. Graben la dedicatòria. Mare meva!! quin enrenou per aquest publicista fet famós a la tele i que aprofitant l'avinentesa ha escrit un llibre. M'he vist a la tele. Ep! 15,20 € gastats.
Són gairebé les dues i torno cap a casa. Quedo amb el meu marit per dinar. Tenim poca estona perque ell abans de les quatre a de tornar a treballar. No intercanviem llibre ni rosa. Ho farem al vespre.
A les 17:00h surto de casa i vaig directe a la Plaça de l'Església de Castelldefels per viure el Sant Jordi al poble. Ho trobo més maquet que altres anys. Tot i això els llibres els compro a la LLibreria Canillo.
Compro: "El noi del pijama a ratlles " de John Boyne, encara no sé a qui li regalaré si a la meva filla o a la meva sogra. Ep! 15,20 € gastats un altre cop. Sembla preu únic.
Compro: "Harry Potter i les relíquies de la mort" de J.K. Rowling, aquest serà pel meu marit. Va llegir els tres primers i els altres els vol per tenir-los. No sé si els llegirà mai. Però com que li fa il·lussió no hi ha res a dir. Ep! 22,00 € gastats.
Compro: "Mil cretins" de Quim Monzó, aquest el tinc clar. El regalo a la meva filla i també el llegiré jo. Ep! 11,00 € gastats.
Paro aquí de comprar llibres comercials. Durant l'any ja aniré a la llibreria de sempre i compraré el que em vingui de gust en cada moment.
A les 20:00 h afago un altre cop el tren i vaig a buscar al meu marit a la feina. Anem a donar un vol per la rambla de Gavà. Ja estan recollint. El futbol no perdona.
Compra 3 roses precioses en una floristeria. Tija llarga i gruixuda, bén presentada i, tenint en compte l'hora, caríssimes.
Estic contenta i enfadada alhora. Per què la meva rosa ha d'ésser igual que la de la seva mare i la de la seva filla???? Són tres amors iguals???? Els meus amors són completament diferents. No compraria mai una rosa a la meva filla ni a la meva mare en el dia de Sant Jordi.
Anem a veure el partit. Sembla ser que el Barça ha jugat bé però no ha guanyat.
En lloc d'una entrada en el blog sembla que m'hagi presentat pels Jocs Florals. Quin rotllo d'escrit que us he abocat. Ep! 00,00 € tot i que hauria de pagar-vos a vosaltres per la paciència de llegir-lo.

5 comentaris:

peretor ha dit...

D'acord en que ens paguis per llegir-te. Crec que un preu raonable seria un duro. Si, si, un duro dels d'avans, es a dir 5 pessetes.
Amb aquest duro tots els que et llegim, ens podriem anar a fer un sopar. "Un sopar de duro."
Je, je.
Sopar de duro per als lectors del blog de la/ el bruguers.

Podem portar la parella i tal?.

filomeno2006 ha dit...

Noah Gordon, amigo de España

Bruguers ha dit...

"Filomeno2006"
Volia tornar-te la visita i veig que no es pot fer. Visites però no deixes visitar-te?
Salutacions.

filomeno2006 ha dit...

Bueno, al menos lee "Filomeno, a mi pesar" del gran Don Gonzalo Torrente Ballester, el escritor ferrolano / salmantino.......
Un Abrazo.

Carme Sànchez ha dit...

I ens vam tornar a retrobar... ara com ja ens coneixem realment, no només vitualment suposo que passarà més sovint.