divendres, 5 de desembre del 2008

Quina escala volem?

Crec que es veu clar. Una escala convencional al costat d'una de mecànica. Totes dues serveixen tant per pujar com per baixar. És habitual trobar-les a les estacions de tren i metro.

Si optem per la mecànica, per què hem de posar-nos en fila índia per poder deixar passar als que volen fer-ho utilitzant els esglaons? Per què s'ha establert que qui ocupi la part esquerra de la mecànica és una persona insolidària?

Normalment, les escales mecàniques són estretes i per molt que t'arraconis a la banda dreta, tothom que puja o baixa a peu i de pressa, va donant-te trompades. Mentre estant, les escales d'obra ... buides!

8 comentaris:

´´ ha dit...

Vaya pues es cierto , aunque no siempre hay los dos tipos de escalera , en ocasiones solo hay mecanica . Hay gente que tiene mucha prisa porque que puedes ganar subiendo la escalera mecanica andando , 15 segundos ?

Què t'anava a dir ha dit...

Segur que els que pugen per la mecànica potser corren per anar al gimnàs a correr per una cinta mecànica. Com diuen els laxen, Què boig el món.

Pere Tor ha dit...

Entenc que ens fan posar al cantó dret per un tema purament mecànic.
I valgui la redundància.
El motor elèctric que fa funcionar l'escala mecànica te una potencia determinada, quanta més càrrega li posem més consumeix i més perill te d'escalfar-se o de quedar-se bloquejat.
Tant és així, que si l'escala mecànica només ha de pujar una filera de ciutadans, la càrrega que te que pujar cap a munt és la meitat i per tant el motor elèctric ha de fer menys esforç, la qual cosa va bé per evitar avaries.
Per això ens fan posar a un cantó de l'escala.

Carme Sànchez Martín ha dit...

Ja,ja,ja!!! bona entrada!!! Però reconec que ha vegades sóc de les boges que puja, o baixa, per les mecàniques sobre tot quan tinc la sensació que perdo el tren!!! perquè a vegades sí que va d'uns segons per atrapar-lo...

Francesc ha dit...

No és que utilitze massa el metro. Només quan vaig a València, i no sempre. Ara bé, sóc dels qui usen les normals per a baixar i les mecàniques per a pujar. És ben curiós veure la poca gent que puja per les no-mecàniques. De vegades els mirem com a "bitxos rars". Això de les trompades dels qui pugen més apressats per l'escala mecànica sol passar. Però, i si la que puja és una dona grassoneta, suada, amb desodorant abandonat, cabells llardosos i aroma de "eau de clavegueré",l'anatomia de la qual a penes cap per l'estret espai de l'escala? T'estalviaré més detalls escatològics.

Bruguers ha dit...

Francesc,
m'has pintat un panorama que és de pel·lícula de terror, eeegggs!!

Peretor,
Argument molt tècnic per a mi. Benvingut el comentari.

Pere Tor ha dit...

Sovint quan pujo les escales mecàniques del metro de Sants. Tinc que fer una mica de cua. Es a dir la gran majoria de la gent puja amb les escales mecàniques, i deixa un cantó de l'escala lliure. Per tant, ens hem d'esperar a baix per poder accedir a les escales mecàniques. Crec que la gent que baixem a Sants demostrem un alt nivell de civísme.

Bruguers ha dit...

Peretor,
Això que expliques és el que em passa cada dia al baixar de l'estació de Renfe a Sants. Tringuem molt a arribar al vestíbul a causa de les escales, i no diguem el que trigo per poder validar el bitllet i sortir al carrer.
Una pèrdua de temps per tonteries.