divendres, 28 de novembre del 2008

Un "dard" de bon rotllo

Avui he rebut un regal de part dels meus amics virtuals de Beneixama. Ells, com molts altres, m'aporten coneixements i -per què no dir'ho- distracció. M'agrada llegir-los, la seva opinió m'importa i fan que coneixi més a fons una part de València molt propera a mí.

Aquest premi, ara, l'he de donar a qui cregui que transmet els valors que marquen les bases (escrites en portuguès) que us deixo al final del post.


El "Dard" el lliuro a persones que fan que en algun moment del dia, em connecti per saber què expliquen.

Anna: Perquè sé que voldria escriure més però els estudis no li permeten. La poso la primera (no et queixaràs eh???) per favoritisme. Carme: La primera persona que va deixar-me un comentari. Podria dir moltes coses bones, però seria fer-li la "pilota" És increible com troba temps per tot. Edmòn: Cada dia troba un moment per escriure els seus pensaments. És canviant i entranyable. Montse: Va començar explicant-nos el seus progressos en la recuperació de la salut i ara ens parla de tot. Blumun: Manté vius uns quants blocs i sempre està fent obres. Vaig rebre el primer premi de les seves mans quan no sabia que existien aquestes coses. Francis: Aquest premi li dono només pel fet que "ha tornat" Va tancar el bloc i em vaig quedar sense "llibre" per llegir. Peretor: Cada cop que em connecto miro què ha dit. Vaig començar-lo a seguir arrel de la descripció que feia de les "caminates" Civisliberum: Escriu una mica de tot i m'il·lustra sobre art. Lucía: Reivindicativa i sensible. Penja cançons i poemes del meu gust. Víctor: Fill d'uns amics meus que té moltes, moltes coses a dir. El llegeixo sovint i m'agrada. Brie: Cada cop que escriu m'arrenca un somriure.

No ni sou tots però havia de triar.


«Trata-se de um prémio que está a correr mundo, reconhecendo aqueles blogues que consideramos transmissores dos grandes valores humanos, com a qualidade conferida por uma consequente militância em torno das grandes causas, como seja o património e a liberdade, as pessoas e a qualidade de vida, o ambiente e as tradições, a memória e a dignidade, a cultura e o lazer.
«Estes selos, foram criados com a intenção de promover o salutar convívio entre os bloggers e como forma de demonstrar carinho e, reconhecimento por um trabalho, que agregue valor à Web.» (citando o Café Portugal)»
Para explicar o critério utilizado, cito e subscrevo este texto do Rui Dias José: «Fica claro (expressamente afirmado e dito!) que as minhas escolhas para os "Premios Dardos" têm na base relações de amizade, proximidade ou identificação. Sou humano como os demais e, na teia de relações na net, gosto, quero, apaixono-me... Tudo é portanto subjectivo. E ainda bem!»

dimarts, 25 de novembre del 2008

Violència vers les dones

Avui 25 de novembre es conmemora el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència vers les Dones.


Per qui tingui dubtes de l'origen i el perquè d'aquest dia internacional us enganxo l'explicació que ens han fet arribar des de la Direcció General de Polítiques d'Igualtat en el Treball.


.

Diu així:
"La violència de gènere és, potser, la més vergonyosa violació
dels drets humans. Mentre continuï, no podem afirmar que estem
assolint progressos reals cap a la igualtat, el desenvolupament i la pau".
Kofi Annan, Premi Nobel de la Pau 2001,

ex secretari general de les Nacions
Unides 1997-2006


L’any 1999, durant el mandat de Kofi Annan com a secretari general de les Nacions Unides, l’Assemblea General va declarar el 25 de Novembre “Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones”. D’aquesta manera, Nacions Unides convida als governs membres, a les organitzacions internacionals i a les organitzacions no governamentals a organitzar tots els 25 de novembre activitats dirigides a sensibilitzar l'opinió pública respecte el problema de la violència vers les dones.

Aquesta data va ser triada com a commemoració del brutal assassinat l’any 1960 de les tres germanes Mirabal activistes polítiques de la República Dominicana, per ordre del dictador Rafael Trujillo (1930-1961). Aquestes tres germanes, conegudes com les "papallones inoblidables", es van convertir en el màxim exponent de la crisi de violència contra les dones a Amèrica llatina. Amb la celebració del 25 de novembre es vol commemorar la vida d’aquestes tres dones i promoure a nivell mundial el rebuig social de la violència de gènere.
Atenent-nos a la Declaració sobre l’eliminació de la violència contra la dones de Nacions Unides, entenem per violència vers les dones “els actes basats en el gènere que puguin tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si és produeixen en la vida pública com en la privada".

Quan parlem d’aquesta violència, normalment la denominem de gènere per assenyalar que la causa central per la qual es produeix es situa en la construcció sociocultural del gènere. Entenem per gènere tot un seguit de construccions socials i culturals que estructuren i divideixen la societat en àrees específicament femenines i masculines, i que encara avui continuen jerarquitzant els valors i activitats vinculades a la masculinitat.

