La setmana passada varen demanar-li a la meva cap la possibilitat de que una de les seves auxiliars administratives pogués desplaçar-se per tal d’ajudar en el III Congrés Nacional per Racionalitzar els Horaris Espanyols que tindria lloc a Tarragona els dies 18 i 19 de Novembre al Palau de Congressos i concretament a l’Auditori Eutyches.
L’auxiliar que més coneix l’organització de jornades, etc... seria de vacances, per tant... descartada. Una altra, la més jove, està fent una feina que corre pressa, per tant... descartada. Total, que fent càbales les dues que quedàvem i sense cap motiu ens va semblar que hi aniria ella.
La sorpresa va arribar dijous a l’hora de plegar. Sóc jo la que hi he d’anar!!!.
El que em feia més mandra de tot, era haver-me de llevar a les 5 del matí, agafar un tren a les 6 que em portés a Barcelona, caminar fins a la Plaça de Catalunya i allà agafar un autocar (habilitat per tothom que ho volgués) fins a Tarragona. Passar el dia fent no sé què (ningú m’ho havia dit) i al vespre tornar a fer tota la ruta però a l’inversa.
No volia ni pensar com estaria l’endemà per tornar a fer el mateix camí, però tornant encara més tard.
La feina meva va ser senzilleta tot i que estressant per culpa de no conèixer la piràmide de protocol (si trobés un curset gratuït m’apuntava ara mateix) Fa gràcia veure com es fan valer els càrrecs per asseure’s a una cadira.
L’auxiliar que més coneix l’organització de jornades, etc... seria de vacances, per tant... descartada. Una altra, la més jove, està fent una feina que corre pressa, per tant... descartada. Total, que fent càbales les dues que quedàvem i sense cap motiu ens va semblar que hi aniria ella.
La sorpresa va arribar dijous a l’hora de plegar. Sóc jo la que hi he d’anar!!!.
El que em feia més mandra de tot, era haver-me de llevar a les 5 del matí, agafar un tren a les 6 que em portés a Barcelona, caminar fins a la Plaça de Catalunya i allà agafar un autocar (habilitat per tothom que ho volgués) fins a Tarragona. Passar el dia fent no sé què (ningú m’ho havia dit) i al vespre tornar a fer tota la ruta però a l’inversa.
No volia ni pensar com estaria l’endemà per tornar a fer el mateix camí, però tornant encara més tard.
La feina meva va ser senzilleta tot i que estressant per culpa de no conèixer la piràmide de protocol (si trobés un curset gratuït m’apuntava ara mateix) Fa gràcia veure com es fan valer els càrrecs per asseure’s a una cadira.
Us deixo informació sobre els temes que s'han tractat.
.
.
La qüestió es que com que sempre he d’estar en tots els “fregaos” vaig trobar-me dimecres amb la meva càmera de fer fotos i llegint el testimoni d’una doctora. La presentació anava a càrrec de la Sílvia Coppulo (de vermell) que, professional com és, va fer-me una intro que jo mateixa semblava qui sap què.
La veritat es que vaig conèixer gent interessant i això no m’ho treu ningú.
.
.
.
La cloenda va anar a càrrec de la Consellera de Treball, la Directora General d'Igualtat d'Oportunitats en el Treball i el President de la Comissió Nacional.
.
.
.
No he posat fotografies de companyes de feina que realment van treballar ja que no els he demanat permís.
1 comentari:
Despres ningu en fa ni puto cas, pero mira almenys sembla que hi hagi vida pensant en el nostre mon i cada dia no siguem una mica mes xinos
Publica un comentari a l'entrada