Eeeeccssssss !

Ahir diumenge vaig anar a comprar embotit pels entrepans de l'esmorzar a un súper petit i familiar del costat de casa. Acostumen a tenir bon gènere però caríssim. És el preu de poder comprar tots els dies de l'any.

Un vol allà, penso que estaria bé comprar tots els ingredients per fer un bon caldo. Em van recomanar que m'enportés una pilota que acabaven de fer i així estalviar-me la feina.

Ahir vespre vaig deixar-ho fet.

Avui agafo caldo i bullo uns quants fideus de cabell d'àngel per dinar. Decideixo menjar una mica de pilota. La tallo i quant la poso dins del caldo m'apareixen tot de cosetes negres. Les separo però no atino a veure que és. Li pregunto a la meva filla que hi veu millor i em diu "mama, no veus que ténen cap, tronc i potes?"

El caldo està net, la carn d'olla també. Destrosso la pilota i està plena de mini animalets. Semblen formigues.

Poso el cos del delicte dins d'un tupper i me l'emporto a la botiga, miren i remiren el contingut i arriben a la conclusió de que no són formigues sinó corcs de la farina.

No entenen res, estan avergonyits i no saben que dir-me. Em demanen disculpes.

Ara estic feta un embolic. Per una part, no hi tornaria. Per una altra crec que tothom pot pifiar-la.

Estic llegint:

Al bell mig d'una Catalunya assolada per l'epidèmia de pesta negra més devastadora de la història, la bellesa d'una reina, Elionor de Portugal, esposa de Pere III el Cerimoniós, sobresurt per damunt de totes les desgràcies. En aquell any turbulent, 1348, el recinte sagrat del monestir de Poblet acollirà els reis en una visita que es veurà envoltada pel misteri i que comportarà greus conseqüències a tota la comunitat.

Set segles després, rere els murs on descansen les despulles dels reis catalans, s'amaga encara un secret mai revelat: el manuscrit d'un jove mestre escultor, Aloi de Montbrai, que amenaça de capgirar la història tal com la coneixem fins ara.

Dos joves historiadors de la Universitat de Barcelona lluitaran per treure a la llum una informació guardada amb zel durant molt de temps. Perseguits per les poderoses forces que volen preservar els secrets de la reina, l'Enric i la Beatriu descobriran que la història pot ser manipulada i que la passió també ens pot conduir cap a l'obscuritat.

Aquesta és la sinopsi del llibre que em té atrapada.

SEGREST

Ahir una dona va sortir il·lesa d'un segrest exprés al meu poble.

Dos homes vestits de fosc van agafar-la de la porta de casa seva, a punta de pistola. Només anava a portar al nen al col·legi i s'ha endut un bon ensurt. Com podrà viure sense por?

Us deixo la publicació de la notícia d'El Periódico de Catalunya i de La Vanguardia

Com piquen !

Aquest estiu ha arribat a Castelldefels el famós i mediàtic mosquit tigre

No me n'he pogut escapar. Un dia de juliol vaig llevar-me amb tots els peus picats. Has de tenir una bona força de voluntat per no gratar-te fins fer-te sang. A dia d'avui encara tinc cicatrius.

Durant el mes d'agost van decidir picar-me les cames (els peus ja no els interessava) i encara feia més picor!! Més força de voluntat.

Vaig saber que piquen a través de la roba.

Ahir em vaig llevar que semblava l'unicorn. Una super picada al mig del front. Lletja, lletja, lletja, però amb una cosa bona: No fa picor!! És com si m'hagués donat una trompada i portés la "banya"

A la feina algunes companyes em preguntaven si havia caigut. Al dir-lis que era una picada de mosquit tigre al·lucinaven i donaven gràcies pel fet de viure a Barcelona ciutat (?)

Més tard me n'adono que la grossa i greu la tinc al coll, per sota de l'orella. Cada cop se m'imfla més i em fa més picor i del picor passem al mal i m'espanta una mica.

Telefono al meu cunyat que és farmatèutic i em diu que no vagi al metge ni compri cap "potingue" a la farmàcia que no hi ha res a fer i només gastaria diners. Em diu que a les farmàcies estan venent tot l'stock que tenien d'antihistamínics davant la desesperació de la gent per paliar les picors. Em recomana que agafi un drap i el mulli amb aigua bén calenta i me l'apliqui a les picades, que notaré de seguida com es desimflama.

