Crec que es veu clar. Una escala convencional al costat d'una de mecànica. Totes dues serveixen tant per pujar com per baixar. És habitual trobar-les a les estacions de tren i metro.
Si optem per la mecànica, per què hem de posar-nos en fila índia per poder deixar passar als que volen fer-ho utilitzant els esglaons? Per què s'ha establert que qui ocupi la part esquerra de la mecànica és una persona insolidària?
Normalment, les escales mecàniques són estretes i per molt que t'arraconis a la banda dreta, tothom que puja o baixa a peu i de pressa, va donant-te trompades. Mentre estant, les escales d'obra ... buides!
8 comentaris:
Vaya pues es cierto , aunque no siempre hay los dos tipos de escalera , en ocasiones solo hay mecanica . Hay gente que tiene mucha prisa porque que puedes ganar subiendo la escalera mecanica andando , 15 segundos ?
Segur que els que pugen per la mecànica potser corren per anar al gimnàs a correr per una cinta mecànica. Com diuen els laxen, Què boig el món.
Entenc que ens fan posar al cantó dret per un tema purament mecànic.
I valgui la redundància.
El motor elèctric que fa funcionar l'escala mecànica te una potencia determinada, quanta més càrrega li posem més consumeix i més perill te d'escalfar-se o de quedar-se bloquejat.
Tant és així, que si l'escala mecànica només ha de pujar una filera de ciutadans, la càrrega que te que pujar cap a munt és la meitat i per tant el motor elèctric ha de fer menys esforç, la qual cosa va bé per evitar avaries.
Per això ens fan posar a un cantó de l'escala.
Ja,ja,ja!!! bona entrada!!! Però reconec que ha vegades sóc de les boges que puja, o baixa, per les mecàniques sobre tot quan tinc la sensació que perdo el tren!!! perquè a vegades sí que va d'uns segons per atrapar-lo...
No és que utilitze massa el metro. Només quan vaig a València, i no sempre. Ara bé, sóc dels qui usen les normals per a baixar i les mecàniques per a pujar. És ben curiós veure la poca gent que puja per les no-mecàniques. De vegades els mirem com a "bitxos rars". Això de les trompades dels qui pugen més apressats per l'escala mecànica sol passar. Però, i si la que puja és una dona grassoneta, suada, amb desodorant abandonat, cabells llardosos i aroma de "eau de clavegueré",l'anatomia de la qual a penes cap per l'estret espai de l'escala? T'estalviaré més detalls escatològics.
Francesc,
m'has pintat un panorama que és de pel·lícula de terror, eeegggs!!
Peretor,
Argument molt tècnic per a mi. Benvingut el comentari.
Sovint quan pujo les escales mecàniques del metro de Sants. Tinc que fer una mica de cua. Es a dir la gran majoria de la gent puja amb les escales mecàniques, i deixa un cantó de l'escala lliure. Per tant, ens hem d'esperar a baix per poder accedir a les escales mecàniques. Crec que la gent que baixem a Sants demostrem un alt nivell de civísme.
Peretor,
Això que expliques és el que em passa cada dia al baixar de l'estació de Renfe a Sants. Tringuem molt a arribar al vestíbul a causa de les escales, i no diguem el que trigo per poder validar el bitllet i sortir al carrer.
Una pèrdua de temps per tonteries.
Publica un comentari a l'entrada