Avui fa un any que vaig donar el pas de fer-me un bloc.
Jo utilitzava internet a la feina i a casa però mai se m'havia ocorregut fer-me un lloc web ni un bloc. Per què? Algú em llegiria?
Arran d'una xerrada que es feia a Castelldefels per apropar internet a les senyores més aviat grans vaig donar el pas de construïr-me aquest bloc.
M'acabava de quedar a l'atur i el que menys desitjava en aquest món era quedar-me a casa i matar les (poques?) neurones de que disposava. Per tant, mentre no vaig trobar feina i entre currículum i currículum, assistia a totes les xerrades, seminaris, debats... que posaven al meu abast des de l'Ajuntament o entitats col·laboradores. Aquestes trobades son gratuïtes, alguna cosa aprèns i a més a més coneixes gent interessant.
Mai havia estat a l'atur i estic en el món laboral des dels 17 anys. Tastar-ho ara amb 48 anys, dona, sense titulació superior i amb una mega crisi econòmica em supera. Durant aquest any he treballat 6 mesos amb un d'aquells contractes escombraries, malhauradament, famosos i habituals. Espero sortir-me'n d'alguna manera perquè la jubilació que m'espera no és precisament bonica.
Gràcies a aquest bloc us he conegut a vosaltres. Entre tots m'heu obert una finestra d'aire fresc en un moment anímicament baix.
Per tots els que em llegiu i em deixeu comentaris i pels que només em llegiu us convido a postres.
He fet aquest pastís per compartir-lo amb vosaltres. Espero que us agradi.
9 comentaris:
Felicitaaats!
Va ser realment bo que et fessis un bloc perquè gràcies a això en tinc també jo un!
Gràcies a tu per escriure coses tan interessants i alhora divertides.
Un petó :)
Noia, dons gràcies a deu que vas tenir la pensada de fer el blog.
Perque confirmo que és com una finestra oberta per on entra aire fresc.
Crec que la qualitat dels articles que hi poses denoten un nivell cultural elevat i aixó sorpren més, quan ens dius que no tens estudis superiors.
Pensa que fins i tot la meva dona llegeix els teus articles i ella si que te estudis superiors, jo no.
En fin, felicitats per l'aniversari i espero que la teva situació laboral vagi millorant progressivament.
Salut 2.
Hola guapa! Estic molt content que tingues aquest bloc, així hem pogut conéixer una persona excepcional com tu. És una "P...A" quedar-se sense feina i haver de subsistir amb feines d'aquestes que tu anomenes "escombreria". Ànim. Estic segur que te'n sortiràs i trobaràs una feina adient ben aviat. Tens tota la meua solidaritat i l'afecte de la meua dona i el meu. Besades. Francesc i Oreto.
P.S. El present i el futur és de les dones llestes com tu.
Eeiii!!!! que jo només volia celebrar l'aniversari com bloquera i m'ha sortit un post nyonyo i ploraner.
Començo pensant que faré un escrit curtet perquè no es faci pesat i acabo fent-lo llarg i parlant de tot.
Gràcies per el vostre suport.
Petons
Una año , pasa rapido el tiempo , esta muy bien tu blog te leo siempre .
De "nyonyo" res. Els teus posts no són gens pesats. Continua-hi. Saluacions.
Moltes felicitats, el meu aniversari blocaire es el mes que ve.
Ei Bruguers per molts anys, i per molts més ens poguem seguir comunicant i com no fer una trobada.
Anys i anys per molt anys!!!!
FELICITATS!!!!
Publica un comentari a l'entrada