No li faig cas (no sé per què pregunto) i quan arriba el meu marit de traballar marxem a un centre mèdic. El metge ens diu que necessito prendre unes pastilles antihistamíniques perquè d'aquesta manera paliaré els efectes i posaré barrera a altres picades. També em dona una pomadeta per no tenir tanta picor.

En definitiva: Anem a la farmàcia a rebaixar-lis una mica més l'stock (la pomada la tenien esgotada i van canviar-me la marca) i rebaixar a la vegada el meu moneder (18,70€) per la picada del coll. El farmacèutic ens comenta que cada cop hi ha més mosquits tigre al Baix Llobregat i que s'haurien de fumigar els municipis. He sentit a dir que a Castelldefels ja ho han fet un cop però que no és efectiva ja que té una durada d'uns 10 dies.

Avui m'he llevat molt més bé. Cap picada nova i les d'ahir controlades.

Deuen anar bé els medicaments? Definitivament crec que sí.

El mosquit tigre està patrocinat per algun laboratori farmacèutic?

Podriem crear una llegenda urbana com la dels polls que apareixen sempre a l'inici del curs escolar justament després d'ésser anunciades les "noves" locions per TV.

Quin mals pensaments! Això no pasa!

Bona Diada a tothom !

VEREMA

Fa molts anys, a l'estació de Barcelona-Sants cada setembre es veia l'andana de llarg recorregut abarrotada de gent procedent de diferents indrets d'Espanya amb maletes i fardos molt grans que esperaven un tren que els portés a França, on durant uns dies traballarien molt dur i gaierebé com esclaus però els permetria guanyar uns dinerets per poder encarar l'hivern a més dignitat.

S'ha parlat molt de les condicions laborals i humanes que patien totes aquelles persones. De si anaven a fer una feina que els francesos rebutjaven. Que vivien agrupats en cabanes sense cap necessitat bàsic coberta.

Els descendents d'aquelles persones, han tingut accés a l'educació, han pogut optar a una vida laboral d'aquelles de "per tota la vida", han aconseguit la majoria compar-se una casa i obtenir aquell títol tan nostre de "classe mitjana"

Molts d'aquests descendents, actualment, ha perdut la feina i ara són de difícil reinserció per edat, per sector o per falta d'estudis. El somni de l'estat del benestar els ha caigut per terra. Han de recordar el que havien fet generacions anteriors per tirar endavant. Han de tornar a ser "inmigrants" i ser tractats com tals.

Feia anys que no recordava aquest capítol repetitiu de final d'estiu i ara l'he tornat a veure.

Els vitucultors espanyols es queixen que no troben personal autòcton per treballar la temporada de la verema i ha de contractar estrangers. No entenen com havent tant atur es pot rebutjar una feina com aquesta.

Els viticultors francesos tornen a tenir tanta ma d'obra espanyola com 30 anys endarrera.

És qüestió de sou. A França un espanyol cobra més del doble que al seu país i a Espanya un romanès, per exemple, cobra el doble que en el seu.

PARANOIA

Tinc sed. Obro la nevera i no vull aigua. Decideixo donar-me un petit plaer i agafo un mini suc de préssec i raïm dels que veu la meva filla. Vaig bebent poquet a poquet amb la mini canya. No me n'adono i s'acaba. S'acaba?

Dins del mini tetra brick hi ha alguna cosa. Remeno i es belluga. És dura. Em vénen a la memòria les llegendes urbanes del McDonalds. M'agafa fàstic.

Segueixo remenant i allò està igual. Fa soroll al picar contra les parets del brick. Miro el telèfon d'atenció al consumidor per trucar i penso: si l'obro del tot i hi ha alguna cosa fastigosa després dirant que ho he posat jo per treure'n rendiment. M'espero una estoneta.

Torno a sacsejar l'envàs. Allò segueix igual.

Vaig a la policia amb l'envàs a la mà i els dic que vull obrir-lo davant d'ells? Em fa vergonya. Penso que el millor es llençar-lo i quedar-me amb el dubte del que hi havia dins.

M'espero una estoneta més. No ha variat res.

Ho llenço al cubell dels plàstics. Decideixo no pensar-hi més.

Mentida! Només em ve al cap el ditxós suc.

Torno al cubell d'escombraries i, sorpresa!!

