De bars i de propines

Des de que estic a la nova feina, surto a esmorzar cada dia. És un plaer del que no n'havia gaudit mai i veig que és tota una experiència.

Les meves companyes d'esmorzar, que no són cada dia les mateixes per qüestió horària, ténen molt clar el "qui és qui" de cada bar de la zona.

Tenim el dels entrepans petitons a preu de grans, el dels preus abusius en la beguda, el caríssim en tot, el que li fa ràbia que juntem dues taules, el que no serveix més a poc a poc per que no n'és capaç, el que li fa mandra haver de servir a tot de grupets a la mateixa hora i dijous vàrem descobrir-ne un altre: El que d'un dia per l'altre ens canvia els preus, envidentment a l'alça per que sí, per alló de "si cuela, cuela"

Tot això ve al cas, perquè l'únic bar que té la mida dels entrepans, la qualitat i el preu ajustats fa vacances i no podem anar-hi. Estem parlant de 2,80 € que no és cap misèria.

A la vista de tanta "professionalitat" en el sector, tanta cara dura a l'hora de cobrar (malgrat els preus siguin lliures) nosaltres hem posat enginy:

Cadascú compra l'entrepà o els dolços a l'establiment que li sembla oportú i després quedem en el bar on les begudes ténen el preu més ajustat.

Això, els primers dies em feia vergonya, però ara no. També veig que a les persones que porten els bars tampoc els importa.

Queda clar que la crisi no perdona ningú, bé ningú assalariat, si algú s'escapa serà algun adinerat llest.

Han sortit diferents estudis en els quals es conclou que un dels sectors més afectats per la crisi és el de les propines. L'hàbit de la cervesa, l'entrepà, la pasteta o el cafè es manté, amb la pujada del preu i l'arrodoniment inclosos. La propina, en canvi s'ha suprimit (jo només en dono en casos molt especials)

Hi ha països que l'obliguen per llei i es motiu de discusions entre patronal i sindicats. Els primers la defensen (així s'estalvien sous i cotitzacions) i els altres estan per la supresió.

A Espanya, diuen, es diferent (com sempre) La propina no és una part de la nòmina, no! Ens ho sembla! És una gratificació voluntària pels serveis que el cambrer ha prestat al client. Potser per això en deixem poquetes ;)

Els assalariats del gremi de l'hostaleria no deixaran que es perdi el complement salarial que comporta la propina i es convertirà en obligatori per a l'empresari. Només faltaria!

L'empresari d'hostaleria, sigui de categoria o no, ofereix unes nòmines molt minses amb "l'estadística" de la quantitat de diners extres que s'enduran els treballadors gràcies a les propines dels clients i ara es troben que no fan ni cinc de calaix.

Això és una roda: Els clients no deixem propina perquè tot és molt car i hem perdut poder adquisitiu i, habitualment estem mal atesos. Els empresaris alcen els preus per poder mantenir el negoci obert i contracten personal per poquets diners obviant la professionalitat.

Buscar l'equilibri és difícil.