Aquesta definició ens ha permès comprendre que la violència sobre les dones és un fenomen estructural (no aïllat i individual) propi de les nostres societats actuals i que constitueix un dels mecanismes utilitzats actualment per a mantenir les desigualtats entre dones i homes.

És important saber que la violència vers les dones pot adoptar múltiples formes: violència domèstica-familiar; agressions sexuals; assetjament sexual i/o assetjament per raó de sexe en els àmbits laboral i social; violència exercida per màfies explotadores; pràctiques tradicionals i convencionals perjudicials per a la salut i la sexualitat de les dones i els menors; violència derivada dels conflictes armats, etc. Tanmateix, una de les característiques de totes aquestes pràctiques, i que més dificulta la seva eradicació, és que han estat tradicionalment tolerades i acceptades en les nostres societats com un fet “natural” i que són transmeses en l'educació i socialització de nens i nenes, així com en els mitjans de comunicació. Encara avui dia, podem observar com la societat no rebutja totalment aquesta conducta i reacciona de forma diferent davant les agressions de gènere que davant altre tipus d’agressions, encara que els danys siguin similars.

Sens dubte, per superar aquesta terrible realitat, és imprescindible que tots i totes, des de les nostres respectives posicions, refusem i actuem davant la violència de gènere. No podem oblidar, tal i com dèiem al principi, que la violència vers les dones suposa una vulneració dels drets humans i un gran obstacle per a poder assolir la igualtat d'oportunitats de dones i homes. Des de la Direcció General d’igualtat d’Oportunitats en el Treball creiem que sense igualtat no hi ha llibertat, i sense llibertat la nostra democràcia és incompleta.
Dit això, marxo corrents cap a la manifestació-concentració que es fa amb el lema "Les dones i els homes de Castelldefels contra la violència de gènere". La sortida es a les 18,30 h des de la seu del Grup de Dones de Castelldefels, que està lluny de casa meva i vaig a peu, i l'arribada serà a la Plaça de l'Església, on es llegirà un manifest.

diumenge, 23 de novembre del 2008

Eutanasia en los jóvenes ;)

Anoche mi mamá y yo estábamos sentados en la sala hablando de las muchas cosas de la vida. Entre otras, estábamos hablando del tema de vivir/morir.
Le dije: 'Mamá, nunca me dejes vivir en estado vegetativo, dependiendo de máquinas y líquidos de una botella. Si me ves en ese estado, desenchufa los artefactos que me mantienen vivo. PREFIERO MORIR'
Entonces, mi mamá se levantó con cara de admiración y me desenchufó el televisor, el DVD, el cable, el Messenger, Internet, el PC , el mp3/4, la Play-2/3 , la PSP, la WII, el teléfono fijo, me quitó el móvil, la ipod, la Blackberry y me tiró todas las cervezas.
¡¡La madre que la parió!!...¡¡¡¡CASI ME MUERO!!!!
Aquesta historieta la vaig rebre per e-mail i avui llegeixo al diari que el 25% dels joves es creuen addictes a internet i que els seus pares no se n'adonen (?)
Del 24 al 28 de novembre se celebra la VII Setmana d' Investigació de la Facultat de Psicologia de l'UNED.
S'han presentat 60 treballs dels professors en els quals queda palès que existeix, per variar, diferència de gènere. Els pares evaluen de forma diferent si és fill o filla i consideran que aquestes conductes addictives són més pròpies de nois (?)
Els estereoptis de gènere també es troba en les modalitats de batxillerat. El prototip de batxillerat tecnològic és masculí i té un perfil negatiu si és una noia qui el tria. En canvi, si el batxillerat triat per una noia és el de Ciències Naturals i de la Salut es convertirà automàticament en una noia amb qualitats "molt positives"
Si els pares/mares creuen això i a les escoles també es fa orientació sexista encara que sigui per comoditat, com volem igualtat?
S'accepta més una dona metgesa que enginyera. Potser perque la dedicació professional de la cura de la salut és una prolongació de la cura familiar.

dissabte, 22 de novembre del 2008

Sense títol

La setmana passada varen demanar-li a la meva cap la possibilitat de que una de les seves auxiliars administratives pogués desplaçar-se per tal d’ajudar en el III Congrés Nacional per Racionalitzar els Horaris Espanyols que tindria lloc a Tarragona els dies 18 i 19 de Novembre al Palau de Congressos i concretament a l’Auditori Eutyches.
L’auxiliar que més coneix l’organització de jornades, etc... seria de vacances, per tant... descartada. Una altra, la més jove, està fent una feina que corre pressa, per tant... descartada. Total, que fent càbales les dues que quedàvem i sense cap motiu ens va semblar que hi aniria ella.
La sorpresa va arribar dijous a l’hora de plegar. Sóc jo la que hi he d’anar!!!.
El que em feia més mandra de tot, era haver-me de llevar a les 5 del matí, agafar un tren a les 6 que em portés a Barcelona, caminar fins a la Plaça de Catalunya i allà agafar un autocar (habilitat per tothom que ho volgués) fins a Tarragona. Passar el dia fent no sé què (ningú m’ho havia dit) i al vespre tornar a fer tota la ruta però a l’inversa.
No volia ni pensar com estaria l’endemà per tornar a fer el mateix camí, però tornant encara més tard.
La feina meva va ser senzilleta tot i que estressant per culpa de no conèixer la piràmide de protocol (si trobés un curset gratuït m’apuntava ara mateix) Fa gràcia veure com es fan valer els càrrecs per asseure’s a una cadira.
Us deixo informació sobre els temes que s'han tractat.