S'ha desfet el glaçó de suc que s'havia format per culpa de tenir la nevera massa forta :D

Jo no estic perplexa

L'Associació Catalana de Sociologia que pertany a l'Institut d'Esctudis Catalans ha definit la societat catalana com "perplexa" segons publica El Periódico de Catalunya.

Jo no estic perplexa, estic...

Sento que visc en un país que va a menys i no només podem culpar Espanya, tot i que es part important del mal, també és per culpa nostra. No ens movilitzem per res. Vivim permanentment adormits i d'això s'aprofiten altres. Entomem les bufetades amb tanta esportivitat que semblem tontos.

Ni hem creure que som els millors del món, ni hem de demanar perdó per tot.

Jo no estic perplexa, estic...

L'apartat econòmic de l'Estatut arriba amb retard i segur que serà una "mè" però ens faran creure que s'ha aconseguit el màxim possible. Que estem atravessant una temporadeta difícil i de manca de diners però que quan hi hagi disponibilitat ens pagaran els "atrassos". Ens ho creurem i callarem.

Tenim la taxa d'atur més alta de l'estat espanyol després d'Andalusia. I què? No és culpa de ningú. És cíclic.

Jo no estic perplexa, estic...

La meva percepció no és la d'inadaptada a la nova realitat cultural, social o econòmica. La meva percepció és de que anem endarrera com els crancs. Que cada cop hi ha més gent que viu en el quart món , que Catalunya ja no és el que era, que és molt difícil per no dir impossible recuperar el temps perdut.

No estic perplexa... Estic emprenyada!

Sense títol

Ha començat setembre i com ens recorda continuament "un conegut magatzem" és l'hora de tornar a l'escola.

Tornarem a parlar, els que tenim fills, de l'educació impartida a les aules. Parlarem de que el jovent en general no se sap comportar ni a casa ni a fora. Direm que s'han perdut les bones maneres. Que el nivell d'exigència s'ha abaixat molt. En definitiva que tant pares com mestres no fem la feina ben feta.

Entre tots estem formant cavernícoles d'última generació.

Crec que ser maleducat (jove o gran) actualment és plus de notorietat. Si ets incívic i prepotent ets respectat ja que cap persona, i dic persona, et planta cara per por.

Actualment et trobes amb gent que no saluda ni a l'ascensor. Veïns que et veuen per l'escala i t'ignoren. Altres et deixen anar la porta als nassos. Ni un simple "gràcies" per res.

Gent que ja no és a l'escola i possiblement ténen fills i filles per educar.

Sents crits, renecs i llenguatge agressiu en qualsevol lloc.

Què pots esperar?

El transport públic, mereix capítol apart, veus un nombre considerable de persones de qualsevol edat i condició que no respecta les normes mínimes de convivència. Posa les sabates al seient del davant (alguns els peus directament) i encara s'emprenyen si les fas treure. Adolescents i joves que es posen entre vagons del tren per poder fumar tot el camí. Mòbils utilitzats com Mp3 deixant anar música a tota pastilla (no fan servir auriculars)

Avui mateix he llegit a la premsa que ahir un grupet va agredir al conductor d'un tramvia de Barcelona per cridar-lis l'atenció perquè fumaven porros. No cal dir que van guanyar ells.

Quina feinada hi ha per fer!!

TORNADA

Sembla que hagi fet dies i dies de vacances i en canvi només he fet festa la setmana del 18 al 24 d'agost.

Vàrem aprofitar per anar a Bocairent (València) Una decisió ràpida.

El mateix dia que sortien de la casa la meva sogra, cunyats i nebots per tornar a Castelldefels, entravem nosaltres. El temps just per saludar-nos i desitjar els uns bon viatge i els altres bona estança.

Ens vam retrobar amb amics i família i a l'Anna (faig publicitat del seu bloc) li va agradar poder veure, després d'anys, el barri medieval, les danses a la plaça i les festes de Moros i Cristians d'Ontinyent.

Ei!! al meu marit i a mí també ens va fer gràcia tornar-hi.

La setmana passada no vaig poder agafar ni un dia l'ordinador. Estava ocupat per el meu marit o la meva filla endreçant fotografies i passant-les a DVD's, amb música de fons, títols etc. Tota una feinada si no ho tens per la mà.

Benviguts tots.

Benvingudes totes.