dimarts, 5 d’agost del 2008

Violència contra les dones




Ahir la notícia de la brutal pallissa i vexacions de tot tipus que van propinar-li un individus d'estètica skin i procedents de l'Europa de l'Est a una noia de Barcelona que "només" havia sortit de casa seva.
A la tele no es van estalviar detalls. Vinga repetir el que li havien fet. Vinga morbo!!

Avui la notícia d'un noi jove que ha mort la seva parella a Figueres (Girona) Ja s'han afanyat a dir que era espanyol, no tinguéssim mals pensaments, tot i que la víctima era estrangera. Suposo que la deu haver assassinat per que n'era el propietari i alguna cosa no li quadraria d'ella. La va posar al maleter del cotxe com si fos un fardo.
Avui la notícia d'un home jove, 36 anys, que ha mort la seva parella a Barcelona, al barri de la Sagrada Família. Cap veí sospitava que alguna cosa anés malament. Cap dels dos era espanyol.
De fet, la nacionalitat de la víctima i del botxí m'importa un rave. Dues dones han estat assassinades i l'altra difícil ho tindrà per recuperar-se.
Ja no sé quantes dones han mort a mans de les seves parelles aquest any. Encara que només hagués estat una...
El que realment vull dir es que el que es considera com "violència contra les dones" porta més víctimes que el terrorisme i com si res. Una notícia de la crònica de succesos de qualsevol telenotícies o bé dels programes de xafarderia. Això si, bén explicats els detalls i poc comdemnats els assassins.
Què passa quan un grup terrorista comet un atemptat, hagi víctimes o no? Tots els polítics del signe que sigui a comdemnar-lo enèrgicament, i pobre el que no ho faci!! Tots els mitjants de comunicació audio-visuals obrint les informacions amb la notícia. Portada de tots els diaris. Tots esgarrifats!!
Bé. Esgarrifem-nos amb les morts violentes. Esgarrifem-nos amb els maltractaments. Esgarrifem-nos sempre. No segons qui mati o qui sigui la víctima.

1 comentari:

Francesc ha dit...

Pense que ho has explicat molt i molt bé. Tot plegat em fa molt de fàstic. Ens estem acostumant a les morts violentes de persones (hòmens o dones) com una visió més de l'espectacle. I les teles s'ho passen pipa afegint-hi "morbo" innecessari.