.
.
La qüestió es que com que sempre he d’estar en tots els “fregaos” vaig trobar-me dimecres amb la meva càmera de fer fotos i llegint el testimoni d’una doctora. La presentació anava a càrrec de la Sílvia Coppulo (de vermell) que, professional com és, va fer-me una intro que jo mateixa semblava qui sap què.



La veritat es que vaig conèixer gent interessant i això no m’ho treu ningú.
.
.
.
La cloenda va anar a càrrec de la Consellera de Treball, la Directora General d'Igualtat d'Oportunitats en el Treball i el President de la Comissió Nacional.
.
.
.
No he posat fotografies de companyes de feina que realment van treballar ja que no els he demanat permís.

dimecres, 12 de novembre del 2008

A estudiar!


.
.
Jo a partir de demà.
.
.
Un grupet de companyes de feina s'han apuntat a classes de preparació per oposicions. Les classes són els dijous de 4 a 8 del vespre. Durant una setmana llarga m'han anat animant perquè donés el pas i jo... dubtant.
La tarda dijous és la única que treballo i a més a més la vaig triar jo. No sé fins a quin punt em servia d'excusa per no apuntar-me!
Avui, aprofitant que estava reunida amb la meva cap, m'he decidit. Li he demanat si podia fer canvi de tarda i, com era d'esperar, m'ha dit que sí.
No sé si estar-li agraïda o bé odiar-la de per vida :) Ara no tinc escapatòria!
Ja estic apuntada i demà començo.

diumenge, 9 de novembre del 2008

M'agradaria estar al marge d'algunes coses

Una de les meves veïnes entra a la porteria en el moment que un home estava mirant els comptadors d'aigua de la comunitat. De sobte li diu:
"Se está cometiendo un fraude y si no descubrimos quién es el que no paga cortaremos el agua a todos"



La noia molt amoïnada ve a demanar-me que truqui a la companyia de l'aigua per aclarir el despropòsit ja ella ha d'anar a treballar.
Truco a atenció al client d'Aigües de Barcelona per dir-lis que si tenen un client que no paga no és assumpte de la Comunitat de Propietaris, que és un problema entre ells dos i que els que tenim els rebuts al dia no tenim perquè quedar-nos sense aigua ni, per suposat, delatar ningú.
La persona que m'aten em demana disculpes per les molèsties que puguin ocasionar-nos i a la vegada m'explica que pot donar-se el cas de que s'hagi modificat l'intal·lació de manera que el consum d'un pis quedi prorratejat a la resta de veïns sense possibilitat de detectar-ho ja que de vegades només es tracta d'uns quants euros més per factura però que sumats fan el consum exacte del veí que no paga. També diu que el veí pot subministrar-se directament d'Aigües de Barcelona i llavors els veïns no estariem afectats en quant a facturació però sí per la tallada d'aigua fins que s'arreglés l'escomesa.
Jo que de vegades semblo tonta del tot, li pregunto: Però això deu ser obra d'algun professional, no?
Mentre estava dient això, em ve al cap el possible veí que pot haver fet el frau i em sap molt de greu i a la vegada ràbia ja que tenim molta relació. Li dono voltes al tema i finalment decideixo anar a casa seva amb la intenció de prevenir-los pel tall de l'aigua i una mica esperant que em digués que ells no han estat.
Després d'explicar-los-hi tot això només van dir-me: "Algun dia havia de passar"
Al cap d'uns minuts ja no tenien aigua.
L'endemà van anar a Aigües de Barcelona per veure com podien restablir el subministrament. Cap problema. És tant senzill com multiplicar el consum mensual d'una família tipus pels anys de frau, pagar-ne el 50% al comptat i la resta a durant no sé en quants terminis dins de la factura trimestral. No hi ha ni multa ni pagaments addicionals. Ho van acceptat (només faltaria!) i per la tarda ja tenien aigua.
.
El frau ha consistit en donar-se de baixa del subministrament d'aigua, com si la casa estés deshabitada. Els de l'empresa de servei retiren el comptador i posen un tap, llavors el veí espabilat fa una connexió directa a l'aigua general i té tota l'aigua que vol gratuïtament.
.
És molt difícil de detectar aquesta estafa ja que ha de donar-se el cas poc habitual de que la persona que "llegeix" el consum comprovi que la quantitat de veïns de la finca coincideix amb el número de comptadors i que faci esment de possible frau. En aquest cas han trigat anys.
Ara que han de pagar l'aigua vigilen de no consumir-ne gaire.
S'ha de tenir morro!