dimecres, 3 de setembre del 2008

Jo no estic perplexa


L'Associació Catalana de Sociologia que pertany a l'Institut d'Esctudis Catalans ha definit la societat catalana com "perplexa" segons publica El Periódico de Catalunya.


Jo no estic perplexa, estic...


Sento que visc en un país que va a menys i no només podem culpar Espanya, tot i que es part important del mal, també és per culpa nostra. No ens movilitzem per res. Vivim permanentment adormits i d'això s'aprofiten altres. Entomem les bufetades amb tanta esportivitat que semblem tontos.

Ni hem creure que som els millors del món, ni hem de demanar perdó per tot.
Jo no estic perplexa, estic...

L'apartat econòmic de l'Estatut arriba amb retard i segur que serà una "mè" però ens faran creure que s'ha aconseguit el màxim possible. Que estem atravessant una temporadeta difícil i de manca de diners però que quan hi hagi disponibilitat ens pagaran els "atrassos". Ens ho creurem i callarem.
Tenim la taxa d'atur més alta de l'estat espanyol després d'Andalusia. I què? No és culpa de ningú. És cíclic.

Jo no estic perplexa, estic...

La meva percepció no és la d'inadaptada a la nova realitat cultural, social o econòmica. La meva percepció és de que anem endarrera com els crancs. Que cada cop hi ha més gent que viu en el quart món , que Catalunya ja no és el que era, que és molt difícil per no dir impossible recuperar el temps perdut.

No estic perplexa... Estic emprenyada!

5 comentaris:

Pere Tor ha dit...

Totalment d'acord Bruguers, una vegada més estás super-encertada.

garmir ha dit...

Hola Bruguers:
Molt encertat el post, em quedo amb la frase "que és molt difícil per no dir impossible recuperar el temps perdut".
NO ho hagués pogut definir millor.
Edmón.

Montse ha dit...

Sempre ens passa el mateix, sembla que ens agradi rebre bufetades de tot arreu.
En quan al que dius completament d'acord no aconseguirem res de res, i com sempre seguirem sense fer res.

Francesc ha dit...

Estic molt d'acord amb tu. Salutacions.

Anònim ha dit...

estic completament d'acord, o ens treiem la son de les orelles o el melic en el qual ens mirem no ens deixarà veure l'arraconament i el detiorament com a societat i país